30 de setembre 2014

Grup de Cultura i Fe

La primera reunió del Grup de Cultura i Fe tindrà lloc el dilluns 6 d’octubre a les 19.15 hores. Les sessions són mensuals i es fan el primer dilluns de mes.

El grup està obert a tothom i ens hi podem incorporar en qualsevol moment al llarg del curs.

És un dels grups més antics de la Comunitat, que analitza l’actualitat cultural i els avenços científics a la llum de la fe. Va ser creat el curs 1985-86, fa ja vint-i-nou anys.

Un dels temes que el curs passat va ocupar gran part de les sessions va ser el desenvolupament del que havia de ser la nova Llei de l’avortament, que com tots sabem ha estat finalment retirada.

29 de setembre 2014

Grup de Pregària

El dimecres 1 d’octubre el Grup de Pregària de la Comunitat reprèn la seva tasca com és habitual a 2/4 de 8 de vespre. El Grup es reuneix el primer i el tercer dimecres de cada mes. El seu objectiu és gaudir d’una estona de pregària i silenci. Per participar-hi només cal assistir-hi. Està obert a tothom.

28 de setembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge Jesús ens invita a escoltar la seva Veu i a fer la seva voluntat, comptant amb la nostra llibertat. L’home no sempre té ganes de fer i sentir el que Déu li inspira, i a vegades, com en aquest evangeli, l’home contesta NO. Moltes vegades nosaltres fem igual perquè volem adaptar la nostra voluntat a la de Déu, però després hi ha la possibilitat de tornar a pensar i dir el SÍ. Aquest és el cas de l’Evangeli d’aquest diumenge.

Les persones que ens envolten ens ajuden a descobrir la voluntat de Déu i encara que no ho vegem clar, si som respectuosos i honrats, ens ajudem a fer la voluntat de Déu. No s’hi val a dir un SÍ sense profunditat només per acontentar Déu com fa la segona part de l’Evangeli. Aquest SÍ és irresponsable, infantil i feble.

La carta de Sant Pau als Filipencs ens parla de l’Encarnació del Fill de Déu, que tot i sent Déu, no es vol vanagloriar de la seva Divinitat i vol agafar la imatge d’esclau, d’un de nosaltres, i és per això que Déu el fa gran!

A nosaltres ens costa entendre aquesta situació perquè ens agrada sentir-nos grans i la humilitat ens agrada per als altres, no tant per nosaltres, que si som importants ens agrada que ho reconegui tothom. Jesús ens fa veure que el fet de ser un de tants, i fins i tot posar-nos a la cua, ens ajuda a viure sense demanar res i donar gràcies per tot el que tenim. Nosaltres hem fet molt poc per adquirir el que tenim: la vida, la fe, la salut...

Demanem al Senyor que sapiguem ser un de tants que ajuda a la Pau del món sent membres actius de la nostra Comunitat Parroquial.

Mireia Galobart

27 de setembre 2014

Inici de curs de l’Esplai Sant Ildefons

Dilluns dia 29 de setembre,a la sala del primer pis i a les 8 del vespre, tindrà lloc la reunió informativa per als pares dels nois i noies que aquest curs participaran a l’Esplai. Al mateix temps es podran fer les inscripcions.

Les activitats del grup començaran el dissabte dia 4 d’octubre.

25 de setembre 2014

El retrat d'Arcadi Oliveres com a agitador de consciències, al cinema, de Laura Mor a Catalunya Religió


El proper divendres (el passat 19 de setembre) s'estrena als cinemes Verdi de Barcelona el documental Mai és tan fosc sobre un dels activistes catalans més popular dels darrers anys. La gran pantalla mostrarà l'economista Arcadi Oliveres en un relat proper que recull diferents fets històrics de 2012 per explicar tota una trajectòria d'implicació personal i col·lectiva en diverses organitzacions a favor dels drets humans i la justícia social.

La jove directora del film, Èrika Sànchez, ha volgut retratar “l'Arcadi en peregrinatge”, tal com ha reconegut en l'acte de presentació del projecte que ha tingut lloc aquest dimarts al carrer Torrijos de Barcelona. La pel•lícula és el fruit de noranta hores de gravació a peu de carrer i desgrana el tarannà amb què Arcadi Oliveres fa possible el seu lideratge com a agitador de consciències.

