Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de gener de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 1
Trobada a 3/4 d'1 del migdia de l’Equip de la Pastoral de Baptismes amb els pares dels infants batejats els darrers dos anys, per fer la Presentació dels infants i les seves famílies a la Mare de Déu

Dilluns, 2
Jornada de la Vida Consagrada

Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 3
Casal Sant Ildefons: Passi del musical "Evita" basat en la vida de la líder política argentina Eva Perón amb lletres de Tom Rice i música d'Andrew Lloyd Webber. Comentaris a càrrec de Joan Casanovas

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 8

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de ¾ d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món


30 de gener de 2015

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera tindrà lloc el diumenge dia 15 de febrer.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

29 de gener de 2015

Presentació a la Mare de Déu dels infants batejats amb les seves famílies

El proper diumenge dia 1 de febrer a 3/4 d’1 del migdia amb motiu de la festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com la “candelera” hem organitzat una trobada molt senzilla amb les famílies dels infants que varen ser batejats els últims dos anys. En aquest acte donarem gràcies pel do que han rebut pares i fills, do que és compartit amb l’Església, i seguint una antiga tradició els presentarem a la Mare de Déu.

26 de gener de 2015

Catequesi Familiar: Trobada de Gener - Epifania

La paraula grega Epifania significa Manifestació, i està composta de dues paraules: “Epi” i “Fanos”. “Epi” vol dir per sobre, i també mes enllà. “Fanos” vol dir veure. Epifania, doncs, vol dir veure mes enllà, veure per sobre del que apareix a primera vista.

El llenguatge de la Fe cristiana expressa, amb aquesta paraula, la capacitat de veure i valorar el que s’observa més enllà del que es copsa espontàniament. Aquesta capacitat és la té que el creient per mitjà de la seva Fe.

Els pastors de Betlem, creient en el missatge de l’àngel, veuen en Jesús nou nat molt més del que es copsa espontàniament. La Fe provoca en els pastors una Epifania.

L’Epifania no genera un nou temps litúrgic sinó que és la prolongació del Nadal, perquè gràcies a la Fe en Jesús com a Fill del Pare es transforma tot el que celebrem en Epifania. Per la Fe tot esdevé Epifania. Per la Fe reconeixem el món sencer com a creatura estimada de Déu, i a Jesús i tots els que el segueixen, com a manifestació o comunicació de Déu.

Testimoni de Marc:
Amb una simple referència, i remarcant la proximitat dels esdeveniments, Marc diu: “Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel:

-Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.” (Marc 1,9-11)

Aquest testimoni del Pare i de l’Esperit sobre la condició de Fill fonamenta totes les Epifanies que la Fe en Jesús genera en els cristians.

Testimoni de Joan:
En el calendari d’aquest any (planes 6 i 7) veiem que Joan no segueix l’esquema de Marc, com fan Mateu i Lluc, ni tampoc segueix un argument geogràfic ni temporal estricte. No obstant, després del Pròleg teològic, proposa dues narracions d’uns fets sobre el que estem tractant: Els primers deixebles i les bodes de Canà.

1.-Els primers deixebles.
“L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: -Mireu l’anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús.” (Jo 1,35-37)

2.-Les bodes de Canà. Després de tota la narració acaba dient:
“Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.” (Jo 2,11)

Els miracles de Jesús van ser la font de totes les Epifanies.

Frederic Bassó

25 de gener de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Comencem aquest diumenge la lectura de l’Evangeli de Marc, que ens acompanyarà, amb unes breus interrupcions, durant tot l’any litúrgic. Aquest fou el primer evangeli que es va escriure i la pretensió de l’autor no era tant informar sobre la vida de Jesús, sinó que, tot mostrant l’itinerari de Jesús, vol ajudar a aprofundir: qui és Jesús.

El passatge d’aquest diumenge és bàsic per copsar tot el significat del què l’evangelista ens dirà al llarg de la seva obra, ja que avui proclamem les primeres paraules que Marc posa en boca del Senyor. Paraules amb què Jesús resumeix tot el que dirà i farà al llarg del seu ministeri messiànic.

Fixem-nos breument amb algunes de les seqüències del relat:

Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu
; L’expressió bona nova és sinònima d’Evangeli. Sovint apliquem la paraula Evangeli a un dels quatre llibres que reben aquest nom. Evangeli és molt més que un llibre, és un anunci joiós. L’Evangeli, la bona nova de Déu, és el mateix Jesús. L’Evangeli és Jesús de Natzaret.

Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop
. Amb Jesús la història de la humanitat arriba a la plenitud. Fa uns diumenges escoltaven que en el bateig del Senyor per Joan, els cels s’havien obert. Jesús, Fill de Déu, ha plantat el seu Tabernacle enmig nostre. Ell ens porta la benevolència de Déu per tots els homes. Amb l’inici del seu ministeri, comença a gestar-se una nova realitat: el seu regne. Regne de pau, justícia i amor. Regne que ens humanitzarà a tots.

24 de gener de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El missatge de Jesús. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Jornada Mundial de la Infància Missionera

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 27

Casal Sant Ildefons: Amb els diners de la rifa de les paneres de Nadal farem un berenar amb pa amb tomàquet i pernil del bo.

Dimecres, 28

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 31

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda.

L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió dissabte 31 de gener i diumenge 1 de febrer.

Diumenge, 1

A 3/4 d'1 del migdia Trobada de l’Equip de Pastoral de Baptismes amb els pares i mares dels infants batejats els últims dos anys.

23 de gener de 2015

Diumenge vinent ... Batec

BATEC@ires!

Recordeu... aquest diumenge ens trobarem a les 10.15 al Casal.

Hem preparat una TROBADA BEN VARIADA.

Farem una dinàmica relacionada amb la pel·lícula del CINE però per fer-la és important que hi pugui haver gent que l'ha vista i gent que no...


Necessitem que TOTS hi participeu!!!


Fins diumenge!

L'equip de BATEC.

22 de gener de 2015

Agraïment de la Comunitat de Sant Paulí de Nola

Benvolguts germans de la Parròquia de Sant Ildefons, volem comunicar-vos l’agraïment de la nostra Comunitat, del servei de Càritas i en definitiva de totes les persones que es beneficien de l’ajuda que reben gràcies a la vostra campanya, doncs, efectivament, la vostra col·laboració és molt important.

També voldríem saber comunicar-vos els sentiments que nosaltres vivim en fer d’intermediaris d’aquesta ajuda: P.E.

Veure l’alegria dels rostres d’aquelles mares a qui els dónes aliments per als seus fills. Aquell grup familiar de pare gran i una filla en atur, que malgrat el sentiment que pateixen pel fet d’haver d’anar a demanar que els donin aliments, s’abracen tots dos amb llàgrimes als ulls en veure el seu carro de la compra ple de queviures.

Tot això gràcies a les donacions que rebem, entre elles la vostra, tan generosa. Moltes gràcies altra vegada, i que tingueu un bon any.

Barcelona, 12 de gener de 2015

Josep Romero - Coordinador de Càritas

20 de gener de 2015

Celebració de la Festa de Sant Ildefons, el nostre Sant Patró

Encara que la Festa de Sant Ildefons és el proper divendres dia 23, la celebració l'ajornarem al dissabte dia 24 i ho farem amb una Eucaristia concelebrada a les 8 del vespre.

Com ja és habitual els darrers anys, ens acompanyarà i presidirà la celebració el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull i Anglada.

En acabar l'Eucaristia compartirem un petit refrigeri on tindrem temps per comentar i compartir les darreres notícies, que no han estat poques, dels àmbits eclesial, mundial i local del nostre país.

19 de gener de 2015

Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat

Diumenge 18 de gener es celebrà aquesta Jornada, si bé la celebració a nivell Diocesà serà el proper diumenge dia 25.

El Full Dominical de l’Arquebisbat d’aquest diumenge dia 18, amb motiu d’aquesta Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat, publica un article del nostre rector Mn. Josep Maria Jubany sobre el tema, en la seva qualitat de Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat que exerceix des de fa uns quants anys.

Mn. Josep Maria ha viscut molt de prop i durant molts anys la problemàtica de la immigració al nostre país quan va ser rector de les parròquies de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat i de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet de Llobregat, on va estar destinat abans de venir a la nostra parròquia.

Actualment els dilluns de cada setmana visita el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) per donar assistència espiritual als interns i per millorar les condicions de vida a què estan sotmesos. Serà bo poder llegir-ho des de la perspectiva de la seva sensibilitat vers un tema tan punyent com aquest.

