Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de desembre de 2015

Festa de la Sagrada Família

En ple ambient nadalenc, aquest diumenge passat l'Església celebrà la festa de la Sagrada Família. Amb motiu d'aquesta festa són moltes les diòcesis que organitzen trobades, celebracions, actes que tenen com a objectiu pregar i reflexionar sobre la realitat de la família en els nostres dies. En aquest any, dos fets fan que la Festa de la Sagrada Família adquireixi un relleu més gran. El mes d'octubre se celebrava la segona part del Sínode sobre la Família, i el mes de desembre el Papa Francesc convocava l'Any de la misericòrdia.

Les dues etapes del sínode sobre la família varen anar precedides de dos grans consultes que el papa Francesc va fer a tot el poble de Déu. El mateix sant Pare va explicar a Radio vaticana, l'onze d'octubre, per què va decidir fer aquestes enquestes.

En primer lloc per la seva ferma convicció que l'Església ha de caminar sinodalment (això és caminar tots el creients junts), també perquè hi ha un "sensus fidei" en tot el poble creient, i segons paraules del mateix Francesc, no es pot separar rígidament l'Ecclesia docens (l'església que ensenya) i Ecclesia dicens (el que en l'Església es diu), ja que el poble fidel posseeix un instint propi per discernir els nous camins que el Senyor obre a l'Església. Aquesta convicció -segueix dient el Papa- és el que l’ha portat a fer aquesta àmplia consulta, ja que com ell mateix diu: " com seria possible parlar de la família, sense interpel·lar a les famílies, escoltant les seves alegries i esperances, els seus dolors i angoixes?

29 de desembre de 2015

Divendres dia 1 de gener: Jornada Mundial de la Pau

El papa Francesc, des de l'inici del seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma, ha tingut l'interès de treballar per la pau entre pobles, cultures i religions. I per això cada any, seguint la tradició que va començar el papa Pau VI, convoca per a l'1 de gener, la Jornada Mundial de la Pau.

El Consell Pontifici "Justícia i Pau" va donar a conèixer, per mitjà d'un comunicat, el lema per a la Jornada Mundial de la Pau que celebrarem l'1 de gener de 2016. El lema escollit és: "Venceu la indiferència i conqueriu la pau". I és que la pau no és mai un bé que s'aconsegueix sense esforç, sinó que l'hem de demanar a Déu com un do, i al mateix temps l'hem de treballar. El missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de 2016, en la seva 49a convocatòria, denuncia "el fonamentalisme i les seves massacres", així com també les persecucions que continuen sofrint, encara avui, els homes i les dones per raó de la fe que professen.

28 de desembre de 2015

27 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan professem la nostra fe, en silenci o en les celebracions comunitàries, diem: “Crec en un sol Déu...; i en Jesucrist, únic fill seu...; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant. Nasqué de Maria Verge”. Però, quan contemplem la cova del nostre pessebre, a part de l’àngel que anuncia als pastors el naixement de Jesús, hi contemplem només una família: Maria, Josep i l’Infant Jesús.

Una família normal amb un infant molt particular: és l’Enviat de Déu. L’evangeli segons Lluc ens diu que quan Jesús tenia dotze anys pujà a Jerusalem juntament amb els seus pares. Quan ells tornaven a casa, Jesús es quedà al temple assegut entre els mestres de la Llei escoltant-los i fent-los preguntes. La resposta de Jesús fou: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?

No són paraules de desobediència. En el judaisme, als dotze anys s’arribava a l’edat considerada madura des del punt de vista dels drets i deures prescrits per la Llei. Podem dir, doncs, que tot just fou major d’edat començà la seva missió de predicar i proclamar el Regne de Déu. L’evangelista, en el capítol tercer, ja ens parla de la predicació de Joan Baptista i de la predicació de Jesús.

Potser ens ve de nou la resposta de Jesús: “Per què em buscàveu?”. Ho podien saber el seu pare i la seva mare?. És clar que no! Com podien imaginar que el seu fill, als dotze anys d’edat, ja havia “d’estar”, per sempre més, a casa del seu Pare?

L’evangelista també ho sap, però ho posa en boca de Jesús per començar a relativitzar tota mena de lligams familiars del qui era enviat per dedicar-se exclusivament a les coses del Pare del cel. Per això, més tard, també ens dirà: ”La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen”. I Ell ha vingut per ser i predicar LA PARAULA.

Lluc, doncs, ens ensenya que tot és relatiu. També la família enfront de la Paraula. No podem renegar-ne o dissimular indiferència, ni que sigui per a satisfer el voler de la família o dels amics...

Ens ho ensenyen els màrtirs...

Ferran Aguiló

25 de desembre de 2015

“Els pobres són els descartats de la nostra societat”

Aquest Nadal fem nostra aquesta frase del Papa Francesc per fer presents entre nosaltres totes les persones que la societat exclou. Hem de continuar treballant per una societat que posi en el centre la persona i li ofereixi noves oportunitats. Càritas és un gran teixit de persones, vivències i gestos que vol fer realitat aquestes intencions. Fem que tothom tingui un motiu per celebrar aquest Nadal. La nostra col·laboració hi ajudarà moltíssim.

22 de desembre de 2015

Nadal

Amics,

A les portes del Nadal em plau, en nom de tots els que formem la comunitat de sant Ildefons, felicitar-vos per les festes que s'apropen. És una felicitació mútua. Tots ens desitgem els uns als altres que aquests dies siguin un temps per viure amb intensitat i agraïment, l'immens amor que Déu té per cadascun de nosaltres. Ens estima tant que vol ser un de nosaltres, i la Nit de Nadal el contemplem infant. Un infant, com tots nosaltres vàrem ser, un nen fràgil, com tots els nounats. Avui, més que mai, cal que diguem gràcies, veritablement Déu és bo i ens estima. La felicitació de Nadal té ple sentit.

Cada any per Nadal celebrem el mateix: Déu s'ha fet home. Cada any ho fem en un context diferent. No cal que faci una relació exhaustiva de tots els fets que singularitzen el Nadal del 2015. A nivell polític avui se celebrem eleccions al parlament espanyol, estem immersos en l'anomenat procés català; a nivell social, la pobresa no minva, els refugiats truquen a la porta d'Europa; a nivell eclesial, el Papa Francesc ens ha proposat tot un any per intensificar la misericòrdia; i a nivell personal, cadascú sap de les alegries i tristeses que viu ell, la seva família, o el seu entorn més proper. És en aquest context que celebrem el Nadal, que Déu es fa home.

Celebrarem el Nadal, quan cadascun de nosaltres deixem que Déu envaeixi la nostra intimitat, i entri en la nostra vida.

Celebrarem el Nadal, quan, tot admirant "l'arbre de Nadal" el vulguem imitar, tot resistint vigorosament els vents i les dificultats de la vida.

Celebrarem el Nadal, quan els llums de Nadal ens ajudin a il·luminar en la nostra vida, el camí dels altres, amb la bondat, la paciència, l'alegria i la generositat.

Celebrarem el Nadal, quan escoltem atents, el càntic dels àngels, i ens deixem seduir per ells, i ens unim a les seves veus tot cantat en les nostres vides un missatge de pau i d'amor.

Celebrarem el Nadal, quan en els àpats de família que realitzarem aquests dies tot gaudint de la companyia dels que estimem, no ens oblidem dels pobres. I aquests dies més que mai exercim la veritable caritat.

Celebrarem el Nadal quan ens deixem entendrir pel somriure d'un infant, quan malgrat tot, no perdem l'esperança que les coses poden ser i han de ser diferents, quan la paraula pau, no sigui només una paraula escrita en les felicitacions i esdevingui una de les causes del nostre viure.

Celebrarem el Nadal, quan ens adonem de tot el que significa que el nen que va néixer fa dos mil quinze anys, ens agermana a tots i ens dóna la gran dignitat de ser Fills de Déu.
Amics, amigues, repeteixo, en nom de tots i per a tots, moltes felicitats.

Josep m Jubany


20 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“El camí ens ha portat a Betlem, xiscla l’alegria nova, com hem vingut no ho sabem, tampoc sabem si ho mereixem, però som al davant de la cova.”

Fàcilment a les portes del Nadal es desvetlla en nosaltres un sentiment poètic i el nostre poeta Josep Maria de Sagarra en el seu poema de Nadal ens hi situa a les portes: som al davant de la cova. El Nadal desvetlla en nosaltres molts records i moltes vivències d’infantesa, molts records de tants Nadals celebrats en família. Quantes nadales que hem cantat que desvetllen en nosaltres uns sentiments de tendresa! I en la mesura que passen els anys es van quedant pel camí molts records i sobretot s’hi queden moltes persones estimades que ens han acompanyat al llarg d’aquest camí.

Què comporta per nosaltres creients ser al davant de la cova, fixem-nos de quina manera ens inviten els textos d’aquest quart diumenge d’advent. Veiem com en parla el profeta Miquees ”Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judea, de tu en sortirà el qui ha de regir Israel“. Els grans esdeveniments de la salvació, sorgeixen sempre des de la humilitat i la senzillesa. Pau per la seva part remarca l’objectiu del Crist fet home ”Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat” i cal remarcar també en primer lloc la manera que va tenir Maria de preparar el naixement del seu Fill.

La visita que va fer a la seva cosina Elisabet va ser un acte de proximitat i de disponibilitat vers una persona. Maria va preparar el Nadal fent un acte d’estimació solidària, Maria va intuir que el gest de Déu fent-se home, assumint la condició humana i identificant-se amb l’esser humà, ens indica que a partir d’aleshores ja no serà possible creure en Ell sense estimar les persones. Maria, doncs, és un exemple i un model de com haurem de preparar i viure nosaltres el Nadal, apropar-nos a les persones que més ens necessiten, encarnar-nos en les realitats més dures que ens envolten per dur un missatge d’esperança com el que va rebre el nen Joan que va saltar d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet.

Amb aquest missatge del profeta Miquees, de Pau i de Maria se’ns desfan els dubtes, si és que en teníem, de què comporta per nosaltres ser al davant de la cova.

BON NADAL!
Lluís Saumell

19 de desembre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 21

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 22

Casal Sant Ildefons: Celebració de la Festa de Nadal. Actuació del Sr. Antoni Plans

17 de desembre de 2015

Entrevista a Juan José Omella, nou arquebisbe de Barcelona

El proper dia 26 de desembre, Sant Esteve, Mons.Juan José Omella iniciarà el seu ministeria pastoral a l'Església de Barcelona. El periodista Jordi Llisterri ha entrevistat al nou arquebisbe de Barcelona per a catalunyareligio.cat al semenirai de Logronyo. Tot seguit es pot veure el vídeo d'aquesta entrevista.

15 de desembre de 2015

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 16: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 18: a les 9 del vespre

Revisió de vida del Sagrament del Perdó

“Vosaltres sou la sal de la terra”, digué -i ens diu- Jesús. La sal apaga la flama del foc físic i, segons l’evangeli, apaga també el foc del nostre instint interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. Sovint ens deixem endur vers camins que mai no hauríem d’haver caminat i, ai las!, caiem en els mateixos paranys. La luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, l’ira, l’enveja o la supèrbia, són pedres on, potser innocentment, ensopeguem i, en conseqüència, acabem prenent mal. Caminant en la foscor de les nostres consciències sense ni un bri de llum que indiqui el perill del camí, mai no evitarem allò que més tard ens dol i dol als germans. Si no són suficients els bons propòsits, només la vida interior podrà aturar el nostre mal.

