Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de desembre de 2015

Festa de la Sagrada Família

En ple ambient nadalenc, aquest diumenge passat l'Església celebrà la festa de la Sagrada Família. Amb motiu d'aquesta festa són moltes les diòcesis que organitzen trobades, celebracions, actes que tenen com a objectiu pregar i reflexionar sobre la realitat de la família en els nostres dies. En aquest any, dos fets fan que la Festa de la Sagrada Família adquireixi un relleu més gran. El mes d'octubre se celebrava la segona part del Sínode sobre la Família, i el mes de desembre el Papa Francesc convocava l'Any de la misericòrdia.

Les dues etapes del sínode sobre la família varen anar precedides de dos grans consultes que el papa Francesc va fer a tot el poble de Déu. El mateix sant Pare va explicar a Radio vaticana, l'onze d'octubre, per què va decidir fer aquestes enquestes.

En primer lloc per la seva ferma convicció que l'Església ha de caminar sinodalment (això és caminar tots el creients junts), també perquè hi ha un "sensus fidei" en tot el poble creient, i segons paraules del mateix Francesc, no es pot separar rígidament l'Ecclesia docens (l'església que ensenya) i Ecclesia dicens (el que en l'Església es diu), ja que el poble fidel posseeix un instint propi per discernir els nous camins que el Senyor obre a l'Església. Aquesta convicció -segueix dient el Papa- és el que l’ha portat a fer aquesta àmplia consulta, ja que com ell mateix diu: " com seria possible parlar de la família, sense interpel·lar a les famílies, escoltant les seves alegries i esperances, els seus dolors i angoixes?

29 de desembre de 2015

Divendres dia 1 de gener: Jornada Mundial de la Pau

El papa Francesc, des de l'inici del seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma, ha tingut l'interès de treballar per la pau entre pobles, cultures i religions. I per això cada any, seguint la tradició que va començar el papa Pau VI, convoca per a l'1 de gener, la Jornada Mundial de la Pau.

El Consell Pontifici "Justícia i Pau" va donar a conèixer, per mitjà d'un comunicat, el lema per a la Jornada Mundial de la Pau que celebrarem l'1 de gener de 2016. El lema escollit és: "Venceu la indiferència i conqueriu la pau". I és que la pau no és mai un bé que s'aconsegueix sense esforç, sinó que l'hem de demanar a Déu com un do, i al mateix temps l'hem de treballar. El missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de 2016, en la seva 49a convocatòria, denuncia "el fonamentalisme i les seves massacres", així com també les persecucions que continuen sofrint, encara avui, els homes i les dones per raó de la fe que professen.

28 de desembre de 2015

27 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan professem la nostra fe, en silenci o en les celebracions comunitàries, diem: “Crec en un sol Déu...; i en Jesucrist, únic fill seu...; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant. Nasqué de Maria Verge”. Però, quan contemplem la cova del nostre pessebre, a part de l’àngel que anuncia als pastors el naixement de Jesús, hi contemplem només una família: Maria, Josep i l’Infant Jesús.

Una família normal amb un infant molt particular: és l’Enviat de Déu. L’evangeli segons Lluc ens diu que quan Jesús tenia dotze anys pujà a Jerusalem juntament amb els seus pares. Quan ells tornaven a casa, Jesús es quedà al temple assegut entre els mestres de la Llei escoltant-los i fent-los preguntes. La resposta de Jesús fou: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?

No són paraules de desobediència. En el judaisme, als dotze anys s’arribava a l’edat considerada madura des del punt de vista dels drets i deures prescrits per la Llei. Podem dir, doncs, que tot just fou major d’edat començà la seva missió de predicar i proclamar el Regne de Déu. L’evangelista, en el capítol tercer, ja ens parla de la predicació de Joan Baptista i de la predicació de Jesús.

Potser ens ve de nou la resposta de Jesús: “Per què em buscàveu?”. Ho podien saber el seu pare i la seva mare?. És clar que no! Com podien imaginar que el seu fill, als dotze anys d’edat, ja havia “d’estar”, per sempre més, a casa del seu Pare?

