31 de desembre 2014

Dijous 1 de gener: Jornada per la Pau

La Jornada per la Pau d’aquest any té com a lema "Si vols la pau, protegeix la creació", títol del Missatge del papa Benet XVI amb motiu de la Jornada.

Amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, instituïda per Pau VI, el dia 1 de gener, s’organitzen dues activitats per la pau. La primera és l’Eucaristia que organitza Justícia i Pau. Es farà a les 13 h. a la Catedral de Barcelona i estarà presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

També l'1 de gener la Comunitat de Sant Egidi organitza la Marxa per la Pau. La concentració comença a les 18’30 h. a la plaça Catalunya de Barcelona i arriba fins a la plaça Sant Jaume. La Marxa per la Pau s'organitza a diverses ciutats del món i a la de Barcelona hi ha adherides nombroses entitats com Cristianisme i Justícia, l’Associació CINTRA, la Companyia de Santa Teresa, la Comunitat de Jesús, la Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar, la Fundació Alfons Comín, la Fundació Joan Maragall, Justícia i Pau, el Moviment dels Focolars, Regnum Christi, el Movimiento AGAPE, las Hijas de Maria, las Religiosas de las Escuelas Pías, la Unió de Religiosos de Catalunya, entre altres.

29 de desembre 2014

La Cúria Romana i el Cos de Crist

El passat dia 22 el papa Francesc va enumerar a la Cúria de Roma els seus principals pecats. Pecats, que d' altra banda, no són només de la Cúria sinó de tots nosaltres. Val la pena fer un examen de consciència tot llegint les paraules del Sant Pare.

Clicant aquí podem veure i escoltar el discurs que tot seguit es reprodueix.

«Tu estàs sobre els Querubins, tu que has canviat la miserable condició del món quan t'has fet com un de nosaltres» (sant Atanasi).

Estimats Germans,

Al final de l'Advent, ens reunim per als tradicionals salutacions. En uns dies tindrem l'alegria de celebrar la Nativitat del Senyor; l'esdeveniment de Déu que es va fer home per salvar els homes; la manifestació de l'amor de Déu, que no es limita a donar-nos alguna cosa o enviar-nos algun missatge o certs missatgers, sinó que es lliura a si mateix; el misteri de Déu que pren sobre si la nostra condició humana i els nostres pecats per revelar-nos la seva vida divina, la seva immensa gràcia i el seu perdó gratuït. És la cita amb Déu, que neix en la pobresa de la gruta de Betlem per ensenyar-nos el poder de la humilitat. En efecte, el Nadal és també la festa de la llum que no és rebuda per la gent «selecta», sinó pels pobres i senzills que esperaven la salvació del Senyor.

En primer lloc, voldria desitjar-vos a tots vosaltres - col·laboradors, germans i germanes, representants pontificis escampats pel món – i a tots els vostres éssers estimats un sant Nadal i un feliç Any Nou. Desitjo agrair cordialment el vostre compromís quotidià al servei de la Santa Seu, de l'Església Catòlica, de les Esglésies particulars i del successor de Pere.

Ja que som persones, i no només números o títols, recordo particularment als que durant aquest any han acabat el seu servei, per raons d'edat, per haver assumit altres encàrrecs o perquè han estat cridats a la casa del Pare. També per a tots ells i els seus familiars, el meu record i gratitud.

Amb vosaltres, vull elevar un profunda i sentida acció de gràcies al Senyor per l'any que ens està deixant, pels esdeveniments viscuts i tot el bé que ell ha volgut fer generosament a través del servei de la Santa Seu, demanant humilment perdó per les faltes comeses «de pensament, paraula, obra i omissió».

A partir precisament d'aquesta petició de perdó, voldria que aquesta trobada, i les reflexions que compartiré amb vosaltres, fossin per a tots nosaltres un suport i un estímul per a un veritable examen de consciència i per preparar el nostre cor pel sant Nadal.

28 de desembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Quin Nadal tan meravellós: si sabéssim mirar i veure; si sabéssim oir i escoltar; si sabéssim estar en silenci i contemplar !!!

Tota la Litúrgia de la paraula és interessant i sorprenent. Sorprèn que Lluc digui de Simeó que era un home just i pietós i que tenia el do de l’esperit. En cap moment es parla que tingués un ministeri. En canvi de la profetessa Anna, després d’identificar-la llargament i de destacar la seva viudetat, ens diu que donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.

I aquesta no discriminació de la dona es repeteix en el tracte igualitari del pare i de la mare en el Siràcida: així “qui honra el pare expia els pecats; qui fa honor a la mare és com qui aplega un tresor” (III- 1-4) i “la benedicció del pare fa forta la casa dels seus fills, però la maledicció de la mare enderroca els fonaments” (III-9).