* He entès que puc ser ‘sal de la terra’? :: Més enllà de la meva limitació, crec que sabria, o sé, amorosir les meves relacions envers els germans? :: Em sento igual o superior als meus germans? :: Perquè sóc més culte, menystinc els no tan cultes? :: Estimo els altres per sentir-me condescendent o bé perquè sento amor envers ells? :: Em costa perdonar aquell qui m’ha ofès i espero que sigui l’altre qui em demani perdó? :: Crec que normalment jo tinc raó? :: Existeix la raó? :: Sóc “lent per al càstig i fidel en l’amor”?

“Vosaltres sou la llum del món”! Déu envià el seu Fill al món perquè sabéssim que la Llum existia. La vessà en els nostres cors i en la nostra imaginació i se’n tornà prop del seu Pare del cel. Ens deixà la seva llum, llum que ara hauria d’habitar en tots nosaltres. Aquells qui senten i esperen la Gran Llum, poden i són cridats a, humilment, manifestar-la. Sense aquesta llum petita i feble, viuríem en la gran foscor, nosaltres i també aquells qui, potser per culpa nostra, mai no hauran tastat la dolcesa de l’amor de Déu. L’hem rebuda gratuïtament i gratuïtament l’hem d’acostar als qui segurament l’esperen. No volem que creguin, més aviat volem que ‘sentin’. Els sermons no calen: estimem i mirem el germà “amb els ulls brillants i plens de joia”.

* Oi que ens deien: ‘sigues llum i no fum’? :: Som fum quant dubtem o fem dubtar de la misericòrdia, bondat i amor de Déu? :: Som fum quan volem aparentar el què no som? :: Som fum quan mentim o critiquem? :: Som fum quan tanquem els ulls per no veure la pobresa o el dolor aliè? :: Som fum quan poden dir de nosaltres que som tancats, desconfiats, recelosos, esquerps o mal educats? :: Creiem, realment en Déu? :: ‘Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem’. Ho diem això de paraula o de cor?

“Que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel”. A més de creure, hem de mostrar també què som o què volem ser. No fem servir només paraules, que aquestes se les emporta el vent, fem servir el cor, un cor on hi habiti realment la pobresa, la simplicitat, l’amor, la compassió, i sobretot un graciós somriure... Només això se’ns demana, i és molt fàcil d’abastar. Siguem àngels, que vol dir ‘siguem missatgers’, i ja n’hi haurà abastament. Veurem Déu i Déu serà vist en nosaltres, no per la nostra grandesa, sinó per la capacitat de viure, il·lusionats, el gran misteri d’un Déu que no és només nostre sinó de tots, que no ens assenyala amb el dit sinó que allarga el seu braç i ens dóna la seva mà. I això només Déu ho pot fer.

* Sabrem ser prou generosos sense esdevenir protagonistes sinó senzillament mitjancers dels dons de Déu? :: No hauríem de practicar molt sovint -cada dia- el graciós i benaurat gest de la generositat i de l’amor de Déu el nostre Pare? :: Si volem ser solidaris i compassius, per què tanquem els ulls vers aquells qui necessiten d’ésser mirats i d’ésser tocats? :: No hauríem de ser més decidits, més directes, més pròxims, i perdre la por i actuar simplement com a bons germans? :: No hem de ser en el món la imatge de Déu?

13 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Invitació a la festa

Aquests dies, quan comença a fer-se fosc, els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats s’engalanen amb un esclat de llum, tots anem d’aquí cap allà amb regals que volem oferir a persones que estimem, tots contribuïm a crear un ambient general de festa i de joia, dintre i fora de casa. Fer festa és per a tots una necessitat profundament arrelada en la nostra realitat humana, perquè ens permet fer un petit parèntesi a la nostra vida, un trencament enmig de les nostres petites o grans angoixes de cada dia i, sobretot, ens fa somniar, encara que només sigui per uns dies, que la nostra existència també té una dimensió lúdica que ens parla i ens recorda que la felicitat és possible. Prou sabem que són molts els que viuen prop de la desesperació i que, fins i tot, la natura crida per no morir d’ofegament. Això no ho tenim mai oblidat i, durant aquests dies, també fem gestos de solidaritat i de col·laboració amb els qui treballen i lluiten per fer la vida un xic més fàcil a les persones que pateixen. La nostra vida és així: una mescla de moments de patiment, d’esperança, d’esforç, d’il·lusió, de treball i també de festa. Així és també el nostre amor: una mescla de molts moments, on s’hi entrecreuen emocions i sentiments, de vegades contradictoris, però que ens recorden que som humans.

Des de fa molts segles, aquest diumenge d’advent s’anomena “diumenge de l’alegria”. Si fem atenció a totes les lectures i a les pregàries de la litúrgia, podrem adonar-nos que respiren joia, esperança, il·lusió d’un futur pròxim millor. Fins i tot el Senyor ens convida a fer festa amb ell: “El Senyor, el teu Déu, el tens a dintre teu, ell és poderós i et salva; per tu se sent joiós i alegre; et renova el seu amor; està content i crida de goig, com en els dies de festa ” (1ª lectura). La celebració de l’eucaristia és la festa d’acció de gràcies de tota la comunitat cristiana aplegada, i en ella donem gràcies pel regal que Déu ens ha fet en la persona de Jesús. Hem descobert que en Ell Déu és enmig nostre, que no és un Déu estrany, que, fet com un de nosaltres en tot, camina pels nostres carrers; pateix i sofreix com molts de nosaltres; fa festa amb els seus amics; juga amb els infants; té paraules d’esperança pels més pobres; i a tots ens invita a compartir la nostra vida amb els altres (evangeli). És una bona notícia.

“Viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop” (2ª lectura).

Anton Ramon Sastre

12 de desembre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 14
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de Pregària d’Advent a les 8 del vespre

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre l'Advent i Nadal per Mn. Josep Maria Jubany. La Coral del Casal cantarà Nadales

Tercera sessió de la Catequesi d’Advent a les 7 de la tarda

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 19
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de les 4 a les 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

11 de desembre de 2015

Dilluns 14, Vetlla de Pregària

Com cada desembre la comunitat de Sant Ildefons en temps d’Advent preparem una VETLLA DE PREGÀRIA. La d’enguany serà el dilluns vinent, dia 14 a les 8 del vespre.

Aquest any la pregària serà pels milers de refugiats que fugen del seu país en guerra i vénen en condicions dramàtiques cap Europa. Una Europa que, oblidant-se dels seus valors constituents, els hi nega o posa moltes dificultats per acollir-los. Tots hem pogut contemplar pels mitjans de comunicació les rues de persones que en condicions molt precàries intenten venir cap el Vell continent i només troben traves administratives. Som molts els que ens hem preguntat com poder-los ajudar. Malauradament no tenim a les nostres mans la solució, però si no tenim ni or ni plata, sí que tenim la fe en Jesucrist. Per aquest motiu preguem per ells. I ens interessem per com podem pressionar les administracions.

En aquesta pregària comptarem amb Juana Martín, responsable de Càritas diocesana per l’ajut i acollida dels refugiats. En la primera part de la pregària Juana Martín ens explicarà la situació en què actualment es troben els refugiats i també la feina que en aquests moments fa Càritas diocesana.

És temps de solidaritat i de misericòrdia. En aquest any Jubilar de la misericòrdia és molt important que no ens desentenguem dels nostres germans refugiats. A tots ens interpel•len les paraules de Jesús: “era foraster i em vareu acollir”.

Us hi esperem, i feu-ho saber a tots els que hi estiguin interessats.


El Consell Pastoral.

9 de desembre de 2015

Vuitè aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany

El proper dia 11 farà 8 anys que ens va deixar. Mn. Lluís Saumell en acabar l’Eucaristia de comiat va posar de relleu tot el que Mn. Joan va significar per la comunitat i com ens havia estimat, i ho va resumir amb aquestes paraules: “Mn. Joan era un home bo i un home intel·ligent”, una combinació amb la que arribava al cor de qualsevol persona. El seu record roman en els nostres cors i confiem que des del cel vetlla per nosaltres.

7 de desembre de 2015

Any Sant de la Misericòrdia

Seria bo que tots els fidels i especialment els que tenen la responsabilitat de la preparació de les celebracions litúrgiques tinguin ben present que des del 8 de desembre de 2015, festa de la Immaculada, fins el 20 de novembre de 2016, solemnitat de Crist Rei, celebrarem l’Any Sant de la Misericòrdia, que ha de ressaltar tots els elements de vida espiritual que es contenen en la celebració del Misteri Pasqual del Senyor.

Com diu el Papa Francesc, ell ha volgut "convocar un Jubileu extraordinari que col·loqui en el centre la misericòrdia de Déu. Un any Sant de la Misericòrdia. El volem viure a la llum de la Paraula del Senyor: 'Siguem misericordiosos com el Pare'. Estic convençut que tota l'Església podrà trobar en aquest Jubileu l'alegria de redescobrir i fer fecunda la misericòrdia de Déu, amb la qual tots som cridats a donar consol a cada home i cada dona del nostre temps. El confiem a partir d'ara a la Mare de la Misericòrdia perquè dirigeixi a nosaltres la mirada i vetlli en el nostre camí".

Extracte del text de Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell, publicat al Calendari Litúrgic 2016.

6 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“I tothom veurà la salvació de Déu”

L’esplendor de la salvació messiànica oferta per Déu en la persona del seu Fill és per a tothom. Però qui dels que som cristians que intentem ser coherents no ens preguntem si no serà una quimera aquest entusiasme profètic que resulta una mica sospitós, superflu, davant d’un món tecnificat i materialista?

És veritat que estem en una època en què els canvis socials i la crisi de valors ens flagel·len, però no per això ens hem de quedar en un estancament en l’oasi del passat sense caminar vers el futur en ple realisme i discerniment del nostre present, ja que tan estèril és viure en un conservadorisme com fer taula rasa de tot el passat.

Precisament l’Advent ens recorda quins són els valors essencials i en plena consonància amb l’Evangeli per mantenir-nos vigilants en l’espera del Senyor. Un dels valors a despuntar és la conversió del cor que farà possible revolucionar les estructures a fi que hi hagi un amor sense fronteres. Un compromís més generós i fratern. Un compromís social i una justícia justa. Però sense la conversió res no serà possible ja que l’amor és el motor, tal com Jesús ho digué.

Si no fem rebaixar les muntanyes de tanta supèrbia i cuitem a aixecar l’esperança omplint les llacunes de la fam, de les guerres, de la incultura i de la pobresa, malament. Sempre trobarem homes i dones amb carisma que saben impulsar els esdeveniments de la història.

Recordem en el passat un sant Francesc d’Assís que operà canvis radicals a l’Església del segle XIII. I en el segle XIV, una dona, santa Caterina, de curta edat, aconsellà a la cristiandat i al Papa Gregori XI. Aquest deixà Avinyó i es traslladà a Roma. També santa Teresa d’Àvila que sense massa estudis fou capaç de renovar la vida contemplativa i l’espiritualitat del segle XVI i el següent.

