21 de febrer 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús es transfigura davant dels seus deixebles Pere, Jaume i Joan. Mentre prega dalt de la muntanya, el seu rostre pren un aspecte diferent (‘resplendent’ ens diu Mateu en el seu relat paral·lel: Mt 17, 2) i els seus vestits esclaten de blancor. Aleshores se li apareixen gloriosos Moisès i Elias, i parlen amb Jesús de la seva mort. Això ens diu l’inici del text de l’evangeli d’avui (Lc 9, 30-31). Se’ns presenta, doncs, una gran escena de la litúrgia de la Quaresma: la transfiguració de Jesús com a anunci del que serà el seu cos gloriós ressuscitat. Resurrecció precedida de la seva mort a Jerusalem, tema de la conversa entre ells, precisament traspassats de manera extraordinària: Moisès a Moab, a la vista de la terra promesa, sense poder entrar-hi, als 120 anys (Dt 34, 4-7), Elias endut al cel en un carro de foc enmig de la tempesta (2Re 2, 11); després, Jesús a la creu.

La transfiguració, gloriosa, acaba amb una proclamació des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo” (Lc 9, 35), semblant a la del baptisme de Jesús (Lc 3, 22), però afegint-hi ara que és l’“elegit”. Els deixebles gaudeixen de l’experiència i s’hi volen quedar (Lc 9, 32-33), potser sense adonar-se prou del tema de la mort.

La primera lectura ens parla de la promesa feta per Déu a Abraham d’una descendència incomptable, com les estrelles del cel. “Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia” (Gn 15, 6). I Déu fa l’aliança amb Abraham, de donar als seus descendents la terra des d’Egipte al riu Eufrates (Gn 15, 18). Text primordial sobre el nostre pare en la fe, escollit per Déu. Extraordinari punt de partida. Després, Moisès, i ara l’escollit és Jesús, que segella amb la seva mort la nova aliança.

I Pau, a la segona lectura, ens declara ciutadans del cel i ens incorpora a la transfiguració de Jesús: “tenim la nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transfigurarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers” (Fl 3, 20-21). Com a bons ciutadans del cel, doncs, hem de ser-ho també de la terra: participar, col·laborar, ser solidaris, fent la vida millor per a tots. Pau acaba dient com a resum que ens mantinguem ferms en el Senyor (Fl 4, 1). És la resposta al seu do.

Jordi Cors