Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de juny de 2016

Casal Sant Ildefons

El dimarts dia 5 a 2/4 de 6 de la tarda hi haurà un concert de guitarra clàsica a càrrec de la Sra. Immaculada Balcells.

La Junta Directiva informa que durant el mes de juliol hi haurà un berenar sorpresa.

El Casal es clourà el divendres dia 29 de juliol, romandrà tancat durant tot el mes d'agost i es tornarà a obrir el dijous dia 1 de setembre.


26 de juny de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Una de les tasques de la missió del Messies era reunir les dotze tribus d’Israel. El viatge de Jesús a Jerusalem passant per Samaria té la intenció d’unir el poble samarità i acabar amb la pugna que hi havia entre jueus i samaritans, bons i dolents, purs i impurs.

Segons ens diu Lluc aquest viatge va ser una decisió molt meditada i difícil. Jesús decideix pujar a Jerusalem a encarar-se a la institució. Però els deixebles –entre els quals destaquen Jaume i Joan que participen d’una ideologia violenta- modifiquen el missatge, la intenció de Jesús. Diuen que va a Jerusalem a prendre el poder, i això disgusta els samaritans. Fent camí per Samaria, Lluc ens presenta el nombrós grup de deixebles samaritans que seguien Jesús i els representa en tres postures. La primera vegada que vaig llegir les converses de Jesús amb aquests personatges vaig quedar francament molt colpida i sorpresa. Al mateix temps que trobava en Jesús un mestre, un amic fascinant i radical em preguntava com podia ser tan dràstic, insensible i gairebé inhumà? El que passava és que llegia les paraules de Jesús al peu de la lletra i amb el temps les he anat descobrint.

En aquest relat el primer i el tercer personatge s’autoconviden a anar amb Jesús. Al primer, Jesús li presenta les condicions del seu seguiment, que en definitiva és la llibertat de tot, de tots i de nosaltres mateixos. Per tant, es tracta d’un projecte de creixement personal, d’interiorització, de fidelitat i coherència per no deixar que al llarg de la nostra història allò que és inconsistent ens aclapari i es torni la nostra seguretat. El tercer, ell mateix assenyala el camí a seguir i posa les seves condicions. La resposta de Jesús és molt clara i evident: “no es pot llaurar la terra mirant enrere”. La dispersió, l’activisme desaforat no ens permet dedicar-nos a transmetre la vida i l’amor, nucli del regne de Déu. La vida s’ha d’afrontar amb esperança, i confiança mirant sempre cap endavant.

El segon, que és el personatge que està al centre, i per tant el principal, és cridat per iniciativa de Jesús: “vine amb mi”. Però aquest de seguida posa com a objecció el deure sagrat d’enterrar el seu pare. El pare és qui transmet la tradició, representa el passat. La resposta de Jesús ve a dir: no cal carregar el passat ni enterrar-lo, sinó disposar tot l’ésser, ment, cor i forces al servei de viure i d’anunciar la Bona Nova de Jesús i tota la resta anirà trobant el seu lloc. Si hem de parlar de radicalitat, crec que rau en això i no en abandonar els éssers estimats i trencar els nostres llaços afectius i familiars en nom d’un seguiment de Jesús.
Esther Bochita

25 de juny de 2016

Assemblea extraordinària del mes de maig: "Amoris laetitia" per Mons.Taltavull

Va tenir lloc el passat dissabte 21 de maig i va estar presidida i presentada per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, que ja fa uns anys que ens honora amb la seva presència.

Va parlar-nos de la darrera Exhortació Apostòlica del Papa Francesc “Amoris laetitia” “L’alegria de l’amor”. Un text, va dir, que no dóna receptes sinó que invita a la reflexió. Hi havíem posat unes expectatives que de fet ens han deixat a tots descol•locats. El seu pensament és molt elaborat a partir ja dels seus temps de bisbe de Buenos Aires, on tenia sis bisbes auxiliars, des de les seves homilies fins a les cartes als catequistes, es mostra sempre com un veritable pastor. Per això el ministeri del papa és eminentment un ministeri pastoral. L’objectiu que es marca el papa és el de guiar observant, escoltant, acompanyant, estimant i dialogant... cal parlar sempre amb generositat, compromís i paciència, i actuar amb proximitat, acompanyament i actitud d’acollida.

