13 de setembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge celebrem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. A qualsevol membre de l'imperi romà, contemporani de Jesús, aquest títol li semblaria estrafolari. Per a ells no tindria cap sentit dedicar una jornada a exaltar (elevar en rang o dignitat) un estri de tortura i mort, i encara els semblaria més absurd que aquest instrument fos qualificat de sant.

Les lectures bíbliques que aquest diumenge proclamarem tenen l’encert d’explicar-nos el sentit que té allò que aparentment no té sentit. La primera lectura del llibre dels Nombres té com a protagonista una serp de coure construïda per Moisès. Tothom que la contemplava es guaria de les malalties que havia sofert per culpa de serps verinoses. A l’època de Jesús, a més, es considerava que aquelles serps verinoses representaven la que havia temptat Adam i Eva. L’audàcia de l’Evangelista és comparar Jesús clavat en creu amb la serp de coure. És una comparació doble: Jesús és enlairat de terra i glorificat. La fe en ell ens dóna vida.

Heus ací que la Creu es torna en la més bella paràbola de Déu. És l’expressió de l’amor que Déu té per aquest món. L’Evangelista Joan té l’encert de posar en boca de Jesús una frase que resumeix tot el sentit de la vida, mort i resurrecció de Jesús. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Jesús, humiliat, abandonat, torturat, escarnit i ajusticiat en la Creu, dóna vida, salva. La Creu d’on Jesús penja, ja no representa la mort i la condemna, sinó la vida i la salvació.

Jesús mort per donar vida, és condemnat per salvar, i ho fa fent-se solidari de tots els que han estat i estan crucificats al llarg de la història. Perdent ignominiosament la seva vida, el Senyor ens dóna a tots la veritable vida. Ell s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu, com ens diu Sant Pau, en la segona lectura, i també per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Contemplar la Creu exalçada, no és un acte qualsevol. És contemplar a un proscrit, solidari amb el més petits i pobres, víctima del mal del món, que morint mostra el seu amor inefable, i ens salva a tots. Contemplar la Creu exalçada és contemplar una veritable revolució, la revolució de l’amor.

Josep m Jubany