Però el moll de l’os el trobem en Pau: “revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats” (Col - III-12). I quins són els sentiments per participar del Regne? Seguim a Pau: “compassió entranyable, bondat, humilitat, dolcesa, perdó, agraïment i per damunt de tot AMOR, que tot ho lliga i perfecciona”.

Però per participar del Regne no és suficient tenir aquests sentiments. Cal que es tradueixin en actes i això ens ha de portar a honorar als altres igual que als pares; a acollir l’emigrant, a no abandonar-lo; a ser just. En definitiva, a no fer distinció de persones com ens invita Pau al final del capítol dels Colossencs, que encara que no es llegeix avui és prou explícit: “el que actuï injustament rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció de persones”. I recordem que poc abans, en el mateix capítol no sols ha parlat dels pares i dels fills, sinó dels esclaus, dels amos...

Sols en la pau del silenci podrem trobar les forces i l'alegria per seguir els camins que ens indiquen les escriptures. L'Esperit sempre hi és, sense temps ni espai, però es fa present en el silenci.

Angelina i Josep M.

27 de desembre 2014

Trobada europea de joves de Taizé

La propera trobada europea per a joves (de 17 a 30 anys) organitzada per Taizé se celebrarà aquest any a Praga, del 29 de desembre al 2 de gener.

Coincidint amb el centenari de la 1a Guerra Mundial i el conflicte d’Ucraïna, la trobada serà un signe de pau i reconciliació viscuda per desenes de milers de joves de tot el continent. La presència d’uns 2.500 joves d’Ucraïna i més d'un miler de Bielorrúsia i l'actual Rússia, farà que la trobada tingui una rellevància particular.

El papa Francesc, els patriarques d'Orient i els líders luterans, anglicans i reformats enviaran missatges d'amistat als participants, així com s'esperen missatges del Secretari General de l'ONU i del President del Consell Europeu.

25 de desembre 2014

CATEQUESI FAMILIAR. 2a TROBADA 2014-2015. Reflexions per a pares i catequistes TEMA: NADAL

En el tema anterior (Advent) veiem que Marc no parla de la infància de Jesús, però ben mirat, el seu evangeli ens diu tot el que és essencial de Jesús. Això es presenta de manera mes accentuada en el tema d’avui, el Nadal de Jesús.

Testimoni de Marc
Marc no té cap interès en narrar els esdeveniments de la infància de Jesús, i concentra el seu testimoni en la seva vida adulta, començant amb la trobada amb Joan Baptista. També veiem, però, que en la curta frase amb la que Marc inicia el seu evangeli se’ns diu, de manera concentrada, tot el que Jesús és: Messies i Fill de Déu.

El Messies i el Fill de l’home

La paraula Messies, que significa “ungit”, s’utilitzava per nomenar a un rei, ja que en la cerimònia de coronació reial el ritu de la unció amb oli era símbol de la Donació de l’Esperit Sant al candidat, que Déu escollia per ser governant del poble.

En temps de Jesús, les paraules Messies i Ungit tenien, entre els jueus, el sentit d’Aquell a qui Déu escolliria i comunicaria el seu Esperit per ser el governant, guia o mestre de tot el poble. Fins i tot es convertí en un terme polític per designar a aquell que seria enviat per a defensar i alliberar el poble dels enemics. Tot això en referència al rei David, que es considerava el punt culminant de la història d’Israel.

24 de desembre 2014

Felicitació de Batec

Estimada Comunitat de St. Ildefons,

Estem ja a les portes del NADAL i des del Grup de joves de BATEC volem compartir com el naixement de Jesús ens ajuda cada any a fer canvis a les nostres vides.

Per això aquest any la felicitació la vam anar fent gràcies a petites reflexions ...

Després de veure la situació del nostre món a partir d'unes vinyetes de la MAFALDA que d'una manera molt gràfica ens dibuixaven una realitat que ens interpel•la i tot compartint els ressons de l'experiència de participar en el Gran Recapte d'aliments, en la nostra trobada d'aquest mes de desembre ens vam adonar que al nostre voltant també hi trobem gent necessitada i que aquesta situació no és només global, o del nostre país i ciutats sinó que al nostre barri també hi ha gent molt propera que passa dificultats...

Què podem fer nosaltres ARA i AQUÍ?

ARA que arriba NADAL volem aprendre a ser més conscients del que celebrem aquests dies ... per això vam anar dibuixant en cartolines diferents elements del NADAL que ens duien a compartir com podem actualitzar (AQUÍ) el nostre NADAL i el nostre PESSEBRE.

