09 de setembre 2014

Diada Nacional de Catalunya. Celebració del Tricentenari

El proper dijous 11 de setembre celebrarem la Diada Nacional de Catalunya en la qual commemorarem els tres-cents anys d’història d’ençà que el 1714 Barcelona va ser derrotada per les tropes de Felip V. Els esdeveniments dels últims anys, però, han convertit la celebració del Tricentenari en una jornada reivindicativa del dret a decidir, amb la independència de fons.

Per celebrar aquesta Diada tots estem convidats i convocats per l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural a concentrar-nos per omplir la Diagonal i la Gran Via i convertir-les en una V gegantina amb els colors de la senyera, el vèrtex de la qual serà la plaça de les Glòries.

Serà una mostra més de la voluntat democràtica d’un poble de manifestar-se pacíficament dins de la legalitat per defensar el seu dret a decidir, com ja ho va fer els dos anys anteriors, el primer amb la gran manifestació a Barcelona i el segon amb la Via Catalana que va recórrer tot el país de nord a sud.

Cada any en aquest dia i en aquest espai hem comentat l’actualitat del moment. Enrere queda la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya quan el poble català ja l’havia legitimat abans en referèndum, que ha estat l’origen del descontentament generalitzat dels ciutadans per la impotència davant la imposició.

D’aleshores ençà els nostres governants i el Parlament de Catalunya a poc a poc han anat creant les bases de la nostra sobirania que culminaran el proper mes de setembre amb l’aprovació al Parlament de la Llei de consultes populars no referendàries, que recentment ha rebut l’aval del Consell de Garanties Estatutàries, que donarà empara i marc legal a la consulta del dia 9 de novembre quan el Govern de la Generalitat de Catalunya ens convocarà amb una doble pregunta, de tots coneguda, en la qual tothom podrà exposar lliurement la seva voluntat.

No serà, doncs, una Diada més, serà la Diada del Tricentenari, sens dubte, però serà també la Diada que marcarà un punt d’inflexió irreversible amb el nostre afany manifest de decidir nosaltres mateixos el nostre futur. Tenim per davant uns apassionants mesos d’incerteses i tensions de les que ningú en pot preveure el desenllaç final perquè les reticències són molt grans, però també és molt gran la il·lusió col·lectiva en la que tenim posada l’esperança del triomf.

Com afirma Josep-Maria Puigjaner en el seu últim llibre Proses per la llibertat de la nació, “el document dels bisbes catalans Arrels cristianes de Catalunya de l’any 1986, constitueix una defensa inequívoca i contundent dels drets de la nació catalana a ser, a existir i a ser respectada”.

Més endavant diu, “la jerarquia del país configurada per bisbes que ja no eren els mateixos que el 1985, es va tornar a manifestar amb solemnitat el 2011 en la mateixa línia que els seus antecessors. El seu document portava per títol Al servei del nostre poble. Val la pena reproduir-ne el breu fragment que diu: en continuïtat amb els nostres predecessors, reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la Doctrina Social de l’Església.”

I cita, finalment, les paraules de Joan Pau II al Parlament Europeu d’Estrasburg: “Els pobles europeus units no acceptaran la dominació d’una nació o d’una cultura sobre les altres, sinó que sostindran el dret igual per a tots d’enriquir els altres amb la seva diversitat”.

L’equip de redacció del Full Informatiu