Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 d’abril de 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sarrià a les 9 del vespre

Dimarts, 3

Casal Sant Ildefons: Passi del documental: “L’exili de la Mare de Déu de Núria” a càrrec del Sr. Manuel Castellet

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7. L'Esplai Sant Ildefons sortirà d'excursió tot el cap de setmana

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Pentecosta. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

29 d’abril de 2016

L’1 de maig. Festa del Treball

Aquest any, que s’escau en diumenge, en totes les eucaristies pregarem per tots els qui conformen el món del treball: treballadors, empresaris i institucions sindicals i socials.

El dret al treball és patrimoni de tots i ningú no se n’hauria de veure privat. Si afegim als molts problemes que s’arrosseguen de fa temps el desgavell polític actual de l’Estat espanyol que ens aboca a unes noves eleccions no desitjades pel seu resultat més que incert, no ajuda gens a trobar solucions per l’elevat nombre d’aturats. La nostra pregària i solidaritat són més necessàries que mai. No podem desentendre’ns.

28 d’abril de 2016

Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts

Com cada any en temps de Pasqua tindrem aquesta celebració el diumenge 15 de maig en la celebració de l’Eucaristia de les 13,15. Ho anunciem quan encara falten setmanes per donar temps suficient per fer les inscripcions a la Secretaria de la Comunitat. No és necessari fer la inscripció personalment, qualsevol de nosaltres ho pot fer per persones amb mobilitat limitada que vulguin rebre aquest sagrament.

25 d’abril de 2016

Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya

Dimecres vinent 27 d’abril celebrem la festivitat de la nostra patrona la Mare de Déu de Montserrat. Enguany demanarem la seva intercessió per les moltes necessitats que en tots els aspectes té plantejats el nostre país; que els nostres governants sàpiguen trobar-hi solucions i que la nostra solidaritat vers els més necessitats es vegi sensiblement reforçada. Que l’anhel d’independència tan abastament manifestat els darrers anys aconsegueixi per la via del diàleg l’èxit que molts esperem. I més encara, no podem oblidar-nos de demanar també la seva intercessió per la greu situació dels refugiats que fugen de la guerra als seus països i quan intenten entrar a Europa no troben més que portes tancades i han de malviure en camps de concentració, i ara amb l’amenaça de deportació als seus països d’origen.

24 d’abril de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

La força d’estimar

L’evangeli de Sant Joan no és igual que el dels altres evangelistes. No està tan capficat en narrar la història de Jesús, que quan el va escriure era ja prou coneguda pels seus seguidors, com en posar de relleu el nucli central del seu missatge, un missatge que Joan va anar descobrint a poc a poc, a mesura que recordava i reflexionava sobre les paraules, els fets i, sobretot, la vida i la mort de Jesús, el seu amic. En el seu cor bategà sempre la sentència de Jesús: “No hi ha amor més gran que la d’aquell que dóna la vida pels seus amics”. Descobrir que lliurar-se pels altres, fins a l’extrem de donar la pròpia vida, és la garantia de posseir vida per sempre, és una descoberta necessària per als qui volen seguir Jesús. I aquesta convicció apareix constantment en els escrits de Joan.

Des de la distància, pot semblar una màxima ideal, però Joan sap que no són només paraules. Ell coneix molt bé el sentit final de la vida de Jesús i és justament aquest sentit el que vol transmetre als qui se’n volen fer seguidors. Aquests només tenen una manera de donar testimoni: “Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. No hi ha cap altra mesura. No es tracta d’observar preceptes, lleis o manaments, ni de fer o participar en grans rituals, ni de donar lliçons morals a tort i a dret, ni tan sols pretendre donar consol als desvalguts. Es tracta d’estimar.

No és una estimació qualsevol, és l’estimació que Jesús ens mostra just al moment de la seva Pasqua. Joan ho ha descobert i, per això, sap que Ell és viu i continua present, perquè “Déu és glorificat en Ell”, és a dir, perquè Déu ha aconseguit, finalment, fer-se entendre en la persona de Jesús. Joan vol que compartim la seva visió d’esperança: “Vaig veure un cel nou i una terra nova”. Només l’Esperit de Jesús, l’Esperit de vida, l’Esperit que el rescatà de la mort i de l’oblit, pot fer que “tot sigui nou”. En uns moments, en què ens avergonyim d’unes democràcies que cerquen de justificar legalment l’expulsió dels més desvalguts cap a terres de fam i de mort, als cristians no ens queda cap altra sortida que donar testimoni del què vol dir estimar. S’acosta la festivitat de la Pentecosta i hem de cridar amb tota la força: “Veniu Esperit Sant!”.

