30 de novembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Vetlleu”

Vetllar és passar voluntàriament la nit o una part de la nit sense dormir per diferents motius, per fer oració, per estar despert tenint cura d’un malalt, per vetllar un mort, per estar amatent a la seguretat, etc. La vetlla, però, entre altres significats en té un de més casolà que és aquell que contempla l’espai de temps comprès entre la posta de sol i el sopar o el moment d’anar a dormir i que en la pràctica es pot dedicar a tasques personals d’allò més variades, conversar, llegir, estudiar, jugar, veure televisió, etc.

Però..., aquest “Vetlleu” de Jesús, tot i que és prou explícit per si mateix, té quelcom de diferent..., va molt més enllà de les coses estrictament mundanes i té un significat més ampli que no es limita només al fet de no dormir de nit -entre altres coses perquè també de dia ens adormim amb facilitat- no es redueix, doncs, a l’àmbit del son que ens enterboleix l’atenció i anul•la la voluntat i la consciència, sinó que ens empeny a mantenir-nos desperts en un estat d’alerta constant, sense relaxar-nos mai, sense abaixar la guàrdia en cap moment, de manera semblant al que fan les bestioles tothora atentes als moviments dels seus depredadors.

Tanmateix, aquest “Vetlleu” de Jesús, més que un reclam d’atenció externa, és una crida a la interioritat i a la intimitat del nostre cor per poder descobrir Déu en la pregària, la contemplació i l’adoració. Ara que sentim a prop el moment del seu adveniment hem d’estar ben preparats per contemplar-lo i adorar-lo tant bon punt arribi, i poder demanar-li que sigui Ell qui vetlli per nosaltres, perquè sols no ens en sortirem. Si el tenim ben interioritzat, si confiem en el seu amor, la seva bondat i la seva misericòrdia no podrem trair mai la confiança que té posada en nosaltres.

“L’amo vindrà a l’hora menys pensada”
. És l’avís de Jesús tot just començar el temps d’Advent i un bon toc d’atenció per preparar la seva vinguda. Que no ens agafi desprevinguts; que la tendresa de l’infant en una menjadora no ens amagui la divinitat oculta en la seva aparent fragilitat. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel!
Josep Maria Lari

29 de novembre 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 30
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 1

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. Es parlarà del “Credo” a la llum de l’article de Mn. Rovira Belloso “L’Evangeli il·lumina el Credo”.

Vetlla de pregària a les 9 del vespre.

Dimarts, 2b>
Primera Sessió de la Catequesi Advent-Nadal
a les 7 de la tarda.

Casal Sant Ildefons: Sortida cultural per visitar les muralles de Barcelona amb explicacions a càrrec del Sr. Josep Pujol.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 3
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.


28 de novembre 2014

DISSABTE 29 DE NOVEMBRE BATEC amb EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS

Estimats BATEC@ires!!

Tots coneixeu LA CAMPANYA QUE ORGANITZA EL BANC D'ALIMENTS per ajudar a aquelles persones que més ho necessiten.

Concretant la proposta que us fèiem diumenge us comuniquem que:

Aquest dissabte al matí hem inscrit al grup de BATEC per participar al GRAN RECAPTE d'ALIMENTS...

L'equip de monitors estarem de 9h a 13h al BON PREU/ESCLAT - Dr. Letamendi, 36.

US ESPEREM ...

MOLTES GRÀCIES A TOTS I QUE TINGUEM UN BON GRAN RECAPTE!!!

27 de novembre 2014

Campanya de recollida d'aliments per a la Comunitat de Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a molts i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques.

Del 29 de novembre fins el 20 de desembre

Moltes gràcies per la vostra col·laboració

26 de novembre 2014

En Jordi Pi i Seguí

El dia 7 d’aquest mes, després de molts anys de participar en la nostra comunitat, el nostre estimat feligrès Jordi s’encaminà definitivament a la casa del Pare, als 90 anys. Visqué darrerament sense peus i sense cor, manifestant en més d’una ocasió “si em moro serà contra la meva voluntat”. Quan el sentia dir això jo pensava: “i contra la voluntat de Déu que vol que tots visquem”. A l’esquela del seu òbit els seus familiars van voler posar aquesta frase perquè ell tenia ganes de viure i ben segur que ara viu com mai.