L’evangelista també ho sap, però ho posa en boca de Jesús per començar a relativitzar tota mena de lligams familiars del qui era enviat per dedicar-se exclusivament a les coses del Pare del cel. Per això, més tard, també ens dirà: ”La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen”. I Ell ha vingut per ser i predicar LA PARAULA.

Lluc, doncs, ens ensenya que tot és relatiu. També la família enfront de la Paraula. No podem renegar-ne o dissimular indiferència, ni que sigui per a satisfer el voler de la família o dels amics...

Ens ho ensenyen els màrtirs...

Ferran Aguiló

25 de desembre de 2015

“Els pobres són els descartats de la nostra societat”

Aquest Nadal fem nostra aquesta frase del Papa Francesc per fer presents entre nosaltres totes les persones que la societat exclou. Hem de continuar treballant per una societat que posi en el centre la persona i li ofereixi noves oportunitats. Càritas és un gran teixit de persones, vivències i gestos que vol fer realitat aquestes intencions. Fem que tothom tingui un motiu per celebrar aquest Nadal. La nostra col·laboració hi ajudarà moltíssim.

22 de desembre de 2015

Nadal

Amics,

A les portes del Nadal em plau, en nom de tots els que formem la comunitat de sant Ildefons, felicitar-vos per les festes que s'apropen. És una felicitació mútua. Tots ens desitgem els uns als altres que aquests dies siguin un temps per viure amb intensitat i agraïment, l'immens amor que Déu té per cadascun de nosaltres. Ens estima tant que vol ser un de nosaltres, i la Nit de Nadal el contemplem infant. Un infant, com tots nosaltres vàrem ser, un nen fràgil, com tots els nounats. Avui, més que mai, cal que diguem gràcies, veritablement Déu és bo i ens estima. La felicitació de Nadal té ple sentit.

Cada any per Nadal celebrem el mateix: Déu s'ha fet home. Cada any ho fem en un context diferent. No cal que faci una relació exhaustiva de tots els fets que singularitzen el Nadal del 2015. A nivell polític avui se celebrem eleccions al parlament espanyol, estem immersos en l'anomenat procés català; a nivell social, la pobresa no minva, els refugiats truquen a la porta d'Europa; a nivell eclesial, el Papa Francesc ens ha proposat tot un any per intensificar la misericòrdia; i a nivell personal, cadascú sap de les alegries i tristeses que viu ell, la seva família, o el seu entorn més proper. És en aquest context que celebrem el Nadal, que Déu es fa home.

Celebrarem el Nadal, quan cadascun de nosaltres deixem que Déu envaeixi la nostra intimitat, i entri en la nostra vida.

Celebrarem el Nadal, quan, tot admirant "l'arbre de Nadal" el vulguem imitar, tot resistint vigorosament els vents i les dificultats de la vida.

Celebrarem el Nadal, quan els llums de Nadal ens ajudin a il·luminar en la nostra vida, el camí dels altres, amb la bondat, la paciència, l'alegria i la generositat.

Celebrarem el Nadal, quan escoltem atents, el càntic dels àngels, i ens deixem seduir per ells, i ens unim a les seves veus tot cantat en les nostres vides un missatge de pau i d'amor.

Celebrarem el Nadal, quan en els àpats de família que realitzarem aquests dies tot gaudint de la companyia dels que estimem, no ens oblidem dels pobres. I aquests dies més que mai exercim la veritable caritat.

Celebrarem el Nadal quan ens deixem entendrir pel somriure d'un infant, quan malgrat tot, no perdem l'esperança que les coses poden ser i han de ser diferents, quan la paraula pau, no sigui només una paraula escrita en les felicitacions i esdevingui una de les causes del nostre viure.