- Qui és per nosaltres aquest Jesús petit del (25/12/2014)?
- Què pot representar un ninot de neu? Vacances? Diversió? El FRED... que passa la gent sense sostre?
- Quins regals volem fer...i de quin tipus?
- Maria i Josep es posen en camí... i nosaltres? quines responsabilitats assumim?
- Unes campanes... i unes notes de música... com ressona tot això en els nostres cors? Rebem a Jesús amb ALEGRIA?
- Un Estel... ben gran i que brilla. Cap a on ens guiarà? deixem que ens il•lumini?
- Els Pastors, gent senzilla que donen tot el que tenen... Sabem donar sense esperar res a canvi?
- Els Reis, que saben cercar perquè són savis... Ens esforcem a cercar o triem sempre el camí fàcil?
- L'àngel com a missatger que anuncia una Bona Nova... Som capaços de ser portadors de bones notícies pels altres?
- L'arbre de Nadal... volem que sigui un arbre ple de desitjos per aquest nou any que també s'acosta.

Visquem amb joia i en família aquests dies i que realment ens proposem viure els sentiments de Nadal cada dia.

Us desitgem de tot cor un bon Nadal 2014!!

El grup de joves de BATEC

23 de desembre 2014

Nadal

A les portes de Nadal, vull desitjar-vos a tots els que formeu la Comunitat de Sant Ildefons, la meva felicitació i dir-vos de tot cor: Bon Nadal.

Quan en una família neix un nen és un motiu de joia per a tots. Per a l’Església el naixement de Jesús és un motiu ben gran d’alegria. En el Nadal celebrem que en la perifèria de Betlem, un poble perdut d’una nació ocupada, neix un infant. En la litúrgia del dia de Nadal, a aquest infant se li donaran grans títols: Conseller- prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Princep-de-pau. Tot això és cert, però la magnificència d’aquestes expressions no ens pot fer oblidar que el nen neix en l’anonimat, enmig de la indiferència dels seus conciutadans.

Han passat més de 2000 anys d’aquests fets, i nosaltres ens felicitem, perquè sabem reconèixer en la fragilitat d’aquest nadó, acaronat pels braços amatents de Maria, la seva mare, i sota la mirada atenta i protectora de Josep, la visita de Déu. Déu que ha volgut plantar la seva tenda en el gran campament de la humanitat.

Han passat més de dos mil anys i nosaltres, fidels a les antigues tradicions, construïm els nostres pessebres, on, amb més o menys art, volem representar els fets ocorreguts a la cova de Betlem.

Us convido que aquests dies de festes familiars ben entranyables, busquem un moment per rellegir l’Evangeli del naixement, i contemplem com, amb una narrativa poètica, els evangelistes ens expliquen les circumstàncies en què vingué al món el fill de Maria, que ens porta una alegria que mai ningú no ens podrà prendre. I desprès de llegir l’Evangeli, mireu, amb una mirada innocent (com la que teníem quan nosaltres érem menuts) les figures del pessebre. Segur que així tindrem el goig de gaudir d’uns moments de veritable joia, de pau. Aleshores entendrem per què fins i tot els àngels van cantar, Glòria a Déu a dalt del cel.

22 de desembre 2014

Joan Barril i Sant Ildefons

El periodista recentment desaparegut Joan Barril, que vivia a prop de la nostra Parròquia, algun cop havia fet referència a Sant Ildefons en algun dels seus articles. Així ho indicà un comentari que es va rebre en aquest blog en el post sobre el sisè aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany.

Al desembre del 2008, fent-se ressò de la mort de Mn.Alemany el definí com “una d'aquelles persones que fan dubtar els agnòstics i que enorgulleixen els creients.” També va dir d’ell que ”practicava la intel·ligència de la bondat”. Es pot llegir l’article complet clicant aquí.

Uns mesos més tard, a l’abril de 2011, comentant el Divendres Sant a diferents esglésies de Barcelona va escriure de Mossèn Lluís Saumell que “és un home bo en el sentit machadià de la paraula bo”. En el mateix article assenyalava que “en aquesta nau austera, de parets formigonades”... “la megafonia d'aquesta església de parets despullades no acaba de ser gaire neta”. Clicant aquí hi ha accés a aquest article.

Tal com va tuitejar el cardenal Sistach, que va intervingué en l’acte laic d’acomiadament al Saló de Cent, Joan Barril “valorava l'aportació del cristianisme. Prego per ell. Que descansi en pau.”

20 de desembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

La tendresa

“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.


Dijous vinent és Nadal. Ja fa dies que els carrers estan guarnits i la gent passeja i compra; altres potser viatjaran. ¡Quina festa més important!