Durant 7 anys periòdicament el visitava en nom de la comunitat a ell i a la seva esposa, Rosa Bosch Fàbrega, en el seu pis d’aquest carrer dels Madrazo. Ell sempre assegut a la seva cadira de rodes i ella en una còmode butaca al seu costat, fent-se companyia. Els seus fills, Isabel, Josep i Jordi, no han deixat mai d’estar pendents dels pares en tot i per tot. A més tenien l’ajut extrafamiliar de persones competents.

Ara faria quasi un any que em vaig quedar perplex, doncs en visitar-los i donar-los la meva salutació tot demanant com seguien, en Jordi em va dir: malament. Per què? vaig dir amb curiositat. I la seva resposta va ser: “és que no tinc peus.” -Jordi, d’això ja fa molt temps, oi? -Sí, efectivament, però és que ara no tinc cor. -Com?, i repeteix que no tinc cor. Per un moment vaig pensar que era pres d’una nova malaltia, donada la seva suma d’anys acumulats. Però ell, girant la cara amb un somriure esplèndid em digué: és que ella me l’ha robat. Immediatament la Rosa, també amb un somriure de complicitat, respongué: -Jordi, no diguis ximpleries, què pensarà Mn. Xavier! Aquest meu home sempre està de broma.

25 de novembre 2014

Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal

Consistirà en tres trobades dirigides per Anton Ramon Sastre, els dimarts 2, 9 i 16 de desembre a les 19.00 h. als locals de la parròquia.

A la secretaria de la Comunitat trobareu les butlletes d’inscripció per poder preparar tota la documentació i els resums de les trobades.

23 de novembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Abans de començar a escriure aquesta ‘reflexió a la paraula de Déu’, per allò de donar el primer pas, he mirat si en el meu ordinador hi trobava alguna llum nova que m’ajudés a iniciar aquest comentari. Hi he buscat una definició que fes referència al Regne de Déu. Casualment, la primera que he trobat, diu: “És un govern establert per Jehovà Déu, qui també n’ha designat el Rei. Qui és el Rei del Regne de Déu? Jesucrist. Aquest Rei és més gran que tots els governants humans i se l’anomena «el Rei dels reis i Senyor dels senyors (2 Timoteu 6,15)”.

M’ha semblat una aproximació entenedora, poc complicada, malgrat que no insinuï ni el per què ni el com aquest regnat hagi d’acomplir-se. Evidentment aquest regne necessitarà l’existència d’un poble, “el poble de Déu”, amb una llei nova, una nova constitució i una clara i oportuna missió en aquest nostre nou món.

L’evangeli d’aquest diumenge de Jesucrist Rei de l’Univers (Mt 25, 34-36), penso que pot aclarir els nostres possibles dubtes. Jesús diu: “Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. Heu-ne ací, sembla, la nova ‘constitució’ d’aquest nou Regne de Déu heretat.

És clar que l’existència d’aquest regne demana una actitud dòcil i constant. Cada dia, del matí fins a la nit, cada dona i cada home, il·lusionats i decidits a realitzar aquest regnat, haurà d’exercir, amb humilitat, obediència i joia, aquesta sagrada missió. No és feina de Déu, és ara feina nostra, malgrat la nostra limitació, els nostres errors i infidelitats.

No seran, doncs, només paraules, ni promeses, ni propòsits, ni solament la pregària de cada dia les que faran possible aquest nou món, sinó la nostra manera de viure, amb humilitat i senzillesa, aquesta vocació.

Hi haurem d’afegir, sobretot, allò que l’evangeli insinua i recomana: “donar menjar, donar beure, acollir el foraster, vestir el despullat, visitar el malalt, acompanyar el qui viu empresonat. I, també, ser alegres, somriure, creure i esperar, estimar i perdonar. Perquè Déu ens hi crida i també ens hi necessita.

Ferran Aguiló

22 de novembre 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

Dilluns, 24
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Festa dels aniversaris dels 80, 90 i 95 anys.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 26
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 29

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 30
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

20 de novembre 2014

Entrevista a Ignasi Moreta

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, va ser entrevistat per Lluís Reales al programa Terrícoles de BTV. En aquesta conversa Moreta explica la seva manera d'entendre el què és la religió per a ell, i el que el va impulsar, juntament amb la Inês Castel-Branco, a iniciar el projecte de Fragmenta Editorial.