Celebrarem el Nadal, quan ens adonem de tot el que significa que el nen que va néixer fa dos mil quinze anys, ens agermana a tots i ens dóna la gran dignitat de ser Fills de Déu.
Amics, amigues, repeteixo, en nom de tots i per a tots, moltes felicitats.

Josep m Jubany


20 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“El camí ens ha portat a Betlem, xiscla l’alegria nova, com hem vingut no ho sabem, tampoc sabem si ho mereixem, però som al davant de la cova.”

Fàcilment a les portes del Nadal es desvetlla en nosaltres un sentiment poètic i el nostre poeta Josep Maria de Sagarra en el seu poema de Nadal ens hi situa a les portes: som al davant de la cova. El Nadal desvetlla en nosaltres molts records i moltes vivències d’infantesa, molts records de tants Nadals celebrats en família. Quantes nadales que hem cantat que desvetllen en nosaltres uns sentiments de tendresa! I en la mesura que passen els anys es van quedant pel camí molts records i sobretot s’hi queden moltes persones estimades que ens han acompanyat al llarg d’aquest camí.

Què comporta per nosaltres creients ser al davant de la cova, fixem-nos de quina manera ens inviten els textos d’aquest quart diumenge d’advent. Veiem com en parla el profeta Miquees ”Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judea, de tu en sortirà el qui ha de regir Israel“. Els grans esdeveniments de la salvació, sorgeixen sempre des de la humilitat i la senzillesa. Pau per la seva part remarca l’objectiu del Crist fet home ”Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat” i cal remarcar també en primer lloc la manera que va tenir Maria de preparar el naixement del seu Fill.

La visita que va fer a la seva cosina Elisabet va ser un acte de proximitat i de disponibilitat vers una persona. Maria va preparar el Nadal fent un acte d’estimació solidària, Maria va intuir que el gest de Déu fent-se home, assumint la condició humana i identificant-se amb l’esser humà, ens indica que a partir d’aleshores ja no serà possible creure en Ell sense estimar les persones. Maria, doncs, és un exemple i un model de com haurem de preparar i viure nosaltres el Nadal, apropar-nos a les persones que més ens necessiten, encarnar-nos en les realitats més dures que ens envolten per dur un missatge d’esperança com el que va rebre el nen Joan que va saltar d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet.

Amb aquest missatge del profeta Miquees, de Pau i de Maria se’ns desfan els dubtes, si és que en teníem, de què comporta per nosaltres ser al davant de la cova.

BON NADAL!
Lluís Saumell

19 de desembre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 21

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 22

Casal Sant Ildefons: Celebració de la Festa de Nadal. Actuació del Sr. Antoni Plans

17 de desembre de 2015

Entrevista a Juan José Omella, nou arquebisbe de Barcelona

El proper dia 26 de desembre, Sant Esteve, Mons.Juan José Omella iniciarà el seu ministeria pastoral a l'Església de Barcelona. El periodista Jordi Llisterri ha entrevistat al nou arquebisbe de Barcelona per a catalunyareligio.cat al semenirai de Logronyo. Tot seguit es pot veure el vídeo d'aquesta entrevista.

15 de desembre de 2015

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 16: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 18: a les 9 del vespre

Revisió de vida del Sagrament del Perdó

“Vosaltres sou la sal de la terra”, digué -i ens diu- Jesús. La sal apaga la flama del foc físic i, segons l’evangeli, apaga també el foc del nostre instint interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. Sovint ens deixem endur vers camins que mai no hauríem d’haver caminat i, ai las!, caiem en els mateixos paranys. La luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, l’ira, l’enveja o la supèrbia, són pedres on, potser innocentment, ensopeguem i, en conseqüència, acabem prenent mal. Caminant en la foscor de les nostres consciències sense ni un bri de llum que indiqui el perill del camí, mai no evitarem allò que més tard ens dol i dol als germans. Si no són suficients els bons propòsits, només la vida interior podrà aturar el nostre mal.