En el present tenim un papa Francesc posant ordre dins la mateixa església i recordant-nos que no estem exempts ni de culpa ni de ser homes pecadors. El nostre món requereix un equilibri entre allò que és realitat i allò que és un entusiasme profètic. Veus i paraules no manquen, però el ressò no arriba o no interessa?

Actuem amb serenor i convenciment ja que Déu ha començat en nosaltres un bon treball i acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist. No posem entrebancs a l’acció de Déu i obrim una ruta al Senyor recordant que l’Advent és un canvi d’intercomunicació constant i mai conclòs.

La invitació de Déu en la nostra actualitat ha de tenir una resposta lliure, personal, comunitària, que ens permeti avançar en els valors genuïns i autèntics del veritable amor fratern.

Francesc Xavier de Dou

5 de desembre de 2015

Dissabte, 12
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall sortirà d'excursió tot el cap de setmana vinent, dies 12 i 13

Diumenge, 13

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

3 de desembre de 2015

Creure malgrat tot

Certament que no ens ho posen fàcil, només cal fixar-se en els fronts que té oberts el nostre món. Vegem-ne alguns: el canvi climàtic amb els fets catastròfics que comporta; el terrorisme irracional globalitzat causat per un enemic terrible i invisible que obliga a desplegar mesures extraordinàries de seguretat a tot el món i molt concretament a Europa amb França al capdavant; les migracions de milions de persones que fugen de la guerra als seus països i no troben enlloc l’asil que demanen; els milers de persones (homes, dones i nens) que moren ofegats al mar intentant arribar a Europa; les condicions de vida inhumanes als centres d’immigració de les nostres ciutats; la pobresa creixent; l’atur irrecuperable; la corrupció institucional generalitzada; l’economia catalana escanyada per l’estat espanyol..., per citar només alguns dels esdeveniments més gruixuts, els que acaparen l’atenció de tots els mitjans de comunicació.

Europa ha passat el segle passat per dues guerres mundials que semblaven superades; l’ONU, l’OTAN, l’FMI i la Comunitat Europea amb el BCE haurien d’haver estat els organismes que havien de garantir la pau prenent en cada moment les mesures necessàries per aconseguir-la, i tot fa pensar que no ha estat així.

En quin món vivim?

On queda l’estat del benestar pel que tant s’ha lluitat al llarg de tants anys?
Assistim passivament a uns esdeveniments que ens depassen, davant dels quals tant a nivell individual com col•lectiu poca cosa hi podem fer. I veiem com els dirigents mundials posen els seus interessos per davant del bé comú. Ens informen que les vies diplomàtiques treballen continuadament però malgrat tot la guerra avança i s’intensifica.

Podem tenir esperança davant d’aquesta realitat?

Els cristians hi podem fer alguna cosa?

Avui per avui el que cal és creure fermament que Déu es va encarnar en Jesús, que “...es va fer no res, prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu”.

La pregària és la nostra arma secreta. Fem-la servir. Sobretot ara que comencem l’Advent, ara que Déu es deixa trobar. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.”

Josep Maria Lari

1 de desembre de 2015

L'any litúrgic: Temps d'Advent i de Nadal

Els nostres són dies agitats que deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens resulta difícil saber on som i ens costa saber-nos orientar. És una foscor estranya, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, de durada imprevisible, plena de crits i d’amenaces que sembren angoixa i que allunyen l’esperança.

La comunitat cristiana en aquest temps d’Advent es disposa a celebrar una festa cabdal de la seva fe: el naixement de Jesús. Un esdeveniment que des que succeí fins avui ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem, si és que encara ens queda un alè per aturar el nostre neguit i ens disposem a escoltar-lo. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a palpentes, la de cercar el sentit de la vida que se’ns escola a poc a poc, la de viure amb l’esperança o amb la il·lusió que trobar la llum encara és possible.

Durant aquest temps de preparació al Nadal ens convindria fer atenció a les lectures i als càntics de la litúrgia dels diumenges. Són textos plens de símbols que ens diuen el que no podem expressar en paraules. Paraules que ens parlen de pau, que ens poden ajudar a desfer les nostres pors i angoixes, que ens deixen entreveure la llum, que ens ensenyen el camí cap a la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”; “alegreu-vos”. En Jesús, l’Emmanuel, “Déu salva/Déu és amb nosaltres”.

En la situació actual del nostre món, ens podem permetre el luxe de fer festa? Potser no sigui tot tan fàcil. Maria no tenia gens clar què estava passant amb la seva persona, però sap escoltar, sap pensar amb el cor. “Estigueu atents sobre vosaltres”.

Anton Ramon Sastre

29 de novembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”

“Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra.”

Aquestes paraules de Jesús semblen dites ara i aquí, són d’una actualitat brutal, en els nostres dies en què tot es mou per diners el que més importa és l’enriquiment, anem a la recerca de seguretats i benestar, a la vegada que tenim el cor afeixugat pel pessimisme, el desànim, la desconfiança, la preocupació pel que ens depara el futur que veiem incert, tot ens trontolla i manca la llibertat i la justícia.

L’Advent, que avui comença, és un clam a l’esperança, a l’esperança en Jesús. Les tres lectures d’avui ens ho anuncien: “Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem”, ens diu Jeremies a la primera lectura; “Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants”, ens diu Sant Pau a la segona lectura. I la gran esperança ens la dóna Jesús a l’Evangeli, quan diu: “Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”. “Estigueu alerta pregant en tota ocasió...”

Atents, doncs, i amb el cap alt, deixem-nos enamorar per Jesús i la seva esperança, no siguem indiferents, no ens deixem portar pel pessimisme i no ens quedem només amb crítiques, siguem diferents, visquem amb passió i atrevim-nos a seguir l’exemple de Jesús, a estimar com Ell ens estima, a viure activament l’esperança, fent que amb la nostra manera de viure, amb les nostres petites accions de cada dia, anem transformant aquest món que no ens agrada, en un món millor, en el Regne de Déu.

Maite Cura

28 de novembre de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Sortida-visita al Palau de la Música a les 12 del migdia. Punt de trobada davant del Palau

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 2
Trobada del Grup de Prègaria a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 5
Aquest dissabte no hi haurà activitats de l'Esplai Sant Ildefons, ni de l'Agrupament Escolta Joan Maragall

25 de novembre de 2015

CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS PER A LA COMUNITAT DE SANT PAULÍ DE NOLA

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques del 30 de novembre fins al 20 de desembre.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

23 de novembre de 2015

CATEQUESI ADVENT-NADAL 2015 - Convocatòria per a tres sessions de catequesi dirigides per Anton Ramon Sastre

Com s’ha fet els darrers anys, Anton Ramon Sastre ens invita a tres jornades de reflexió durant el temps d’Advent que s’apropa. Aquest any la reflexió se centrarà en la humanitat de Jesús i en la importància que va tenir per a la fe de la primera comunitat cristiana el fet de descobrir la presència de Déu en l’home Jesús. És un itinerari catequètic que tots hauríem de fer per tal de madurar la nostra fe.

El títol general serà: Jesús: Corporeïtat i Revelació de Déu

Les trobades seran sempre en dimarts a les 7 de la tarda: la primera el dimarts 24 de novembre, la segona el dimarts 1 de desembre, i la tercera el dimarts 15 de desembre. Per tant, la primera sessió serà ja el dimarts de la setmana vinent.

El lloc serà la sala gran del primer pis de la parròquia.

Com sempre, per poder preparar el material necessari per a cadascuna de les sessions, cal que tots els interessats facin prèviament la inscripció en una butlleta que es troba a la Secretaria de la Comunitat.

Tots hi som convidats i podem invitar familiars i coneguts del nostre entorn que hi puguin estar interessats.

22 de novembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

González-Faus deia que el gran perill de la nostra fe no és l'ateisme sinó la idolatria. Que difícil ens ha estat i és per a nosaltres esbrinar i distingir el Déu que ens ha fet, del Déu que ens hem anat fent, i ens fem, al llarg de la història!

Els jueus, els Apòstols, i nosaltres també, els seguidors de Jesús, ens hem confós tantes vegades amb Jesús sense entendre'l! L'hem fet i l'hem imaginat segons els nostres desitjos i les nostres concepcions humanes projectades en ell. I el tema de la seva reialesa n’és un exemple ben clar. Les lectures dels Salms i de Daniel ens parlen d'un Déu eternament poderós, potent, ple de majestat i de glòria, a qui tots els pobles li retran homenatge. Els Apòstols discutien qui d'ells seria el més gran al Regne que instauraria Jesús, i al llarg de la història hem vist els Papes coronats amb triple corona (la tiara), fent i desfent regnes i emperadors a Europa i al món occidental. Tot plegat: res a veure amb Jesús, el 'Rei dels Jueus'. Tres qüestions que crec importants:

1. Les preguntes que ens fem sobre el Crist, cal que neixin de nosaltres mateixos, del nostre cor, de la nostra consciència. No simplement del que ens han dit sobre ell. Surt de tu, això que em preguntes...?(Jn.18,34). Si ho fem així, és més fàcil que restem atents a les respostes que rebrem d'ell. Si no, ens pot passar com a Pilats qui va preguntar què és la veritat, però no va parar l’oïda per sentir cap resposta.

2. Hem de refer les imatges obsoletes que tenim de Jesús Rei. ...la meva reialesa no és d'aquí.(Jn.18,36). Durant molts anys no entenia la resposta de Jesús i em preguntava: a què ve això de: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. (Jn. 18,37). Un dia em vaig adonar que justament el seu Regne es construeix de relacions humanes, interpersonals i socials, fonamentades sobre la veritat, la justícia, l'amor i la pau que brollen del seu Esperit.

3. Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang (Ap. 1, 5). Ens ha «alliberat», no simplement «perdonat». Ha estat company en el nostre patiment humà, en rebre atacs, humiliacions, abandó de Déu, exclusió i mort. I ha sortit victoriós perquè ha estimat fins a la fi, ha perdonat, ha confiat, i per això, ha estat ressuscitat. Ens «allibera». Fa possible per a nosaltres el que a nosaltres ens és impossible: fer-nos com ell, assemblar-nos a ell, construir un món diferent.

Santiago Quijano

21 de novembre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 23

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Festa dels Aniversaris: 80, 90 i 95 anys. Ball de les alumnes de country

Dimarts, 24
Primera sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a les 7 de la tarda

Dissabte, 28
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

20 de novembre de 2015

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge dia 22 a les 5 de la tarda tindrà lloc la celebració comunitària del Sagrament del Baptisme , abans del parèntesi dels Temps d'Advent i Nadal.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

17 de novembre de 2015

Resum de l’Assemblea del mes d’octubre

El dilluns dia 19 d'octubre se celebrà la primera assemblea del curs. Enguany en un horari diferent, a les 8 del vespre. La reflexió d'aquesta trobada fou sobre la primera encíclica del papa Francesc, Laudato Si (Lloat sigueu), i el ponent fou el Dr. Jaume Botey, professor emèrit d'història de la Universitat autònoma, i persona molt compromesa en diferents àmbits polítics, i eclesials, actualment president de Cristianisme i segle XXI.