Reproduïm a continuació un extracte del missatge del Papa Francesc per aquest dia:

Estimats germans i germanes, Jesús és «l’evangelitzador per excel·lència i l’Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens invita a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mt 25,35-36). Missió de l’Església, peregrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar-lo i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests hi ha, certament, els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere condicions de vida difícils i tota mena de perills. Per això el lema de la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat d’aquest any és: «Una Església sense fronteres, mare de tots.»

L’Església sense fronteres, mare de tots, estén pel món la cultura de l’acolliment i de la solidaritat, d’acord amb la qual ningú no pot ser considerat inútil, fora de lloc o exclòs. La comunitat cristiana, si viu realment la seva maternitat, alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.

18 de gener de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Els textos d’avui ens parlen de la crida de Déu, que és alhora una tria, i de la resposta. També, del respecte al nostre cos, membre de Crist i temple de l’Esperit Sant.

A la primera lectura, la crida de Déu a Samuel és clara i insistent. Samuel no reconeix la veu del Senyor i es pensa que el crida el sacerdot Elí. Estava a les seves ordres i, cada una de les tres vegades que el Senyor li parla i ell creu que és Elí, li respon “Heus-me aquí” (1Sa 3, 4.6 i 8), amb total disponibilitat. La quarta vegada, com li ha indicat Elí, respon al Senyor “Parla, que el teu servent escolta” (1Sa 3, 10). I, ben disposat, rep de Déu una gran confidència, Déu el fa el seu profeta (1Sa 3, 11-14.19-20).

L’evangeli ens descriu la crida de Jesús als primers deixebles, a través de Joan. Són d’entrada deixebles de Joan, i segueixen Jesús quan escolten que Joan l’anomena “l’anyell de Déu” (Jn 1, 36). Ja que en un fragment previ a l’evangeli d’avui, arran del baptisme de Jesús, Joan ja l’havia anomenat així (Jn 1, 29), per acabar proclamant-lo “Fill de Déu” (Jn 1, 34). Testimonis, doncs, del baptisme de Jesús i engrescats pel comentari que els en fa Joan, aquests deixebles se’n van a seguir Jesús (Jn 1, 37-39) perquè veuen en ell el Messias, tal com Andreu diu al seu germà Simó: “Hem trobat el Messias —que vol dir «ungit»” (Jn 1, 40-41). Andreu porta Simó a Jesús i Jesús el tria, entre els seus deixebles, com a ‘Pedra’ (= Pere): “Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefas —que vol dir «pedra»” (Jn 1, 42). I l’endemà, en un fragment posterior al d’avui, Jesús crida també, perquè el segueixi, Felip (Jn 1, 43) i, després, Natanael (Jn 1, 44-51).

Tenim la crida i la resposta immediata i fidel. Es dóna quan els elegits i cridats reconeixen la veu de Déu o es troben davant del Messias Fill de Déu que els interpel·la. La resposta només pot ser la fidelitat. Demanem al Senyor la fe per reconèixer la seva veu quan ens crida i la del seu fill Jesús, el Messias (l’’ungit’ = el Crist), que ens atorgui la força de la solidaritat i l’esperança, ser fidels, sense defallir malgrat la nostra feblesa. Que el respecte al nostre cos, membre de Crist i temple de l’Esperit, com ens exhorta Pau a la segona lectura, sigui un element important de la nostra fidelitat solidària, cos també extensible al món material que ens envolta, que ecològicament hem de preservar.

Jordi Cors

17 de gener de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat

Dilluns, 19

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Divendres, 23
Festa de Sant Ildefons, Patró de la Parròquia

Dissabte, 24

Activitats de l'Esplai i dels Escoltes de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 25
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El missatge de Jesús. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

Jornada Mundial de la Infància Missionera

16 de gener de 2015

Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians

«Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m´has enviat» (Jn 17, 21).

Diumenge dia 18 començarà la celebració de la setmana de pregària per la unitat dels cristians, organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses, i es clourà el diumenge dia 25, dia que l’església celebra la conversió de Sant Pau.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia pregarem amb tots els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos amb el cor obert a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers el camí de la veritat.

15 de gener de 2015

Jornada Mundial de les Migracions

El proper diumenge 18 de gener se celebra la Jornada mundial de les Migracions. Càritas i la Delegació de Pastoral Social del bisbat de Barcelona, de la que n’és Delegat el nostre estimat rector Mn. Josep M. Jubany, ens recorden que un dels fets que més ha contribuït a revitalitzar les nostres comunitats és la presència nombrosa a les nostres celebracions de persones nouvingudes.