Anton Ramon Sastre

23 d’abril de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 25
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 26

Casal Sant Ildefons: Celebració de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Hi haurà llibres i roses

Quarta i última sessió de la Catequesi per al temps pasqual a càrrec d’Anton Ramon Sastre a les 7 de la tarda

Dissabte, 30
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

21 d’abril de 2016

Mor Josep Maria Puigjaner

Ahir, 20 d’abril, va morir a Barcelona Josep Maria Puigjaner i Matas a l’edat de 78 anys. Periodista i escriptor, havia estat diverses vegades membre del Consell Pastoral de Sant Ildefons, impulsor del Grup de Cultura i Fe, i comentarista de la Paraula de Déu del Full Informatiu de la Parròquia i d'aquest blog.

Diplomat en Humanitats Clàssiques i en Periodisme i llicenciat en Filosofia i Lletres i en Teologia, va dirigir la revista “Mundo social” al Madrid dels anys setanta, i formava part del col·lectiu de reflexió i opinió Club Arnau de Vilanova. Ocupà diferents càrrecs en el món editorial i a la Generalitat de Catalunya, i havia estat col·laborador de diferents mitjans de comunicació com “La Vanguardia”, “El País”, “Avui”, “Catalunya Cristiana”, “El matí digital”, o “La Razón”, que va deixar per desavinences amb la seva línia editorial.

Entre els llibres que va escriure destaquen “ Ser catalán, ¿Qué es eso?”, “ Ideologies i corrupció. Bisbes, polítics, ciutadans”, “Nosaltres no ens donem per vençuts “, “Estimada pàtria”, “Carpe diem. Acompanyat dels clàssics, i les obres sobre Teilhard de Chardin, del que era un gran coneixedor.

El funeral serà aquest divendres 22 a la nostra parròquia.

En aquest vídeos podem escoltar-lo fent un resum per la seva trajectòria.

Jesuita i periodista

El pare enginyer, la postguerra i l'escola
A la primera fila de la lluita
Del periodisme a l'edició
Un humanista que busca solucions
Escriure per fer país

19 d’abril de 2016

Nota dels bisbes de Catalunya sobre l’acollida als refugiats

Els bisbes de Catalunya volem expressar la nostra solidaritat amb els milions de persones que han hagut de fugir de diferents països de l’Orient Mitjà, Àsia i Àfrica a conseqüència dels terribles conflictes armats i de les persecucions. També amb els milions de persones que arreu del món han d’emigrar a causa de la pobresa.

En els seus desplaçaments, els refugiats i emigrants pateixen sovint situacions extremadament precàries, abusos per part d’organitzacions que trafiquen amb les persones i, de vegades, també rebuig social i tracte inadequat per part d’algunes autoritats. No podem oblidar que són milers, molts d’ells infants, els qui han perdut tràgicament la seva vida creuant la Mediterrània per arribar a Europa. Per tot això, els bisbes preguem Déu amb esperança, per tal que tots els emigrants i refugiats siguin protegits i tractats d’acord amb la dignitat que mereix tota persona.

Malauradament, ens dol profundament constatar que algunes polítiques desenvolupades pels governs d’Europa i l’actitud d’una part de les poblacions europees no s’estan mostrant a l’alçada de la seva obligació legal i moral de protegir i acollir tots els refugiats, la qual cosa provoca encara majors sofriments.

Amb tot, són de lloar i agrair els gestos i esforços de solidaritat de bona part de la ciutadania i d’organitzacions no governamentals que s’han multiplicat arreu. També a Catalunya hem vist que són moltes les persones i organitzacions que s’han mobilitzat en iniciatives de salvament, assistència humanitària i sensibilització social. Les institucions públiques i entitats socials s’han preparat per a l’acollida i integració de refugiats al nostre país. Els bisbes donem suport i encoratgem totes aquestes accions. Les nostres diòcesis, a través de Càritas i altres entitats catòliques, han ofert des del primer moment diversos equipaments i recursos per a l’acollida i, de fet, fa temps que atenen refugiats i ajuden a sensibilitzar l’opinió pública.