Si preguntéssim a algú dels que entren i surten de les botigues, què és per a ells Nadal, segurament salvant excepcions ens dirien que celebrem el naixement del nen Jesús i si insistim una mica més i els preguntem qui creuen que era Jesús, potser no tindran cap resposta, però tothom fa festa per Nadal i per a la majoria de gent tot queda reduït al sopar o al dinar i potser als regals.

Per la societat sort que existeix aquest dia. Les botigues podran salvar d’alguna manera la crisi; sense aquesta festa, oxigen del comerç, tot aniria pitjor. És la culminació del consumisme i si jo critiqués això, seria un autèntic hipòcrita, perquè a la meva família hi haurà dinar especial i aquest dia o el dia de Reis, regals. Això no hi ha qui ho pari. És la tradició mestressa i senyora.

Seria millor com a creient de debò, donar tot aquest devessall de despeses als pobres i celebrar la Missa del gall i para de comptar. Què faré? Mireu, penso que en el jardí de la vida, la tendresa és la flor més bonica. Em proposo celebrar a la meva comunitat el naixement de Jesús que ve a salvar-nos i valoraré i prodigaré la tendresa i quan faré petons als familiars i quan desitjaré aquí i allà un bon Nadal i quan ajudaré a alguns desvalguts tant com pugui, procuraré fer-ho amb tendresa, perquè la gran lliçó de Nadal és el gest tan ple de tendresa per tota la humanitat que va tenir Déu que ens va donar el seu Fill i també una Mare. Totes les altres coses són menors.

Àngel Oliva

18 de desembre 2014

Ha mort Miquel Bertran

En Miquel ens ha deixat el passat 14 de desembre amb només 69 anys. Tan vinculat de fa molts anys com estava a la nostra Comunitat amb la seva esposa Enriqueta Beascoa, la notícia ens ha corprès a tots.

Havia estat membre del Consell Pastoral, era un home senzill i discret amb una gran capacitat per la recerca a la Universitat Ramon Llull on la seva pèrdua ha estat molt sentida tal com ho va expressar els seu Rector en l’acte de comiat al Tanatori de les Corts.

Expressem el nostre més sentit condol a l’Enriqueta, que ha estat catequista i que des de fa tants anys dirigeix els cants els diumenges, als seus fills i néts i a tota la família. Descansi en pau.

17 de desembre 2014

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - ADVENT, DESEMBRE DE 2014

Les celebracions comunitàries d’Advent del Sagrament del Perdó tindran lloc::

- Dimecres dia 17: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 19: a les 9 del vespre.

Tot seguit tenim la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

Jesús camina sobre l’aigua: una bella imatge per expressar el seu domini sobre el mal. Els seus deixebles són pescadors i saben prou del perill del mar quan les ones s’encrespen i sacsegen, amb força, el llagut. No li han vist bé la cara i tenen por. Abans ell ‘havia pujat tot sol a la muntanya a pregar...’ Pregar, en aquest cas, podria voler dir cercar l’èxtasi i contemplar la grandesa i la bondat del seu Pare, el nostre Déu. I això donaria sentit a la seva ingravidesa: no camina, sura, com diem de qualsevol humà que no toca de peus a terra quan el seu pensament l’ha alliberat de tot allò que el fa feixuc i lent. I l’evangelista diu que els deixebles ‘es posaren a cridar de por’. Ells? Uns homes que ho sabien tot d’aquell petit mar?


- Visc amb fe la meva vida o només sóc una persona creient? :: Penso alguna vegada en qui crec o en què crec? :: El fet de creure, canvia la meva manera de ser envers els qui m’envolten? :: Em molestaria molt si em diguessin que solament ens sentim creients quan ens trobem a l’església? :: Puc entendre que la pregària és o hauria de ser necessària i constant? :: Ja ho sé tot de Déu o més aviat Déu és encara el gran misteri de la meva fe? :: Davant el misteri de Déu, em sento un xic incòmode i li tinc por?


‘Sóc jo, No tingueu por!’ Potser són aquestes les paraules que avui haurien de ser el centre de la nostra celebració. Som porucs, i tenim por també de Déu. I el pitjor és que, molt sovint, massa, aquesta por, inconscient o dissimulada, allunya Déu de la nostra ment i de la nostra vida. ¿Com podríem desitjar la seva presència si, fins en la nostra relació amical, no gosem anomenar Déu manifestant la nostra sort de creure-hi? És per timidesa, per por de fer el ridícul? No, som bona gent. El que passa és que mai no trobem el moment de tancar els ulls i, en silenci i confiança, sense ni bellugar els llavis, dir: Gràcies: en vós, Déu meu, sí que puc confiar. Aquest gest només, podria ser inici d’una segura i feraç vida espiritual.


