Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


28 de febrer de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Catequesi setmanal
d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre

Dilluns, 2

Primera Conferència Quaresmal de les Sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades pel CIC i la nostra Comunitat. La conferència tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Sal i llum el el món. Ser-hi amb esperança i el professor Francesc Torralba, filòsof i teòleg, ens parlarà des de la visió "En el món intel·lectual"

Dimarts, 3
Casal Sant Ildefons
: Tarda de Sarsuela: Luisa Fernanda

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. Es va seguint el text del llibre "Lluc demostració a Teòfil", traducció i edició de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger

Dimecres, 4

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7

Reunió de la Comunitat a 2/4 d'11 del matí per respondre a l'enquesta formulada pel Papa Francesc arran del Sínode de la Família. La reunió acabarà a 2/4 de 2 del migdia.

L'Esplai Sant Ildefons commemora el 45è aniversari de la seva existència amb una celebració a la que han estat convidats els antics components de l'Esplai

L'Agrupament Escolta Joan Maragall no té activitats aquest cap de setmana. Els seus directors i monitors marxen de Consell

Diumenge, 8

Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

26 de febrer de 2015

Temps de Quaresma (Cicle B)

Durant aquest any litúrgic, l’evangeli que se’ns proclama els diumenges és bàsicament el de Sant Marc, però aquest evangeli només l’escoltarem el primer i el segon diumenges de quaresma i el Diumenge de Rams. L’evangeli del Dimecres de Cendra és de Sant Mateu i tots els altres diumenges escoltarem passatges de l’evangeli de Sant Joan. Malgrat aquesta diversitat hi ha una característica fonamental en tots els textos evangèlics que fa que, en el seu conjunt, l’espiritualitat quaresmal se centri en el punt més àlgid que Marc vol ressaltar. En efecte, una de les característiques més notables de l’evangeli de Sant Marc, és que fa prevaler els fets de Jesús (comportament i miracles) per damunt dels seus discursos. És a través dels fets, però sobretot a través de la seva passió i mort, com Jesús revela el seu misteri personal.

Marc tracta de fer entendre que el camí per descobrir la persona de Jesús no és gens fàcil, sinó que és una revelació progressiva, dinàmica, meditada, que ha de partir d’una convicció personal i profunda abans d’arribar a la confessió oberta i pública. Per aquest motiu ens presenta un Jesús a qui no li agraden les manifestacions cridaneres de la seva divinitat, i fa callar als esperits i als homes que el proclamen Messies. Aquesta manera de narrar l’actitud de Jesús, imposant silenci respecte a qui realment és, es coneix com el “secret messiànic” de l’evangeli de Marc. El fet central i culminant, que és la narració de la passió i mort de Jesús, ocupa sis dels setze capítols d’aquest evangeli, un drama en el qual es revela la lluita entre l’amor alliberador de Jesús davant de tots els estaments de poder que representen l’opressió dels homes. Doncs bé, si ens fixem bé en els evangelis de tots els diumenges de la quaresma d’aquest any, sigui qui en sigui l’autor, es fa referència a la passió i mort de Jesús.

Per aquesta raó, sembla adient que, aquest any durant aquest temps de preparació a la Pasqua, ens aturem a reflexionar sobre el sentit de la mort de Jesús que ens ofereixen els diferents evangelis. Avui com mai la societat té al·lèrgia a parlar del dolor i de la mort, però a la comunitat cristiana hauríem d’entendre que si no travessem aquest llindar, potser tampoc trobarem sentit a la vida, perquè, en realitat no es tracta només de morir sinó de morir pels altres.

Anton Ramon Sastre

24 de febrer de 2015

Assemblea de la Comunitat del mes de febrer: L'ètica de la compassió i la informació

Aquest mes l’assemblea fou diferent a les d’altres edicions, per diversos motius: pel canvi d’horari, ja que se celebrà a les 8 del vespre i no a les 9 com és habitual, però sobretot pel seu format i la temàtica que es tractà. Sota el títol “Dues visions no confessionals de l’ètica” el Dr.Joan Carles Mèlich parlà sobre “l’ètica de la compassió” i el Dr.Salvador Alsius, sobre l’ètica de la comunicació”.