17 d’abril de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor: jo reconec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi.” (Jn 10,14)

En el Nou Testament, de manera especial en les cartes de Sant Pau, s’anomenen innombrables carismes i ministeris en les primeres comunitats. El ministeri eclesiàstic, d’institució divina, és exercit pels diferents ordres que des d’antic reben el nom de bisbes, preveres i diaques. De fet tots els batejats participen del seu sacerdoci comú dels fidels en ser ungits per l’Esperit com membres de Crist en el baptisme.

Els sacerdots són ungits en rebre el ministeri de l’ordre i és així com col·laboren de manera directa amb el bisbe, que els confia anunciar l’Evangeli, pasturar els fidels i celebrar el culte. Un servei tridimensional: el de la paraula, el dels sagraments i l’atenció o cura de la comunitat. Una funció que bàsicament es redueix a una funció profètica, litúrgica-cultural i pastoral en quant està al servei dels fidels. Però no s’edifica una comunitat sense una arrel central que estigui empeltada en l’eucaristia, on comença l’educació en l’esperit de la comunitat cristiana. Celebració eucarística sincera i plena per conèixer i conduir tant les obres de caritat, l’ajuda mútua, com una acció missionera vers les diferents formes de testimoniatge cristià.

Els diaques participen de la missió i de la gràcia del suprem sacerdot, d’una manera particular servint els misteris de Crist i de l’església, des d’un ministeri d’ordre inferior per la imposició de les mans feta pel bisbe. N’hi ha de casats i n’hi ha de cèlibes. Però ni els preveres ni els diaques es poden conferir a si mateixos la gràcia. Aquesta ha de ser donada i oferta. I així com els bisbes i els preveres reben la missió i la facultat de la potestat sagrada d’actuar -in persona Christi capitis- en la persona de Crist cap, els diaques la facultat és per servir al poble fidel de Déu en la diaconia, és a dir, el servei de la litúrgia de la paraula i de la caritat amb comunió amb el bisbe i el seu presbiteri.

La crisi de vocacions sacerdotals i consagrada a Déu en l’església és una realitat que patim avui. Una de les tasques de la comunitat eclesial, bisbes, preveres, diaques, famílies i educadors, etc. és de demanar a l’Amo obrers. Aquest diumenge del Bon pastor és un dia prou adient per pregar per les vocacions el ministeri i a la vida apostòlica en l’Església. Que els nostres pastors avui per avui homes i qui sap si algun dia dones, siguin sants, savis i compromesos per fer-nos avançar en el compliment d’estimar-nos els uns als altres.

Francesc Xavier de Dou

16 d’abril de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Celebració conjunta de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions natives sota el lema "Et mira amb passió”. És un dia perquè les nostres Esglésies assumeixin el compromís per les vocacions, com a do de l'Esperit Sant.
Una Jornada de pregària i cura pel discerniment, la maduració i el reconeixement públic de cada vocació

Dilluns, 18
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 19
Casal Sant Ildefons: Es comentarà la sortida de la setmana anterior i s’analitzarà què es pot fer per millorar el Casal

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 20

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 23

No hi ha activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de L'Esplai Sant Ildefons per coincidir amb la Festa de Sant Jordi

Diumenge, 24
Sessió de la Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

14 d’abril de 2016

Els bisbes de Catalunya ens parlen de l’acollida als refugiats

Un dels molts problemes que té pendent l’Església és la comunicació. Sap molt de greu que tot allò que és negatiu ocupi primeres pàgines en les diaris, per exemple tots els greus, inadmissibles fets de la pederàstia, - no em queixo, els fets són els fets- ara bé, tot allò de positiu de l’Església no té gaire ressò en els mitjans d’informació.