- Vacil·lo? Desconfio? No hi ha en mi un xic més de llum que aquieti el meu neguit? :: Ni la meva fe avial no em retorna la pau? :: Potser si, amb veu molt baixa, repetís sovint: ‘Coratge! Sóc jo. No tingueu por!’ no veuria les coses d’un altre color? :: Demano coses a Déu o bé cerco Déu perquè em parli? :: Sé que, malgrat no pugui canviar el meu entorn, jo puc canviar la influència d’aquest en la meva vida? :: Els sagraments donen nova vida. Els rebo amb aquesta certesa o els ‘practico’ com un tribut salvador?


Una altra imatge corprenedora: ‘Jesús estengué la mà i va agafar Pere!’ La tempesta amainà i tot d’una retornà la pau al bot. No preguntaren a Jesús com ho havia fet ni tan sols, crec, posaren esment a la indicació de Jesús: ‘Home de poca fe! Per què has dubtat? No, ‘es prosternaren davant d’ell i exclamaren: realment ets Fill de Déu’. Entengueren que donar la mà és un signe diví i per això l’adoraren. Davant de Déu podem fer el sord, però fer-nos el cec seria fer el ridícul. Avui és l’evangelista Mateu qui dibuixa aquesta imatge entenedora i tendra. Demà serà un altre evangelista qui ens mostrarà les fineses de Déu. Això si a casa nostra, en un lloc visible i topadís, hi roman sempre la Paraula de Déu, l’Evangeli.


“Si Déu existís, seria una bona ajuda” (Woody Allen). Què en penso d’aquesta sentència? :: Busco la presència de Déu? La sento? La valoro? La visc? :: Crec fermament que donar la mà als germans, pobres o rics, és ‘EL gest diví’? :: Considero imprescindible tenir els Evangelis a casa? :: Quan vull pregar, mai no sento la necessitat de repetir, sadoll d’admiració: ‘Realment ets Fill de Déu’, com feren els seus deixebles? :: És només avui o cada dia que em sento perdonat? :: Jo vull viure perdonat i perdonant?

16 de desembre 2014

Concert de la Coral Fontana

L’Escola de Lourdes participa com cada any amb la Coral Fontana amb un concert de Nadal. Enguany serà el dijous dia 18 de desembre a les 9 del vespre a l'església de la Parròquia. Tots hi som convidats.

15 de desembre 2014

GRAVATS I REFLEXIONS HOMILÈTIQUES: NADAL (i 2)

2- El segon gravat es refereix al Naixement de l’Infant Jesús i L’anunci de l’esdeveniment a tota la humanitat.

- Naixement de Jesús. El gravat representa l’esdeveniment del naixement en una cova de pastors propera al poble de Betlem, on Josep i Maria s’hi han instal·lat per passar la nit.

S’han acomplert els mesos de l’embaràs i el nen neix. Maria treu el que havia previst per rebre Jesús, i Josep, servicial, ajuda a Maria a acollir l’Infant. Aquí no hi ha necessitat de cap símbol, ja que tot es de l’ordre humà. Maria i Josep, amb els ulls ben oberts i les mans lleugeres, s’ocupen d’acollir l’Infant.

- L’anunci universal. L’Infant és un enviat de Déu per a tots els homes i dones del món. El primer que cal és fer-lo conèixer per tothom, a tot el món. Tornen a sortir els símbols: No calen homes i dones brillants i de gran preparació sinó una intervenció divina, i apareix l’Àngel. L’Àngel és un símbol de Déu que es comunica. L’Àngel ve per comunicar la gran notícia de la vinguda de Jesús per a tots els homes, i comença pels més pobres.

En mig d’un món sumit en la foscor de la nit, símbol de la incapacitat dels humans de superar les seves limitacions i pobreses materials i espirituals, l’anunci de l’Àngel és la vinguda d’un Salvador que els ensenyarà i ajudarà a ser homes del tot, que vol dir assolir la plenitud, és a dir, tot el que cal ser i fer per tenir Vida i Felicitat plena amb Déu.

Frederic Bassó

14 de desembre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

La pregària neix de l’ànima

“Estigueu sempre contents, pregueu sense parar, doneu gràcies en tota ocasió: que això és el que Déu vol de vosaltres en Crist Jesús”. Aquesta és la recomanació de Sant Pau als cristians de la ciutat de Tessalònica, i avui a nosaltres.

No és fàcil parlar de la pregària perquè és una realitat molt personal, molt íntima, sovint incomunicable, intransferible. El cert, però, és que la pregària és una cosa extremadament simple, una cosa que neix de l’ànima: del nen, del jove, de l’adult, de les persones que han arribat a una edat respectable. La pregària és la resposta immediata que surt del més profund de nosaltres mateixos quan ens posem al davant de la veritat suprema, de la bondat suprema, de la bellesa suprema. En una paraula, davant de Déu.