El Dr.Mèlich, inicià la seva dissertació, confessant que no és fàcil definir què és la compassió, ja que la compassió no és un sentiment, ni un valor, ni una virtut. La compassió passa per les raons del cor, i no les de la raó. Més que entendre-la, és sentir-la. Fer-se compassiu és posar-se “al costat del que sofreix”. És ser capaç d’estar a la seva altura. La compassió és pura gratuïtat. És dóna a canvi de res.

La compassió té a veure amb l’amor. La compassió humanitza. Sempre que hi hagi compassió hi haurà humanitat. No es pot confondre amb la pietat, ni amb la justícia. El compassiu sempre es posa al costat de l’altre. La compassió demana comunió, contacte, abraçada. El ponent il·lustrà la seva explicació amb un fragment de l’obra de Tolstoi: "La mort d’Ivan Ilich", i amb la paràbola del bon samarità, segons el seu parer una de les pàgines més impressionants de la literatura universal sobre la compassió.

El Dr. Alsius, començà per anunciar que més que d’ètica de la comunicació ens parlaria de l’ètica de la informació. Evocà la Declaració dels Drets humans, i especialment el seu article 19, ja que és el paradigma d’una ètica contractual, que en un moment de la història ha arribat la humanitat. I a partir d’aquest text s’ha de fer la reflexió ètica. Pel ponent és preferible parlar de qualitat periodística, que d’ètica periodística, ja que una notícia de qualitat és una notícia ètica. L’ètica es visualitza amb dos plats de balances. En un, cal posar la llibertat a rebre i llibertat a emetre, i en l’altre plat, cal situar el dret a la seguretat, el dret dels menors, el dret al respecte de les creences, la dignitat personal. La notícia cal que sigui emesa amb llibertat, veritat, responsabilitat. També es referí al debat que existeix entre la llibertat d’expressió i els seus límits.

Acabades les exposicions hi hagué un animat debat per part dels assistents, on els ponents van poder “afinar” i explicar amb exemples concrets les seves tesis.
Fou una trobada que havia estat molt preparada durant temps per un grup de persones de la nostra comunitat, i que ens va confirmar la idea que és molt enriquidor conèixer les reflexions des d’una visió laica que hi ha a la nostra societat.

Per veure més imatges de l'Assemblea del facebook de Fragmenta Editorial ...

23 de febrer de 2015

Reunió extraordinària de la Comunitat convocada pel Consell Pastoral

El dissabte dia 7 de març a 2/4 d'11 del matí es farà una trobada organitzada pel Consell Pastoral per contestar algunes de les preguntes que ha promogut el Papa Francesc arran del Sínode dels Bisbes fet a l'octubre de l'any passat.

22 de febrer de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

El desert i la Quaresma

El discurs sobre l’analogia entre el desert i la Quaresma ens el coneixem prou bé: la cerca d’un cert aïllament de la vida mundana i el retrobar-se amb un mateix a través del recolliment i del silenci, potser també, de la pregària i les privacions voluntàries, per preparar-nos i ser capaços de viure la rememoració dels últims dies de Jesús i la Pasqua amb consciència plena.

Rellegint alguns dels comentaris de l’edició de la Bíblia que manejo, m’adono que potser tenia el desert una mica idealitzat: la solitud que permet la introspecció, la brisa suau portadora de missatges clarificadors, l’obertura a la contemplació... , però resulta que no, resulta que el desert bíblic és el regne del neguit, que és ple d’animals feréstecs, serps i escorpins, dels quals convé defensar-se (perquè ens poden cruspir vius, intueixo...); també és “residència del diable i d’esperits malignes”, diuen les notes de la meva Bíblia... Aquella interpretació idíl·lica del desert em portava a pensar la Quaresma com un procés d’introspecció plàcida, la qual ben aviat havia de permetre identificar temptacions i idolatritzacions també, per altra banda, prou reconegudes (els diners, el prestigi, els tics de classe, el viatge de l’estiu..., petits vedells d’or que alimentem cada dia amb el nostre temps, les nostres capacitats i el nostre esforç); i, havent-les identificat, objectivitzat, ens les arrancaríem fàcilment del subjecte pensant que som (almenys durant uns dies).

Certament es tracta d’un pensament fals que podríem dir que parteix d’una doble falsedat: per una banda, la il·lusió que hom es pot fer el desert a la seva mida (a la mida de les seves creences, a la mida dels seus desitjos, de les seves necessitats, del seu calendari), i, per altra banda, la pretensió que el desert, amb tots els seus malignes, és fora d’un mateix.

Savis de totes les tradicions i de tots els temps ja ens n’han parlat de les il•lusions falsejadores i d’aquest ser-ho tot en un mateix (i alhora ser no-res), d’aquest camí d’introspecció necessari, no pas plàcid, per prendre consciència de “ser”, al marge de les nostres circumstàncies, i trobar-hi serenor.

Com a Jesús, hi ha una força que ens empeny a encarar allò que som, a conèixer les nostres limitacions i a defugir les autocomplaences. Viure amb plenitud passa per una certa depuració i els “inventors” de la Quaresma eren d’aquests savis que ja ho sabien.

Helena Cots

21 de febrer de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma

S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

Dilluns, 23
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 24

Casal Sant Ildefons: Visita comentada pel rabí Jorge Burdman a la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona, c/ Avenir, 24

Dissabte, 21

Activitats de l'Esplai i l'Agrupament Escolta de 4 a 7 de la tarda

20 de febrer de 2015

Document per a Catequistes i Pares: Quaresma 2 i Setmana Santa

Hem reflexionat repetides vegades sobre la tercera part de l’esquema de l’evangeli de Marc, que tracta sobre la pujada de Jesús, amb els seus deixebles, a Jerusalem, i sobre la catequesi que Jesús els fa en relació al veritable sentit de la paraula Messies a partir de l’expressió Fill de l’home.

Aquesta temàtica és original de Marc, ja que és el primer evangelista (cap als anys 65-70), uns 10 anys abans que Mateu i Lluc el copiessin, quasi exactament, en els seus evangelis.

Aquest any, que precisament ens toca llegir i reflexionar sobre l’evangeli de Marc, podem dedicar-nos a presentar, de manera mes concreta i plena, el missatge que vol transmetre Marc en el seu original testimoni.

Cal situar bé, geogràficament, la tasca de Jesús. Ja sabem, per les reflexions que hem fet en anys anteriors, que, segons Marc, tota l’acció missionera de Jesús va desenrotllar-se en el transcurs d’una llarga caminada entre tres regions: Galilea, Samaria i Judea; i que va culminar a la ciutat de Jerusalem, a la Judea, on es donen tots els esdeveniments de la Setmana Santa.

19 de febrer de 2015

Sal i llum del món: ser-hi amb esperança

Les Conferències Quaresmals 2014 organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons tenen com a lema aquest any "Sal i llum del món: ser-hi amb esperança". El cristians estem cridats a ser sal i llum del món. No podem deixar de ser-hi, però no hi podem ser de qualsevol manera.

Davant del desànim col·lectiu, som cridats a viure l’esperança del món, una esperança que coneix les dificultats, que no s’espanta, que confia en la presència de Déu i en les capacitats humanes per reeixir al món.

Ser-hi significa comprometre’s, implicar-se en la societat i vetllar perquè el nostre món sigui més just i més lliure. Desertar de la realitat és una forma de fugir que no és pròpia d’una religió encarnada. Creiem en un Déu que es revela en la història, que es fa carn, que viu la passió del món i la venç.

Cadascú ha de discernir què està cridat a fer, quins talents ha rebut i com els ha de
fer fructificar. Ningú no ho pot fer pel seu germà. Solament si som sal i llum del món, som bona notícia. Només així som creïbles i ens fem dignes de dir-nos cristians.

Discernir la presència dels cristians en el món no és fàcil. Volem convidar-te a pensar-hi, a dialogar-ho obertament per tal de ser testimonis vius de la Paraula que Déu ha vessat en el món.

Les conferències es faran al CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre els dilluns dies:



2 de març
En el món intel·lectual
Prof. Francesc Torralba
Filòsof i teòleg




9 de març
En el món social
Prof. Salvador Busquets
Director General de Càritas Diocesana




16 de març
En el món polític
Prof. Núria de Gispert
Presidenta del Parlament de Catalunya


 

23 de març
En el món de la Comunicació
Prof. Antoni Bassas
Periodist
a

17 de febrer de 2015

Dimecres de cendra

El dimecres de cendra és l’inici del temps quaresmal, temps de preparació a la festivitat central del cristianisme: la Pasqua del Senyor. En iniciar aquest temps de quaresma potser n’hi hauria prou en cercar espais per tal d’examinar-nos per dintre, és a dir, mirar el nostre cor i veure si ens trobem en disposició de posar-nos a tir de l’Esperit de Jesús. Això ens ho diem tot sovint, però no tenim temps de fer-ho.

Estem molt atrafegats amb els neguits de cada dia, amb les nostres obligacions quotidianes, ens agitem obsessivament i creem autèntics remolins de vent al nostre voltant. Estem advertits, però, que l’Esperit de Déu no es troba enmig de les turbulències, ni enmig del soroll dels carrers i de les places, sinó que la seva presència és com un vent suau.

En el fons es tracta de saber de si som capaços de no fer volar coloms com sempre o bé si estem disposats a endinsar-nos en el nostre cor acompanyats de l’Esperit i, en la nostra solitud, reconèixer la nostra finitud. La cendra al cap és bàsicament el signe d’aquest esforç que hauríem de fer: reconèixer que som limitats, que els nostres actes estan plens d’ambigüitats, que som febles, que necessitem ajut. “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. Si no canviem d’actitud és molt difícil que sentim la veu de l’Esperit.

El salm d’aquest dia ens fa pregar tot dient “compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant”. Invocar la compassió de Déu és tant com dir-li que es posi al nostre costat, que ens ajudi a comprendre, que ens ajudi a caminar, que ens ajudi a estimar, perquè reconeixem la nostra finitud. I l’evangeli d’aquest dia ens recorda que tot el que nosaltres podem fer durant aquest temps, tot un símbol de la nostra vida, és fer-ho en silenci, sense soroll, sense vistositat.

Podem ajudar al necessitat, podem dejunar, podem fer abstinència, podem fer penitència, podem fer tots els signes que pensem que ens ajuden a recordar el nostre propòsit de conversió, però cal que tot això ho fem enmig del silenci, aquietant el nostre cor, asserenant el nostre esperit. És indispensable cercar espais per poder pregar, per poder invocar la compassió de Déu. Un programa de conversió podria ser intentar-ho, disposar-nos a viure amb una altra actitud. “El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà”.

Anton Ramon Sastre

15 de febrer de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Sí que ho vull: queda pur

La lepra com a malaltia avui té curació, però hi ha mals en el nostre món que costen de curar. Analitzem-ne alguns. La incapacitat que tenim d’acabar amb les injustícies i desigualtats socials, la distribució de la riquesa injusta, les ganes de sobresortir, les malfiances que sentim envers els altres, el flagell de les guerres, els afanys de poder i protagonisme, el pensar en funció dels nostres interessos. Podríem seguir amb la llista.

Certament que fem moltes accions positives i també cerquem solucions per acabar amb les “lepres morals“ que ens fan mal. Però la presa de posició en contra dels mals no pot tenir treva, perquè el nostre món té urgència del compromís de totes les persones que sentim la necessitat, ara aquí i arreu, del cel nou i la terra nova. Els que intentem seguir Jesús ens hem de sentir urgits de manera especial en aquest objectiu de canvi radical. No serà fàcil, però cal revisar a fons el que estem fent perquè la fraternitat i la justícia progressin. Hem de demanar insistentment a Jesús com el leprós “Si voleu, em podeu purificar“. Jesús que sempre està disposat a servir ens hi ajudarà “Sí que ho vull“ ens ha dit en l’evangeli d’avui.

Jesús, en molts fragments dels Evangelis i en diversos autors, usa l’expressió “no ho digueu a ningú“. No sabem amb certesa què li passava pel seu interior. Potser la senzillesa. Potser no precipitar esdeveniments futurs. Tan se val. L’important és que amb la seva actitud solament hi ha una cosa remarcablement clara: el servei a les persones i en definitiva la capacitat d’estimar.

La nostra tebior i l’anar fent, tan propi de l’espècie humana, no ens fa sortir a cridar amb el nostre testimoni, tal com feu el leprós, i a proclamar davant tothom el que Jesús feia. Prenguem exemple hi siguem seriosos amb el nostre viure cristià. Que els ritualismes socials i religiosos no ens malmetin el que hi ha de genuí en la frescor de la vida del Mestre.

Diu l’evangeli de sant Marc que “la gent venia a trobar-lo de tot arreu“. Avui en el nostre món hi ha molts missatges i missatgers de tota mena, religiosos o no, però el que sí que tenim necessitat és d’oferir el missatge de Jesús d’una manera nítida amb el nostre testimoni. Com ens diu sant Pau que no siguem mai ocasió d’escàndol per poder ser portadors amb la nostra vida de la joia de l’Evangeli.

Ignasi Garcia i Clavel

14 de febrer de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Celebració Comunitària del Baptisme a les 12 del migdia

Dilluns, 16

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17

Casal Sant Ildefons: Celebració del Carnestoltes amb ball country i concursos de disfresses i truites

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Trobada del Grup de Pregària a les 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

13 de febrer de 2015

El diaconat permanent

El programa de TV3 "Signes dels temps" va emetre una entrevista a Aureli Ortín, diaca i autor del llibre "La renovació del ministeri diaconal en el 50 aniversari del Concili Vaticà II". L'Aureli és el marit de la Montserrat Martínez, gran col·laboradora de la Catequesi de Sant Ildefons i directora de la Fundació de Formació Cristiana Permanent Mn.Manuel Bonet.

12 de febrer de 2015

Celebració de la festa de Sant Ildefons

Dissabte passat dia 24 de gener, vam celebrar la festivitat del nostre Sant Patró, ajornada del dia 23 perquè tothom hi pogués assistir. Com ja és habitual els darrers anys, el bisbe Sebastià Taltavull va presidir la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre, concelebrada amb Mn. Josep M. Jubany, Mn. Lluís Saumell, el Pare Ferran Aguiló, Mn. Salvador Torres, rector de la parròquia germana de Sant Paulí de Nola,i el Pare Gendrau, Provincial de la Comunitat dels Pares Franciscans del carrer Santaló, assistits pel diaca Mn. Xavier de Dou.

Es va presentar la Memòria de l’any 2014, on es deixa constància de tota la tasca feta durant l’any que hem acabat, tot recordant les Assemblees de l’any, les diferents i successives Campanyes, així com la solidaritat envers els nostres germans més desafavorits per la crisi econòmica actual, i els esdeveniments més remarcables.

Acabada l’Eucaristia Mn. Jubany va tenir unes paraules d’agraïment pel bisbe Taltavull i per tots els mossens que ens acompanyaven. De la Memòria de l’any passat, va dir que ens ha de fer estar contents però no cofois, sinó més aviat exigents davant els reptes que l’església té plantejats. I va anunciar dos esdeveniments que tindran lloc properament, com són la posada en marxa del projecte “Atri dels gentils” en l'Assemblea de febrer, i també una trobada el dissabte dia 7 del proper mes de març a les 10,30 h. del matí, per donar resposta a l’enquesta que el Papa Francesc ha enviat a totes les comunitats abans de la celebració el mes d’octubre d’enguany del Sínode de Bisbes.

Tot seguit vam baixar al soterrani per continuar la celebració amb un petit refrigeri i compartir una estona de conversa entre tots els reunits.

10 de febrer de 2015

Jornada Mundial del Malalt

El dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, l’Església universal celebra el dia del malalt.

“No podem donar, de lluny estant, cap mena d’ajut al sofriment. Cal que ens hi apropem i ens endinsem en allò que està vivint, moguts per la compassió i el desig de consolar, animar i donar suport. Cal fer-ho sense presses, amb traça i amb respecte, sense paternalismes, permetent i facilitant que el malalt sigui el protagonista.”
(Cardenal Bernardin).

Això és el que la nostra comunitat intenta fer gràcies als voluntaris d’aquesta pastoral de la salut, amb els malalts i la gent gran que no pot sortir de casa.

Mn. Francesc Xavier de Dou
responsable de la Pastoral de la Salut

9 de febrer de 2015

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge dia 15 a les 12 del migdia hi haurà la celebració comunitària del Baptisme.

El dissabte dia 14 a les 5 de la tarda, l'equip de Baptismes es reunirà amb els pares i padrins dels infants que es batejaran per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

8 de febrer de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús va anar a tothom que tingués tota classe de malalties... "La gent el buscava..." perquè sabia que sanava malalties! Jesús sap pregar al PARE perquè la gent surti de les seves malalties i tingui ganes de tirar endavant, amb esperança i il·lusió.

Les mans de Jesús saben arribar als altres. La seva actitud és de pau i serenitat, amb gestos. Els Evangelistes, sobretot Marc, destaquen els gestos de Jesús amb el malalts perquè la seva actitud emocional té molt a veure amb la malaltia de la gent.

Allà on és Jesús hi ha amor a la vida, interès pels que pateixen i passió per alliberar-los del mal. Déu és un Déu de vida, que vol la nostra felicitat, la nostra salut, joia i plenitud.

La malaltia és una experiència dura de l’ésser humà, i no només pateix el malalt que sent la seva vida amenaçada sinó tots el que l'envolten. Com afrontar de manera humana la malaltia? Primer és l'apropament a qui pateix, no el podem ajudar de lluny, hem d'estar al seu costat, sense presses, amb discreció i respecte, escoltar-lo, posar-se al seu lloc, sobretot amb el silenci i la mirada.

Jesús va ser molt sensible a tots els que pateixen perquè són pobres i necessiten que els acompanyem amb les nostres pregàries i actituds acollidores i comprensives. Jesús va recórrer tots els camins de Galilea predicant i estant al costat dels qui pateixen.

Nosaltres com a seguidors de Jesús hem de seguir les seves petjades.

Mireia Galobart

7 de febrer de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 9

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 10

Casal Sant Ildefons: Calçotada a La Floresta al restaurant "El Rancho Grande"

Dimecres,11

Jornada Mundial del Malalt

Dissabte, 14

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió el cap de setmana del 14 i 15 de febrer

5 de febrer de 2015

Catequesi Familiar: Quaresma (I)

La paraula Quaresma significa quarantena (d’hores, de dies o d’anys). En el món jueu, era una paraula simbòlica que significava “plenitud“.

En la Bíblia, tot el que era important en la història del poble d’Israel durava quarantenes. Sempre eren èpoques en les que aquest poble havia viscut una experiència important per assolir algun objectiu desitjable de superació. El diluvi, o les caminades pel desert, per exemple, per posseir la terra promesa (plenes de dificultats i de meravelloses accions divines al seu favor) s’expliquen per quarantenes.

També Jesús, després de rebre el Baptisme de Joan, passa una quarantena de dies, segons explica Marc: “Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien” (Marc 1,12-13).

En aquest text sembla, ben bé, que l’Esperit de Déu tingui pressa en fer passar Jesús per aquesta experiència. No és una decisió pròpia sinó una empenta de l’Esperit. Marc no ens diu quina mena de temptacions va sofrir Jesús, només el presenta com un lluitador contra Satanàs, contra el mal i el pecat.

4 de febrer de 2015

Assemblea del 9 de febrer a les 20:00 hores: Dues visions no confessionals de l’ètica

La Parròquia de Sant Ildefons us convida a una sessió extraordinària de la seva Assemblea, que consistirà en dues exposicions sobre ètica des de diferents perspectives:

-L’ètica de la compassió, a càrrec del Dr. Joan Carles Mèlich, professor de Filosofia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Bellaterra.

-L’ètica de la comunicació, a càrrec del Dr. Salvador Alsius, professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

A continuació es celebrarà un col·loqui, on podran intervenir tots els assistents.

Per les especials característiques d’aquesta trobada, que tindrà lloc el dilluns, 9 de febrer, l’acte començarà a les 8 del vespre.

3 de febrer de 2015

Carta d’agraïment de l’Associació Estel Tàpia

Benvolgut Sr. Rector Josep Maria Jubany,

L'Associació Estel Tàpia us agraeix el donatiu rebut el passat mes de desembre i respecte al qual voldria expressar que per la nostra entitat la vostra aportació econòmica permet donar continuïtat al procés social destinat a persones adultes en risc d'exclusió social, que és l'objectiu central del nostre projecte.

Però la vostra aportació econòmica també posa de manifest la confiança dipositada en l'entitat que represento. En la situació actual, el paper de l'Església és més necessari que mai i és a través del compromís responsable com podem construir algunes alternatives concretes, objectives i profundament esperançadores: que les persones socialment i econòmicament vulnerables puguin ser dins de la societat a la que pertanyen.

Salutacions cordials,

Thelma Gil Samaniego
Directora
ASSOCIACIÓ ESTEL TÀPIA

Barcelona, 19 de gener de 2015

2 de febrer de 2015

Resum de l'Assemblea de gener

El dilluns dia 12 de gener celebràrem la primera assemblea de l’any, amb el suggerent títol “Estels d’esperança”. El tema d’aquesta trobada sorgí d’un debat del Consell Pastoral del mes de desembre. En aquest consell és reflexionà sobre quin missatge d’esperança ens aportava el Nadal d’enguany.

Fou un debat intens, i ens adonarem que malgrat les dificultats que estan vivint tantes persones a causa de la crisi econòmica, i també tota la preocupació que comporta l’actual moment polític del nostre país, no tot era negatiu. Hi ha persones i institucions que treballen de forma eficaç per millorar la vida de les persones, treball sovint amagat i poc conegut. Per aquest motiu s’acordà organitzar una assemblea amb aquest títol, i es va convidar a dues persones que estan fortament involucrades amb institucions que treballen en el camp de la inserció sociolaboral.

Convidàrem a la nostra Assemblea a Elvira Rocío, doctora en sociologia i directora de la institució “Estel Tàpia”, i a Mn. Josep M Fisa , fundador i ànima de Solidança. Dues institucions que darrerament la nostra comunitat ha ajudat. La col·lecta de la Nit de Nadal fou destinada a Estel Tàpia i la roba i joguines que es recullen a la nostra parròquia van destinades a Solidança.

Rocío Elvira ens presentà Estel Tàpia. Institució que té la seu al barri del Raval, que dóna feina a persones amb greus mancances personals ( psíquiques, de marginació etc). A Estel Tàpia se’ls dóna la possibilitat de treballar, però sobretot es preocupen perquè augmenti la seva autoestima, vagin adquirint la cultura del treball, hàbits de responsabilitat, i siguin respectades en la seva dignitat personal. Estel Tàpia dóna feina a unes 90 persones. Són les assistents socials qui les adrecen a aquesta institució.
Josep M Fisa explicà el projecte de Solidança. Projecte que té més de 15 anys i es dedica a la rehabilitació de roba, i a la seva venda. Més que programes i objectius, Mn. Fisa ens presentà un testimoni. En Salva, persona que desprès d’haver treballat durant molts anys en l’empresa privada, es quedà sense feina, fet que li comportà un ensorrament anímic i una gran depressió. Ha estat a Solidança on ha trobat una nova oportunitat. Fou molt emotiu en la seva explicació.

Acabà l’Assemblea amb un diàleg entre els ponents i els assistents. El ressò de desprès de l’Assemblea ha estat unànime. Fou una trobada que ens mostrà que malgrat totes les dificultats, hi ha persones i institucions que discretament, però eficaçment, treballen per dignificar la nostra societat.

1 de febrer de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Al Deuteronomi, Moisès posa en boca del propi Déu una promesa extraordinàriament esperançadora: “Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i els dirà tot el que jo li ordenaré”. El text es refereix al Messies, sí, però també es pot llegir en clau de tots els profetes que van seguir el cinquè llibre de la Torà i, també, els dels temps moderns. Qui rebi la crida a aixecar-se enmig dels seus germans ha de ser molt valent! Les paraules que haurà de dir seran clares i directes. No agradaran. Cap expert en comunicació creuria que són encertades. Són poc polítiques. El cobriran de blasmes. El profeta dirà veritats que poden ferir a molts que estan instal·lats en un món de benestar. Se n’haurà de sentir de tots colors. De la seva boca, però, en sortiran paraules de veritat i d’amor, sobretot d’amor. Com diu l’Evangeli de Marc, “ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana als esperits malignes i l’obeeixen”. L’anomenada del profeta s’estendrà per tota la terra.

Ens sona que avui hem començat a sentir paraules així. A l’Església, a la nostra Església, es tornen a obrir finestres que deixen passar aquell aire fresc que tant enyoràvem. Francesc, avui Papa, llavors bisbe i director d’un seminari a Argentina, ens ho posa al davant. Al seminari, el seu lideratge es caracteritzava per tres eixos. El primer: fer la bugada. Cada dia es llevava abans de l’alba –ben d’hora ben d’hora, diria un entrenador de futbol ben estimat a casa nostra– i rentava la roba dels capellans ... i dels novicis. Ell, el cap, el guia, es posava al servei de tots. Això sí, alegrement, lliurement, perquè volia, i sense perdre ni un minut de la jornada que venia després. El segon: mirar les sabates. Si els novicis les portaven ben netes, senyal que no havien fet el que havien de fer: anar a visitar les famílies del raval més pobre de la ciutat. Eren els seus deures, part de la seva formació. Tercer: feia tocar campanes. És ben estrany això. Els jesuïtes organitzen la seva pregària individualment. A les seves comunitats mai no hi ha toc de campanes. Ell, Francesc, els recordava les hores de pregar... tots junts. Volia, desitjava, que ho fessin en unitat, sent u amb el Pare. Preguem perquè tots nosaltres puguem seguir també la ruta iniciada.

Julià i Rosa