El títol de l'encíclica ja és tota una exposició d'intencions del que el Papa exposarà en el seu escrit. Laudato si, són les primeres paraules de l'himne de les criatures, compost per sant Francesc, el subtítol de l'encíclica ho explicita molt més "sobre la cura de la casa de tots".

És una encíclica innovadora, és la primera vegada que un document pontifici es dedica tot ell a tractar l'ecologia. L'ecologia entra d'aquesta manera com un dels temes de la Doctrina social de l'Església.

És un document molt elaborat. Segons sembla han participat en la seva redacció 240 persones, ara bé, en la redacció final el Papa Francesc hi ha posat la seva empremta personal.

El punt de partida és l'anàlisi de la realitat. S'ha tingut en compte l'aportació dels científics, i també la teologia de Tehilard de Chardin, Guardini, Escanoe, i el pensament de Gandhi.

15 de novembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

La imminència del Regne?

Agraeixo als teòlegs més oberts i als biblistes agosarats que m’hagin permès reconciliar-me amb la tradició religiosa que m’ha arribat de generació en generació, amb aquella fe per la qual les meves besàvies es recollien i resaven, i amb aquella fe que va mantenir dempeus i esperançats els meus avis malgrat les guerres del segle XX que van sacsejar les seves vides.

Per què ho dic això? Perquè sense l’obertura dels qui refusen de ser moralistes i dogmàtics, sense la recerca dels qui analitzen la literalitat per extreure’n un missatge més fidel a la intenció primera, les lectures bíbliques serien, a parer meu, deixeu-m’ho dir, “infumables”. Sense el guiatge d’una mirada inquieta i sàvia se’ns fa difícil a grans i joves del segle XXI relacionar les paraules del Llibre amb aquella percepció íntima, amb aquella consciència d’alè vital que ens somou i ens empeny quan prenem consciència que “som”.

Afortunadament, podem llegir les lectures d’aquest mateix diumenge i mirar d’entendre-les reconeixent els llenguatges i els simbolismes. Podem identificar un “projecte” de justícia en els “somnis” profètics de Daniel (José Arregi Olaizola en un llibre recent (1) parla dels profetes com dels “somiadors desperts”; somien, però no pas de nit, sinó de dia, perquè albiren futurs possibles)

Com diu la carta als hebreus, ens fem càrrec que no cal sacrificar animals ni seguir rituals, com acostumaven els antics, per fer-se perdonar per Déu; Jesús capgira la idea de pecat: desculpabilitza els impurs i apel•la a la responsabilitat de tots (també Arregi argumenta, amb raó, que seria infantilitzar Déu pretendre obtenir-ne res).

Podem entendre que Jesús preveiés una vinguda del Regne imminent perquè ens el podem imaginar un home imbuït de força; segurament havia identificat en ell mateix i en el si dels altres aquella pulsió indefinible (diguem-li Déu) que li conferia autoconfiança i confiança en la capacitat en la bondat i en transformadora de tots i de cadascun, i això el feia albirar un món just, un món nou. El feia un home esperançat.

Helena Cots

(1) ARREGI OLAIZOLA, José, Invitación a la esperanza, Herder 2015

14 de novembre de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Campionat de rummikub

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18
Trobada del Grup de Pregaria a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

13 de novembre de 2015

Europa davant del drama de les migracions de refugiats

El dissabte dia 21 de novembre, de 10 a 1 del matí als locals de la nostra parròquia l’Associació Cristianisme al Segle XXI ha programat aquest acte.

Hi intervindran Josep M. Terricabras, eurodiputat, i Àngel Moret, coordinador del comitè d’ajut als refugiats.

Per l’actualitat i l’interès del tema, i per la importància dels ponents ho anunciem amb temps suficient per reservar aquest dia a les nostres agendes.

9 de novembre de 2015

"La Llum és per a tots" (últim pensament escrit d'en Frederic Bassó)

“Cal fer-ho i és de justícia”. Amb aquestes paraules Mn. Josep Maria Jubany va iniciar l’homenatge a Frederic Bassó que es va celebrar el passat dissabte dia 7 de novembre a l’església de la parròquia de Sant Ildefons. Unes dues-centes persones es van aplegar en aquest acte organitzat conjuntament per la Fundació Mossèn Manel Bonet i per les parròquies de la Bonanova i de Sant Ildefons.

La taula va estar presidida pel bisbe Sebastià Taltavull i va comptar amb la presència del rector de la Bonanova, Mn. Carles Sauró, del rector de Sant Ildefons, Mn. Josep Maria Jubany, del president del patronat de la Fundació Manuel Bonet, Enric Crous, de la directora del Servei de Catequesi de Sant Gervasi, Montserrat Martínez, i del nebot d’en Frederic, Raimon Bassó.

Mn. Jubany indicà que en Frederic Bassó era molt més que una persona de grans qualitats humanes i pedagògiques; va ser una persona que es va fer estimar. Per tant és de justícia que se li reconegui el seu mestratge catequètic: ell ens ha ensenyat a molts de nosaltres com transmetre el do de la fe. És molt el que li devem.

Enric Crous va recordar que va conèixer en Frederic quan es va crear el Sector de Sant Gervasi de catequesi sota l’auspici de Mn. Joan Alemany en temps del cardenal Jubany, i la posterior creació de la Fundació, que té per objectiu promoure la formació cristiana amb fidelitat al magisteri de l’Església i dins del Vaticà II. Crous va voler assenyalar com a persones importants en la marxa de la Fundació Manuel Adroer, primer president, i Montserrat Martínez, estreta col·laboradora d’en Frederic. Va qualificar Bassó de grandíssim catequista, extraordinari pedagog i que tenia una visió molt clara de com havia de ser l’Església del futur. Va dir també que en Frederic era coherent, honest, controvertit, tossut, íntegre i conseqüent.

8 de novembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Una mica de farina i dues monedes de les més petites

En els textos bíblics d'avui se’ns demana la confiança tan fonamental per fer camí seguint Jesús, la generositat i un esperit crític i lliure, per saber descobrir els falsos profetes. La viuda de Sarepta es refia d'Elies. Posa una confiança total en el profeta i fa tot el que li diu Elies. La seva generositat li reportarà poder mantenir-se ella i la seva família durant molts dies. És un relat molt bonic però a nosaltres no ens és fàcil fer-lo nostre, si volem ser sincers. En un món tan previsor i calculador ens fa somriure l'actitud de despreniment d'aquesta dona i que el seu capteniment li resolgui la situació de precarietat en la que es troba.

Jesús ens assenyala el que espera de nosaltres, persones que intentem seguir-lo, però també sap que arribar a la radicalitat que ens proposa no ens és gens fàcil. Ens cal aprendre molt encara. De fet tota la vida és un aprenentatge constant en el seguiment seu. És per això que quan ens sentim febles per viure com Ell ens assenyala hem de reconèixer humilment la nostra tebior i demanar que ens doni forces per poder caminar al seu costat.

Avui i sempre tenim reptes col·lectius com a societat i personals, que cal respondre amb generositat. Els immigrants i els refugiats que troben la mort en la Mediterrània ens interpel·len cada dia. Sembla que ja no ens impacti el seu plor i el seu dolor. Ens cal la generositat que la primera lectura ens proposa.

L’Evangeli de Marc té dos temps ben remarcats. El primer, quan ens diu de no posar la confiança en falsos mestres. El nostre esperit crític, que cal tenir, no ens ha d’instal•lar en la valoració, fàcil de fer, de descarregar contra els ministres de les religions instituïdes, sinó que ens ha de dur a aplicar-nos la crítica a nosaltres mateixos. Sovint ens comportem envers els altres com a mestres segurs de les nostres maneres de fer, plens d’orgull i menysteniment.

Finalment, en el segon temps del text evangèlic d’avui veiem, igual que en la primera lectura, la generositat i confiança d’aquella viuda pobra que dóna tot el que té: dues monedes de les més petites. Una altra vegada estem enfront de la radicalitat. Tanmateix, tot i les nostres pors, indecisions i manca de generositat, seguirem fent camí, imperfecte però sincer, cercant Jesús, en els homes i dones d’avui.

Ignasi Garcia i Clavel

7 de novembre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: Sarsuela “La canción del olvido”. Explicacions a càrrec del Sr. Joan Casanovas

Dissabte, 14
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

6 de novembre de 2015

Mons.Juan José Omella, nou arquebisbe de Barcelona

Aquest matí s'ha confirmat l'elecció de Mons.Omella com a a nou arquebisbe de Barcelona.

Juan José Omella va néixer el 21 d'abril de 1946 a Queretes, poble del Baix Aragó, a la província de Terol, pertanyent a la Diòcesi de Saragossa i a només 10 quilòmetres d'Horta de Sant Joan. Als 12 anys va ingressar al Seminari Menor de Saragossa i als 18 va començar els estudis de Filosofia en el Seminari dels PP. Blancs a Logronyo, continuant a Gap (França). Posteriorment va estudiar Teologia al Seminari dels PP. Blancs a Lovaina (Bèlgica).

Va ser ordenat com a sacerdot de la Diòcesi de Saragossa el 20 de setembre de 1970 a Saragossa. Va començar el seu ministeri sacerdotal com a rector de Langa i encarregat de Villarroya, Mainar, Villadoz i Torralvilla (1970-1976). Després va ser coadjutor d'Alcanyís (1976-1978), rector de Castelserás i encarregat de Torrecilla d'Alcanyís (1979-1983) i rector de Calanda (1984-1990). Durant un any va ser missioner al Zaire.

El 1990 va ser nomenat Vicari Episcopal de la zona II de la ciutat de Saragossa i capellà de les Monges cistercencs del monestir de Santa Llúcia de Saragossa.

El 15 de juliol de 1996 va ser nomenat bisbe titular de Sasave i Auxiliar de Saragossa, rebent l'ordenació episcopal el 22 de setembre del mateix any. El 27 d'octubre de 1999 va ser nomenat bisbe de Barbastre-Montsó i durant els anys 2001-2003 va ser Administrador Apostòlic en seu vacant de les Diòcesis d'Osca i de Jaca. El 8 d'abril de 2004 va ser nomenat Bisbe de Calahorra i la Calzada-Logronyo i va prendre possessió d'aquesta Diòcesi el 29 de maig del 2004.

El 6 de novembre de 2014 la Santa Seu feia públic el seu nomenament com a membre de la Congregació per als Bisbes.

A la Conferència Episcopal Española és membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social des de 1996. De 2002 a 2008 va ser president d'aquesta mateixa Comissió Episcopal. El 13 de març de 2014, en la CIII Assemblea Plenària, va ser escollit de nou president de la Comissió Episcopal de Pastoral Social.

En els darrers 100 anys, aquest serà el vuitè bisbe de Barcelona nascut fora de Catalunya. En aquest darrers cent anys Barcelona ha tingut 11 bisbes i només Mons. Lluis Martínez Sistach és barceloní de naixement.

"Més pastor de l'Església que polític", així es defineix el nou Arquebisbe. Li donem la nostra més sincera i cordial benvinguda, alhora que preguem perquè la seva tasca de pastor ens ajudi a ser més fidels a l'Evangeli a tots els membres de la Diòcesi de Barcelona.