* He entès que puc ser ‘sal de la terra’? :: Més enllà de la meva limitació, crec que sabria, o sé, amorosir les meves relacions envers els germans? :: Em sento igual o superior als meus germans? :: Perquè sóc més culte, menystinc els no tan cultes? :: Estimo els altres per sentir-me condescendent o bé perquè sento amor envers ells? :: Em costa perdonar aquell qui m’ha ofès i espero que sigui l’altre qui em demani perdó? :: Crec que normalment jo tinc raó? :: Existeix la raó? :: Sóc “lent per al càstig i fidel en l’amor”?

“Vosaltres sou la llum del món”! Déu envià el seu Fill al món perquè sabéssim que la Llum existia. La vessà en els nostres cors i en la nostra imaginació i se’n tornà prop del seu Pare del cel. Ens deixà la seva llum, llum que ara hauria d’habitar en tots nosaltres. Aquells qui senten i esperen la Gran Llum, poden i són cridats a, humilment, manifestar-la. Sense aquesta llum petita i feble, viuríem en la gran foscor, nosaltres i també aquells qui, potser per culpa nostra, mai no hauran tastat la dolcesa de l’amor de Déu. L’hem rebuda gratuïtament i gratuïtament l’hem d’acostar als qui segurament l’esperen. No volem que creguin, més aviat volem que ‘sentin’. Els sermons no calen: estimem i mirem el germà “amb els ulls brillants i plens de joia”.

* Oi que ens deien: ‘sigues llum i no fum’? :: Som fum quant dubtem o fem dubtar de la misericòrdia, bondat i amor de Déu? :: Som fum quan volem aparentar el què no som? :: Som fum quan mentim o critiquem? :: Som fum quan tanquem els ulls per no veure la pobresa o el dolor aliè? :: Som fum quan poden dir de nosaltres que som tancats, desconfiats, recelosos, esquerps o mal educats? :: Creiem, realment en Déu? :: ‘Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem’. Ho diem això de paraula o de cor?

“Que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel”. A més de creure, hem de mostrar també què som o què volem ser. No fem servir només paraules, que aquestes se les emporta el vent, fem servir el cor, un cor on hi habiti realment la pobresa, la simplicitat, l’amor, la compassió, i sobretot un graciós somriure... Només això se’ns demana, i és molt fàcil d’abastar. Siguem àngels, que vol dir ‘siguem missatgers’, i ja n’hi haurà abastament. Veurem Déu i Déu serà vist en nosaltres, no per la nostra grandesa, sinó per la capacitat de viure, il·lusionats, el gran misteri d’un Déu que no és només nostre sinó de tots, que no ens assenyala amb el dit sinó que allarga el seu braç i ens dóna la seva mà. I això només Déu ho pot fer.

* Sabrem ser prou generosos sense esdevenir protagonistes sinó senzillament mitjancers dels dons de Déu? :: No hauríem de practicar molt sovint -cada dia- el graciós i benaurat gest de la generositat i de l’amor de Déu el nostre Pare? :: Si volem ser solidaris i compassius, per què tanquem els ulls vers aquells qui necessiten d’ésser mirats i d’ésser tocats? :: No hauríem de ser més decidits, més directes, més pròxims, i perdre la por i actuar simplement com a bons germans? :: No hem de ser en el món la imatge de Déu?

13 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Invitació a la festa

Aquests dies, quan comença a fer-se fosc, els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats s’engalanen amb un esclat de llum, tots anem d’aquí cap allà amb regals que volem oferir a persones que estimem, tots contribuïm a crear un ambient general de festa i de joia, dintre i fora de casa. Fer festa és per a tots una necessitat profundament arrelada en la nostra realitat humana, perquè ens permet fer un petit parèntesi a la nostra vida, un trencament enmig de les nostres petites o grans angoixes de cada dia i, sobretot, ens fa somniar, encara que només sigui per uns dies, que la nostra existència també té una dimensió lúdica que ens parla i ens recorda que la felicitat és possible. Prou sabem que són molts els que viuen prop de la desesperació i que, fins i tot, la natura crida per no morir d’ofegament. Això no ho tenim mai oblidat i, durant aquests dies, també fem gestos de solidaritat i de col·laboració amb els qui treballen i lluiten per fer la vida un xic més fàcil a les persones que pateixen. La nostra vida és així: una mescla de moments de patiment, d’esperança, d’esforç, d’il·lusió, de treball i també de festa. Així és també el nostre amor: una mescla de molts moments, on s’hi entrecreuen emocions i sentiments, de vegades contradictoris, però que ens recorden que som humans.

