25 de juliol 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Durant cinc setmanes s’interromp la lectura de l’Evangeli de Sant Marc, pròpia d’aquest any «B» per llegir quasi íntegre el capítol sisè de l’Evangeli de Sant Joan, que parla de la multiplicació dels pans i fa un discurs sobre el pa de vida. La multiplicació dels pans és l’únic miracle narrat pels quatre evangelistes; Sant Joan el presenta en un doble pla: l’un, l’històric i l’altre, el teològic, que és la seva interpretació i que ha d’ocupar la nostra atenció, que té el seu “leit motiv” que serà el contrast entre el pa ordinari de menjar cada dia i el “pa diví”.

Avui la qualitat de vida és molt important i qui més qui menys s’arrisca per aconseguir-la a fi de viure millor, tenint un cotxe marca “x”, un apartament per als caps de setmana, i..., i..., i para de comptar. Però l’home mai no està satisfet. Ni tampoc l’home no ha tingut a la seva mà una aventura més sorprenent, com la de poder fruir d’un pa diví, el cos de Déu, fet àpat seu. Hem comprès els cristians què suposa aquest Pa de vida? Crec que una majoria no. Perquè molts encara enyoren l’esclavitud d’Egipte i les seves olles de carn. La temptació de renúncia a la llibertat i de canviar el Pa de Vida i el seu compromís per una olla de carn d’esclavatge, existeix. Però una cosa és certa: sense Déu la pau no floreix, ni tampoc l’alegria, ni cap satisfacció perdurable que doni remei al problema de la immortalitat.

És Crist, que fent-se Ell mateix aliment per a nosaltres, vol saciar aquesta fam que els homes tenim de Déu i que no encertem com. Multiplicar el Pa de Vida avui, pensant amb els pobres, suposa abans de tot fer possible el miracle de l’amor. La fe i l’amor cristià ha de passar de l’Eucaristia a la realitat de la vida, sigui al carrer, a la feina, a casa, la família, etc. L’amor i la fe s’han de socialitzar, vull dir: s’ha d’encarnar en les realitats més punyents que percebem. Solament així, inserint-nos, l’acció donarà tot el fruit d’aquest Pa de Vida. Mai per mai perdem la gana. Jesús digué als deixebles: “recollim els bocins que hagin sobrat perquè no es perdi res” (Jo 6,12)

Francesc Xavier de Dou