Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Missa a les 8 del vespre, pregarem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any. Els familiars hi són especialment convidats i la nostra assistència i la nostra pregària acompanyarà el seu record i l’esperança del nou retrobament

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal a les 9 del vespre a la Parròquia de La Bonanova

Dimarts, 3
Casal Sant Ildefons: Visita guiada i gratuïta a la Basílica de la Sagrada Família a 2/4 de 5 de la tarda

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Homenatge a Frederic Bassó i Ubach a 2/4 de 7 del vespre

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

L'Esplai Sant Ildefons sortirà d'excursió el proper cap de setmana (dies 7 i 8) amb totes les famílies per celebrar conjuntament la Castanyada

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

29 d’octubre de 2015

Montserrat

Montserrat és un dels llocs més emblemàtics de Catalunya, del qual us vull parlar avui. L’origen de la primera ermita es remunta al segle IX.

Hi vaig anar per primera vegada quan era petita amb els pares en una de les cel•les antigues que trobes pujant a mà dreta. En tinc un record molt borrós.

Durant la joventut vaig deixar d’anar-hi, i després de gran hi he anat sovint i m’ha anat entusiasmant per les moltes possibilitats que ofereix aquesta muntanya i el seu
monestir. Per a mi en aquest moment és primordial la litúrgia i tots els actes religiosos. Sento una gran devoció per la Moreneta, que els creients sabem que ha concedit moltes gràcies, però els monjos són molt discrets en aquest aspecte. M’omplen de benestar els actes religiosos als quals assistim.

El que ens agrada quan hi anem un cap de setmana –que, per cert, s’ha de reservar amb força antelació– és seguir totes les pregàries de la basílica. Comencem a les 7.30 h amb laudes. Som poquets i s’hi està molt bé. Seguim a les 11 h amb la missa conventual i a les 13 h hi ha el cant de la salve, sempre que no sigui dissabte, perquè els escolans no hi són. A les 18.45 h hi ha les vespres, un altre moment molt especial, perquè molta gent és fora i quedem els que passem la nit a Montserrat. La quietud d’aquella hora calma l’esperit, perquè cal dir que durant el dia pot estar molt envaït de turistes, sobretot durant les èpoques de bon temps.

27 d’octubre de 2015

Catequesi i catequistes

Hem iniciat un nou curs i a hores d’ara es pot dir que tot l’engranatge de les nostres accions pastorals s’ha posat en marxa. Com cada any s’ha dut a terme tot el treball de planificació inicial; s’han iniciat les sessions dels diferents grups de treball de la comunitat, i també els grups de catequesi dels dilluns i la catequesi familiar.

Per la seva importància i el gran volum de nens i nenes, i nois i noies que junt amb els seus pares hi participen, la Catequesi d’infants adquireix un relleu que la converteix en una de les nostres accions prioritàries.

“Estigueu disposats a donar raó de la vostra esperança”, diu la primera carta de Sant Pere. Aquesta és la raó de ser de tota la catequesi i més encara en uns moments en què la transmissió de la fe a Europa està francament en crisi i molt particularment al nostre país. N’hem parlat abastament en les nostres assemblees però no resolem el problema. D’altra banda l’important descens del nombre de baptismes els darrers anys, però sobretot l’any passat, hauria de fer-nos reflexionar seriosament a tots plegats fins on arriba l’exigència de la nostra fe.

Que avui els nostres fills tinguin la vivència i la formació adequades i actualitzades de com vivim la nostra fe, passa perquè nosaltres mateixos n’agafem les regnes. Per això és desitjable i necessari que d’entre els pares que porten els seus fills a la catequesi en surtin persones capaces no solament de dur a terme aquesta tasca, sinó d’integrar-se activament a la comunitat.

No tot està lligat i la necessitat que tenim de catequistes continua sent gran, per això demanem que tothom es plantegi amb sinceritat la seva disponibilitat per oferir-se a fer aquest servei o qualsevol altre. Allò que tan freqüentment diem que tots som necessaris però ningú és imprescindible, en el nostre cas comença a ser, si més no, qüestionable. Siguem sensibles a la Paraula de Déu i mirem d’entendre què és el que ens demana tant a nivell individual com col•lectiu.

25 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui són un preàmbul del que viurem a l’Advent i ens preparen per poder-lo viure intensament. Jeremies anuncia al poble d’Israel que Déu els salvarà i els reunirà altra vegada tot fent-ho sense tenir en compte la seva condició, ni el seu lloc de procedència. El salmista canta la joia del poble de Déu perquè se sent protegit per Déu, al seu redós no pot tenir por de res ni de ningú. Marc ens descriu una curació impossible a l’època, un cec hi veu per la simple atenció de Jesús.

El fil conductor dels tres fragments és la certesa d’aquells que confien en Déu que una vida diferent i millor és possible. Que acostant-s’hi la seva condició humana serà millor. Per deixar-ho ben clar es fa servir la ceguesa que no deixa cap dubte quan es produeix el canvi.

La ceguesa a la que es fa referència és però la nostra ceguesa per copsar el que és realment important en les nostres vides i en la nostra societat, la dificultat que tots tenim per destriar el que és superflu del que és profund, el que ens enlluerna del que és llum, el que ens alimenta del que ens sacia, en definitiva es refereix a la manca de discerniment, avui més que mai o, si som optimistes, tan poc com sempre.

Però Jesús, com sempre, ens dóna solucions ben senzilles. Veniu a mi i jo us curaré. El cec de l’Evangeli, pel simple fet de demanar ajut a Jesús, de no defallir en la seva cerca i de no dubtar a demanar l’essencial “Mestre, feu que hi vegi” és suficient perquè vegi el camí que ha de seguir i segueix a Jesús camí enllà.

La segona lectura és un avís molt específic per tots aquells que tenim alguna mena de responsabilitat, i tots en tenim ja sigui com a fills, esposos, pares, estudiants, treballadors, aturats i un llarg etcètera. Tots som responsables dels nostres actes i ningú no pot creure que aquestes lectures no van amb ell, ningú no es pot creure posseïdor de la llum, de la veritat. Tots som cecs!

I tan difícil és demanar al Pare a través de Jesús i de Maria que ens ensenyi a veure-hi clar, a saber quin camí he de seguir sense fer girs perjudicials per als qui m’envolten, a discernir? Segur que ens cal aprendre’n, ens cal preparar-nos, ens cal estudiar-nos.

Com a preàmbul d’Advent demanem a Jesús amb la pregària constant i silent que ens obri els ulls del discerniment.

Julià i Rosa

24 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 27

Casal Sant Ildefons: Celebració de la castanyada

Dissabte, 31

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

20 d’octubre de 2015

50è Jubileu del Diaconat a Roma i Assís

Durant els dies 21 al 25 d'octubre se celebrarà a Roma/Assís el 50è Jubileu del CID (Centre Internacional del Diaconat) en el que participarà el nostre diaca Mn. Xavier de Dou i d'Abadal. El lema és: Diaconat - passat, present, futur. El programa serà una harmoniosa combinació d'una mirada retrospectiva i cap el futur d'una Església diaconal i del ministeri del diaconat en ella. El Papa Francesc donarà una entusiasta benvinguda als participants al Jubileu i els garanteix una audiència privada. L'acceptació del Papa és especialment positiva, ja que la celebració del Sínode de Bisbes sobre el tema "La vocació i la missió de la família en l'Església i en el món d'avui" coincideix amb les dates del Jubileu.

Atès que el programa exacte del Sínode encara no ha estat concretat, encara no es poden determinar amb precisió la data i el moment de l'audiència. El programa del Jubileu s'adaptarà a aquesta circumstància. Desitgem que els participants tornin plens de l'Esperit i que el Jubileu els mantingui fidels a la seva tasca evangelitzadora que tant necessiten les comunitats on ells hi són presents.

18 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Entre vosaltres no ha de ser pas així

Hi ha unes temptacions que sempre aguaiten el cor de l’home, són l’afany de diner, de poder i de ser reconegut (prestigi). Aquestes tres temptacions van ser rebutjades per Jesús a l’inici del seu ministeri: les tres temptacions del desert. Malauradament en els deixebles del Senyor hi continuen essent molt presents. És per aquest motiu que en l’Evangeli se’ns recorda insistentment que entre nosaltres no ha de ser pas així. El diumenge passat llegíem les paraules del Crist, que ens convidava a ser despresos del diner. Avui ens parla del poder.

L’escena d’avui tipifica molt bé quins són els camins que molt sovint utilitzem per arribar al poder: buscar el favor i la influència d'aquells que ens el poden donar. Els fills del Zebedeu, Jaume i Joan, demanen a Jesús que en el Regne tinguin un lloc preeminent. Aquesta petició d’aquests dos deixebles provoca la indignació dels altres deu. Aquí molt bé podem dir “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”. La resposta de Jesús és taxativa. En primer lloc els posa en evidència: no han entès res. Després els convida a formar part del Regne, però el camí és tot un altre. El camí que porta al Regne és el de beure el seu calze i ser batejat amb el seu baptisme. Això és identificar-se amb ell.

I finalment, els torna a recordar que el veritable deixeble és aquell que va contracorrent. Els valors evangèlics es basen en l’amor, i l’amor comporta servei, renúncia, solidaritat. Aquests valors són contraris als de la lògica del món. Els poderosos volen dominar, imposar, encara que sigui per la força, els seus criteris. Els creients, en canvi, amb humilitat i no amb supèrbia, han de servir. Ho diu ben clar: “entre vosaltres no ha de ser pas així”. Han passat molts segles, i la temptació dels dotze (llavor de l’Església) continua essent molt present entre nosaltres. La història de l’Església està farcida de moments on l’Església ha volgut dominar, imposar-se. I siguem sincers, això continua en els nostres dies. A vegades ho volem disfressar, tot argumentant que volem defensar la veritat.

L’Evangeli d’avui, ens ha de fer reflexionar i adonar-nos que la veritat no s’imposa des del poder, sinó que es proposa des del servei. “Com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”. No és la força que farà avançar el Regne, sinó el Regne avançarà tot compartint el calze i el baptisme del Senyor. L’Església és servei. Com s’ha escrit, una església que no serveix, no serveix per a res.

Josep m Jubany

17 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Assemblea
de la Comunitat, a les 8 del vespre

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Visita a l'arxiu i casa familiar del poeta Joan Maragall al carrer d'Alfons XII

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 24
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons. L'Agrupament Escolta Joan Maragall surt d'excursió tot el cap de setmana

Diumenge, 25
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

14 d’octubre de 2015

Assemblea d'octubre: Laudato si

El dia de Pentecosta, 24 de maig, el Bisbe de Roma Francesc publicava la seva primera encíclica “Laudato sí” (Lloat sigueu). És un escrit a on el Papa fa unes reflexions des de la fe de com els creients en Jesucrist hem de tenir cura de la Creació, la casa de tots. Amb aquest document el Papa inclou l’ecologia en la Doctrina social de l’Església.

És un escrit important, novedós amb el seu plantejament i també de denúncia. En la primera assemblea del curs ens farà una presentació sobre alguns del seus aspectes el professor Jaume Botey, llicenciat en Teologia, Doctor en Antropologia i professor d’història de la UAB.

L’assemblea serà el dilluns dia 19 d’octubre (aquest mes el segon dilluns de mes és festa, és el Pilar) i l’hora serà a les 8 del vespre. Recordeu que el curs passat s’acordà d’avançar una hora la trobada.

Recomanem l’assistència, tant per la importància del tema, com per la vàlua del ponent.

Cordialment,


El Consell Pastoral

13 d’octubre de 2015

DOMUND Jornada Mundial per l'evangelització del pobles

La Jornada Mundial de les Missions d’enguany, que celebrarem el proper diumenge, té com a marc l’Any de la Vida Consagrada. Tot cristià està cridat a ser missioner, cadascun des de la vocació a la qual Déu el crida. Les persones consagrades han escoltat i acollit en el seu cor de manera particular la invitació del Senyor: “Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli”. La seva vida ja no els pertany, i només té sentit si fan d’ella una veritable ofrena al Senyor i als germans. Pregarem per tots els missioners que es posen incondicionalment al servei del Poble de Déu, perquè la seva fe s’enforteixi i segueixin anunciant amb alegria el missatge de l’Evangeli, i siguin en el nostre món “missioners de la misericòrdia”.

“En el mandat de Jesús ‘aneu’ són presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església. En ella tots estem cridats a anunciar l’Evangeli a través del testimoni de la vida; i de manera especial es demana als consagrats que escoltin la veu de l’Esperit, que els crida a anar a les grans perifèries de la missió, entre les persones a les que encara no ha arribat l’Evangeli”.
Francesc. Fragment del missatge per a la Jornada Mundial de les Missions.


11 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Salomó prefereix la saviesa a ceptres i trons, i al seu costat té per no res la riquesa (Sv 7, 7-8). És l’enteniment, l’esperit de saviesa que Déu li ha concedit (Sv 7, 7). “Me l’estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Amb ella m’han vingut tots aquests béns” (Sv 7, 10-11). Quina experiència! Viscuda a fons! La capacitat, el seny, d’assaborir la realitat de les coses i els pensaments, il•luminats per la claror que ella ens fa. Extraordinària lectura.

En la segona, se’ns descriu la força vivent, penetrant i eficient de la paraula de Déu, que destria l’ànima de l’esperit (suggestiva distinció), les articulacions del moll dels ossos. És a dir, que penetra posant en evidència els racons més íntims de la nostra ànima, el nostre esperit, i discerneix els nostres pensaments i intencions (He 4, 12). Una paraula activa, que ens deixa al descobert davant Déu, de qui l’hem rebuda (He 4, 13), i que espera resposta. Podem citar ara el llibre de la Saviesa, en un text anterior al de la primera lectura: “La saviesa és un esperit amic de l’home (...) perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu” (Sv 1, 6). Paraula de Déu penetrant, com la saviesa que ens fa acollir-la, assaborir-la i complir-la.

I a l’evangeli Jesús fa una crida personal. Es tracta d’un fragment molt exigent. Un home pregunta a Jesús què ha de fer per obtenir la vida eterna. Jesús li recorda els manaments i ell li respon que els ha complert des de jove. Jesús se’l mira amb amor i li proposa un repte més gran: vendre tot el que té, donar-ho als pobres i seguir-lo. L’home era ric i se’n va abatut i trist (Mc 10, 17-22). Tot i que la crida era personal, Crist ho aprofita per remarcar la dificultat de les riqueses per entrar al Regne de Déu (Mc 10, 23-25). Els deixebles, desconcertats, veuen llavors impossible salvar-se, però Jesús els respon que Déu ho pot tot (Mc 10, 26-27). I Pere acaba recordant la donació total dels deixebles, que Crist contesta amb la certesa del cent per u i la vida eterna (Mc 10, 28-30). Casos personals on cal, com sempre, la saviesa per complir la crida de la paraula de Déu. Exigència coherent amb el que en un altre lloc diu Jesús, com a resum de la seva activitat: que els pobres són evangelitzats (Mt 11, 5; i Lc 4, 18-21). L’opció és clara.
Jordi Cors

10 d’octubre de 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 12
Festivitat de la Mare de Déu del Pilar

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Xerrada a càrrec de la Sra. Teresa Serraclara sobre l'arquitecte Gaudí i les seves obres a Barcelona

Dijous, 15

Fi de l'Any Jubilar Teresià

Dissabte, 17
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18

Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

DOMUND Jornada Mundial per l'evangelització del pobles.

8 d’octubre de 2015

Homilia inici de curs 2015-16

Lectures: Nm 11, 25-29 Jm 5, 1-6 Mc 9,38-43.45.47-80

Amics /amigues,

Tot just començada la tardor, a poc a poc la nostra comunitat va recomençant les seves activitats. Aquesta darrera setmana varen tenir lloc les inscripcions a la catequesi i avui, després d’aquesta Eucaristia, es reunirà per primera vegada en aquest curs el Consell Pastoral. Trobada del Consell per debatre els objectius i com millorar les activitats en aquests propers mesos.

Ho fem en un dia molt significatiu, no sé si qualificar-lo d’històric, ja que aquest adjectiu d’ “històric” l’hem utilitzat tantes vegades que gairebé ha perdut el seu significat. En el salm 18 que hem resat entre les dues lectures, hem demanat al Senyor: “Disculpeu el que passa inadvertit”. Fem nostra aquesta pregària i demanem que no ens passi inadvertit res del que succeeix al nostre voltant.

En primer lloc, les eleccions d’avui. A hores d’ara tots tenim ja formada la nostra opinió i ja hem decidit què votarem, potser alguns ja ho hem fet. És per aquest motiu que deixant ja de banda totes les brames que hem escoltat durant la campanya, alliberats de pors, desintoxicant-nos de tòpics propagandístics, és el moment d’encarar el futur. Com a creients i ciutadans no ens és indiferent l'estructura política de Catalunya, el nostre país, la nostra nació, i també per a molts la nostra pàtria. Som conscients que sigui, quin sigui el resultat de les urnes, vénen temps difícils. Voldria que fossin també temps il·lusionadors, portadors d’esperança. Aquest capvespre sabrem quins plantejaments de futur per Catalunya tenen més suport i quins en tenen menys. És el joc democràtic. Ara bé, tots els creients, més enllà de les nostres opcions polítiques, continuem estant convocats per treballar per una Catalunya cohesionada, solidària, justa, lliure, on les persones són valorades per elles mateixes, sigui quin sigui el seu lloc de naixement, la seva condició econòmica, ètnica, religió, condició sexual etc.

No ens pot passar desapercebuda la dramàtica denúncia que hem escoltat a la carta de Sant Jaume contra l’explotació als més febles. L’autor ha dit literalment: “les vostres riqueses s’han podrit”. Nosaltres hem de col·laborar a la construcció d’una Catalunya rica, però no volem una riquesa fruit de la corrupció i de l’explotació dels pobres, dels immigrants. Tampoc ens volem engreixar com el bestiar (per utilitzar les mateixes paraules de l’Apòstol), sinó que hem de voler créixer en la veritable estimació.

7 d’octubre de 2015

Grup de pregària

Avui dimecres dia 7 s’inicien les reunions del Grup de Pregària que seguint el mateix ritme de sempre es reuneix el primer i el tercer dimecres de cada mes a 2/4 de 8 del vespre.

6 d’octubre de 2015

Casal Sant Ildefons

Avui dimarts dia 6: Benvinguda i berenar. El Sr. Josep Regàs ens parlarà dels “RADARS” i de com ens en podem beneficiar.

També parlarem de les classes d’informàtica (tauletes i telèfons mòbils)

5 d’octubre de 2015

Grup de Cultura i Fe

Avui dilluns dia 5 s’inicien les reunions del Grup de Cultura i Fe, com és habitual el primer dilluns de cada mes.

3 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Acollim els petits

El missatge de Jesús és sempre humà i alliberador. En la primera part d’aquest fragment Jesús no entra en la casuística ni en l’àmbit del poder; se situa en un altre nivell, va a les arrels, presenta l’ideal del matrimoni dins d’una comunitat de cristians. Un ideal és una realitat que es desitja, un camí a recórrer, un projecte a encarnar en el temps i en la història i que ens interpel·la.

En la segona part tenim tres grups ben diferenciats: uns anònims, uns “criadets”, i els deixebles. Els anònims són persones que han entès a fons el missatge de Jesús i actuen sense fer soroll. Han renunciat a tota mena de poder i ambició, s’han identificat amb els més petits, i s’han posat plenament al servei dels altres. Aquí porten a Jesús uns “petits”, que no significa necessàriament uns menors d’edat, més aviat fa referència als petits d’aquest món, els exclosos per la societat. Els anònims volien que Jesús els toqués. La qual cosa indica un desafiament per a la societat religiosa basada en els criteris de pur i impur com a norma suprema. Aquests anònims saben que Jesús no creu en els imperatius de la puresa legal i volen que a més ho manifesti acollint als criadets com a membres de ple dret en la seva comunitat. Aquesta actuació és tot un exemple de coratge, de consciència de la pròpia dignitat que no pot ser mai relegada.

Però, el cercle dels deixebles, que suposadament són els més pròxims a Jesús es mostren contraris a aquest gest humanitari, alliberador i agosarat. És més, tracten amb menyspreu tant els “criadets” com els que els porten a Jesús. El problema és que els deixebles encara estan aclaparats per una ideologia contrària al projecte de Déu, es creuen uns privilegiats de Jesús, però no estan disposats a servir. Per això, Jesús s’indigna contra els deixebles i els convida a canviar radicalment d’actitud.

Les paraules i actuacions de Jesús són profundament humanes, trencadores de tabús. Jesús acull amb amor total i incondicional als petits, els imposa les mans i els beneeix mostrant així que tots són iguals, que ells són persones dignes d’estimació i respecte i no han de ser mai humiliats ni rebutjats per ningú.

Jesús deixa ben clar que els qui acullen els petits, són els que tenen a Déu per rei.

Esther Bochita

2 d’octubre de 2015

Inici de les reunions del Grup de Reflexió Bíblica

Em complau convocar-vos per la primera sessió de Reflexió Bíblica d’aquest curs que s’inicia.

Espero que les vacances i l’estiu us hagin provat força.

A en Jacques aquest mes l’operaran del maluc, motiu pel qual m’ha demanat que faci les gestions que ell feia, estaré en contacte amb ell i ja us donaré notícies seves.

La primera reunió serà el dimarts 6 d’octubre.

Com ja és costum, tindrà lloc a la sala del segon pis de la Parròquia.

L’horari serà l’habitual, de les 19,15 hores fins a les 20,15 hores aproximadament.

Aquest any parlarem sobre: La Gènesi de l’Evangeli de Marc.

Feu-ho conèixer a tots els que considereu que puguin estar interessats en la nostra activitat, donant-los una bulleta.

Fins el dia 6 de setembre.

Salutacions,

Pere Rius

1 d’octubre de 2015

El Sínode dels Bisbes del 4 al 25 d'octubre

Del 4 al 25 d’octubre tindrà lloc al Vaticà el Sínode ordinari de Bisbes sobre la família que s’haurà de fer ressò del resultat de les propostes que van sortir del Sínode extraordinari de l’any passat a proposta del Papa Francesc. Molts van ser els temes sobre els quals tots vam poder aportar les nostres opinions. Sens dubte és un fet nou que ha despertat moltes esperances en molts col·lectius de cristians que per diferents motius s’han sentit marginats per l’Església. Ara sembla que el diàleg presidirà les reunions sinodals que hauran de tenir en compte les nostres aportacions.