Reflexions a la Paraula de Déu

Quan hem mirat les lectures que llegirem diumenge vinent, és a dir avui, ens hem dit, ui, no fa molt ja vàrem fer-ne el comentari (certament fa just sis anys). Podrem aportar algun punt de vista diferent? I de seguida la idea de “potser hem millorat” ha aparegut com un llampec fugaç i colpidor. Fugaç, perquè ha estat present en el pensament solament uns mili-segons, colpidor, perquè tenim la percepció de no haver “millorat gens”. Caram! aleshores, què aportem? Què compartim? Què aprenem de la paraula de Déu?

Fa sis anys ens vàrem centrar en els dos conceptes que travessen les tres lectures: canvi interior i reconciliació. De manera que cal que es produeixi un canvi, que pot ser tan divers com diversos som cadascun de nosaltres, perquè puguem reconciliar-nos amb aquells amb els que ens hem enfadat. Vàrem contrastar l’heroïcitat del germà petit en demanar el perdó al pare, amb la rancúnia i duresa del germà gran.

Fa sis anys havíem començat la crisi econòmica i se’ns havia dit que seria una crisi llarga, molt llarga. Ha estat i està sent així. Les seves conseqüències, com sempre, han estat i són molt doloroses per als més febles i vulnerables. Avui se’ns diu que els indicadors econòmics demostren que estem sortint d’aquesta crisi econòmica, però sabem molt bé que no és del tot cert. Tot i que hem viscut un petit període de bonança, com un estiuet en mig de l’hivern, estem encara molt lluny d’haver-la superat i la majoria dels qui han quedat més afectats continuen en la mateixa situació, o pitjor, perquè els estalvis es van consumint.

En aquest nou marc han sorgit moltes accions encomiables de solidaritat, acompanyament, voluntariat... però, suficients? Som prou generosos i comprensius envers l’altre? Ens adonem de l’altre? Hem pres consciència que estem envoltats d’altres éssers com nosaltres mateixos, amb les mateixes necessitats, anhels, desitjos?
El Papa Francesc en l’Encíclica que ens ha regalat aquest estiu, la Laudato Si’, ens demana que mirem al proïsme, que pensem en els altres, no solament en els altres homes i dones com nosaltres, sinó també en les altres espècies, de les que en som dependents, com elles de nosaltres.

No és l’expressió actual de la paràbola que hem llegit avui? Hem de fer un profund canvi interior per poder superar i revertir l’actual situació de pobresa i malbaratament per retrobar la pau i la igualtat i gaudir de l’amor infinit del pare.

Julià i Rosa