Des d'aquí podem sentir la primera entrevista que ha concedit el nou arquebisbe a Catalunya Ràdio.


5 de novembre de 2015

Assemblea sobre el Sínode de la Família

Us convoquem a la propera assemblea de la comunitat de Sant Ildefons, que tindrà lloc el proper dilluns 9 de novembre, a les 8 del vespre. El tema del qual parlarem serà:

Presentació de les conclusions del sínode sobre la família.

El diumenge passat, el 25 d’octubre, finalitzava a Roma el Sínode de bisbes dedicat a la família. A l'acabar el sínode, els pares sinodals publicaren un document a on exposaven les conclusions a les quals van arribar, conclusions que van entregar al Papa Francesc, qui les estudiarà i posteriorment publicarà una exhortació Apostòlica.

El document final fou possible després de llargues deliberacions, no exemptes de moltes tensions. En la redacció de les seves propostes es buscà un consens i segons l'opinió d'alguns comentaristes experts en el tema, deixa moltes qüestions obertes. Ara és el papa Francesc qui ho haurà de concretar.

Per explicar-nos l'abast de les conclusions del Sínode i les novetats que ens aporta hem convidat el Dr. Gaspar Mora, professor de moral de la Facultat de Teologia de Catalunya, antic consiliari internacional del CPM i estudiós de la pastoral familiar.

2 de novembre de 2015

Homenatge a Frederic Bassó i Ubach

El dissabte dia 7 a 2/4 de 7 de la tarda a la parròquia de Sant Ildefons tindrà lloc un homenatge a Frederic Bassó i Ubach, que morí el dia 19 d’agost. L’organitza la Fundació Mossèn Manuel Bonet, la Parròquia de la Bonanova i la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. Aquestes entitats estan estretament vinculades a l’obra catequètica de Frederic Bassó. En Frederic ha estat un catequeta, mestre de catequistes. Autor de nombrosos llibres i escrits dedicats a la catequesi. Ell va ser un dels principals promotors de la renovació catequètica del nostre país, després del Concili Vaticà II.

Des de sempre vinculat a la comunitat de Sant Ildefons, ha estat l'ideòleg i organitzador de la catequesi en la nostra parròquia, i en el sector de Sant Gervasi. Són molts els que s’han iniciat i aprofundit en la fe, gràcies al seu mestratge.

Fins al final ha organitzat i col·laborat en la catequesi infantil i adolescent de la nostra parròquia, tant en la seva vessant familiar, com en la setmanal.

Ja molt afeblit per la malaltia i amb evidents dificultats, no deixà d'elaborar el material per a la formació de catequistes, així com de dibuixar les il•lustracions que acompanyaven els diferents temes. Fins el curs passat tots el diumenges participava en la missa familiar i gaudia amb la conversa amb els nens, amb els seus pares i els catequistes.

L’acte consistirà en uns parlaments a càrrec del Sr. Enric Crous, president de la Fundació Mossèn Manuel Bonet, de la Sra. Montserrat Martínez, directora del Servei de Catequesi de Sant Gervasi i del Sr. Raimon Bassó, nebot de Frederic Bassó. Presidirà l’acte el Sr. Bisbe Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona i president del Servei Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes (SIC). Després dels parlaments hi haurà una missa en sufragi de la seva ànima.

Agrairíem que doneu a conèixer aquest acte a totes les persones que coneixeu i que al llarg de més de 40 anys han gaudit del seu mestratge.

1 de novembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

El Dia de Tots els Sants és una solemnitat cristiana instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any. En ella es veneren tots els Sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic.

L’origen de la festa, segons els historiadors, és quan un emperador romà, ja cristià, va fer donació dels temples pagans de Roma a l’Església. Entre aquests temples hi havia el Panteó, que avui és el temple romà més ben conservat. Panteó significa “Tots els déus”. El papa Bonifaci IV, a començaments del s. VII, consagrà el Panteó de Roma a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, a Tots els Sants. De fet, la devoció als sants no deixa de ser un substitut popular de la devoció pagana a tots els déus.

Però el que de veritat ens diu el sentit de l’advocació de Tots Sants són les lectures bíbliques que l’Església va triar per celebrar litúrgicament la festa, que són un fragment de l’Apocalipsi de Sant Joan i les Benaurances de l’evangeli de Mateu.

- En l’Apocalipsi es parla d’una visió que Joan va tenir del cel i diu: - “Vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar”. Qui poden ser aquests que formen aquesta multitud?

- El seguiment de les Benaurances és el que fa, segons Jesús, que tots siguin Benaurats.

La història d’Israel, la del Poble de Déu, es desenvolupa centrant-se, quasi exclusivament, en les relacions de Déu amb la humanitat, amb el poble jueu i amb la comunitat cristiana, en ordre a la seva missió de ser testimoni seu en el món.

Tots els qui sincerament creuen i segueixen Jesús, són Benaurats.

Tenint en compte tot això, podem dir que “Sant” vol dir Just, Bo, Creient. Sant del tot només ho és Déu, però Ell ens crida a tots a la santedat, a posar-nos en camí de seguir Jesús i viure segons el que Jesús ens proposa en proclamar les Benaurances: viure estimant.

Mireia Galobart (Extracte d’apunts de Frederic Bassó)

31 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Missa a les 8 del vespre, pregarem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any. Els familiars hi són especialment convidats i la nostra assistència i la nostra pregària acompanyarà el seu record i l’esperança del nou retrobament

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal a les 9 del vespre a la Parròquia de La Bonanova

Dimarts, 3
Casal Sant Ildefons: Visita guiada i gratuïta a la Basílica de la Sagrada Família a 2/4 de 5 de la tarda

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Homenatge a Frederic Bassó i Ubach a 2/4 de 7 del vespre

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

L'Esplai Sant Ildefons sortirà d'excursió el proper cap de setmana (dies 7 i 8) amb totes les famílies per celebrar conjuntament la Castanyada

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

29 d’octubre de 2015

Montserrat

Montserrat és un dels llocs més emblemàtics de Catalunya, del qual us vull parlar avui. L’origen de la primera ermita es remunta al segle IX.

Hi vaig anar per primera vegada quan era petita amb els pares en una de les cel•les antigues que trobes pujant a mà dreta. En tinc un record molt borrós.

Durant la joventut vaig deixar d’anar-hi, i després de gran hi he anat sovint i m’ha anat entusiasmant per les moltes possibilitats que ofereix aquesta muntanya i el seu
monestir. Per a mi en aquest moment és primordial la litúrgia i tots els actes religiosos. Sento una gran devoció per la Moreneta, que els creients sabem que ha concedit moltes gràcies, però els monjos són molt discrets en aquest aspecte. M’omplen de benestar els actes religiosos als quals assistim.

El que ens agrada quan hi anem un cap de setmana –que, per cert, s’ha de reservar amb força antelació– és seguir totes les pregàries de la basílica. Comencem a les 7.30 h amb laudes. Som poquets i s’hi està molt bé. Seguim a les 11 h amb la missa conventual i a les 13 h hi ha el cant de la salve, sempre que no sigui dissabte, perquè els escolans no hi són. A les 18.45 h hi ha les vespres, un altre moment molt especial, perquè molta gent és fora i quedem els que passem la nit a Montserrat. La quietud d’aquella hora calma l’esperit, perquè cal dir que durant el dia pot estar molt envaït de turistes, sobretot durant les èpoques de bon temps.

27 d’octubre de 2015

Catequesi i catequistes

Hem iniciat un nou curs i a hores d’ara es pot dir que tot l’engranatge de les nostres accions pastorals s’ha posat en marxa. Com cada any s’ha dut a terme tot el treball de planificació inicial; s’han iniciat les sessions dels diferents grups de treball de la comunitat, i també els grups de catequesi dels dilluns i la catequesi familiar.

Per la seva importància i el gran volum de nens i nenes, i nois i noies que junt amb els seus pares hi participen, la Catequesi d’infants adquireix un relleu que la converteix en una de les nostres accions prioritàries.

“Estigueu disposats a donar raó de la vostra esperança”, diu la primera carta de Sant Pere. Aquesta és la raó de ser de tota la catequesi i més encara en uns moments en què la transmissió de la fe a Europa està francament en crisi i molt particularment al nostre país. N’hem parlat abastament en les nostres assemblees però no resolem el problema. D’altra banda l’important descens del nombre de baptismes els darrers anys, però sobretot l’any passat, hauria de fer-nos reflexionar seriosament a tots plegats fins on arriba l’exigència de la nostra fe.

Que avui els nostres fills tinguin la vivència i la formació adequades i actualitzades de com vivim la nostra fe, passa perquè nosaltres mateixos n’agafem les regnes. Per això és desitjable i necessari que d’entre els pares que porten els seus fills a la catequesi en surtin persones capaces no solament de dur a terme aquesta tasca, sinó d’integrar-se activament a la comunitat.

No tot està lligat i la necessitat que tenim de catequistes continua sent gran, per això demanem que tothom es plantegi amb sinceritat la seva disponibilitat per oferir-se a fer aquest servei o qualsevol altre. Allò que tan freqüentment diem que tots som necessaris però ningú és imprescindible, en el nostre cas comença a ser, si més no, qüestionable. Siguem sensibles a la Paraula de Déu i mirem d’entendre què és el que ens demana tant a nivell individual com col•lectiu.

25 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui són un preàmbul del que viurem a l’Advent i ens preparen per poder-lo viure intensament. Jeremies anuncia al poble d’Israel que Déu els salvarà i els reunirà altra vegada tot fent-ho sense tenir en compte la seva condició, ni el seu lloc de procedència. El salmista canta la joia del poble de Déu perquè se sent protegit per Déu, al seu redós no pot tenir por de res ni de ningú. Marc ens descriu una curació impossible a l’època, un cec hi veu per la simple atenció de Jesús.

El fil conductor dels tres fragments és la certesa d’aquells que confien en Déu que una vida diferent i millor és possible. Que acostant-s’hi la seva condició humana serà millor. Per deixar-ho ben clar es fa servir la ceguesa que no deixa cap dubte quan es produeix el canvi.

La ceguesa a la que es fa referència és però la nostra ceguesa per copsar el que és realment important en les nostres vides i en la nostra societat, la dificultat que tots tenim per destriar el que és superflu del que és profund, el que ens enlluerna del que és llum, el que ens alimenta del que ens sacia, en definitiva es refereix a la manca de discerniment, avui més que mai o, si som optimistes, tan poc com sempre.

Però Jesús, com sempre, ens dóna solucions ben senzilles. Veniu a mi i jo us curaré. El cec de l’Evangeli, pel simple fet de demanar ajut a Jesús, de no defallir en la seva cerca i de no dubtar a demanar l’essencial “Mestre, feu que hi vegi” és suficient perquè vegi el camí que ha de seguir i segueix a Jesús camí enllà.

La segona lectura és un avís molt específic per tots aquells que tenim alguna mena de responsabilitat, i tots en tenim ja sigui com a fills, esposos, pares, estudiants, treballadors, aturats i un llarg etcètera. Tots som responsables dels nostres actes i ningú no pot creure que aquestes lectures no van amb ell, ningú no es pot creure posseïdor de la llum, de la veritat. Tots som cecs!

