Reflexions a la Paraula de Déu

Per què som fills de Déu

“Mireu quin amor ens ha tingut el Pare, que som anomenats fills de Déu i, de fet, ho som”. No sé ben bé si sabem què diem quan pronunciem la frase que “els cristians som fills de Déu”. No sé si acabem d’adonar-nos del que això significa en realitat. I significa que Déu ens estima a tots nosaltres, un per un, persona a persona, sigui quina sigui la seva edat, el seu sexe, la seva condició o la seva circumstància vital. Aquesta és la gran veritat que proclama la Primera Carta de Sant Joan que avui llegim.

Sí, efectivament, som fills de Déu en virtut de la nostra adhesió a la persona i al missatge del fill de Déu per excel·lència, que és Jesús de Natzaret. La constitució de Jesús, el Messies condemnat a mort, crucificat i elevat per Déu Pare a la seva destra després de ressuscitar d’entre els morts, pertany al missatge més antic dels primers seguidors de Jesús. Els cristians confessem que Jesús és, en figura humana, “paraula” de Déu, “voluntat” de Déu, “imatge” de Déu, “fill” de Déu. Els cristians creiem que Jesús és la norma última que ens inspira un estil de vida singular i autènticament humà. El seguim a Ell –més ben dit, intentem seguir-lo- perquè Jesús no es busca a si mateix ni busca la seva fama, o la seva glòria, o el seu benestar, sinó que va estar i està, a través de l’acció del seu Esperit, al servei de la causa de Déu i de l’home en aquesta Terra.

En aquest seguiment de Jesús és com ens constituïm, també nosaltres, cadascú de nosaltres, en fills de Déu que veuen la humanitat, la llibertat, la justícia, l’amor, la pau, el sentit de la vida a la llum que desprèn el missatge de Jesús. Fills de Déu en els quals “encara no s’ha manifestat el que serem” –diu l’evangelista Joan. Es manifestarà el dia que traspassem la ratlla del nostre horitzó vital. Llavors gaudirem en plenitud de la nostra definitiva elevació, com la de Jesús, a fills de Déu, en aquesta estança que no podem ni imaginar i que en diem cel.

Josep-Maria Puigjaner