Als bisbes i als capellans els diu: acolliu, estimeu, acompanyeu i després integreu. El tracte és la primera carta de l’acollida. El divorciat no està excomunicat. Insisteix en la gradualitat de la pastoral tractant les coses en procés, no de cop intentant acostar-se i comprendre independentment de les situacions, en la línia del bon samarità. Dóna la impressió que els capellans no estan prou preparats per orientar les famílies i parla de conversió personal i conversió pastoral. S’ha d’actuar amb ardor apostòlic i la parròquia ha de desvetllar carismes i assignar funcions. El rector ha de tenir suficient carisme per veure-ho.

Va repassar diferents fragments del text de la presentació que el Cardenal Christoph Schönborn fa de l’Exhortació. En citem alguns fragments: Els documents de l'Església sovint no pertanyen a un gènere literari dels més assequibles. Aquest text del Papa és llegible. El Papa Francesc parla de les famílies amb una claredat que poques vegades es troba en els documents del magisteri de l'Església.

En l'ensenyament eclesial sobre el matrimoni i la família sovint hi ha una tendència, potser inconscient, a abordar amb dos enfocaments aquestes dues realitats de la vida. D'una banda hi ha els matrimonis i les famílies "normals", que obeeixen a la regla, en què tot està "bé", i està "en ordre", i després hi ha les situacions "irregulars" que plantegen un problema. Ja el mateix terme "irregular" suggereix que hi ha una clara distinció. Per tant, el que es troba al costat dels "irregulars" ha de donar per fet que els "regulars" estan a l'altra part. Sé personalment, a causa de la meva pròpia família, com és de difícil això per als que vénen d'una família "patchwork". En aquestes situacions els ensenyaments de l'Església poden fer mal, poden donar la sensació d'estar exclosos.

La lectura d’ Amoris laetitia és reconfortant. Ningú no s’ha de sentir condemnat ni menyspreat. En aquest clima d'acollida, l'ensenyament de la visió cristiana del matrimoni i de la família es converteix en invitació, estímul, alegria de l'amor en la qual podem creure i que no exclou, veritable i sincerament, a ningú.

És el discerniment el que fa de la persona una personalitat madura, i el camí cristià vol ser d'ajuda a l'assoliment d'aquesta maduresa personal: "no per formar autòmats condicionats de l'extern, telecomandats, sinó persones madures en l'amistat amb Crist. Només allà on ha madurat aquest "discerniment personal” és també possible arribar a un "discerniment pastoral", el qual és important sobretot davant "situacions que no responen plenament al que el Senyor ens proposa". D’aquest "discerniment pastoral" parla el vuitè capítol, un capítol probablement de gran interès per a l'opinió pública eclesial, però també per als mitjans.

22 de juny de 2016

Mn.Jubany presenta el nou llibre del bisbe Taltavull


El passat 15 de juny es va presentar a la llibreria Claret de Barcelona el nou llibre del bisbe Sebastià Taltavull “Els 7 dons de l’Esperit” que compta amb la col·laboració de Goretti Pomé, membre de la nostra comunitat, en els poemes-pregàries i en les il·lustracions pictòriques.

L’acte s’inicià amb les paraules del P.Ricard Costa-Jussà, provincial dels Claretians de Catalunya que afirmà que “aquesta obra és un encert i una bona eina pel treball personal i pel servei catequètic i la dinàmica de comunitats cristianes o grups de reflexió”. Segons el claretià, el llibre combina espiritualitat i art, i permet la trobada amb l’Esperit, que és l’eix vertebrador de la nostra fe, i que posant-ho en boca de Maria ens porta a dir “Facis la teva voluntat” o “Féu el que Ell us digui”.

