25 de desembre 2014

CATEQUESI FAMILIAR. 2a TROBADA 2014-2015. Reflexions per a pares i catequistes TEMA: NADAL

En el tema anterior (Advent) veiem que Marc no parla de la infància de Jesús, però ben mirat, el seu evangeli ens diu tot el que és essencial de Jesús. Això es presenta de manera mes accentuada en el tema d’avui, el Nadal de Jesús.

Testimoni de Marc
Marc no té cap interès en narrar els esdeveniments de la infància de Jesús, i concentra el seu testimoni en la seva vida adulta, començant amb la trobada amb Joan Baptista. També veiem, però, que en la curta frase amb la que Marc inicia el seu evangeli se’ns diu, de manera concentrada, tot el que Jesús és: Messies i Fill de Déu.

El Messies i el Fill de l’home

La paraula Messies, que significa “ungit”, s’utilitzava per nomenar a un rei, ja que en la cerimònia de coronació reial el ritu de la unció amb oli era símbol de la Donació de l’Esperit Sant al candidat, que Déu escollia per ser governant del poble.

En temps de Jesús, les paraules Messies i Ungit tenien, entre els jueus, el sentit d’Aquell a qui Déu escolliria i comunicaria el seu Esperit per ser el governant, guia o mestre de tot el poble. Fins i tot es convertí en un terme polític per designar a aquell que seria enviat per a defensar i alliberar el poble dels enemics. Tot això en referència al rei David, que es considerava el punt culminant de la història d’Israel.

Paral·lelament hi havia una altra tradició sobre un personatge que Déu guardava al cel i que enviaria al món, al final de la historia, per judicar tota la humanitat. En un llibre atribuït a un profeta desconegut, anomenat Daniel, es parla molt d’ell, anomenant-lo Fill de l’home, i es valorava com a un jutge universal que Déu enviaria al món sobre els núvols del cel.

L’evangelista Marc dona testimoni que Jesús va esmerçar amb els deixebles força temps per fer-los entendre quin era el veritable sentit de la paraula Messies, utilitzant l’expressió fill de l’home.

Desprès de proclamar l’evangeli per Galilea, d’escollir els dotze apòstols, de fer concentracions multitudinàries, d’ensenyar mitjançant paràboles, de proclamar la primacia dels petits infants i dels pobres, Jesús decideix iniciar una caminada des de Cesarea de Filip (que era el punt geogràfic mes llunyà de Jerusalem), tot travessant la Samaria, fins a Jerusalem.

La gent que l’escoltava i el seguia va començar a lloar-lo amb la paraula Messies, amb la convicció de que Jesús era com un personatge diví en el que es realitzaria, de manera espectacular i gloriosa, el designi salvador de Déu sobre el poble d’Israel.

Els deixebles de Jesús també participaven d’aquesta convicció popular. Marc ens fa saber, però, que aquesta interpretació de la paraula Messies no era la que en realitat volia Jesús, i que aquest va iniciar una catequesi per aclarir el seu veritable sentit, com queda clar en següent escrit:

(Marc 8,27-38):

Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip i pel camí els preguntava: - Qui diu la gent que sóc jo? Ells li respongueren: - Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes. Llavors els preguntà: - I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: - Tu ets el Messies. Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

Llavors començà a instruir-los dient: - Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: - Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.

Llavors va cridar la gent i els seus deixebles, i els digué: - Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi ... Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraulers davant aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.


Analitzem el text:
Jesús obre el tema preguntant: Qui diu la gent que sóc jo? i vosaltres què dieu? Els deixebles es fan ressò del que diu la gent, i Pere, molt segur, respon en el sentit de la ortodòxia jueva. Aleshores Jesús els desorienta a tots amb una prohibició radical i severa.

Jesús s’autoanomena Fill de l’home i es presenta com a víctima de tots els poderosos. Pere, escandalitzat, pren Jesús a part i el renya per dir disbarats. Jesús reacciona amb la màxima condemna possible, i seguidament crida a tothom a escoltar-lo i seguir-lo, amb un gest autoritari.

Jesús utilitza el títol de Fill de l’home, no per negar el de Messies Fill de Déu, sinó per completar-lo. Messies expressa l’aspecte diví i gloriós, i Fill de l’home expressa l’aspecte humà, dèbil, sofrent i rebutjat.

El Judici de Déu vindrà sobre tots el homes per mitjà de la condició humana del Messies. L’acolliment del Messies es realitza en cada creient per mitjà de l’acolliment del Fill de l’home.

Marc no testimonia sobre l’etapa infantil i juvenil de la vida humana de Jesús, però ens fa entrar en la realitat i el sentit del Misteri de Crist, tal com ensenyava el seu gran mestre, Pau, en la carta als Gàlates: “Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei... (Gàlates 4,4).

Aquesta carta, escrita cap a l’any 57, va ser, sens dubte, llegida i meditada pel seu deixeble Marc. De manera ben clara ens transmet la fe de l’Església en l’encarnació del Fill de Déu (per obra directa de l’Esperit Sant) en Maria, el naixement de Jesús com a culminació de la seva gestació humana, així com la introducció de l’Infant en la Genealogia d’Israel, al rebre el nom de Jesús per part de Josep (el legal espòs de Maria).

Marc no narra amb detall els esdeveniments de la infància de Jesús però, al remarcar tan vigorosament la seva condició humana, ens invita a pensar que tenia molt clars tots els elements i les etapes de la seva humanitat.

Testimoni de Joan

Com ja hem vist als temes anteriors (Tots-Sants i Advent) l’evangelista Joan és un complement extraordinari de Marc. En el Pròleg del seu evangeli diu:

(Joan 1, 1-5 i 14):


1.- Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava en Déu i la
Paraula era Déu.

2.- Ell estava en Déu al principi.

3.- Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell.

4.- En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.

5.- La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la

14.- El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.


1.- Tota Paraula implica un “parlant”, un “parlat” i una “capacitat de parlar”.

2.- La Paraula és Fill del “parlant” (Pare) per l’acció del poder de parlar (Esperit Sant).

3.- Déu és Creador de tot.

4.- Déu és Vida i Llum per a tots els homes que s’han situat en la foscor del pecat.

5.- La foscor no té força per ofegar la Llum de Déu.

14.- La Paraula s’ha fet home. Joan, en lloc d’“home” utilitza el terme “sargs” (carn), paraula grega que significa home en la seva “debilitat” (petitesa, pobresa, limitació). Per això, la paraula carn ha generat el terme encarnació, per significar el primer pas que fa el Fill de Déu per venir al món.

I ha habitat entre nosaltres. La frase que escriu Joan en grec és: “va plantar la seva tenda entre nosaltres“, significant que el naixement de Jesús es va realitzar situant-se en mig de la humanitat, no amb actitud de poder sinó assumint la situació d’igualtat, fraternitat, pobresa, germanor...

Gràcies a l’Encarnació i el Naixement de Jesús hem contemplat la veritable glòria de Jesús Fill de Déu i fill de l’home.


El primer i el darrer dels quatre evangelis canònics, que sembla que parlen menys del Nadal, són els que, amb sobrietat i profunditat, ens fan entrar més en el Misteri del Nadal.



Bon Nadal i Feliç Any nou!!!

Frederic Bassó