Arcadi Oliveres ha triat un sol mot per valorar allò que la pel•lícula mostra de la seva activitat política i social dels darrers quaranta anys: “La paraula coherència és de les que més m'agrada”. Una coherència que sens dubte coneix Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau, que ha aplaudit així el muntatge: “Sobre una figura excepcional, s'ha fet una pel·lícula excepcional”.

Segons Ibáñez, Arcadi Oliveres “és un mestre” que, més enllà del contingut que transmet el seu discurs, ha estat d'un gran impacte per molta gent gràcies a una manera de fer. Així, Ibáñez ha parlat de convicció, humilitat, així com el fet “d’assumir la lluita com un estil de vida”, i ha agraït que no fos una pel·lícula èpica sinó que també s'hi retrati el personatge amb les seves ombres i complexitats.

24 de setembre 2014

Solemnitat litúrgica de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de la Ciutat

La Mare de Déu de la Mercè és una Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Venerada a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, des del 1637 és copatrona de la ciutat de Barcelona, i patrona de la diòcesi de Barcelona. L’any 1888 fou coronada canònicament com a patrona de la diòcesi.

Segons la tradició la Mare de Déu s'aparegué simultàniament, una nit d'agost de 1218, a Sant Pere Nolasc, Sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume el Conqueridor per instar-los a la fundació d'un orde per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans, que va ser l'Orde de la Mercè, popularment denominada els mercedaris.

22 de setembre 2014

Estrena a l’ONU del documental de Mans Unides “La Misión Tseltal”



El 22 i 23 de setembre hi ha una fita històrica a l'ONU: se celebra la Conferència Mundial de Pobles Indígenes. Aquests pobles, que han patit marginació, explotació i genocidi durant segles, han preparat aquesta cimera amb cura amb l'esperança que els siguin reconeguts els seus drets. En el context d'aquesta Conferència Mundial, Mans Unides estrena el documental "La Misión Tseltal" que se centra en les lluites indígenes de les comunitats maies tseltals de Chiapas (Mèxic), bressol del despertar indígena.

El documental posa el focus en la implicació de la Missió Jesuïta de Bachajón amb les comunitats indígenes. Explica la lluita per mantenir les seves terres davant el Govern de Mèxic que els les vol prendre.

El documental serà estrenat el 2 d’octubre a les 8 del vespre als Cinemes Girona de Barcelona, renovació de les antigues sales de cinema situades des de fa més de 25 anys al carrer Girona de Barcelona, al peu del barri de Gràcia.

En acabar la projecció hi haurà un col·loqui amb Josep Lluís Penadés, director de la pel·lícula i una videoconferència amb Pepe Avilés des de la Missió de Bachajón. Els assistents li podran fer preguntes en directe.

21 de setembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui llegides de correguda, semblen inconnexes. Ens direu: “valga’m Déu, llegir les lectures del diumenge de forma ràpida... Que s’han begut l’enteniment? No, no. Volem dir que una lectura, ràpida o pausada, però simplement una lectura, ens fa pensar per què estan juntes el mateix diumenge?

Mireu, què té a veure el fragment d’Isaïes, que ens il•lustra la generositat del perdó de Déu per un cantó i la magnificència del seu pensament per l’altre, amb la dificultat de discernir de Sant Pau entre morir per anar a gaudir al costat de Jesús o continuar vivint per reforçar el seu testimoniatge entre els filipencs. I per acabar-ho d’adobar, amb la paràbola dels jornalers de la vinya, on resulta que tots cobren el mateix, tant si han treballat una hora com si ho han fet de sol a sol. És clar, vist així, ben poca cosa. Però si hi dediquem uns segons més i parem esment en la darrera frase que diu l’amo de la vinya, justament al darrer jornaler en cobrar que és un dels que ha treballar des del matí: “tens enveja perquè jo sóc generós?” és clar que tant la primera lectura com l’Evangeli volen deixar ben clar que la generositat de Déu és infinita, però sobretot infinitament més gran que la nostra.

Però a més a més, aquesta generositat infinita es manifesta en una conducta ben poc ortodoxa de Déu. No està gens d’acord amb el model que hem bastit per governar la nostra societat i que és un model basat en el Dret Romà, en la igualtat i equitat, en el que tot s’ha de repartir de forma proporcional, treball, èxit, poder,...

