23 de juny 2015

Respostes de la nostra comunitat a les preguntes del Papa Francesc de cara al proper Sínode de bisbes, en la reunió celebrada el passat mes de març

El mes d’octubre se celebra a Roma el Sínode ordinari dels bisbes, dedicat a la família. Aquest sínode és continuació del Sínode extraordinari que se celebrà l’octubre de 2014. Amb motiu d’aquesta trobada la secretaria del Sínode publicà un seguit de preguntes perquè fossin reflexionades per les comunitats cristianes. La Comunitat de Sant Ildefons convocà el mes de març una trobada per contestar i reflexionar sobre els temes proposats.

Heus ací un resum del ric diàleg que es mantingué :

Davant de les parelles en crisi o que estan trencades, l’Església ha de tenir una actitud d’acolliment, paciència i tolerància. No tots els casos dels divorciats i tornats a casar són iguals. És important formar les consciències i això ajudarà a poder actuar amb la llibertat d’una consciència ben formada.

Donada la pluralitat de situacions, es fa molt difícil que les solucions es puguin dirimir només per les normes del Dret Canònic. Sempre hi haurà casos que no s’hi ajustaran. Més que normes legislatives, cal que hi hagi criteris de discerniment.

El més important és seguir l’Evangeli de Jesús, on, per damunt de tot, hi ha la misericòrdia. És molt important, que les comunitats cristianes ajudin a la formació, així s’evitarà que tothom actuí segons les seves conveniències i es puguin guiar per un criteri evangèlic.

A les comunitats cristianes i als creients en general els correspon acollir i no jutjar.

Es parlà també de la importància dels fills en el matrimoni. Correspon a la comunitat cristiana i als pares donar una formació creient als seus fills.

Les comunitats han de treballar per ajudar a les famílies que siguin una veritable església domèstica, segons l’expressió feliç del Vaticà II.

Cal valorar el matrimoni civil com un veritable matrimoni. Els creients casats civilment han de viure les mateixes actituds dels qui han estan casats per l’Església. Valors com la fidelitat, el respecte, l’educació dels fills, el que sigui un amor obert als altres, etc.

Ens adonem que en un món tan canviant com el nostre on res no és definitiu (el treball, la casa, els amics) es fa molt difícil a les parelles, especialment a les més joves, demanar-los la fidelitat per sempre. La indissolubilitat del matrimoni és un ideal que no podem abdicar, però s’ha de tenir especial comprensió per les parelles que es trenquen. Especialment quan aquestes s’han casat essent molt joves. No sempre es té la maduresa necessària per comprendre l’abast de la promesa de fidelitat.

Referent a l'homosexualitat hem escoltat el testimoni d’uns pares que ens han parlat de com un dels seus fills ha assumit la seva condició d’homosexual i els patiments que li va portar poder assumir la seva consciència sexual. I com viu en parella, amb fidelitat. Les comunitats cristianes hem de lluitar contra els tòpics que hi ha en la nostra societat sobre els homosexuals. No hem de permetre que es parli d’ells amb to despectiu, i molt menys insultant.

L’Església s’ha de replantejar tota la seva moral sexual. No hi pot haver una moral “oficial”, molt rigorosa i impossible de portar a terme, i una moral seguida pels creients, fora de la normativa, on aquests han pogut trobar l'estabilitat i d’aquesta manera reeixir en la seva felicitat matrimonial. Amb aquestes afirmacions ens referim especialment al control de la natalitat, i a l'homosexualitat.

Cal prendre’ns seriosament la praxi, cada vegada més freqüent, de les parelles que cohabiten abans del casament. Calen orientacions que il•luminin aquesta realitat.

També es parlà que la moral matrimonial té moltes dimensions. L’amor, l’ajuda mútua, l’educació dels fills, etc. Sap greu que a vegades la moral catòlica sembla que només es preocupi d'aspectes sexuals. Si bé és important, no és el que és constitutiu del matrimoni cristià, que és una comunió de vida i d’amor.

Cal plantejar-se la formació de les parelles que volen accedir al matrimoni cristià. El CPM creiem que és un bon mitjà. Ara bé, caldria que aquesta formació és fes ja des de la infantesa i l’adolescència. Aquí ens sembla que hi té un paper molt significatiu la catequesi familiar.

La formulació de la moral catòlica, tant en la sexualitat com en la vida matrimonial, no pot recaure només en persones que han optat pel celibat. Malgrat la seva bona voluntat, no viuen ells cap de les situacions importants de les parelles. Els laics no tan sols han de ser escoltats, sinó que han de ser actors en la formulació de la moral.