En tenim una prova en la nota que el passat dia 31 de març els bisbes de Catalunya van publicar sobre l’acollida als immigrants. Sap greu, perquè són moltes les persones que m’han interrogat sobre què deia i feia l’Església arran de tota la dramàtica situació que viuen tantes persones que, per culpa de la guerra, s’han vist obligades a desplaçar-se i han trobat les portes d’Europa, no tant sols tancades, sinó que sense cap mena d’escrúpols els obliguen a tornar al seu lloc d’origen o viuen en condicions infrahumanes en camps de refugiats, que més que camps de refugiats són camps de presoners, i encara que sembli exagerat, camps de concentració.

Doncs, bé, l’Església parla i actua. No hi ha setmana que el Papa Francesc no faci alguna proclama denunciant la situació dels refugiats. Fou ell qui posa en el mapa l’illa de Lampedusa, en el seu memorable viatge en aquest indret d’Itàlia, on intenten arribar (dic intenten, perquè molts moren en l’intent) milers de refugiats.

També a nivell de la nostra Església, són molts els esforços que es fan. Càritas Barcelona, la realitat que conec més de prop, ha destinat persones i mitjans per atendre als refugiats. Refugiats que en aquests moments no vénen dels que estan retinguts a Grècia i Turquia, degut a una mala gestió del Govern central, sinó que han entrat pel Sud d’Espanya i pels aeroports.

13 d’abril de 2016

Assemblea de la Comunitat al dilluns 18 d’abril

Aquest mes l’assemblea es traslladarà de dia per problemes d’agenda del ponent. Serà el dilluns dia 18 d’abril, a les 8 del vespre.

El tema que tractarem serà: Acollir els refugiats: Responsabilitat i solidaritat.

La ponència anirà a càrrec d'Eduard Sagarra, president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, i professor de la Universitat de Barcelona i ESADE.

12 d’abril de 2016

Catequesi per al temps pasqual

Dimarts de la setmana passada vam iniciar aquest petit cicle de quatre sessions sobre la Pasqua que du a terme Anton Ramon Sastre i que transmet el significat de conjunt de la pasqua més enllà dels diagrames catequètics obligats per parlar de cada un dels aspectes que es van succeir després de la resurrecció de Jesús. Tot és una sola cosa: mor, ressuscita, es fa present i ens dóna l’Esperit Sant. En això consisteix el Misteri pasqual.

La paraula misteri remet a una realitat que està més enllà de les possibilitats del nostre coneixement, però a l’escriptura i a la litúrgia, la paraula “Misteri”, molt abans que fer referència a les nostres capacitats d’entendre, fa referència a una realitat salvadora que es fa present. Per tant, no es tracta d’un concepte que indica les dificultats del nostre procés cognitiu, sinó que molt principalment és un concepte que designa una realitat peculiar, un fet original i salvador per a tota la Humanitat, que és únic i irrepetible.

11 d’abril de 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge vinent, 17 d'abril a les 12 del migdia.

El dissabte dia 16 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que es batejaran amb els responsables de la Pastoral de Baptismes, per preparar la celebració del dia següent.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

10 d’abril de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“M’estimes més que aquests?”

En el relat de l’Evangeli, Jesús s’aparegué novament a uns quants deixebles, en un moment en què estaven cansats i abatuts perquè no pescaven res malgrat feia hores que ho intentaven i no tenien res per menjar. Jesús, que aparentment és un desconegut, els diu: ”Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. Els deixebles fan el que Ell els diu i ja no poden treure la xarxa de tan plena de peixos. Després els convida a compartir els peixos, cuinats en unes brases i amb pa, que ha preparat Ell per esmorzar. Ningú no s’atreveix a preguntar-li qui és, però tots saben ja que és Jesús.

Ens mostra així Joan, que la intervenció de Jesús fa canviar les coses. Ens fa prendre consciència de la realitat, ens fa adonar que per negativa que sigui aquesta realitat, per difícils que siguin les coses, no podem restar aturats, hem d’actuar i si no ens en sortim, tornar-hi, sense defallir. I ens convida a compartir el que tenim.

Seguint amb el relat, Jesús, desprès d’esmorzar, pregunta a Pere: m’estimes més que aquests? Pere li contesta: sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo. I dues vegades més Jesús li pregunta: m’estimes? I el mateix li respon Pere, malgrat que l’havia negat tres vegades. Ara que Jesús ha ressuscitat, ara Pere mostra el seu amor a Jesús, qui li confia la missió d’esmerçar el seu amor en servir els altres -“Pastura les meves ovelles”, li diu les tres vegades- I acaba dient-li: -“Vine amb mi”.