18 de novembre 2014

Catequesi Familiar: 2ª Trobada 2014-2015. Paper per a Catequistes i Pares. Tema: ADVENT

L’Advent, o adveniment, amb el qual cada any la comunitat cristiana catòlica universal inicia el seu calendari litúrgic, planteja un aspecte fonamental de la professió de la Fe bíblica. Crida a preparar-nos espiritualment per acollir un personatge que ens és enviat, i aquell que ens l'envia espera de nosaltres una actitud d’obertura, acolliment, assimilació i seguiment.

Certament és quelcom agosarat, tant en el seu objectiu com en la seva possibilitat d’èxit. Per això, per facilitar-ho, se’ns envia un segon personatge amb la missió de preparar-nos per rebre degudament al primer i principal.

Tota aquesta narració, que tot cristià mitjanament catequitzat reconeixeria en les narracions evangèliques referents a Joan Baptista, demana, per ser ben compresa i viscuda, l’aprofundiment en una temàtica aparentment llunyana però que en realitat constitueix un nucli central. Es tracta del tema de la Creació i de les relacions entre el Déu creador i el món creat.

Necessitat de llenguatge simbòlic.


L’afirmació fonamental del credo cristià diu: Creiem en un sol Déu, Creador del cel i de la terra. Afirmar això vol dir que tot el que és en l’univers creat no és Déu, sinó que Ell n’és el seu Creador.

Crear no és el mateix que fabricar, fer o produir. Fabricar és produir una nova existència a partir d’elements ja existents i l’enginy del fabricant. Existir (ex-sistir) vol dir ser, rebent de fora el ser. Insistir significaria ser en un mateix i per un mateix. Pròpiament, Déu “insisteix” i tot l’univers “existeix” en Ell. Crear és comunicar la pròpia plenitud, ser, però provocant l’existència de l’altre.

La realitat de tot el que és, mirat des de la Fe Bíblica té, fonamentalment, dos nivells o ordres: el nivell del creat i el nivell del Creador. El nivell del creat és tot l’existent (cel i terra). El nivell del Creador és per Ell mateix (in-sisteix). Sant Pau ho expressa dient “En Ell vivim, ens movem i som.”

16 de novembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

L’any litúrgic està arribat a la seva fi, això es nota amb el to de les lectures. L’evangeli d’aquest diumenge recull la paràbola dels talents i de quina manera ens cal fer-los fructificar. Si haguéssim de resumir-ho en una sola frase diríem de quina manera ens cal aprofitar el temps. És important que cadascú descobreixi els seus dons per saber-los fer fructificar.

I donant una mirada a les lectures, amb la mentalitat d’avui xoca una mica aquesta primera. No oblidem, però, la mentalitat de l’època en què fou escrita. M’agrada molt el comentari que fa un escripturista quan diu que el final del llibre dels proverbis fa pensar que sigui una metàfora de la saviesa i diu en què consisteix. L’autèntica és la que surt del nostre interior, que no és externa, perquè l’externa és fugissera. Es posa també de manifest la inquietud en què les primeres comunitats vivien pensant que la fi dels temps era imminent. Sant Pau no hi dóna resposta, només invita a la vigilància perquè quan arribi els trobi preparats.

Centrant-nos ara en l’evangeli, la paràbola dels talents, com totes les paràboles, no es pot interpretar al peu de la lletra, arribaríem a la conclusió que no tenen res a veure amb el pensament de Jesús; no es tracta d’especular per veure com es poden fer quants més guanys millor. Analitzem la paràbola: els dos primers administradors es posen tot seguit a treballar, han duplicat els talents rebuts i el seu esforç és premiat. El missatge de Jesús és ben clar: sí a la creativitat, no a la fe enterrada sota el conformisme, sí al seguiment compromès de Jesús.