Mn.Josep Maria Jubany, delegat de Pastoral Social del bisbat de Barcelona i rector de la Parròquia de Sant Ildefons va presentar “Els 7 dons de l’Esperit” destacant que “era un llibre que calia escriure’l” i que la seva redacció senzilla i elegant ens endinsa a la contemplació i coneixement de l’Esperit Sant i que ajuda a pregar. Segons Mn.Jubany, el llibre permetrà al lector adonar-se que l’Esperit està en el seu interior.

Pel rector de Sant Ildefons, creure porta al compromís però també a deixar-se transformar per l’Esperit i el que diferencia els cristians és ser revestits per l’Esperit Sant que és el que dóna les forces per arribar on sols arribaríem. El llibre ens fa veure que els set dons de l’Esperit és una forma esplèndida d’explicar que l’Esperit és el gran regal de Déu a la nostra vida, ja que si no l’acollim no serem unes persones noves i si l’ acollim serem l’home nou i la dona nova.

Segons Mn.Jubany, a primera vista pot semblar que aquest llibre no és cap tractat erudit perquè no té notes a peu de pàgina, però darrera de l’explicació de cada do hi ha un coneixement molt profund de la teologia espiritual. En paraules de Mn.Jubany, un altre gran encert del llibre és que les explicacions del bisbe sobre cada do es complementin amb les pregaries i les il·lustracions de Goretti Pomé, perquè per rebre els dons cal pregar i cal contemplar.

Pomé va explicar que des d’un primer moment li va interessar el projecte d’aquest llibre pel que representava col·laborar amb el bisbe Sebastià i per tal d’actualitzar llenguatges, sobre tot pensant en els joves. Goretti es va remetre a l’origen de la paraula Esperit, l’hebrea ruah, traduint-la com alè, com vent. Per tant, parlar de l’Esperit Sant és parlar d’allò que no veiem, però sentim, es mou i hi és. Es com el vent que fa dansar el borrissol dels pollancres amb la seva llavor: un vent que porta vida, que crea moviment, que no veiem però del que podem acollir els seus dons.
Els quadres del llibre , comentà Goretti, estan fets per emocionar l’espectador. No són descriptius ni narratius. Volen apel·lar més a les emocions i a les sensacions. Son rodons com a símbol de la perfecció, de la Transcendència, de Déu. El predomini del color blau és una referència a l’espiritualitat. La matèria, els gruixos i els elements tel·lúrics simbolitzen que l’Esperit és present al món. Els quadres tenen text per reforçar la importància de la Paraula de Déu, a la vegada que es proposen sinònims pels dons.

El poemes-pregàries van sorgir després de llegir el text de Mons.Taltavull, i són petites reflexions en forma de poemes que volen ajudar a l’oració.

Va tancar l’acte Mons. Sebastià Taltavull indicant que per parlar de l’Esperit hem de tancar els ulls i entrar dins del nostre interior, tot i que en una entorn dispers i que viu de l’exterior com en el que vivim resulta molt difícil. Pel bisbe auxiliar de Barcelona, l’Esperit ajuda a recentrar la nostra societat i la nostra vida, perquè Déu és amor. La presència de Déu a la nostra vida ens hauria d’ajudar a comprendre que podem ser molt feliços entenent-nos, estimant-nos, ajudant-nos, posant-nos disponibles els uns als altres.

21 de juny de 2016

La renovació del Consell Pastoral

En la darrera Assemblea del passat dia 13 -el resum de la qual publicarem més endavant- tal com especifiquen els estatuts de la comunitat va ser renovat un terç dels membres del Consell Pastoral. Després de tres anys de pertinença al Consell cessen reglamentàriament Josep Ignasi Jordi, Cristina Saurí i Carles Martí, als quals agraïm la seva dedicació i les seves aportacions al llarg d’aquest temps. No obstant això Carles Martí renova un any més la seva pertinença al Consell, pel seu apropament i seguiment dels grups d’escoltisme i esplai. A més d’ell, van ser presentats a l’Assemblea com a nous membres per als propers tres anys: Alegria Ripoll i Mercè Corbella, coordinadora de la Catequesi familiar, i falta encara un tercer membre, del qual no diem el nom, ja que en el moment de fer aquest full no havia confirmat la seva acceptació.


18 de juny de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

‘Qui diu la gent que sóc jo’

Diu la Carta de Pau als Gàlates d’avui : ‘Tots vosaltres per la Fe sou fills de Déu en Jesucrist…Ja no hi ha jueu o grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist’. Però si som un en Jesucrist, com és que sempre ens ha costat tant de dir qui és Jesucrist per nosaltres? Segurament tots nosaltres no ens atreviríem a donar la mateixa resposta que Pere li va donar a Jesús.

Quan volem explicar Jesucrist als altres, sovint ens quedem al nivell menys essencial: tothom sap i accepta que Jesús va ser una persona important històricament i espiritualment, però associar-lo als notables de la història és ridícul. Potser podríem dir que Jesús és el darrer, l’oblidat de la història, desconegut i rebutjat, però és el que sempre torna a la història i al cor de l’home. Jesús és potser la mirada neta de l’home pietós, potser l’home nou que ha viscut i ens transmet els valors de l’home nou que ha de fer el món nou. Potser també podríem dir que és aquell davant del qual no podem dissimular ni mentir perquè ens coneix millor que nosaltres mateixos. També podríem dir que és l’home ple de l’Esperit, paraula i fill estimat de Déu…segurament amb tot això encara seré imprecís i vague.

Permeteu-me que ho digui amb paraules de nen que expliquen millor que les meves el que hauria de ser Jesús per nosaltres: fa uns dies vam participar en el doble Sagrament de Baptisme i Comunió de dos nens sense pare ni mare, tutelats per la DGAIA, educats amb tota mena de dificultats per part d’una àvia maltractada pel seu marit i, segurament, pel seu fill, el pare d’aquests nens. Uns nens que una comunitat de monges i un vell capellà havien ‘adoptat’ d’alguna manera.

Quan el capellà els presentava els Sagraments i els parlava de Jesús, deien de forma absolutament natural: ‘Jesús és el nostre amic, el que ens fa somriure, el que ens acompanya a casa quan no estem bé i la ‘iaia’ tampoc. Si estem amb ell estem bé i sabem que tot anirà bé. Som feliços amb Ell’.

No sé si cal molta més explicació: Fe, confiança, compassió. Aquests són segurament els elements essencials per explicar Jesús, amb paraules d’uns nens de 7 i 9 anys. Segurament ho expliquen molt millor que nosaltres.

Lluís Sánchez Rissech

15 de juny de 2016

Francesc

Columna de Pilar Rahola publicada a "La Vanguardia" el passat 18 de maig

Queda temps i recorregut, però, si no es torcen les voluntats ni es multipliquen en excés els obstacles, és molt probable que el papa Francesc sigui el pontífex més important de la història vaticana. O, en tot cas, tan important con ho va ser Joan XXIII, amb qui haurà compartit el pòdium dels grans líders mundials. De moment, i malgrat que fa poc temps que està en tan summe càrrec, aquest argentí de formes amables i verb potent ha posat en perill els fonaments del poder eclesiàstic amb una càrrega de profunditat que és demolidora: recordar les arrels humils del seu apostolat. I encara que aquesta afirmació sembli de manual, convertir-la en exigència vital és, sens dubte, una autèntica revolució en el territori de la pompa, el poder i la porprada.