Jesús interpel·la a cadascun de nosaltres i ens fa la mateixa pregunta: m’estimes? La nostra resposta ha de ser la mateixa que la de Pere: Tu saps que t’estimo. I t’estimo malgrat les meves febleses, les meves negacions, equivocacions, infidelitats, tu ho saps que t’estimo.

I la mateixa missió que a Pere, Jesús ens confia a cadascun de nosaltres: que manifestem el nostre amor a Ell amb amor a tots els altres, als més propers, als familiars, als amics, als veïns, coneguts i sobretot als necessitats.

A nosaltres també ens diu Jesús: “Vine amb mi”.

SEGUIM-LO, DONCS, SENSE POR.
Maite Cura

9 d’abril de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 12
Segona sessió de la Catequesi per al temps pasqual a càrrec d’Anton Ramon Sastre a les 7 de la tarda

Casal Sant Ildefons: Sortida per Barcelona. Visita al CaixaForum. Un dinar de germanor posarà fi a la sortida

Dissabte, 16

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 17
Jornada Mundial de Prègaria per les Vocacions

6 d’abril de 2016

Quatre mirades sobre la misericòdia. Quarta Conferència de Quaresma: Francesc Torralba "La misericòrdia: una mirada filosòfica"

La misericòrdia precisa d’un aclariment conceptual, és una paraula emprada per la riquesa semàntica que atresora, però misericòrdia no és un mot habitualment emprat, es parla més de solidaritat, amor, amistat, i en general s’identifica més amb la compassió. Aleshores la pregunta és, què significa? què implica? tenir misericòrdia o ser misericordiós. Hi ha unes condicions bàsiques per aplicar a la misericòrdia. En primer lloc la misericòrdia és una virtut no únicament cristiana sinó que també té una dimensió laica; té claus de lectura diferents. De la mateixa manera que la compassió no és una virtut exclusiva del budisme per més que hi ocupa un lloc preeminent i significa “patir amb l’altre”.

El mot és d’origen llatí cor-cordis, i això ja ens diu que és una experiència del cor, no de la ment, no del cap ni del pensament ni del raonament. El cor és allò que tenim que ens permet sentir emocions, i la paraula l’emprem en sentit figurat moltes vegades: “té un gran cor” o per contra “no té cor”. Allò que ens fa humans és tenir cor i allò que ens fa inhumans és no tenir-ne. Si seguim amb el mot veiem que té el prefix “miser”, misèria, que pot ser material o immaterial, fàcil de distingir, la material la pateix qui “no té”, que no té allò que és més palpable, més visible... casa, menjar, vestit, salut, etc., i la immaterial és aquella que no és veu però que se sent, que es pateix... l’angoixa, la depressió, la desesperació, la por, etc.

Dit això estem en condicions d’entendre la misericòrdia com la capacitat d’assumir en el propi cor la misèria de l’altre.

La paràbola del bon samarità planteja molts dubtes: diu que passen per davant del ferit tres persones, dues, tot i veure’l, passen de llarg i només s’atura el samarità, que és qui tindria més raons per no fer-ho. Com és possible la misericòrdia davant d’aquesta situació? Com és que només una persona s’atura? Com és que les altres dues passen de llarg i a més no tenen cap sentiment de culpa ni remordiment per haver-ho fet? Es pot dir que el samarità és l’arquetip o el model de la misericòrdia? En el fons és un enigma, sabem que no existeix un factor genètic, no hi ha un gen de la misericòrdia com hi ha gens responsables de que siguis alt o baix, amb un color determinat dels ulls, o fins i tot que tindràs una malaltia, com la trisomia 21 de la síndrome de Down entre moltes d’altres, etc. La misericòrdia no ve marcada genèticament. Hi ha, això sí, el “factor entorn” que sempre és decisiu en la configuració de la personalitat.