Què passaria i què diríem si l’amo d’una gran empresa en arribar a final de mes cridés als seus treballadors i d’un en un li anés donant un sobre (que evidentment avui estaria ben mal vist) amb la mateixa quantitat de diners tant si és el director de producció, com si és l’operari de manteniment o el conserge que controla l’entrada de mercaderies. Què dirien els sindicalistes? Què es dirien entre ells? Què diria el síndic de greuges? (perquè segur que li arribaria la queixa d’algun dels treballadors).

Aquestes accions tan difícils de comprendre sota el nostre prisma cartesià, ens mostren de forma clara que el que Déu espera de nosaltres és una generositat sense límits, sense condicions, capaç de donar-ho tot, de no quedar-se res. Que ens sorprengui a nosaltres mateixos. Som un poble que és capaç de fer coses molt, molt grans, com la de diumenge passat. Apliquem-ho a les coses petites del dia a dia i veurem com es multiplica la nostra generositat.

El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ha creat.


Julià i Rosa

19 de setembre 2014

Convocatòria del primer Consell Pastoral del curs

Tal com es va acordar en la darrera reunió, tots els membres del Consell Pastoral han estat convocats al primer Consell del curs que es farà aquest diumenge dia 21. Després de participar en l’Eucaristia de 1/4 d’onze, es reuniran tot el matí fins a les dues del migdia.

Aquest serà l’ordre del dia:
1.- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la darrera reunió.
2.- Elecció d’un membre del Consell per a la Comissió Permanent
3.- Objectius per al curs 2014-2015, tenint en compte l’assemblea extraordinària del
10 de maig, la de final de curs del 16 de juny i el Consell Pastoral del 17 de juny.
4.- Temes per a les assemblees d’octubre i novembre.
5.- Inici de la catequesi.
6.- Torn de paraules.

18 de setembre 2014

Escampant la pau per Mª Teresa Quintana

Vaig poder anar a la conferència de Thich Nhat Hanh a l’Auditori del Fòrum, amb capacitat per a tres mil persones i estava ple. Sembla que les entrades es van esgotar aviat i molta gent es va quedar sense la possibilitat de sentir-lo en directe. Els diners que recullen van destinats a alleugerir situacions socials necessitades. Em va agradar moltíssim, senzilla i profunda alhora, i ho vull compartir amb vosaltres. Abans d’entrar en el tema volia explicar qui és Thay, tal com l’anomenen.

És un monjo budista vietnamita que té vuitanta-vuit anys, però no ho diries, perquè porta una vida molt sana i no li pots posar edat. Està molt bé, gens envellit. És un promotor del budisme zen per a la pau. El 1966 s’exilia a occident, i durant la guerra del Vietnam comença la seva tasca pacifista. Refugiat polític a França l’any 1972, crea una xarxa d’ajuda a refugiats polítics del 1976 al 1979.

Viu a la comunitat de meditació budista Plum Village, a la Dordogne, al sud de França, que ell va fundar el 1982. No va tenir permís per tornar al Vietnam de visita fins al 2005. Ha escrit més de cent llibres i coneix diverses llengües, entre elles el sànscrit, llengua clàssica de l’Índia que actualment s’utilitza com a llengua per a la litúrgia de l’hinduisme, budisme i jainisme.

Vull entrar ara a la conferència i dir-vos que va parlar de dos temes que anava repetint, explicats de manera diferent per no fer-se pesat, però insistint perquè ens quedés gravat i tinguem la possibilitat de practicar-ho.

16 de setembre 2014

El “Pregó pasqual” cantat per Mn. Lluís Saumell a Viquipèdia

Viquipèdia, la monumental enciclopèdia lliure, informàtica i col·laborativa que des de fa 13 anys va creixent, és un referent obligat per tenir una informació veraç i resumida de qualsevol cosa que consultem. Certament que és molt útil, però potser el que li dóna més de versemblança és que els seus continguts no es poden considerar mai tancats perquè tots podem actualitzar-los aportant la documentació que signifiqui una ampliació de la informació.

Dit això, el motiu del nostre comentari d’avui és posar de relleu que la informació que dóna Viquipèdia del “Pregó pasqual” conté dos enllaços de gravacions del pregó cantades. El primer és el registre que vam fer en directe el 16 d’abril de 2010 cantat en català per Mn. Lluís Saumell, en la celebració de la Vetlla pasqual. I l’altre gravació està cantada en llatí i en gregorià a l’Abadia de Fontfreda (França) el 31 març de 2013.