Són moltes les famílies nascudes fora del nostre país que participen de les eucaristies, de les celebracions sagramentals, de les catequesis parroquials i, també, que truquen a les portes de les nostres Càritas demanant ajut en ser un dels col·lectius que més pateix els efectes de la crisi.

La Jornada de les Migracions és, per tant, una bona ocasió per sensibilitzar les nostres comunitats i per visualitzar que en l'Església no hi ha forasters, ni estrangers, ja que tots formem part d'una mateixa família.

13 de gener de 2015

La setmana dels barbuts

La canícula és el període més càlid de l'any que comprèn del 15 de juliol al 15 d'agost, i la saviesa popular també ens diu que la setmana més freda de l'any és coneguda com la setmana dels barbuts.

El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses dels sants d'aquesta setmana (precursors de la moda hypster): sant Hilari bisbe, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maure abat, el dia 15, i sant Antoni abat, el dia 17. També se sol allargar fins a sant Fructuós bisbe, el dia 21, i sant Vicenç diaca, el dia 22.

12 de gener de 2015

Trobada Catequesi Familiar de gener: L'Epifania

La paraula grega Epifania significa Manifestació, i està composta de dues paraules: “Epi” i “Fanos”. “Epi” vol dir per sobre, i també més enllà. “Fanos” vol dir veure. Epifania, doncs, vol dir veure més enllà, veure per sobre del que apareix a primera vista.

El llenguatge de la Fe cristiana expressa, amb aquesta paraula, la capacitat de veure i valorar el que s’observa més enllà del que es copsa espontàniament. Aquesta capacitat és la té que el creient per mitjà de la seva Fe.

Els pastors de Betlem, creient en el missatge de l’àngel, veuen en Jesús nou nat molt més del que es copsa espontàniament. La Fe provoca en els pastors una Epifania.

L’Epifania no genera un nou temps litúrgic sinó que és la prolongació del Nadal, perquè gràcies a la Fe en Jesús com a Fill del Pare es transforma tot el que celebrem en Epifania. Per la Fe tot esdevé Epifania. Per la Fe reconeixem el món sencer com a creatura estimada de Déu, i a Jesús i tots els que el segueixen, com a manifestació o comunicació de Déu.

Testimoni de Marc:

Amb una simple referència, i remarcant la proximitat dels esdeveniments, Marc diu: “Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel:
-Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.” (Marc 1,9-11)


Aquest testimoni del Pare i de l’Esperit sobre la condició de Fill fonamenta totes les Epifanies que la Fe en Jesús genera en els cristians.

Testimoni de Joan:

En el calendari d’aquest any (planes 6 i 7) veiem que Joan no segueix l’esquema de Marc, com fan Mateu i Lluc, ni tampoc segueix un argument geogràfic ni temporal estricte. No obstant, després del Pròleg teològic, proposa dues narracions d’uns fets sobre el que estem tractant: Els primers deixebles i les bodes de Canà.

1.-Els primers deixebles.
“L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: -Mireu l’anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús.” (Jo 1,35-37)

2.-Les bodes de Canà. Després de tota la narració acaba dient:
“Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.” (Jo 2,11)

Els miracles de Jesús van ser la font de totes les Epifanies.

11 de gener de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

L’experiència fonamental de Jesús

En aquest passatge trobem el nucli de l’experiència de Jesús. Joan el Baptista va ser el seu mestre. Com ho sabem? “El que ve darrera meu” en el llenguatge semita és la manera de designar un deixeble. ¿Com el Baptista ens presenta Jesús? El presenta con l’espòs d’Israel, igual que els profetes presentaven Jahveh (Is 62,2-4; Os 2,18). Ens ho expressa amb el signe establert en llei jueva del levirat (Dt 25,5ss; Rut, 4, 1-12) “No sóc digne de deslligar-li la corretja del calçat”, no sóc qui per suplantar-lo.

El baptisme de Joan és una proposta exigent, que acull qui desitja un canvi profund de les estructures socials. Endinsar-se en l’aigua indica ruptura, mort, amb les injustícies comeses per la societat alienes a les calamitats que pateixen la majoria dels habitants, i no els permet viure com a persones humanes. Tot el poble se sentia còmplice de tal situació, per això acudien a Joan, ja que amb les nostres accions i omissions, tots, d’alguna manera, som responsables del destí de la humanitat.