Des de fa molts segles, aquest diumenge d’advent s’anomena “diumenge de l’alegria”. Si fem atenció a totes les lectures i a les pregàries de la litúrgia, podrem adonar-nos que respiren joia, esperança, il·lusió d’un futur pròxim millor. Fins i tot el Senyor ens convida a fer festa amb ell: “El Senyor, el teu Déu, el tens a dintre teu, ell és poderós i et salva; per tu se sent joiós i alegre; et renova el seu amor; està content i crida de goig, com en els dies de festa ” (1ª lectura). La celebració de l’eucaristia és la festa d’acció de gràcies de tota la comunitat cristiana aplegada, i en ella donem gràcies pel regal que Déu ens ha fet en la persona de Jesús. Hem descobert que en Ell Déu és enmig nostre, que no és un Déu estrany, que, fet com un de nosaltres en tot, camina pels nostres carrers; pateix i sofreix com molts de nosaltres; fa festa amb els seus amics; juga amb els infants; té paraules d’esperança pels més pobres; i a tots ens invita a compartir la nostra vida amb els altres (evangeli). És una bona notícia.

“Viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop” (2ª lectura).

Anton Ramon Sastre

12 de desembre de 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 14
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de Pregària d’Advent a les 8 del vespre

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre l'Advent i Nadal per Mn. Josep Maria Jubany. La Coral del Casal cantarà Nadales

Tercera sessió de la Catequesi d’Advent a les 7 de la tarda

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 19
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de les 4 a les 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

11 de desembre de 2015

Dilluns 14, Vetlla de Pregària

Com cada desembre la comunitat de Sant Ildefons en temps d’Advent preparem una VETLLA DE PREGÀRIA. La d’enguany serà el dilluns vinent, dia 14 a les 8 del vespre.

Aquest any la pregària serà pels milers de refugiats que fugen del seu país en guerra i vénen en condicions dramàtiques cap Europa. Una Europa que, oblidant-se dels seus valors constituents, els hi nega o posa moltes dificultats per acollir-los. Tots hem pogut contemplar pels mitjans de comunicació les rues de persones que en condicions molt precàries intenten venir cap el Vell continent i només troben traves administratives. Som molts els que ens hem preguntat com poder-los ajudar. Malauradament no tenim a les nostres mans la solució, però si no tenim ni or ni plata, sí que tenim la fe en Jesucrist. Per aquest motiu preguem per ells. I ens interessem per com podem pressionar les administracions.

En aquesta pregària comptarem amb Juana Martín, responsable de Càritas diocesana per l’ajut i acollida dels refugiats. En la primera part de la pregària Juana Martín ens explicarà la situació en què actualment es troben els refugiats i també la feina que en aquests moments fa Càritas diocesana.

És temps de solidaritat i de misericòrdia. En aquest any Jubilar de la misericòrdia és molt important que no ens desentenguem dels nostres germans refugiats. A tots ens interpel•len les paraules de Jesús: “era foraster i em vareu acollir”.

Us hi esperem, i feu-ho saber a tots els que hi estiguin interessats.


El Consell Pastoral.

9 de desembre de 2015

Vuitè aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany

El proper dia 11 farà 8 anys que ens va deixar. Mn. Lluís Saumell en acabar l’Eucaristia de comiat va posar de relleu tot el que Mn. Joan va significar per la comunitat i com ens havia estimat, i ho va resumir amb aquestes paraules: “Mn. Joan era un home bo i un home intel·ligent”, una combinació amb la que arribava al cor de qualsevol persona. El seu record roman en els nostres cors i confiem que des del cel vetlla per nosaltres.