I tan difícil és demanar al Pare a través de Jesús i de Maria que ens ensenyi a veure-hi clar, a saber quin camí he de seguir sense fer girs perjudicials per als qui m’envolten, a discernir? Segur que ens cal aprendre’n, ens cal preparar-nos, ens cal estudiar-nos.

Com a preàmbul d’Advent demanem a Jesús amb la pregària constant i silent que ens obri els ulls del discerniment.

Julià i Rosa

24 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 27

Casal Sant Ildefons: Celebració de la castanyada

Dissabte, 31

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

20 d’octubre de 2015

50è Jubileu del Diaconat a Roma i Assís

Durant els dies 21 al 25 d'octubre se celebrarà a Roma/Assís el 50è Jubileu del CID (Centre Internacional del Diaconat) en el que participarà el nostre diaca Mn. Xavier de Dou i d'Abadal. El lema és: Diaconat - passat, present, futur. El programa serà una harmoniosa combinació d'una mirada retrospectiva i cap el futur d'una Església diaconal i del ministeri del diaconat en ella. El Papa Francesc donarà una entusiasta benvinguda als participants al Jubileu i els garanteix una audiència privada. L'acceptació del Papa és especialment positiva, ja que la celebració del Sínode de Bisbes sobre el tema "La vocació i la missió de la família en l'Església i en el món d'avui" coincideix amb les dates del Jubileu.

Atès que el programa exacte del Sínode encara no ha estat concretat, encara no es poden determinar amb precisió la data i el moment de l'audiència. El programa del Jubileu s'adaptarà a aquesta circumstància. Desitgem que els participants tornin plens de l'Esperit i que el Jubileu els mantingui fidels a la seva tasca evangelitzadora que tant necessiten les comunitats on ells hi són presents.

18 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Entre vosaltres no ha de ser pas així

Hi ha unes temptacions que sempre aguaiten el cor de l’home, són l’afany de diner, de poder i de ser reconegut (prestigi). Aquestes tres temptacions van ser rebutjades per Jesús a l’inici del seu ministeri: les tres temptacions del desert. Malauradament en els deixebles del Senyor hi continuen essent molt presents. És per aquest motiu que en l’Evangeli se’ns recorda insistentment que entre nosaltres no ha de ser pas així. El diumenge passat llegíem les paraules del Crist, que ens convidava a ser despresos del diner. Avui ens parla del poder.

L’escena d’avui tipifica molt bé quins són els camins que molt sovint utilitzem per arribar al poder: buscar el favor i la influència d'aquells que ens el poden donar. Els fills del Zebedeu, Jaume i Joan, demanen a Jesús que en el Regne tinguin un lloc preeminent. Aquesta petició d’aquests dos deixebles provoca la indignació dels altres deu. Aquí molt bé podem dir “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”. La resposta de Jesús és taxativa. En primer lloc els posa en evidència: no han entès res. Després els convida a formar part del Regne, però el camí és tot un altre. El camí que porta al Regne és el de beure el seu calze i ser batejat amb el seu baptisme. Això és identificar-se amb ell.

I finalment, els torna a recordar que el veritable deixeble és aquell que va contracorrent. Els valors evangèlics es basen en l’amor, i l’amor comporta servei, renúncia, solidaritat. Aquests valors són contraris als de la lògica del món. Els poderosos volen dominar, imposar, encara que sigui per la força, els seus criteris. Els creients, en canvi, amb humilitat i no amb supèrbia, han de servir. Ho diu ben clar: “entre vosaltres no ha de ser pas així”. Han passat molts segles, i la temptació dels dotze (llavor de l’Església) continua essent molt present entre nosaltres. La història de l’Església està farcida de moments on l’Església ha volgut dominar, imposar-se. I siguem sincers, això continua en els nostres dies. A vegades ho volem disfressar, tot argumentant que volem defensar la veritat.

L’Evangeli d’avui, ens ha de fer reflexionar i adonar-nos que la veritat no s’imposa des del poder, sinó que es proposa des del servei. “Com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”. No és la força que farà avançar el Regne, sinó el Regne avançarà tot compartint el calze i el baptisme del Senyor. L’Església és servei. Com s’ha escrit, una església que no serveix, no serveix per a res.

Josep m Jubany

17 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Assemblea
de la Comunitat, a les 8 del vespre

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Visita a l'arxiu i casa familiar del poeta Joan Maragall al carrer d'Alfons XII

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 24
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons. L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió tot el cap de setmana

Diumenge, 25
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

14 d’octubre de 2015

Assemblea d'octubre: Laudato si

El dia de Pentecosta, 24 de maig, el Bisbe de Roma Francesc publicava la seva primera encíclica “Laudato sí” (Lloat sigueu). És un escrit a on el Papa fa unes reflexions des de la fe de com els creients en Jesucrist hem de tenir cura de la Creació, la casa de tots. Amb aquest document el Papa inclou l’ecologia en la Doctrina social de l’Església.

És un escrit important, novedós amb el seu plantejament i també de denúncia. En la primera assemblea del curs ens farà una presentació sobre alguns del seus aspectes el professor Jaume Botey, llicenciat en Teologia, Doctor en Antropologia i professor d’història de la UAB.

L’assemblea serà el dilluns dia 19 d’octubre (aquest mes el segon dilluns de mes és festa, és el Pilar) i l’hora serà a les 8 del vespre. Recordeu que el curs passat s’acordà d’avançar una hora la trobada.

Recomanem l’assistència, tant per la importància del tema, com per la vàlua del ponent.

Cordialment,


El Consell Pastoral

13 d’octubre de 2015

DOMUND Jornada Mundial per l'evangelització del pobles

La Jornada Mundial de les Missions d’enguany, que celebrarem el proper diumenge, té com a marc l’Any de la Vida Consagrada. Tot cristià està cridat a ser missioner, cadascun des de la vocació a la qual Déu el crida. Les persones consagrades han escoltat i acollit en el seu cor de manera particular la invitació del Senyor: “Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli”. La seva vida ja no els pertany, i només té sentit si fan d’ella una veritable ofrena al Senyor i als germans. Pregarem per tots els missioners que es posen incondicionalment al servei del Poble de Déu, perquè la seva fe s’enforteixi i segueixin anunciant amb alegria el missatge de l’Evangeli, i siguin en el nostre món “missioners de la misericòrdia”.

“En el mandat de Jesús ‘aneu’ són presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església. En ella tots estem cridats a anunciar l’Evangeli a través del testimoni de la vida; i de manera especial es demana als consagrats que escoltin la veu de l’Esperit, que els crida a anar a les grans perifèries de la missió, entre les persones a les que encara no ha arribat l’Evangeli”.
Francesc. Fragment del missatge per a la Jornada Mundial de les Missions.


11 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Salomó prefereix la saviesa a ceptres i trons, i al seu costat té per no res la riquesa (Sv 7, 7-8). És l’enteniment, l’esperit de saviesa que Déu li ha concedit (Sv 7, 7). “Me l’estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Amb ella m’han vingut tots aquests béns” (Sv 7, 10-11). Quina experiència! Viscuda a fons! La capacitat, el seny, d’assaborir la realitat de les coses i els pensaments, il•luminats per la claror que ella ens fa. Extraordinària lectura.

En la segona, se’ns descriu la força vivent, penetrant i eficient de la paraula de Déu, que destria l’ànima de l’esperit (suggestiva distinció), les articulacions del moll dels ossos. És a dir, que penetra posant en evidència els racons més íntims de la nostra ànima, el nostre esperit, i discerneix els nostres pensaments i intencions (He 4, 12). Una paraula activa, que ens deixa al descobert davant Déu, de qui l’hem rebuda (He 4, 13), i que espera resposta. Podem citar ara el llibre de la Saviesa, en un text anterior al de la primera lectura: “La saviesa és un esperit amic de l’home (...) perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu” (Sv 1, 6). Paraula de Déu penetrant, com la saviesa que ens fa acollir-la, assaborir-la i complir-la.

I a l’evangeli Jesús fa una crida personal. Es tracta d’un fragment molt exigent. Un home pregunta a Jesús què ha de fer per obtenir la vida eterna. Jesús li recorda els manaments i ell li respon que els ha complert des de jove. Jesús se’l mira amb amor i li proposa un repte més gran: vendre tot el que té, donar-ho als pobres i seguir-lo. L’home era ric i se’n va abatut i trist (Mc 10, 17-22). Tot i que la crida era personal, Crist ho aprofita per remarcar la dificultat de les riqueses per entrar al Regne de Déu (Mc 10, 23-25). Els deixebles, desconcertats, veuen llavors impossible salvar-se, però Jesús els respon que Déu ho pot tot (Mc 10, 26-27). I Pere acaba recordant la donació total dels deixebles, que Crist contesta amb la certesa del cent per u i la vida eterna (Mc 10, 28-30). Casos personals on cal, com sempre, la saviesa per complir la crida de la paraula de Déu. Exigència coherent amb el que en un altre lloc diu Jesús, com a resum de la seva activitat: que els pobres són evangelitzats (Mt 11, 5; i Lc 4, 18-21). L’opció és clara.
Jordi Cors

10 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 12
Festivitat de la Mare de Déu del Pilar

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Xerrada a càrrec de la Sra. Teresa Serraclara sobre l'arquitecte Gaudí i les seves obres a Barcelona

Dijous, 15

Fi de l'Any Jubilar Teresià

Dissabte, 17
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18

Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

DOMUND Jornada Mundial per l'evangelització del pobles.

8 d’octubre de 2015

Homilia inici de curs 2015-16

Lectures: Nm 11, 25-29 Jm 5, 1-6 Mc 9,38-43.45.47-80

Amics /amigues,

Tot just començada la tardor, a poc a poc la nostra comunitat va recomençant les seves activitats. Aquesta darrera setmana varen tenir lloc les inscripcions a la catequesi i avui, després d’aquesta Eucaristia, es reunirà per primera vegada en aquest curs el Consell Pastoral. Trobada del Consell per debatre els objectius i com millorar les activitats en aquests propers mesos.

Ho fem en un dia molt significatiu, no sé si qualificar-lo d’històric, ja que aquest adjectiu d’ “històric” l’hem utilitzat tantes vegades que gairebé ha perdut el seu significat. En el salm 18 que hem resat entre les dues lectures, hem demanat al Senyor: “Disculpeu el que passa inadvertit”. Fem nostra aquesta pregària i demanem que no ens passi inadvertit res del que succeeix al nostre voltant.

En primer lloc, les eleccions d’avui. A hores d’ara tots tenim ja formada la nostra opinió i ja hem decidit què votarem, potser alguns ja ho hem fet. És per aquest motiu que deixant ja de banda totes les brames que hem escoltat durant la campanya, alliberats de pors, desintoxicant-nos de tòpics propagandístics, és el moment d’encarar el futur. Com a creients i ciutadans no ens és indiferent l'estructura política de Catalunya, el nostre país, la nostra nació, i també per a molts la nostra pàtria. Som conscients que sigui, quin sigui el resultat de les urnes, vénen temps difícils. Voldria que fossin també temps il·lusionadors, portadors d’esperança. Aquest capvespre sabrem quins plantejaments de futur per Catalunya tenen més suport i quins en tenen menys. És el joc democràtic. Ara bé, tots els creients, més enllà de les nostres opcions polítiques, continuem estant convocats per treballar per una Catalunya cohesionada, solidària, justa, lliure, on les persones són valorades per elles mateixes, sigui quin sigui el seu lloc de naixement, la seva condició econòmica, ètnica, religió, condició sexual etc.