Parlem ara del tercer personatge. Ens diu l’evangeli ”vaig tenir por i vaig amagar els diners” per què amaga els diners, per por? per mandra? Tot això es presta a una reflexió seriosa, pensem-ho a nivell personal. Quantes vegades nosaltres per por de complicar-nos la vida o per mandra de reflexionar hem defugit de les nostres responsabilitats; seria un error presentar-nos davant Déu amb l’actitud del tercer administrador, i seria llastimós que el missatge de l’evangeli no ens hagués servit per transformar la nostra vida. Pensem-ho també a nivell de l’Església en general i també de la comunitat cristiana en particular, potser tots plegats ens refugiem davant els reptes que ens planteja la ciència avui dia i a quan s’ acabarà per donar-li la raó. Avui més que mai ens cal estar oberts i receptius davant dels reptes que ens planteja la societat moderna.

Lluís Saumell

15 de novembre 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 17
Catequesi
parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 18
Casal
Sant Ildefons: Música de guitarra a càrrec de la Sra. Immaculada Balcells.

Dissabte, 22

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 23

Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del Grup Batec a partir de 1/4 d’11 del matí.

14 de novembre 2014

Dia de l’Església Diocesana 2014 – Germanor

Aquest diumenge l'Església celebra la Diada de Germanor, el dia de l'Església Diocesana.

En temps de crisi que afecta tantes famílies, moltes vegades molt a prop nostre, i fins i tot dins de les nostres pròpies llars, demanar la col·laboració per fer autosuficient l'Església econòmicament pot semblar una petició agosarada. Cal, però, que tot i ser conscients d’aquesta realitat continuem col•laborant segons les nostres possibilitats amb l'Església a través de la Parròquia, perquè ajudant a la nostra parròquia, hi guanyem tots.

Siguem ben generosos amb la nostra aportació extraordinària.

13 de novembre 2014

Moments de fragilitat per MªTeresa Quintana

Permeteu-me unes quantes reflexions sobre els moments que m’han tocat viure.

Què difícils i alliçonadors són els moments pels quals passem totes les persones quan tenim un accident o una malaltia i això ens redueix a una quietud o a una parada obligatòria en les nostres vides tan plenes, tan ocupades malgrat estar jubilades!

Avui dia s’ha adoptat el leitmotiv que anem repetint constantment: “Vaig tan ocupada que no tinc temps per a res.” Tenim una necessitat imperiosa d’ocupar-nos a qualsevol edat per no sentir-nos mai desvagats ni poc productius. Veig el cantó bo de l’ocupació, sempre que trobem espais de calma, que no ens han de fer por, i sapiguem estar sols per anar al nostre interior, que sovint el tenim oblidat, sempre pendents de l’exterior, que ens forneix constantment novetats i moviments, enganyant-nos amb la sensació que això és viure de veritat. I quan vivim nosaltres en una certa soledat per fer autoconeixement, creixement personal, meditació i altres coses, sense deixar-nos envair pel soroll i el moviment constants? I a mi que m’agrada garlar també gaudeixo amb la solitud, el silenci i la interiorització.

Tornant a l’encapçalament, el fet de sentir-nos fràgils, petits i desvalguts ens pot produir inquietud, malestar, perquè el nostre ego, que creixia i procurava anar segur per la vida, de sobte ha d’acceptar la realitat de petitesa i dependència dels altres que no podem oblidar mai. Això produeix dolor fins que no ho acceptes de tot cor, i precisament és el que et fa créixer i entendre profundament la vida.

12 de novembre 2014

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 23 de novembre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

09 de novembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Temples vius

Els homes tenim una tendència ancestral a perpetuar socialment tot allò que ens commou. Ho fem construint unes obres, sovint excessives, que semblen voler retenir allò que hem experimentat, tot allò que un dia tocà i transformà el més profund del nostre cor i que voldríem que es perpetués més enllà de la caducitat i fugacitat del temps. Hem construït museus monumentals per conservar i recrear esplèndides obres plàstiques; hem aixecat meravellosos palaus, arquitectònicament cada cop més sofisticats, per poder reviure l’harmonia de les veus i del so dels instruments musicals; i mai cap societat s’ha pogut abstenir de construir temples per donar culte a Déu, aquesta realitat que escapa a la comprensió humana, però que s’intueix misteriosament pròxima i en la qual els homes de tot temps i condició hi hem dipositat una esperança de salvació.