7 de desembre de 2015

Any Sant de la Misericòrdia

Seria bo que tots els fidels i especialment els que tenen la responsabilitat de la preparació de les celebracions litúrgiques tinguin ben present que des del 8 de desembre de 2015, festa de la Immaculada, fins el 20 de novembre de 2016, solemnitat de Crist Rei, celebrarem l’Any Sant de la Misericòrdia, que ha de ressaltar tots els elements de vida espiritual que es contenen en la celebració del Misteri Pasqual del Senyor.

Com diu el Papa Francesc, ell ha volgut "convocar un Jubileu extraordinari que col·loqui en el centre la misericòrdia de Déu. Un any Sant de la Misericòrdia. El volem viure a la llum de la Paraula del Senyor: 'Siguem misericordiosos com el Pare'. Estic convençut que tota l'Església podrà trobar en aquest Jubileu l'alegria de redescobrir i fer fecunda la misericòrdia de Déu, amb la qual tots som cridats a donar consol a cada home i cada dona del nostre temps. El confiem a partir d'ara a la Mare de la Misericòrdia perquè dirigeixi a nosaltres la mirada i vetlli en el nostre camí".

Extracte del text de Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell, publicat al Calendari Litúrgic 2016.

6 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“I tothom veurà la salvació de Déu”

L’esplendor de la salvació messiànica oferta per Déu en la persona del seu Fill és per a tothom. Però qui dels que som cristians que intentem ser coherents no ens preguntem si no serà una quimera aquest entusiasme profètic que resulta una mica sospitós, superflu, davant d’un món tecnificat i materialista?

És veritat que estem en una època en què els canvis socials i la crisi de valors ens flagel·len, però no per això ens hem de quedar en un estancament en l’oasi del passat sense caminar vers el futur en ple realisme i discerniment del nostre present, ja que tan estèril és viure en un conservadorisme com fer taula rasa de tot el passat.

Precisament l’Advent ens recorda quins són els valors essencials i en plena consonància amb l’Evangeli per mantenir-nos vigilants en l’espera del Senyor. Un dels valors a despuntar és la conversió del cor que farà possible revolucionar les estructures a fi que hi hagi un amor sense fronteres. Un compromís més generós i fratern. Un compromís social i una justícia justa. Però sense la conversió res no serà possible ja que l’amor és el motor, tal com Jesús ho digué.

Si no fem rebaixar les muntanyes de tanta supèrbia i cuitem a aixecar l’esperança omplint les llacunes de la fam, de les guerres, de la incultura i de la pobresa, malament. Sempre trobarem homes i dones amb carisma que saben impulsar els esdeveniments de la història.

Recordem en el passat un sant Francesc d’Assís que operà canvis radicals a l’Església del segle XIII. I en el segle XIV, una dona, santa Caterina, de curta edat, aconsellà a la cristiandat i al Papa Gregori XI. Aquest deixà Avinyó i es traslladà a Roma. També santa Teresa d’Àvila que sense massa estudis fou capaç de renovar la vida contemplativa i l’espiritualitat del segle XVI i el següent.

En el present tenim un papa Francesc posant ordre dins la mateixa església i recordant-nos que no estem exempts ni de culpa ni de ser homes pecadors. El nostre món requereix un equilibri entre allò que és realitat i allò que és un entusiasme profètic. Veus i paraules no manquen, però el ressò no arriba o no interessa?

Actuem amb serenor i convenciment ja que Déu ha començat en nosaltres un bon treball i acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist. No posem entrebancs a l’acció de Déu i obrim una ruta al Senyor recordant que l’Advent és un canvi d’intercomunicació constant i mai conclòs.

La invitació de Déu en la nostra actualitat ha de tenir una resposta lliure, personal, comunitària, que ens permeti avançar en els valors genuïns i autèntics del veritable amor fratern.