No ens pot passar desapercebuda la dramàtica denúncia que hem escoltat a la carta de Sant Jaume contra l’explotació als més febles. L’autor ha dit literalment: “les vostres riqueses s’han podrit”. Nosaltres hem de col·laborar a la construcció d’una Catalunya rica, però no volem una riquesa fruit de la corrupció i de l’explotació dels pobres, dels immigrants. Tampoc ens volem engreixar com el bestiar (per utilitzar les mateixes paraules de l’Apòstol), sinó que hem de voler créixer en la veritable estimació.

7 d’octubre de 2015

Grup de pregària

Avui dimecres dia 7 s’inicien les reunions del Grup de Pregària que seguint el mateix ritme de sempre es reuneix el primer i el tercer dimecres de cada mes a 2/4 de 8 del vespre.

6 d’octubre de 2015

Casal Sant Ildefons

Avui dimarts dia 6: Benvinguda i berenar. El Sr. Josep Regàs ens parlarà dels “RADARS” i de com ens en podem beneficiar.

També parlarem de les classes d’informàtica (tauletes i telèfons mòbils)

5 d’octubre de 2015

Grup de Cultura i Fe

Avui dilluns dia 5 s’inicien les reunions del Grup de Cultura i Fe, com és habitual el primer dilluns de cada mes.

3 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Acollim els petits

El missatge de Jesús és sempre humà i alliberador. En la primera part d’aquest fragment Jesús no entra en la casuística ni en l’àmbit del poder; se situa en un altre nivell, va a les arrels, presenta l’ideal del matrimoni dins d’una comunitat de cristians. Un ideal és una realitat que es desitja, un camí a recórrer, un projecte a encarnar en el temps i en la història i que ens interpel·la.

En la segona part tenim tres grups ben diferenciats: uns anònims, uns “criadets”, i els deixebles. Els anònims són persones que han entès a fons el missatge de Jesús i actuen sense fer soroll. Han renunciat a tota mena de poder i ambició, s’han identificat amb els més petits, i s’han posat plenament al servei dels altres. Aquí porten a Jesús uns “petits”, que no significa necessàriament uns menors d’edat, més aviat fa referència als petits d’aquest món, els exclosos per la societat. Els anònims volien que Jesús els toqués. La qual cosa indica un desafiament per a la societat religiosa basada en els criteris de pur i impur com a norma suprema. Aquests anònims saben que Jesús no creu en els imperatius de la puresa legal i volen que a més ho manifesti acollint als criadets com a membres de ple dret en la seva comunitat. Aquesta actuació és tot un exemple de coratge, de consciència de la pròpia dignitat que no pot ser mai relegada.

Però, el cercle dels deixebles, que suposadament són els més pròxims a Jesús es mostren contraris a aquest gest humanitari, alliberador i agosarat. És més, tracten amb menyspreu tant els “criadets” com els que els porten a Jesús. El problema és que els deixebles encara estan aclaparats per una ideologia contrària al projecte de Déu, es creuen uns privilegiats de Jesús, però no estan disposats a servir. Per això, Jesús s’indigna contra els deixebles i els convida a canviar radicalment d’actitud.

Les paraules i actuacions de Jesús són profundament humanes, trencadores de tabús. Jesús acull amb amor total i incondicional als petits, els imposa les mans i els beneeix mostrant així que tots són iguals, que ells són persones dignes d’estimació i respecte i no han de ser mai humiliats ni rebutjats per ningú.

Jesús deixa ben clar que els qui acullen els petits, són els que tenen a Déu per rei.

Esther Bochita

2 d’octubre de 2015

Inici de les reunions del Grup de Reflexió Bíblica

Em complau convocar-vos per la primera sessió de Reflexió Bíblica d’aquest curs que s’inicia.

Espero que les vacances i l’estiu us hagin provat força.

A en Jacques aquest mes l’operaran del maluc, motiu pel qual m’ha demanat que faci les gestions que ell feia, estaré en contacte amb ell i ja us donaré notícies seves.

La primera reunió serà el dimarts 6 d’octubre.

Com ja és costum, tindrà lloc a la sala del segon pis de la Parròquia.

L’horari serà l’habitual, de les 19,15 hores fins a les 20,15 hores aproximadament.

Aquest any parlarem sobre: La Gènesi de l’Evangeli de Marc.

Feu-ho conèixer a tots els que considereu que puguin estar interessats en la nostra activitat, donant-los una bulleta.

Fins el dia 6 de setembre.

Salutacions,

Pere Rius

1 d’octubre de 2015

El Sínode dels Bisbes del 4 al 25 d'octubre

Del 4 al 25 d’octubre tindrà lloc al Vaticà el Sínode ordinari de Bisbes sobre la família que s’haurà de fer ressò del resultat de les propostes que van sortir del Sínode extraordinari de l’any passat a proposta del Papa Francesc. Molts van ser els temes sobre els quals tots vam poder aportar les nostres opinions. Sens dubte és un fet nou que ha despertat moltes esperances en molts col·lectius de cristians que per diferents motius s’han sentit marginats per l’Església. Ara sembla que el diàleg presidirà les reunions sinodals que hauran de tenir en compte les nostres aportacions.

30 de setembre de 2015

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració tindrà lloc el diumenge 15 de novembre

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

29 de setembre de 2015

Concert conjunt : “Música unint cultures: Uppsala visita Barcelona”

El proper dissabte, 3 d'octubre a les 6 de la tarda, al temple de la nostra parròquia, tindrà lloc aquest concent amb entrada lliure.

Cors:
Landstingetkör, Uppsala, Suècia. Director: Erik Hellerdted
Contrapunto Vocale, Barcelona, Catalunya. Director: Josep Miquel Mindán

Grup instrumental:
Ignasi Ricart, Daniel Vilarubias, violins
Anna Casademunt, Marc de la Linde, Clara Hernàndez, violes da gamba
Mireia Hernàndez, orgue

Programa:
Música popular sueca, música del primer barroc alemany.
(programa “Sch...”: Scheidt, Schein, Schütz), i peces del Cançoner d'Uppsala (renaixement espanyol)

28 de setembre de 2015

Sant Rafael, arcàngel, patró dels emigrants

Els tres arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, dels quals celebrem la seva diada el proper dia 29 tenen, cadascun d’ells, un patronatge.

Avui sens dubte el patronatge que ens toca més de prop és el de Sant Rafael, patró dels emigrants. En un moment com l’actual de fortes migracions cap a Europa de milers i milers de persones que fugen de les guerres dels seus països d’origen, recorren centenars de quilòmetres per intentar arribar on ningú els vol, és tan decebedor que no hi ha paraules per descriure-ho.

Les imatges que ens arriben per televisió són escruixidores i els governants dels països de la Unió Europea no semblen disposats a trobar una solució a tan greu problema. Amb la nostra pregària demanem a l’arcàngel que intercedeixi per totes aquestes famílies, perquè finalment trobin l’acolliment que tan desesperadament busquen.

26 de setembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Generositat i exigència

Us proposo que entre tots composem una història: un petit conte que parli de generositat i d’exigència, els dos principals temes en les lectures d’aquest diumenge electoral del mes de setembre a Catalunya. La història començaria a partir de dues afirmacions de Jesús en l’Evangeli d’avui: la primera ‘Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres’ i la segona ‘aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll’.

Generositat que Jesús aplica a tots aquells que en el seu nom, o no, treballen pel bé de tots els homes, exigència per alliberar-nos plenament de tot allò que ens bloqueja, limita o ens impedeix seguir el nostre camí. I aquí començaria el conte: imagineu-vos un petit país que tradicionalment ha viscut enmig de tot tipus de civilitzacions, camí de pas de nord a sud i d’est a oest.

Una terra que ha sabut acollir a aquells que hi han vingut buscant una vida millor. Una terra emprenedora que, malgrat totes les batalles i derrotes, ha pogut conservar i desenvolupar una llengua i una cultura pròpies enmig de grans cultures molt més poderoses. Una terra variada i canviant que ha sabut mirar sempre endavant tossudament, insistentment, malgrat tot tipus de menyspreus. Un terra que ha estat sovint motiu d’inspiració per artistes de totes les disciplines, tot meravellant al món.

Bé doncs, imagineu-vos també que l’exigència i compromís de milions de ciutadans d’aquesta terra ha estat capaç de trobar la manera perquè aquest petit país pugui determinar lliurement el seu futur, sense imposicions, sense pressió i sense menyspreu. I que a més voldran proposar generosament formes d’integració de tots aquells que, honradament, vulguin col•laborar en construir aquesta nova societat, vinguin de dintre o de fora, qualsevol que sigui el seu nom, les seves opcions polítiques o religioses.

Una societat potser no perfecta però nova, justa i respectuosa. Què diria Jesús d’aquesta història? Jo tinc alguna sospita a partir de l’Evangeli d’avui: Jesús mai no ens proposa enduriments dogmàtics. L’Evangeli segueix essent un camí de conversió personal radical, d’alliberament i de compromís amb els més pobres.

Segurament no preguntaria a ningú pel seu origen, però sí per la voluntat i les ganes de construir de forma lliure i solidària aquesta nova societat per tots. Perquè si no està contra nosaltres és que serà dels nostres, oi?

Lluís Sánchez Rissech

24 de setembre de 2015

Reunió del Consell Pastoral el proper diumenge dia 27 a les 11 del matí

Serà la primera reunió del curs amb el següent ordre del dia:

1 - Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la reunió anterior.

2 - Reflexió sobre quins han de ser els objectius del curs (demanem a cada membre del Consell que ho porti pensat). I desprès d’una pluja d’idees amb l’aportació de tots, fixarem els objectius.

3 -Informació sobre la catequesi en totes les modalitats.

4 - Programació de les assembles parroquials.

5 - Com integrar les diferents activitats que hi ha a la comunitat.

6 - Elecció dels membres de la comissió permanent.

7 - Elecció del representant en el Consell Arxiprestal.

8 - Informacions diverses.

9 - Torn obert de paraules.

21 de setembre de 2015

Carta de benvinguda del rector en començar el curs

Déu vos guard,

Desprès del parèntesi estival ens disposem a iniciar un nou curs. El dilluns passat els infants i adolescents van començar l’escola. Amb l’inici de les classes retorna la normalitat en moltes famílies.

També la nostra comunitat va reiniciant les seves activitats. Aquesta setmana es realitzaran inscripcions a la catequesi.

El diumenge vinent al matí, es reunirà el Consell pastoral. Consell que marcarà els objectius del curs, i programarà les activitats.

Durant aquest estiu han passat molts fets que no ens poden deixar indiferents, i que necessàriament tindran repercussió en la nostra comunitat. En primer lloc han mort persones estimades i molt vinculades a la parròquia, el Sr. Frederic Torralba, durant molts anys membre de la comissió d’economia, Maria Montserrat Saumell, religiosa Vedruna germana de Mn. Lluís, i Frederic Bassó, ànima i ideòleg de la nostra catequesi, grans creients que ens han deixat un gran testimoni de qualitats humanes i de fe. El millor que podem fer per ells és demanar al Déu de Jesucrist que els premii totes les seves bones obres, que no són poques.