El 9 de novembre de l’any 324, el Papa Silvestre, sobre uns terrenys donats per l’Emperador Constantí, va consagrar a Roma una església dedicada a Crist Santíssim Salvador i en honor de Sant Joan Baptista i de Sant Joan Evangelista, avui més coneguda com Arxibasílica de Sant Joan del Laterà. És la més antiga i la de rang més alt entre les quatre basíliques papals de Roma, conservant el títol honorífic de “mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i de tota la terra”, perquè va ser la seu del Papa, el primat de tots els bisbes, fins que el Papa Climent V traslladà la seu pontifícia a Avinyó (1309), ciutat que llavors pertanyia al Regne de Nàpols. Quan amb Gregori XI els papes retornaren a Roma (1377), s’establiren al turó vaticà on avui hi ha l’estat del Vaticà.

És ben curiós que, en celebrar la festivitat de la consagració del primer gran temple de la comunitat cristiana, les lectures i pregàries ens recordin que el veritable culte que s’ha de retre a Déu és aquell que es fa “en esperit i en veritat”, perquè a partir del missatge de Jesús som les persones les que hem de convertir-nos en portadors i “temples de l’Esperit Sant”, temples edificats sobre “l’únic fonament que és Jesucrist”, temples vius i indestructibles encara que caiguessin totes les pedres de tots els temples del món. Avui ens diu Sant Pau: “vosaltres sou un edifici construït per Déu”.

Anton Ramon Sastre

08 de novembre 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 10

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 11

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Casal
Sant Ildefons: Sarsuela “La verbena de la Paloma” amb explicacions a càrrec del Sr. Joan Casanovas.

Dimecres, 12

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 15

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

07 de novembre 2014

Dilluns 10, Assemblea amb Francesc Romeu: Un Sínode de la Família per nous reptes

La darrera assemblea la varem dedicar al Sínode de la família amb el títol El Sínode sobre la família: temes que es van tractar i expectatives. Mn. Manuel Claret ens va fer una exposició dels motius que varen portar al Papa Francesc a convocar aquest Sínode extraordinari, de com s’havia preparat i de les qüestions que debatien els pares sinodals. En el moment en què va tenir lloc la nostra assemblea el Sínode s’estava celebrant i per tant no es podien conèixer les conclusions ni com acabarien els debats.

Per això el consell Pastoral ha cregut convenient dedicar l’assemblea del mes de novembre a continuar amb el tema del Sínode extraordinari sobre la família. Hem demanat a Mn. Francesc Romeu, capellà i periodista, rector de la Parròquia de Santa Maria del Taulat (Poble Nou) i professor de la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, que conegudes ja les conclusions i l’abast de les darreres discussions sinodals, ens en faci un balanç.

Així, doncs, us convidem a l’assemblea d’aquest proper dilluns 10 de novembre, a les 9 del vespre per parlar del tema: Un Sínode de la Família per nous reptes: conclusions i balanç.

06 de novembre 2014

Assemblea de la Comunitat del mes d’octubre

El passat dia 13 d’octubre tingué lloc la primera Assemblea parroquial del curs amb el títol: El Sínode sobre la família: temes que es van tractar i expectatives. Mn. Manuel Claret, Delegat episcopal per la pastoral familiar i professor de moral de la Facultat de Teologia de Catalunya, feu una amena exposició sobre els temes que es debaten en aquest Sínode extraordinari.

Mn. Claret inicià la seva exposició reconeixent que el Sínode ha creat molta expectació, ja que per primera vegada en la història d’aquestes trobades de bisbes, s’han fet públiques discrepàncies molt grans entre els seus membres, i també que és el Sínode que ha creat més expectatives de tots els que s’han celebrat. L’elecció de la temàtica del Sínode és deguda a la preocupació que té el Papa Francesc per tota la problemàtica que hi ha actualment al voltant de la família, i molt especialment per la situació eclesial en què es troben persones que desprès d’un matrimoni fracassat, han refet la seva vida amb una nova parella.

El papa Francesc ha dit repetides vegades que un dels deures de l’Església és mostrar-se misericordiosa. Són molts els seus escrits i homilies on ha destacat el tema de la misericòrdia. I el Bisbe de Roma desitja que l’Església trobi camins d’acompanyament pels matrimonis que es troben en situació irregular. Al mateix temps ha subratllat sempre la bellesa del matrimoni com a sagrament. La misericòrdia, de cap manera suposa rebaixar la dignitat del matrimoni

Fruit d’aquesta preocupació, en un consistori de cardenals celebrat els dies 20 i 21 de febrer encarregà al teòleg i cardenal Walter Kasper unes conferències sobre l’evangeli i la família (el text està publicat en català per Catalunya Cristiana). En aquestes conferències Kasper plantejava algunes pistes de com pastoralment l’Església hauria d’afrontar la realitat familiar. L’aportació de Kasper fou lloada públicament pel Papa, però van ser molt criticada per alguns sectors d’església. El Papa va decidir convocar un sínode extraordinari aquest octubre que haurà de tenir continuïtat en un altre d'ordinari a la tardor de l’any vinent.

04 de novembre 2014

Mostra de Cinema Espiritual a la Filmoteca de Catalunya

Del 7 al 23 d novembre torna la Mostra de Cinema Espiritual a la Filmoteca de Catalunya, Plaça Salvador Seguí, 1-9, amb vuit films que aprofundeixen en l’expressió de la preocupació religiosa, filosòfica, estètica i social des d’una perspectiva humanista. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos.

Algunes de les pel·lícules que es projectaran són les següents:

Le passé, amb presentació a càrrec de Xavier Marín.
Noëlle, amb presentació a càrrec de Montserrat Claveras.
Johannes-Passion, amb presentació a càrrec de Miquel González.
Lamma Shoftak, amb presentació a càrrec de Joan-Andreu Rocha.
Philomena, amb presentació a càrrec de Claustre Solé.
Anita B., amb presentació a càrrec de José María Caparrós Lera.
The Gospel of Us, amb presentació a càrrec de Ricardo Yáñez.
Habi, la extranjera, amb presentació a càrrec de Jaume Flaquer.

Per consultar l’horari i els dies de projecció es pot clicar aquí.

02 de novembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Commemoració de tots els fidels difunts

La litúrgia ens porta avui a fer memòria de tots els fidels difunts. M’han omplert de goig les paraules de fe de Job: “Jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu, veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d’un altre” (Job 19, 25-26). Paraules que lliguen amb l’evangeli de Sant Joan que diu: “que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu pare hi ha lloc per a tots...” (Jn 14, 1-2).

I què millor que donar-ne gràcies en l’àmbit d’una eucaristia en la que fem memòria de la passió, mort i resurrecció del Fill de Déu i germà nostre. La nostra ciutadania darrera és la del cel. (Fl 3, 20). Aquí hi som de pas i saber que no anem al no res, al buit absolut, sinó a la plenitud d’una vida nova transformada és tot un repte i un anhel a aconseguir.

La referència omnipotent del Senyor al qui servim i estimem està fixada en la seva resurrecció. Crist, el meu cap, i nosaltres per la seva gràcia membres del seu cos, que per la participació de la fe i els sagraments esperem un idèntic destí. No hi ha res més cert a la nostra vida llevat de la mort. El trencament amb la nostra existència terrenal i del que coneixem ens fa basarda perquè passem a una dimensió desconeguda. Creients i no creients afrontem l’escàndol de la mort amb la diferència que els qui tenim fe, l’esperança i la confiança rau en el nostre Déu misericordiós.

Un dia per pensar que la tristesa i la nostàlgia no tenen lloc, més enllà de la limitació humana, i sí que la té l’esperança que expressa i continua la comunió de tots els sants, que ahir vàrem celebrar. La vida veritable no tindrà més d’un fi i la fita per la que tots ens cal lluitar des d’ara és viure amb Déu, que ens vol ressuscitats.

Francesc Xavier de Dou

01 de novembre 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

MISSA DE DIFUNTS a Sant Ildefons, per les persones que ens han deixat aquest darrer any, a les 8 del vespre.

Reunió del Consell Pastoral Arxiprestal a la nostra comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 4
Casal Sant Ildefons: Jocs de taula

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 5

Trobada del Grup de Pregària a les 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 8

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 9
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.