Francesc Xavier de Dou

5 de desembre de 2015

Dissabte, 12
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall sortirà d'excursió tot el cap de setmana vinent, dies 12 i 13

Diumenge, 13

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

3 de desembre de 2015

Creure malgrat tot

Certament que no ens ho posen fàcil, només cal fixar-se en els fronts que té oberts el nostre món. Vegem-ne alguns: el canvi climàtic amb els fets catastròfics que comporta; el terrorisme irracional globalitzat causat per un enemic terrible i invisible que obliga a desplegar mesures extraordinàries de seguretat a tot el món i molt concretament a Europa amb França al capdavant; les migracions de milions de persones que fugen de la guerra als seus països i no troben enlloc l’asil que demanen; els milers de persones (homes, dones i nens) que moren ofegats al mar intentant arribar a Europa; les condicions de vida inhumanes als centres d’immigració de les nostres ciutats; la pobresa creixent; l’atur irrecuperable; la corrupció institucional generalitzada; l’economia catalana escanyada per l’estat espanyol..., per citar només alguns dels esdeveniments més gruixuts, els que acaparen l’atenció de tots els mitjans de comunicació.

Europa ha passat el segle passat per dues guerres mundials que semblaven superades; l’ONU, l’OTAN, l’FMI i la Comunitat Europea amb el BCE haurien d’haver estat els organismes que havien de garantir la pau prenent en cada moment les mesures necessàries per aconseguir-la, i tot fa pensar que no ha estat així.

En quin món vivim?

On queda l’estat del benestar pel que tant s’ha lluitat al llarg de tants anys?
Assistim passivament a uns esdeveniments que ens depassen, davant dels quals tant a nivell individual com col•lectiu poca cosa hi podem fer. I veiem com els dirigents mundials posen els seus interessos per davant del bé comú. Ens informen que les vies diplomàtiques treballen continuadament però malgrat tot la guerra avança i s’intensifica.

Podem tenir esperança davant d’aquesta realitat?

Els cristians hi podem fer alguna cosa?

Avui per avui el que cal és creure fermament que Déu es va encarnar en Jesús, que “...es va fer no res, prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu”.

La pregària és la nostra arma secreta. Fem-la servir. Sobretot ara que comencem l’Advent, ara que Déu es deixa trobar. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.”

Josep Maria Lari

1 de desembre de 2015

L'any litúrgic: Temps d'Advent i de Nadal

Els nostres són dies agitats que deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens resulta difícil saber on som i ens costa saber-nos orientar. És una foscor estranya, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, de durada imprevisible, plena de crits i d’amenaces que sembren angoixa i que allunyen l’esperança.

La comunitat cristiana en aquest temps d’Advent es disposa a celebrar una festa cabdal de la seva fe: el naixement de Jesús. Un esdeveniment que des que succeí fins avui ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem, si és que encara ens queda un alè per aturar el nostre neguit i ens disposem a escoltar-lo. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a palpentes, la de cercar el sentit de la vida que se’ns escola a poc a poc, la de viure amb l’esperança o amb la il·lusió que trobar la llum encara és possible.

Durant aquest temps de preparació al Nadal ens convindria fer atenció a les lectures i als càntics de la litúrgia dels diumenges. Són textos plens de símbols que ens diuen el que no podem expressar en paraules. Paraules que ens parlen de pau, que ens poden ajudar a desfer les nostres pors i angoixes, que ens deixen entreveure la llum, que ens ensenyen el camí cap a la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”; “alegreu-vos”. En Jesús, l’Emmanuel, “Déu salva/Déu és amb nosaltres”.

En la situació actual del nostre món, ens podem permetre el luxe de fer festa? Potser no sigui tot tan fàcil. Maria no tenia gens clar què estava passant amb la seva persona, però sap escoltar, sap pensar amb el cor. “Estigueu atents sobre vosaltres”.

Anton Ramon Sastre