Jesús, doncs, assumeix de forma lliure i conscient la situació injusta i opressora del seu poble. Entra a l’aigua, es fa batejar i surt “pujant de l’aigua”. Això indica que en Ell s’ha iniciat una realitat radicalment nova. Jesús va seguir la proposta del Baptista i la va superar. “Va pujar des de dins” perquè es tracta d’una experiència interior, fonda, no tangible ni visible, l’efusió de l’Esperit que és força d’amor i de vida que l’omple plenament i l’uneix amb el Pare. Per això ens diu l’evangelista que se li van obrir els cels. Per explicitar-ho, Marc envia un senyal i unes paraules. El colom és signe de fidelitat ja que és l’ocell que sempre torna al seu niu, igual que l’Esperit Sant té com a niu el cor humà, i en Jesús ha trobat total acolliment. Les paraules: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”, van dirigides personalment a Jesús i ens remeten a Is 42, 1-7; 61, 1-3; Salm 2,7. Així podem dir que d’aquí rau la seva experiència fonamental i singular, on Ell s’obre de bat a bat a l’Esperit, es deixa guiar per sempre per Ell i pren consciència de la seva missió de ser el Messies d’Israel. Tota l’acció de Jesús radica d’aquesta experiència, i la seva activitat no és activisme, sinó traducció i transmissió de l’amor viscut i experimentat. Estima tots els fills de Déu igual que el Pare, amb un amor que transcendeix qualsevol límit. Meditar aquests textos ens pot facilitar connectar d’alguna manera amb la vivència de Jesús, o almenys desitjar-la i buscar-la.

Esther Bochita

10 de gener de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El missatge de Jesús. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Festa de Reis. Visita dels Reis Mags. Regals, tortells amb sorpresa i cançons per cantar tots junts.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 14
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 17

Activitats de l'Escoltisme i de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 18
Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat.


9 de gener de 2015

De l’Església a la Plaça: Concert de Nadal del Cor Contrapunto Vocale

Diumenge dia 11 de gener a les 6 de la tarda el Cor Contrapunto Vocale oferirà a la Comunitat un concert a cappella; l’entrada serà lliure.

El programa conté una selecció de peces religioses i profanes de música catalana, mostrant l’evolució i diversitat d’estils de la nostra música coral: des de peces clàssiques de Joan Cererols, Ferran Sors o Pau Casals, fins a contemporanis de Manuel Oltra o Josep Vila, passant per harmonitzacions de cançons tradicionals, incloent, com no podia ser altrament, algunes nadales.

El concert suposarà la presentació del nou director, Josep Miquel Mindán.

8 de gener de 2015

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

En començar un nou any és normal que es facin previsions de tot el que succeirà en els propers mesos. Sovint ens deixem emportar pel pessimisme, de motius no en falten, però hem d’evitar que els arbres no ens deixin veure el bosc i veure que hi ha també motius per l’esperança. Són moltes les persones i institucions que treballen per pal•liar els efectes negatius de la crisi. En el darrer Consell Pastoral en vàrem parlar i qualificàrem tot aquest treball a favor del més desprotegits com “estels d’esperança”.

En la primera Assemblea de l’any, que serà aquest proper dilluns 12 de gener a les 9 del vespre, presentem dues institucions que amb el seu treball donen esperança i oportunitats a persones que viuen en situacions precàries. Són Estel Tàpia i Solidança.

Hem escollit aquestes dues entitats perquè la nostra Comunitat hi col·labora. La col·lecta de la nit de Nadal fou destinada a Estel Tàpia i la roba i joguines que es recullen durant tot l’any a la Parròquia van destinades a Solidança.

Ens presentaran els projectes Rocío Elvira, fins ara directora d’Estel Tàpia, i Mn. Josep M Fisa, fundador de Solidança.

Tot desitjant-vos un Bon Any us esperem en aquesta primera assemblea del 2015. Hi sou tots convidats!

El Consell Pastoral

7 de gener de 2015

Memorial Bisbe Joan Carrera

La Comissió Memorial Bisbe Joan Carrera de la Parròquia de Sant Isidre ens invita a la inauguració de l'exposició "UN ARA MATEIX... PER SEMPRE", dedicada al Bisbe Joan Carrera, que romandrà al Palau Robert de Barcelona des del dia 8 fins al dia 18 de gener de 2015.

Aquesta exposició ja va ser un dels esdeveniments organitzats pel Memorial Bisbe Joan Carrera, a la Parròquia de Sant Isidre, la tardor de l’any passat, dintre del programa d’actes de celebració del cinquè aniversari del seu traspàs i que després ha estat exposada a Montserrat des del dia 26 d’abril fins a finals d’octubre.

El seu trasllat al Palau Robert de Barcelona coincideix amb l’acte de presentació d’un llibre biogràfic sobre la figura del Bisbe, escrit per l’ex Conseller de Cultura de la Generalitat, Sr. Joaquim Ferrer i el Sr. Francesc Teruel, que tindrà lloc el dia 8 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala Cotxeres del Palau Robert.

L’acte serà presidit pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach i comptarà amb la presència de la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Núria de Gispert, el Conseller de Presidència, Sr. Francesc Homs i l’Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Xavier Trias.

Així mateix, aquest memorial té previst realitzar una taula rodona, el dijous dia 15 de gener, a les 19 h. amb el títol: “Església i Catalunya: 30 anys de la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya”, amb motiu del 30è aniversari de la seva publicació per l’Episcopat català el 1985, i en la qual intervindran com a tertulians el Sr. Joan Rigol, Sr. Enric Vendrell, Sr. Salvador Cardús i Mn. Jaume Aymar. La taula estarà moderada pel presentador del programa “Signes dels Temps”, Sr. Francesc Rosaura. Aquest acte comptarà, també, amb la presència de la Molt Honorable Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Sra. Joana Ortega.

Cal confirmar l’assistència als actes dels dies 8 i 15 al correu electrònic: memorialbisbejoancarrera@gmail.com

5 de gener de 2015

Carta als Reis

Què pot significar, per una persona de la meva edat, escriure una carta a aquests personatges si no és l’intent de retornar a la infància?

Érem nets, els ulls ens brillaven. Hi havia la innocència en estat pur. Fins que va arribar aquell dia que algú ens va dir: “sabeu qui són els Reis...? Fi del període innocent de la vida.

Però l’esperit de Nadal era ben viu entre nosaltres. Esperàvem, sí, esperaven perquè seguíem amb normalitat els cicles de la Natura i, per això, anàvem al bosc a collir molsa per fer el pessebre i celebràvem santa Llúcia i esperàvem la Missa del Gall. Feia un fred intens, de vegades amb neu però sempre molt fred, ben compensat com estava per l’escalfor de la il•lusió i l’espera que caldejaven el nostre esperit. Ens arribava “el Noi”.

Hem anat cobrint les etapes de joventut, maduresa i, amb els anys, arriba la malaltia. No és benvinguda. Acceptada...? Després, més tard, uns dies llargs, molt llargs, amb les seves nits. Una esperança mal païda, mig inconscient però, alhora, una confiança estranya que, els metges per una banda i les insistents pregàries de tots vosaltres, obrarien el miracle.

I aquí estic. A aquella Casa, encara no m’hi esperaven. Fins aquí la vida. Tot seguit la Comunitat de Sant Ildefons, suplicant salut i feina.

Per a tothom, us fem l’encàrrec de saber fer acceptació de l’altre, sense pors, sense temences, esperant els vostres obsequis, PAU, SERENOR, IMPLICACIÓ...

Que l’any que ve, quan torni el NOI, trobi una Església renovada i una Pàtria oberta i digna.

Tot això us demanem per a tot el món.

Vosaltres hi sereu però... i nosaltres?

Molt Bon Any per a tots els fills de Déu.

Maria Carme Escursell Pujol

4 de gener de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Història de Nadal

Quan entraves en aquell pis del carrer Muntaner era com una pel·lícula en blanc i negre: una cuina vella i apedaçada en la que les rajoles antigues havien anat caient d’una en una, uns mobles vells i gastats, unes cortines de vellut fosques i polsoses, un aparador tronat ple de vidre vell i cansat. La persona que hi vivia, la meva amiga Joana, era molt més vella encara que els mobles (90 anys) i tenia una característica física notòria: l’artrosi a tots els ossos de l’esquena l’havia anat deixant petita, consumida i corbada cap a un costat. Ella mateixa feia broma quan parlava del seu cos : ‘semblo realment com un gran signe d’interrogació!’. Però ho deia sempre amb un somriure obert i sincer, el mateix amb que em rebia cada mes quan hi anava a portar aliments.