Tothom, sense excepció, és subjecte de pregària. Tothom necessita la pregària perquè la persona humana és feble, limitada, contingent, i a cada pas que dóna pren consciència de tot allò que li manca per sentir la plenitud interior a què aspira.

La pregària sorgeix en moments variats de la vida: contemplant des del cim d’una muntanya el tros de Terra que habitem, en un moment de solitud al bosc, mirant l’anar i venir de les ones del mar des de la platja... En aquestes ocasions i en moltes més que cadascú se sap, es pot produir l’esclat d’aquella oració que ens porta acontentament, tal com ens exhorta Sant Pau.

Carlo Maria Martini, el jesuïta que fou arquebisbe de Milano i cardenal, escriu això sobre la pregària: “L’home que viu a fons l’autenticitat de les pròpies experiències sent immediatament, instintivament, l’exigència d’expressar-se a través de la pregària de lloança, d’acció de gràcies, d’oferiment”. És de savis fer cas de la paraula d’un savi amb saviesa cristiana.
Josep-Maria Puigjaner

13 de desembre 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 2/4 d'11 del matí.

Dilluns, 15
Catequesi setmanal d'infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió, a les 8 del vespre, del responsables de la Catequesi setmanal amb els pares dels infants que hi participen.

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula "El padre de la novia".

Tercera i última trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 17

Celebracions comunitàries de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Divendres, 19

Preparació del Pessebre de la Parròquia
a partir de les 5 de la tarda, amb la participació de tothom qui vulgui ser-hi, en especial dels qui participen en la Catequesi i en els moviments de petits i joves.

Celebració Comunitària de la Penitència a les 9 del vespre.

Dissabte, 20
Activitats de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda.

12 de desembre 2014

GRAVATS I REFLEXIONS HOMILÈTIQUES: NADAL (1)

Amb els dos gravats que oferim ens proposem expressar plàsticament els dos misteris (realitats i accions divines) que recordem i celebrem en el Nadal: Encarnació i Naixement.

1.- El primer, Encarnació, celebra que el Fill de Déu és enviat pel Pare, per obra de l’Esperit Sant, per iniciar i portar a terme la gestació en el ventre de Maria, per esdevenir home.

Totes les realitats i paraules divines que entren en joc per aquest objectiu són inexpressables amb llenguatge humà, però la Fe en la Paraula de Déu ens ho fa entendre per mitjà de moltes formes d’expressió simbòlica en l’Evangeli.

Al gravat s’hi representa, amb símbols, el que Déu realitza per mitjà de Maria per donar-nos el seu Fill.

Es representa la casa on viuen Maria i Josep, i mentre Maria està ocupada en tasques domèstiques, Déu Pare fa que el Fill es comuniqui d’alguna forma amb el seu ventre. No sabem com va anar tot això, però la Paraula de Déu, en els evangelis, ens diu que Déu Pare, per la força i saviesa de l’Esperit Sant, va fer que en el ventre de Maria s’iniciés un procés de gestació que duraria 9 mesos, com tots els infants.

En el gravat s’il·lustra, amb dues grans mans obertes, en un gest de donació, el lliurament generós que el Pare fa del Fill. Amb l’estrella brillant, que omple les mans del Pare, es representa el símbol del Fill, que és el resplendor del Pare, en qui s’expressa el valor, el saber, la bondat, la generositat del Pare, i també la Paraula amb la que es comunica.

El resplendor esclatant del Pare, s’allarga fins cobrir Maria. És una manera simbòlica de dir que Déu Pare li comunica el seu Fill, i que per mitjà d’ella arribi a tots els homes. Maria, amb els braços oberts i els ulls tancats, significa que es deixa fer per Déu, per que es pugui realitzar tot el que el Pare vol d’ella, encara que no entengui res. Deixa que es realitzi en ella, i a través d’ella en tots els humans, el Misteri de Jesús.

El núvol que ho envolta tot representa l’Esperit Sant.


Els colors blaus, signifiquen la vida i la força de Déu Pare, la iniciativa i la força neta i fresca de la vida divina. Els colors groguencs i blancs, representen la brillantor i resplendor del Fill. Els colors vermellosos representen la força i l’energia amorosa de l’Esperit Sant.

Josep, l’espòs de Maria, contempla el Misteri i l’adora, disposat a participar en tot el que el Pare li confiï. La seva tasca principal serà posar a l’Infant el nom de Jesús.