4 d’abril de 2016

Jornada Pro-vida

A partir de la valoració de cada ésser humà com un do de Déu, l’Església manifesta la seva postura a favor de tot el que sigui protegir la vida humana des de la seva concepció fins a la seva fi natural. Protegint, especialment, els més indefensos i febles, sobre els quals destacarà el Papa Francesc que «entre aquests febles, que l'Església vol tenir cura amb predilecció, hi ha també els nens per néixer, que són els més indefensos i innocents de tots »(Evangelii Gaudium, 213).

L'Església, que considera que, pel misteri de l'Encarnació, Crist s'ha unit d'alguna manera amb la vida de tot ésser humà (cf. GS, 22), es comprèn a si mateixa cada vegada més com el Poble de la vida i per a la vida (cf.Evangelium Vitae, 78-79), que ha de cuidar i promoure la vida humana. És una tasca que abasta tot el ventall de situacions per les que travessa la vida de l’ésser humà, que ha de ser acollida, educada i atesa en tot moment.

Sabem que en aquesta missió de promoció de la vida no estem sols, sinó que, en molts aspectes, ens trobem en oberta col·laboració amb persones i institucions que molt conscients, des de diferents perspectives, treballen també a favor de la cultura de la vida. Així mateix entenem que, en el si de la comunitat eclesial, la promoció i la posada en pràctica de l’Evangeli de la vida correspon de manera destacada al laïcat.

3 d’abril de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Molts cristians hem estat acostumats a sentir parlar, i a afirmar la Resurrecció del Crist, com quelcom donat per descomptat. I avui, el nostre món incrèdul ens retorna el caràcter inaudit del que diem. Però, ja en temps del Crist, la Resurrecció va sonar com una “quimera” i “xerrameca de dones”. A poc a poc, apòstols deixebles i moltes persones del poble, van anar creient que Crist havia ressuscitat, però sembla que no sense veure prodigis i senyals. “Si no li veig a les mans la marca dels claus...”(Jn.20, 25) Experiències significatives per a ells.

Els senyals dels que ens parlen els primers cristians van ser diversos. Uns, físics: “hem vist, hem tocat, hem menjat amb ell”. Altres, efectes mentals i espirituals d'aquelles experiències: de la por, de la covardia, de la malaltia, de la frustració i el sentiment de fracàs van passar a la pau, l'alegria, la salut, i la valentia per proclamar el que havien vist i el que havien viscut: que Crist és viu -no redi-viu, (tornat a la vida per tornar a morir després)-, sinó que viu la vida de Déu, que ja no mor mai més, que viu per sempre en Déu, i és preludi de la nostra vida en Ell.

“Feliços els qui creuran sense haver vist.”
(Jn. 20, 29) Sense haver-lo vist a ell, potser sí, però no sembla que sigui sense haver viscut alguna experiència significativa. “Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble....Tots recobraven la salut.”(Fets 5: 12). Va haver-hi senyals per a ells. I no trobarem avui senyals que ens portin a creure en allò increïble, la Resurrecció del Crist?

Per en Josep Cobo només tenim alguns “signes” i “petjades” de la resurrecció: el perdó dels sense Déu, dels que han estat abandonats per Déu, de les víctimes del nostre món (Auschwitz, Treblinka, El Salvador, els immigrants europeus rebutjats i maltractats, etc, etc), capaços, malgrat tot, de retornar bé, perdonar i estimar. Les dones salvadorenyes que donaren sang per salvar les vides dels soldats ferits que poc abans havien violat i matat les seves filles, o el fill d'un dels morts que va ser cremat a Treblinka, que va anar allà per perdonar l'Herbert Flos, l'encarregat de cremar-los a les fosses comunes.

Aquelles persones que van perdonar, van fer quelcom humanament impossible. “Perquè aquesta possibilitat, la d'un perdó sense mesura, no és una possibilitat de l'home” (J.Cobo). Quin és el nostre senyal, la nostra experiència significativa?

Santiago Quijano

2 d’abril de 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 5
Casal Sant Ildefons: Xerrada del Sr. Casanovas que parlarà sobre el Tango

Primera sessió de la Catequesi per al temps pasqual a càrrec d’Anton Ramon Sastre a les 7 de la tarda

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 6
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda. L'Esplai Sant Ildefons no té activitat al cau, perquè els monitors surten el cap de setmana per millorar la seva formació

Diumenge,10
Sessió de la Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

1 d’abril de 2016