Si, la Joana era una de les primeres usuàries del nostre servei de distribució d’aliments. Tenia una pensió ínfima amb què comprava el menjar, pagava els subministraments i poca cosa més. S’ajudava ella mateixa cosint per tots els amics, veïns i familiars que podia. La Joana era un de tants casos de persones grans que malviuen en barris benestants en una situació d’absoluta misèria. Jo sempre esperava amb il·lusió les visites regulars que feia a casa seva per portar-li els aliments perquè em rebia amb un gran somriure, em convidava a un cafè i passàvem una estona parlant de política, que li agradava moltíssim.

Cada Nadal, la Joana organitzava un dinar a casa seva on mirava que no hi faltés res. Ella deia que el Nadal era per poder compartir una mica de bondat amb els altres, amb els que no tenien tanta sort com nosaltres! I per això, cada any, els assistents al dinar de Nadal eren diferents: la seva ‘família’ nadalenca eren persones properes o que hagués conegut durant l’any, que estiguessin en situació encara més difícil que la seva. En aquella taula s’hi van asseure immigrants sense recursos, alcohòlics, persones amb trastorns de personalitat o simplement pobres, encara més pobres que ella. I ho explicava amb una senzillesa que t’esborrava immediatament la incomoditat i fins i tot la por de compartir taula i festa amb gent tan diversa i amb tants problemes. Tot era tan natural que semblava evident que ho havia de fer per ser una mica feliç i fer feliços els altres.

L’any 2013, la Joana va marxar amb el mateix silenci amb què vivia. Però sovint recordo el seu somriure, el seu cos fràgil i deformat. Especialment per Nadal, quan Jesús a la menjadora ens recorda que sembra per tothom i que tots hem estat cridats a ser feliços.

Lluís Sánchez Risech

2 de gener de 2015

EL DOCUMENT FINAL DEL SÍNODE DELS BISBES (RELATIO SYNODI) ( III)

Aquesta darrera part del document del Sínode dóna unes pautes, “les més urgents de les quals s’han de confiar a les concrecions de cada una de les esglésies locals” (29), un principi general recollit en el paràgraf conclusiu del document, que indica quina és la intenció del document sencer: “Les reflexions proposades... intenten posar qüestions i indicar perspectives que hauran de ser madurades i precisades per la reflexió de les esglésies locals durant aquest any que ens separa de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes prevista per l’octubre de 2015”(62). Aquesta crida a les esglésies locals, per dur a terme una reflexió que arribi ser més vàlida pastoralment, els bisbes la fonamenten en el fet que “evangelitzar és responsabilitat de tot el poble de Déu” i “l’anunci de l’Evangeli de la família” ha d’inserir-se en aquest context general que demana avui una “conversió missionera” de tota l’església" (30 i 32).

*Els bisbes fan una crida especial a “les famílies catòliques, perquè estan cridades a ser elles mateixes subjectes actius de la pastoral familiar” (30). Elles, més que cap altra institució, tenen des de la seva experiència de fe, la capacitat de transmetre en positiu que “l’anunci ha de fer experimentar que l’Evangeli de la família és la resposta a les expectatives més profundes de la persona humana” i que, per tant, “no es tracta només de presentar una normativa, sinó de proposar valors” (33). Un anunci que ha de denunciar els condicionants culturals, socials, polítics i econòmics, que impedeixen una autèntica vida familiar. Un anunci que s’ha de fer sense pors ni ambigüitats, partint dels valors de l’evangeli de Jesús: la necessitat de fer créixer l’amor interpersonal basant-se en el respecte i la donació mútues (39); la importància de fomentar l’espiritualitat familiar, amb la pregària i la participació en l’eucaristia dominical; establir l’aniversari del matrimoni com una data per celebrar i renovar el compromís matrimonial; encoratjar als esposos a tenir una actitud d’acollida del gran do que són els fills. Aquesta pastoral hauria d’actuar-se des de les parròquies amb la presència de matrimonis experimentats que s’oferissin a fer aquest servei als més joves i a les parelles que demanen el sagrament (40).

1 de gener de 2015

Feliç 2015 !!!

L’any nou, per nou que sigui, serà ple de vells records
i de l’any que queda enrere no ho podrem recordar tot.
Preguem amb esperança que l’any nou sigui millor.

Els millors desitjos per al 2015 !