Reflexions a la Paraula de Déu

La pau esvaeix la por

No és gens difícil posar-se en la pell dels apòstols després de viure tot l’horror de la passió i mort en creu del Senyor. Amb la seva mort tot havia acabat per a ells, era com si una gran llosa els hagués caigut damunt i ja res no tingués sentit. Les seves expectatives messiàniques ja no encaixaven amb aquell Jesús derrotat per més que Ell els ho havia dit de diferents maneres amb paraules que mai no van entendre. Va ser maltractat, humiliat i escarnit de totes les maneres possibles fins a matar-lo com es mataven els esclaus, crucificat, i això era contrari a les seves esperances, i a més, sabien que per haver estat deixebles seus, ara els jueus anirien a per ells i per això s’amagaven a casa amb portes i finestres tancades perquè tenien por, una por que paralitza i que et deixa sense respostes possibles.

I estant tot tancat Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “La pau sigui amb vosaltres” i “Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”. De sobte tot canvia. Jesús Viu! Però viu en una altra dimensió, justament aquella dimensió de la que tant els havia parlat i que dóna sentit a tot al que havia dit i fet. La por s’esvaeix i la pau del Senyor els retorna l’esperança, de nou tot té sentit, Jesús ha vençut la mort i els dóna la pau, una pau diferent, una pau que encoratja, una pau que és l’avantsala del regne que Jesús ha predicat, una pau que és sinònim d’amor, d’aquell amor que ha dut Jesús a la mort per a la nostra salvació.

Han passat dos mil anys i per més que creiem entendre què significa la pau del Senyor no hem estat capaços d’integrar-la en tot el seu abast a les nostres vides. Som nosaltres els qui ara tenim por? Potser sí, perquè els cristians hem estat sempre perseguits amb més o menys intensitat al llarg de tota la història fins ara, només cal fixar-se en la persecució que sofreixen els nostres germans coptes a Egipte i el que ha passat recentment a Kènia; la qual cosa no vol dir que la nostra por física ens impedeixi comprendre què ens dóna Jesús quan ens dóna la seva pau.

S’han complert fa ben poc cinquanta anys de la publicació de l’Encíclica Pacem in terris de Sant Joan XXIII, i sembla escrita avui mateix. Serà bo llegir-la de nou.

Josep Maria Lari