De fet aquesta gravació de Mn. Lluís ja fa temps que podem escoltar-la en aquest blog, on podem gaudir de l’emoció que transmet la qualitat de la seva magnífica veu de baríton, però cal entendre que fins ara quedava limitada al nostre àmbit parroquial i que a partir d’ara Viquipèdia l’ha universalitzada. Tothom arreu del món la podrà escoltar. És una molt bona notícia que ens omple de goig.

13 de setembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge celebrem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. A qualsevol membre de l'imperi romà, contemporani de Jesús, aquest títol li semblaria estrafolari. Per a ells no tindria cap sentit dedicar una jornada a exaltar (elevar en rang o dignitat) un estri de tortura i mort, i encara els semblaria més absurd que aquest instrument fos qualificat de sant.

Les lectures bíbliques que aquest diumenge proclamarem tenen l’encert d’explicar-nos el sentit que té allò que aparentment no té sentit. La primera lectura del llibre dels Nombres té com a protagonista una serp de coure construïda per Moisès. Tothom que la contemplava es guaria de les malalties que havia sofert per culpa de serps verinoses. A l’època de Jesús, a més, es considerava que aquelles serps verinoses representaven la que havia temptat Adam i Eva. L’audàcia de l’Evangelista és comparar Jesús clavat en creu amb la serp de coure. És una comparació doble: Jesús és enlairat de terra i glorificat. La fe en ell ens dóna vida.

Heus ací que la Creu es torna en la més bella paràbola de Déu. És l’expressió de l’amor que Déu té per aquest món. L’Evangelista Joan té l’encert de posar en boca de Jesús una frase que resumeix tot el sentit de la vida, mort i resurrecció de Jesús. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Jesús, humiliat, abandonat, torturat, escarnit i ajusticiat en la Creu, dóna vida, salva. La Creu d’on Jesús penja, ja no representa la mort i la condemna, sinó la vida i la salvació.

Jesús mort per donar vida, és condemnat per salvar, i ho fa fent-se solidari de tots els que han estat i estan crucificats al llarg de la història. Perdent ignominiosament la seva vida, el Senyor ens dóna a tots la veritable vida. Ell s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu, com ens diu Sant Pau, en la segona lectura, i també per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Contemplar la Creu exalçada, no és un acte qualsevol. És contemplar a un proscrit, solidari amb el més petits i pobres, víctima del mal del món, que morint mostra el seu amor inefable, i ens salva a tots. Contemplar la Creu exalçada és contemplar una veritable revolució, la revolució de l’amor.

Josep m Jubany

09 de setembre 2014

Diada Nacional de Catalunya. Celebració del Tricentenari

El proper dijous 11 de setembre celebrarem la Diada Nacional de Catalunya en la qual commemorarem els tres-cents anys d’història d’ençà que el 1714 Barcelona va ser derrotada per les tropes de Felip V. Els esdeveniments dels últims anys, però, han convertit la celebració del Tricentenari en una jornada reivindicativa del dret a decidir, amb la independència de fons.

Per celebrar aquesta Diada tots estem convidats i convocats per l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural a concentrar-nos per omplir la Diagonal i la Gran Via i convertir-les en una V gegantina amb els colors de la senyera, el vèrtex de la qual serà la plaça de les Glòries.

Serà una mostra més de la voluntat democràtica d’un poble de manifestar-se pacíficament dins de la legalitat per defensar el seu dret a decidir, com ja ho va fer els dos anys anteriors, el primer amb la gran manifestació a Barcelona i el segon amb la Via Catalana que va recórrer tot el país de nord a sud.

Cada any en aquest dia i en aquest espai hem comentat l’actualitat del moment. Enrere queda la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya quan el poble català ja l’havia legitimat abans en referèndum, que ha estat l’origen del descontentament generalitzat dels ciutadans per la impotència davant la imposició.

08 de setembre 2014

Inscripcions Batec curs 2014-2015

Batec és el grup de nois i noies que ja han acabat la catequesi d'infants i que es reuneixen mensualment sota el guiatge d'uns responsables. En les activitats que porten a terme es plantegen temes d'actualitat que els ajuden a viure la fe a través de la reflexió i d'activitats solidàries.

