Al llibre d’Isaïes hem llegit avui: “I als estrangers que s'han unit a mi, el Senyor....els faré entrar a la meva muntanya santa” i més avall insisteix: “perquè el meu temple serà anomenat casa d'oració per tots els pobles”. I encara més endavant del text (que avui no es llegeix) increpa als dirigents d'Israel, entre altres expressions duríssimes “tots són gossos muts, incapaços de bordar”.
I també avui l'Evangeli ens explica la curació de la filla de la cananea (una estrangera) atesa la seva reiteració en demanar, com si fos un gosset que menja les engrunes que cauen de la taula dels amos. I és que hi ha gossos i gossets! Uns callen, jeuen; altres demanen! La primera resposta de Jesús sembla una provocació, però així hem de pregar, com l’estrangera. Recordem també la conversa amb la samaritana quan fa palès que es podrà adorar a qualsevol lloc, o l'agraïment del curat de lepra (un samarità) l’únic que va donar les gràcies.
I ara fa deu anys es va celebrar el Parlament de les religions a Barcelona, dins del Fòrum de les cultures. Però encara no s'imparteix una disciplina de cultura religiosa en l'ensenyament obligatori; encara Palestina és un infern; encara hi ha impediments a determinades sensibilitats religioses per celebrar el seus cultes ací i a l'estranger.
Tot ens porta vers l'ecumenisme però difícil és arribar-hi. També hi ha motius d'esperança. Així com Jesús no va fer diferència de tracte entre homes i dones, ara, els nostres germans cristians de l'Església Anglicana, han considerat que la dona és una igual en donar-li la plenitud del ministeri sacerdotal.
Aprofitem aquest estiu per reflexionar perquè segur que nosaltres podem i hem d’aportar el nostre gra de sorra per aconseguir l'acceptació de la pluralitat.
Angelina i Josep Maria
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada