23 d’abril 2015

Document per a Catequistes i Pares: Pasqua

En el tema anterior ja hem presentat el sentit i el valor de la paraula Pasqua. Hem vist que significa PAS, i que en el llenguatge dels pobles semites s’utilitzava per expressar el pas de l’hivern a la primavera.

El poble jueu formava part dels pobles semites i, per això, quan van viure l’ alliberació de l’esclavitud d’Egipte, precisament per la primavera, ho van celebrar tal com Déu va dir a Moisès: “- Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any” (Èxode 12,1-2); i el sentit de la paraula Pasqua va augmentar de categoria.

Però el fet que Jesús morís i ressuscités per Pasqua va engrandir, encara mes, el valor de la paraula Pasqua, remarcant el fet que Jesús va passar de la mort a la Vida Nova de Déu.

Tots aquests esdeveniments constitueixen el valor de la paraula Pasqua.

El matí del diumenge de Pasqua va ser, per sempre més, com l’origen de que la paraula PASQUA sigui el símbol, i la realització, de tota la Persona, la Vida i l’Obra de Jesús, tal com remarca Sant Joan: - L’Evangeli, no es tan la doctrina de Jesús, sinó la mateixa persona de Jesús. Ell és la Pasqua!

Els Apèndix de Marc i Joan

També sabem que Marc i Joan, que son els evangelis que toca llegir i comentar aquest any, ens situen en una qüestió singular. Tant un com l’altre tracten el tema de la Pasqua en uns APÈNDIX molt curts, afegits al texts estrictament originals de cada un d’ells.

Què són, exactament, aquests apèndix amb els que tan el primer com el darrer dels evangelistes culminen la narració de la Pasqua?

Segons la majoria d’entesos es tracta d’uns textos que, cap al segle II, van ser afegits per contrarestar la mala impressió d’un final massa exabrupte, donat que, sense ells, la vida de Jesús no acabava amb l’Ascensió i el Retorn al Pare.

En les notes explicatives de l’edició interconfessional catalana ens informa que els apèndix de Marc obeeixen a que alguns manuscrits importants i més antics, no tenen aquests versets. Això va causar que s’afegissin posteriorment.

De fet, l’Església sempre ha acollit aquests afegits en qüestió com a text plenament canònic, i els ha considerat com a text bíblic a tots els efectes.

Apèndix de MARC (Mc 16,9-20)

Primer apèndix: Aparició de Jesús ressuscitat a Maria Magdalena

Després que Jesús hagués ressuscitat al diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.

És, certament, molt d’agrair que l’autor hagi escollit les paraules més pròximes a l’estil de Marc. És remarcable constatar com els deixebles, en general, són presentats com molt poc disposats a creure, a diferència de les dones que van ser les primeres i constants testimonis, i proclamadores, de la fe en Jesús ressuscitat, de manera especial Maria Magdalena.

Segon apèndix: Jesús s’apareix a dos deixebles
Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí cap a un poble. Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.

Fent referència als deixebles d’Emmaús, remarca la incredulitat dels deixebles.
Van repetir el seu anunci a tots els deixebles, que no van creure.

Tercer apèndix: Jesús s’apareix als Onze
Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat. Els digué:
- Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malats, i es posaran bons.

Finalment Jesús es va aparèixer a tots, els Onze, reunits. La seva presència els va convèncer. Els va renyar fort i els va enviar a tota la humanitat a proclamar la bona nova.

Quart apèndix: Ascensió de Jesús
Jesús el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar per tot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

Certament, és un concentrat de tot el que cal dir.

Apèndix de JOAN (21,1-25)

Comença narrant una aparició de Jesús ressuscitat a un grup de deixebles, anotant que va ser la tercera vegada.

A continuació presenta una conversa íntima entre Jesús i Pere, buscant de produir una reconciliació plena.

Segueix amb una reflexió entre Jesús i Pere, sobre Joan.

I acaba amb una Cloenda, en la que s’afirma que Joan és l’autor que dona testimoni de tot això, i que, de fet, és una mínima part de tot el que es podria escriure.

Certament Joan, al final del seu evangeli, no parla de l’ascensió de Jesús al cel ni del retorn al Pare per seure a la seva dreta.

L’apèndix segueix a la narració de la gran conversa que te amb els seus deixebles durant tot el sopar:

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare (13,1).

Us he parlat de tot això amb imatges, però ve l’hora que ja no us diré res valent-me d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat... és el Pare mateix que us estima, ja que vosaltres m’heu estimat, i heu cregut que jo he sortit de Déu. He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare (16,25-28).

Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís (17,4-5).

Amb el seu estil propi, Joan dona testimoni de l’experiència de tota la vivència Pasqual de Jesús.



Que tingueu una bona Pasqua i visqueu el Pas de Déu en vosaltres. 

Amicalment,
       
Frederic Bassó.