La reunió d’inici de curs pels pares serà el dijous 18 de setembre a les 8 del vespre a la Parròquia.

El calendari dels diumenges que seran les trobades de Batec coincideixen amb la Catequesi Familiar del torn B: 26 d'octubre, 23 de novembre, 14 de desembre, 25 de gener, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 14 de juny. Més endavant s'aniran incorporant els dies extres de voluntariats o altres activitats que s'aniran concretant.

La inscripció es pot fer clicant aquí fins el dia 20 de setembre. La quantitat recomanada per fer front a les despeses de les activitats de Batec d'aquest curs és de 40 euros per noi/noia, que es pot ingressar al compte de “la Caixa” ES96 2100 3017 0823 0014 2273, tot indicant el nom i els dos cognoms del batecaire.

07 de setembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui els textos estan centrats en l’amor. I alhora en el coratge de parlar clar quan cal. La primera lectura del profeta Ezequiel i, després, l’evangeli de Mateu ens marquen una pauta senzilla i exigent per dir el que hem de dir si ens adonem que algú no fa el que convé. Ezequiel, en el llenguatge de l’època, demana al fill de l’home, és a dir, també a nosaltres, la valentia de corregir el qui va errat, per tal que se salvi. Si no ho fem, ens convertim en corresponsables dels seus errors. La segona lectura ens farà veure que aquesta actitud, d’estar a l’aguait i avisar, és també una bona prova d’amor perquè tracta l’altre, ajudant-lo a salvar-se, com voldríem ser tractats.

L’evangeli fa un pas més en la mateixa línia del text profètic. Estableix una alliçonadora i prudent progressió en la correcció dels errors dels altres, els nostres germans. Primer, si el meu germà m’ha ofès, ha errat, m’haig d’armar de valor i intentar a soles que redreci la situació. No parlar-ne amb altres ni, encara menys, fer safareig i escampar la seva falta. Pot ser sovint difícil, però és la manera de guanyar-lo, salvar-lo; en definitiva, estimar-lo com jo voldria ser estimat. Només si no hi ha correcció de l’error, reconciliació, caldrà recórrer a un o dos testimonis més. Si amb aquests tampoc no s’aconsegueix, haurà arribat el moment de dir-ho a la comunitat, perquè l’ajudi, o el jutgi. Només al final, doncs, per respecte i discreció, la falta serà pública, però sols dins la comunitat. Actitud gens fàcil, discreta i exigent, que es revela salvadora en lloc de la destructora difamació, i que és el camí fraternal que ens convida a seguir Jesús, expressió d’un amor que vol per als altres el tracte que voldria per a mi.

La segona lectura, de la carta de Pau als romans, avui és el nucli del missatge: l’únic deute amb els altres ha de ser l’amor. “L’amor és la plenitud de la Llei” (Rm 13, 10). Els manaments, “tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix” (Rm 13, 9). Amor fraternal, que ens exigeix posar-nos sempre en el lloc de l’altre i que es manifesta de moltes maneres: en el compliment dels manaments i altres obligacions i especialment, com hem vist avui, en una valenta i discreta correcció del germà. Demanem-li junts al Pare aquest amor, i ens el concedirà (com diu Mt 18, 19).

Jordi Cors

01 de setembre 2014

Catequesi infantil 2014-2015

Benvolgudes famílies:

Al setembre comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs continuaran havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

* Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15, es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep Mª Jubany. El curs començarà el dilluns 6 d'octubre.

* Catequesi familiar:
té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per tots (pares i fills) a les 10.45h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de la Montserrat Martínez i de la Mireia Galobart, els fills es reuneixen per grups d'edat amb un/a catequista per treballar el que durant el més els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:
GRUP AGRUP BTEMA
19-10-1426-10-14Tots Sants
09-11-1423-11-14Advent
30-11-1414-12-14Nadal i Epifania
11-01-1525-01-15El missatge de Jesús
08-02-1522-02-15Quaresma
08-03-1522-03-15Setmana Santa i Pasqua
12-04-1526-04-15El perdó i la pregària
10-05-1524-05-15Pentecosta
14-06-1514-06-15Final

El dia 14 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12:15 hores i tancarem el curs amb un pica-pica.

Inscripcions: