25 d’octubre 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui són un preàmbul del que viurem a l’Advent i ens preparen per poder-lo viure intensament. Jeremies anuncia al poble d’Israel que Déu els salvarà i els reunirà altra vegada tot fent-ho sense tenir en compte la seva condició, ni el seu lloc de procedència. El salmista canta la joia del poble de Déu perquè se sent protegit per Déu, al seu redós no pot tenir por de res ni de ningú. Marc ens descriu una curació impossible a l’època, un cec hi veu per la simple atenció de Jesús.

El fil conductor dels tres fragments és la certesa d’aquells que confien en Déu que una vida diferent i millor és possible. Que acostant-s’hi la seva condició humana serà millor. Per deixar-ho ben clar es fa servir la ceguesa que no deixa cap dubte quan es produeix el canvi.

La ceguesa a la que es fa referència és però la nostra ceguesa per copsar el que és realment important en les nostres vides i en la nostra societat, la dificultat que tots tenim per destriar el que és superflu del que és profund, el que ens enlluerna del que és llum, el que ens alimenta del que ens sacia, en definitiva es refereix a la manca de discerniment, avui més que mai o, si som optimistes, tan poc com sempre.

Però Jesús, com sempre, ens dóna solucions ben senzilles. Veniu a mi i jo us curaré. El cec de l’Evangeli, pel simple fet de demanar ajut a Jesús, de no defallir en la seva cerca i de no dubtar a demanar l’essencial “Mestre, feu que hi vegi” és suficient perquè vegi el camí que ha de seguir i segueix a Jesús camí enllà.

La segona lectura és un avís molt específic per tots aquells que tenim alguna mena de responsabilitat, i tots en tenim ja sigui com a fills, esposos, pares, estudiants, treballadors, aturats i un llarg etcètera. Tots som responsables dels nostres actes i ningú no pot creure que aquestes lectures no van amb ell, ningú no es pot creure posseïdor de la llum, de la veritat. Tots som cecs!

I tan difícil és demanar al Pare a través de Jesús i de Maria que ens ensenyi a veure-hi clar, a saber quin camí he de seguir sense fer girs perjudicials per als qui m’envolten, a discernir? Segur que ens cal aprendre’n, ens cal preparar-nos, ens cal estudiar-nos.

Com a preàmbul d’Advent demanem a Jesús amb la pregària constant i silent que ens obri els ulls del discerniment.

Julià i Rosa