Frederic Bassó

10 de desembre 2014

Sisè aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany

El proper dijous dia 11 farà els sis anys. Mn. Lluís Saumell en acabar l’Eucaristia de comiat que va presidir Mons. Martínez Sistach, va posar de relleu tot el que Mn. Joan va significar per la comunitat i com ens havia estimat, i ho va resumir amb aquestes paraules: “Mn. Joan era un home bo i un home intel·ligent”, una molt bona combinació per saber arribar al cor de qualsevol persona.

El trobem a faltar i portem el seu record en nosaltres, en la certesa que des del cel vetlla per nosaltres.

09 de desembre 2014

EL DOCUMENT FINAL DEL SÍNODE DELS BISBES (RELATIO SYNODI) (II)

La segona part del document del Sínode és doctrinal: és un resum de la interpretació que els bisbes fan de les escriptures i de la doctrina de l’Església. Intentar fixar uns punts bàsics en els quals tots hi poguéssim coincidir, però els punts que s’ofereixen es volen deixar suficientment oberts per a possibles actualitzacions de la tradició. En aquest sentit, és tot un encert que, analitzada l’actual realitat social i cultural, el document estableixi com a principi la necessitat de “mantenir la mirada fixada en Jesucrist... perquè sempre que tornem a les fonts de l’experiència cristiana s’obren camins nous i possibilitats impensables” (12). Aquest és un principi cabdal per definir el que s’anomena l’evangeli de la família.

Els bisbes veuen “una pedagogia divina al llarg de la història de la salvació”, un ensenyament sobre el matrimoni que es va construint per etapes fins arribar a “la plena revelació del seu significat en Crist i en la seva Església” (16). Però per arribar a comprendre aquesta plenitud i viure-la “és necessari comprendre la novetat del sagrament nupcial cristià en continuïtat amb el matrimoni natural dels orígens” (13). Aquesta consideració estableix una seqüència ben fonamentada des d’un punt de vista històric i sociològic: el sagrament del matrimoni només esdevé comprensible com a continuïtat de la unió de l’home i de la dona en el matrimoni natural, on“s’hi troben ja amagats les llavors de la Paraula” (13).

En el context d’aquesta valoració positiva del matrimoni, el document ressalta que la indissolubilitat del matrimoni refermada per Jesús no pot ser entesa com a una imposició sinó con un do que Déu fa “a les persones unides en matrimoni”(14) i per això la bondat de Déu acompanya sempre el camí humà de les unions matrimonials guiant-les gradualment a la seva plenitud de sentit, al mateix temps que la misericòrdia de Déu és prompte a perdonar aquelles persones que han fracassat en el seu intent de construir el matrimoni (episodis de la samaritana i de l’adúltera), “actitud d’amor (de Jesús) cap a les persones pecadores que porta al penediment i a la conversió, condicions per al perdó” (14). (Aquest enfocament va tenir el “non placet” de 18 bisbes).

08 de desembre 2014

El “Gran Recapte” i la nostra Campanya per a Sant Paulí de Nola

Les desigualtats socials creixen actualment a un ritme desorbitat. Mentre el Passeig de Gràcia està saturat de botigues de gran luxe, símbol d’una riquesa en mans de molt pocs, la pobresa s’estén cada any amb més cruesa al nostre país. Són moltes les famílies en situació desesperada que han de recórrer als ajuts solidaris de la població perquè no en tenen d’altres. Els mitjans de comunicació ens han informat de l’èxit del Gran Recapte que ha superat les quatre mil tones d’aliments. Però també ens recorden que aquesta quantitat d’aliments recollida és només un 10% de les necessitats de tot l’any.

Al costat d’aquestes xifres podem tenir la impressió que la nostra campanya per a Sant Paulí és poca cosa. No ens hem de deixar enganyar, la nostra col·laboració amb ells és molt important, menor que el Gran Recapte, sens dubte, però sabem que hi confien, que la necessiten i l’esperen i sempre ens en donen les gràcies. No abaixem la guàrdia i continuem oferint el nostre ajut en la mesura de les nostres possibilitats. Podem aportar aliments bàsics o donacions en diners. Tenim temps fins el 19 de desembre.

07 de desembre 2014

Començament de l’Evangeli segons sant Marc

Hem arribat de ple al temps d’espera de la vinguda del Senyor. Ja Isaïes havia anunciat la seva arribada i ara es complia el temps: Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu (Is 40,3). Amb subtil intel·ligència els esdeveniments narrats en l’Evangeli s’entrellacen i es reforcen entre ells. No cal que exactament hagin succeït d’aquesta manera però és bo recordar-los de forma que s’avalin entre ells.

