25 de juny 2015

Darrera trobada Catequesi Familiar 14 de juny: Festa de la Santíssima Trinitat

Què volem dir els cristians quan diem que Déu és la Santíssima Trinitat?

1.- Què vol dir la paraula trinitat? vol dir una cosa feta de tres elements.

2.- Per què fem servir aquesta paraula per parlar de Déu? perquè quan Jesús parlava de Déu sempre deia que Déu és el Pare, que ell és el Fill, i que els dos són moguts sempre per la força de l’Esperit. Per això en diem una trinitat, i com que es tracta de Déu en diem Santíssima Trinitat.

3.- Tots sabem què signifiquen les paraules pare i fill. Sabem que els nostres pares (pare i mare) ens comuniquen la vida i tot el que necessitem per ser, per créixer i ser feliços; Sabem que ens estimen, que decideixen i que fan tot el que ens cal amb generositat i joia.

També sabem que nosaltres som fills, i que això és resultat de tot el que fan els pares. A mesura que els fills es fan grans manifesten la bona manera de ser i de fer dels pares. Els fills són com el resplendor de la manera de ser i de fer dels pares.

4.- Jesús sempre deia que ell és el Fill de Déu, que el Pare l’ha enviat al món i s’ha fet home com nosaltres per fer conèixer la Saviesa, l’Amor i la Bondat de Déu Pare, i per fer conèixer a tothom el que Déu espera de cadascun de nosaltres. Jesús deia que en Déu, tant el Pare com el Fill, es movien i ho feien sempre tot en la Veritat, l’Amor i la Força que els donava constantment l’Esperit. La paraula llatina Esperit, en hebreu (la llengua que parlava Jesús) era Ruah, que vol dir Vent o Ventada. Quan Jesús diu, doncs, que el Pare i el Fill són sempre moguts per l’Esperit, vol dir que són, fan cas, i actuen moguts per la Ventada Impetuosa de la Veritat i l’Amor de Déu. Per això en diem Esperit Sant.

5.- Per tot això creiem, i sabem, que Déu no és un Solitari sinó Una Comunió de Vida i d’Amor entre Tres: Pare, Fill i Esperit Sant. La Santíssima Trinitat.


Els símbols del gravat


6.- A Déu no el podem veure ni conèixer del tot tal com és, però podem escollir realitats del nostre món que siguin símbols per ajudar-nos a pensar en Ell.

7.- Per expressar Déu Pare podem fer servir la mà oberta, com a símbol de la generositat i la força amb la que Déu ens dóna tot el que som, i el que podem ser i fer, com un bon pare. Jesús, de tots els símbols que feia servir, parlava molt sovint de les mans de Déu. Per exemple, mentre moria a la creu deia: “en les teves mans encomano la meva vida”. Per això en el gravat hem posat una gran mà oberta.

Per expressar el Fill no cal que inventem cap símbol perquè el Fill de Déu s’ha fet home; en Jesús ha viscut una vida humana. Per això, la figura de Jesús és el millor símbol que tenim. La creu, les seves nafres, i el resplendor de la seva resurrecció són els millors símbols de tot el que és el Fill.

Per expressar l’Esperit hem posat la Ventada que omple tot el gravat, símbol de la seva Força i la seva presència, envoltant-ho i penetrant-ho tot de l’Esperit. Les flamarades de la Pentecosta sobre els primers cristians són el símbol de que Déu Pare i Fill comuniquen a tots i cadascun dels creients l’Esperit Sant que els fa, amb Jesús, membres de la seva Església.

Quan ens persignem (fem el signe de la creu) sobre el nostre pit, en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, expressem tot el que creiem. I l’Amen, que diem al final, és el signe de la nostra afirmació de Fe. Cal fer-lo, doncs, amb consciència i devoció.