El Papa Francesc ha publicat una encíclica “Laudato si”. És un text on se’ns recorda el valor de la Creació i com els creients hem de tenir cura del nostre món. Amb aquesta encíclica, l’ecologia entra a forma prat dels grans temes de la Doctrina social de l’Església.

El drama dels refugiats i les esglaiadores imatges que ens van oferint els mitjans de comunicació, ha posat en evidència les contradiccions que hi ha en la societat europea. L’Europa del benestar social, promotora dels grans valors humanístics, no troba o no vol trobar, solucions per aquest ingent nombres de persones que vénen al continent fugint de la guerra i de la persecució. Com a creients en Jesucrist, aquests fets ens interpel·len a tots.

19 de setembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquests dies tots hem estat corpresos per les imatges de tantes dones, homes i nens intentant entrar a diferents països d’Europa fugint de la guerra. I molts morts ofegats.

Molt poques notícies han sortit reflexionant sobre les causes d'aquest èxode.

Als països d'origen hi ha guerra. Qui sosté aquestes guerres?. Qui proporciona l'armament?. Qui utilitza qualsevol mesura, fins i tot matar civils de totes les edats, per conservar el poder?

Com recorda la carta de Jaume “on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena”

Occident hem iniciat guerres, hem volgut tenir el poder geopolític a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica i …. i així recolzem les baralles, mantenim el dret a explotar el petroli ….

I què fan els organismes internacionals per anar a l'arrel dels conflictes? Denunciar-los? Condemnar els responsables? Condemnar la venda d'armament? Assenyalar els governants responsables i portar-los davant del Tribunal Penal Internacional?

Qui són els responsables originaris? Està molt bé tenir caritat, acollir, com diu el Papa Francesc, però no serem nosaltres també responsables de tanta tragèdia amb el nostre silenci i inactivitat?

Sant Marc ens diu que: els deixebles callaven perquè pel camí havien discutit qui era el més important.

Després de vint segles seguim igual. Jesús ens parla i continuem pensant en el poder, en la importància. Les grans nacions estan portades per homes i alguna dona que no els interessa parar les guerres. Volen sobretot el poder. Volen els dominis estratègics.

Nosaltres també hem de reflexionar si en el nostre petit entorn practiquem el que Jesús ens diu: “Si algú vol ser el primer ha de ser el darrer, el servidor de tots”.

Una lectura ràpida podria cridar-nos a acollir els que pateixen, una de més profunda potser ens qüestionaria què hem de fer perquè ningú no hagi de sortir dels seu país.

Tots i totes portem el nom de Jesús, i per tant l'acolliment del que parla Jesús ens ha de portar a aconseguir que Síria, Irak, Sudan... siguin països habitables.

Angelina i Josep M.

18 de setembre de 2015

Nota d’inici de curs de l’Esplai Sant Ildefons

Els monitors i monitores ja ens hem tornat a posar les piles i us escrivim per donar-vos la benvinguda a totes i a tots a aquest nou curs 2015-2016!

Esperem que l'estiu hagi anat genial i que també vingueu, com nosaltres, amb moltíssima energia!

Per explicar-vos com encarem el nou curs i per fer les inscripcions dels vostres fills i filles, us convoquem a la REUNIÓ DE PARES I MARES D'INICI DE CURS. Serà aquest dilluns 21 de setembre a les 20:30h a la parròquia, a la sala del primer pis.

Primer farem una xerrada conjunta amb tots els pares i mares de tots els grups i explicarem el funcionament general de l'Esplai. Després ens dividirem per grups per signar la paperassa i perquè cada equip de monitors us expliqui el centre d'interès, els objectius del curs, etc.

El CALENDARI del curs encara no us el podem enviar perquè hem d'acabar d'ajustar un parell de dates -a la reunió us ho explicarem- però de moment us avancem que el primer dia d'esplai serà el dissabte 3 d'octubre.

17 de setembre de 2015

Crida del Sant Pare a acollir refugiats

Així ho ha demanat el papa Francesc: que "cada parròquia, cada comunitat religiosa, cada monestir, cada santuari d'Europa allotgi una família de refugiats, començant per la meva diòcesi de Roma". Ho ha plantejat en l'Àngelus d'aquest diumenge i s'ha compromès a començar fent-ho en dues parròquies de la mateixa ciutat del Vaticà.

És la crida urgent del papa i la resposta concreta davant la crisi dels refugiats a Europa. Una resposta que el papa ha emmarcat en la proximitat del Jubileu de la Misericòrdia que començarà el proper 8 de desembre. "Un gest concret en la preparació de l'Any Sant", ha dit. Portar a la pràctica Mateu 25.

Precisament divendres, la Comissió de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola va denunciar dins d'un comunicat que "fa dos anys, des de la Conferència Episcopal ja vam demanar al Govern espanyol, sense obtenir resposta, l'acollida a Espanya d'algun grup de refugiats sirians". De fet, és un dels passos que faltaria per fer possible la crida del papa; que l'Estat Espanyol atorgui l'asil a grups de refugiats que vulguin acollir-se al nostre país.

15 de setembre de 2015

L’inici de curs, un nou repte de cada any

Estem a mig setembre i la maquinària de la Comunitat, a poc a poc però sense pausa, es va posant en marxa per més que les principals activitats pastorals no agafaran el seu ritme -diguem que normal- fins el proper mes d’octubre.

No obstant això, tres esdeveniments importants s’esdevindran ja aquest mateix mes de setembre. D’una banda les inscripcions a la catequesi i l’altra les activitats programades per als dos propers diumenges 20 i 27. El diumenge 20 tindrem la primera celebració comunitària del sagrament del Baptisme, amb la reunió prèvia el dissabte amb els pares i padrins per preparar la celebració amb els responsables de l’equip d’aquesta tasca pastoral.

I el diumenge 27 al matí tindrà lloc la primera reunió del Consell Pastoral amb la incorporació dels quatre nous membres que van ser presentats en la darrera assembla del mes de juny. Junts analitzaran i debatran les aportacions de la darrera assemblea del mes de juny, en la qual un gran nombre de persones van donar la seva opinió a les preguntes que Joan Estruch va deixar plantejades en l’assemblea extraordinària del mes de maig.

Esperem amb il•lusió renovada que cada un dels grups que treballen a la comunitat trobi en tots i cadascun de nosaltres el suport i la participació necessàries per dur a bon terme l’acció pastoral que tenim encomanada.

Trobarem molt a faltar la presència de Frederic Bassó, i com no els seus dibuixos que ens han acompanyat durant tants anys en les sessions de catequesi. La seva vocació, la seva entrega, la seva capacitat docent i la seva bonhomia han marcat a fons tots els que hem gaudit dels seus ensenyaments i de la seva amistat. Mn. Josep Maria Jubany ja ha anunciat de paraula que quan comenci la catequesi farem una Eucaristia que sigui record i homenatge alhora, i en la qual hi pugui participar tota la comunitat, ja que en produir-se el desenllaç de la seva mort el mes d’agost, per més que l’assistència al seu enterrament va ser nombrosa, no tothom per raó de la distància en temps de vacances va poder donar-li el seu últim adéu.

Amb temps suficient anunciarem la data d’aquest homenatge.

13 de setembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

CATALUNYA

Estimat lector o lectora,

Ara, quan estàs llegint aquesta petita col·laboració, la Diada, la festa nacional de Catalunya, ja s’haurà celebrat. I jo, mentre escric això, una setmana abans per tal de
poder ser incorporat al Full Informatiu, no puc quedar al marge del que suposa per a mi aquesta festa i el dia 27. El que escric en aquesta publicació sempre és una reflexió personal procurant no utilitzar la paraula nosaltres. Amb aquestes lletres el que vull és posar l’accent en Catalunya, i aplicar les lectures bíbliques d’aquest diumenge a la nació catalana i també a mi mateix.

A la primera lectura, en el llibre d’Isaïes, llegim: “El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit.” Quantes vegades Catalunya ha hagut d’escoltar paraules injurioses a cau d’orella o en crits, en comptes d’elogis i signes d’estimació?

A la segona lectura sant Jaume ens diu que si no hi ha obres, la fe tota sola és morta.

Moltes vegades em pregunto que, encara que digui que estimo Catalunya, ja faig prou?

A l’evangeli d’avui, de sant Marc, Jesús, en un moment donat, diu als seus deixebles: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.” Pobra Catalunya, que per aconseguir la seva llibertat, arrossega una bona creu. Què puc fer amb la meva limitació per a fer menys feixuga aquesta càrrega?

El salm d’avui acaba així: “Ha alliberat de la mort la meva vida, els meus ulls de negar-se en el plor, els meus peus de donar un pas en fals. Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor.”

Que el Senyor, el gran alliberador, escolti el clam de Catalunya.

Àngel Oliva

11 de setembre de 2015

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració del Sagrament del Baptisme tindrà lloc el diumenge dia 20 de setembre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la Secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

9 de setembre de 2015

Homilia de Mn. Josep M. Jubany en el funeral de Frederic Bassó

Amics:

Ens hem reunit aquest migdia en aquest oratori per acomiadar en l’esperança de la resurrecció, al germà, oncle, parent, amic i en tot cas mestre, Frederic Bassó i Ubach.
Em sembla adient en aquest moment recordar una de les paràboles de Jesús,coneguda com la paràbola dels talents. En ella el Senyor premià al servent bo i fidel que sense mandra, ni por, ha fet treballar els talents que li havia confiat, tot dient-li: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. No ens toca a nosaltres fer cap judici, el judici és sempre de Déu, però amb el testimoni de treball d’en Frederic, no ens és difícil imaginar-nos que amb aquestes paraules l’hauran rebut en la glòria de la plenitud de Déu.

En Frederic havia rebut molts talents, i ell amb molta generositat els va fer fructificar. I els va posar a disposició del seu Senyor. No és el moment de fer ara una descripció detallada de la seva vida. De segur que molts dels que sou aquí en sabeu moltes més coses. Però en tota ella, hi ha una constant: la seva indestructible fe en Jesucrist. Des de la seva infantesa, fent d’escolà a l’oratori de Sant Felip Neri, a on hi va anar entusiasmat per la figura de ficció del pare Flamagan, educador d’infants i protagonista de la pel·lícula “ La Ciudad de los Muchahos”. El seu pas pel Seminari de Barcelona, a on segui entre altres, les petjades de Mn. Antoni Batlle, que el portà a lectura de tot un seguit de llibres aleshores insòlits i desconeguts entre nosaltres. La consiliaria que va exercir en l’escoltisme. El seu mestratge a l’escola Thalita. I sobretot la seva gran vocació al servei de la catequesi.

En Frederic, ha deixat una petjada profunda en la catequesi de casa nostra. Fou gràcies a un grup de preveres i catequistes, i d’una forma molt especial a ell, que la renovació catequètica, juntament amb la renovació litúrgica, foren un dels signes més visibles de la recepció del Concili Vaticà II, a casa nostra.