Marc no ens parla del naixement de Jesús, li interessa molt més començar per la seva consagració a Déu a partir de l’encontre amb Joan al riu Jordà. Una trobada certament trasbalsadora per a Jesús que sembla descobrir tot un món nou, tota una altra vida amb el contacte amb la gent que viu i segueix Joan. Aquest predica un baptisme de conversió i la gent s’agombola al seu voltant fent-se batejar. A partir de la purificació per l’aigua, la gent començava una nova vida. Jesús també comença una nova vida de predicació itinerant després del bateig del Jordà. La lectura directa de l’Evangeli és molt parca en paraules i es fa difícil extreure’n l’essencial. El tipus de llenguatge usat sovint barreja tradicions desconegudes per a nosaltres, però viscudes amb fervor en aquells moments, retalls bíblics, i mites necessaris per a entendre moltes situacions, i tot això relatat i viscut fa més de 2.000 anys en una cultura entrecreuada per moltes altres cultures i conservada religiosament pels israelites en els llibres que conformen la Bíblia.

Marc situa el bateig de Jesús, amb tota la intenció, lluny de qualsevol ciutat i del Temple de Jerusalem, en el desert, lloc de residència dels animals feréstecs, de les serps i dels escorpins. Un lloc on Déu es fa present de manera del tot impensada. I crec que aquest escenari ens demostra la total llibertat de Déu respecte de les estructures religioses creades pels pobres i ridículs humans que pretenen vestir-se amb el poder de Déu. Tots els llocs, totes les situacions i companyies són bones per adorar Déu com Jesús mateix va dir a la Samaritana.

Sefa Amell

06 de desembre 2014

La setmana dia a dia

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula "El padre de la novia".

Segona trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre.

Dimecres, 10
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 13
Activitats de l'Escoltisme i de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

04 de desembre 2014

Connexió de la Parròquia amb el Districte

El Districte de Sarrià - Sant Gervasi de l’Ajuntament de Barcelona va convidar a la Parròquia de Sant Ildefons a participar activament en la Comissió Consultiva de Qualitat de Vida, Igualtat, Esports i Educació que va tenir lloc el passat dimarts dia 18.

En representació de la Comunitat hi van anar Àngels Vilaró, Marta Maragall i Dolors Alcaraz, que van exposar breument: L’ideari de la Comunitat, l’organització, la trajectòria històrica i les activitats pastorals i socials que es fan. En acabar varen convidar a la Comunitat a establir vincles de col·laboració amb el Districte.

01 de desembre 2014

Advent: L’expectativa d’un món afamat

Potser no els han encès encara, però els artefactes lluminosos ja pengen entre les façanes de les cases dels nostres carrers. Quan tot estigui parat, tota la ciutat es vestirà de llum per celebrar la gran festa anyal del comerç, festa que no té assenyalat cap dia concret, sinó que és tot un període (com més llarg millor) en el que tots estem convidats a comprar per celebrar alguna cosa, encara que res no hagi canviat en el nostre entorn. Paquets grans o petits però sempre embolcallats amb paper lluent de regal; paquets amb un destinatari a qui pensem fer més content i feliç, sense mai haver-li preguntat si ja ho és o no. Ens anima sentir vells cants de “Nadal”, encara que ja ningú pari atenció a les seves lletres, perquè ambienten les botigues, els carrers i les places, en els que s’hi mouen desenes de “Papàs Noëls”, desendreçats i malvestits. Tot aquest moviment i tot aquest afany de despesa ens aboca a fer-nos una pregunta: Quin és el dia de la celebració? I què celebrarem? Tots coneixem persones a les qui aquest temps nadalenc els entristeix, els avorreix, els fa sentir malament i, per tant, volen que passi com més aviat millor. Tots coneixem persones properes que així ho expressen (deixant de banda els intel·lectuals avançats d’ofici) i ens sorprèn que no participin d’aquest immens festival anònim.

Per a nosaltres, seguidors de Jesús, preparar-nos per celebrar el seu naixement no és només fer preparatius per festejar el seu aniversari. Si després de més de dos mil anys continuem celebrant el naixement d’algú a qui mai no hem vist és perquè, des de la nostra fe, de la fe que hem rebut dels nostres pares, tots confessem que a les nostres celebracions recordem el naixement de Jesús, celebrem el seu memorial, i que Ell, per mitjà del seu Esperit, torna a fer-se present amb tota la seva força alliberadora. Per això a les nostres assemblees proclamem que Ell és el Messies, que Ell és la Paraula de Déu que ens continua parlant, que és el Fill de Déu fet home, que continua estimant-nos fins a la mort, que ens accepta al seu costat per fer possible, avui, que el Regne de Déu creixi a la terra. Però aquesta celebració festiva no pot transportar-nos fora del temps que ens toca viure. “Estigueu atents, vetlleu... ho dic a tothom: Vetlleu”.