L'últim exemple, expressat en l'assemblea plenària de la Conferència Episcopal Italiana, parla per si sol. Després de demanar al clergat catòlic que abandoni totes aquelles propietats que no estan dedicades al culte, i d'exhortar-los a un estil de vida "simple i essencial", allunyat de "narcisismes i gelosia clerical" -ergo, allunyat de l'ambició de poder-, ha recordat que la figura del capellà ha de ser a prop dels humils, "en una caritat pastoral que els torna lliures i solidaris". És a dir, el papa Francesc demana a la cúria eclesiàstica una cosa mai vista: que torni al missatge de Jesús i visqui en conseqüència. I per això, repeteix, cal que deixin pel camí les riqueses acumulades...

Alhora, mentre dispara al cor de la corrupció sistemàtica que inunda les jerarquies eclesiàstiques, tot recordant l'apostolat bàsic de la seva fe, Francesc també ha tingut temps per obrir la capsa de Pandora del paper de les dones en els serveis eclesiàstics. De moment crearà una comissió per "fer més incisiu" el paper de la dona en l'Església del segle XXI, i això pot incloure batejar, casar i altres serveis fins ara exclusius dels homes. Fins i tot, amb més prudència vaticana que rauxa argentina, també està obrint alguna esquerda en la pètria posició catòlica sobre els homosexuals. És a dir, el papa Francesc ha decidit que no hi ha temes tabús a l'Església catòlica sinó qüestions per modernitzar, conflictes per resoldre i dogmes per revisar. I mentre revoluciona els fonaments vaticans, també exerceix de diplomàtic del món, en defensa dels principis de la tolerància i la llibertat.

Tot això sumat, si es consuma, serà la revolució catòlica més important des del Vaticà II, i en aquests temps de desconcert, idees zombis i populismes desbocats, urgeix un lideratge moral equilibrat i compromès, com el que Francesc planteja. Volia acabar amb una idea de resum, però és millor fer-ho amb un tuit que el mateix Papa va escriure fa pocs dies: "Estimats religiosos i religioses: Desperteu al món! Sigueu testimonis d'una manera diferent de pensar, d'actuar, de viure!"

Pur Jesús de Natzaret, tan antic que és revolucionari.

13 de juny de 2016

Presentació del llibre “Els 7 dons de l’Esperit”, art i espiritualitat

El proper dimecres 15 de juny a dos quarts de vuit del vespre, Mn. Josep Maria Jubany presentarà a la llibreria Claret de Barcelona (c./Llúria, 15) el nou llibre de Mons. Sebastià Taltavull, “Els 7 dons de l’Esperit” (Ed. Claret), que ha comptat amb la col·laboració pictòrica i poètica de Goretti Pomé, membre de la nostra comunitat.

En aquesta obra el bisbe dedica cada capítol a un dels set dons de l’Esperit Sant: saviesa, enteniment, ciència, consell, fortalesa, pietat i respecte a Déu. Tots ells consten d’una explicació del bisbe Sebastià, i d’un poema i un quadre de la Goretti.

Com en ell és habitual, Mons. Taltavull hi utilitza un vocabulari proper i planer, capaç de, en poques paraules, aclarir i actualitzar termes que amb el temps han anat agafant significats diferents. El bisbe Sebastià escriu des de la humilitat de la vivència i d’una pastoral propera, molt més que no pas des d’un pla teòric i llunyà. Tot i això no impedeix que el seu text tingui cites evangèliques per parlar de l’Esperit.

Per la seva banda, la Goretti hi aporta la visió artística i poètica a l’explicació de cada un dels dons. La seva experiència com a professora de Batxillerat Artístic i de Religió, i com a artista plàstica li permet utilitzar un llenguatge poètic i presentar uns quadres abstractes molt estudiats i treballats on cada símbol, cada color i cada paraula utilitzada té un perquè. L’aprofundiment en els seus poemes-pregàries i en les seves obres pictòriques possibilita una reflexió complementària i enriquidora a les paraules del bisbe.

“Els 7 dons de l’Esperit” neix de la voluntat conjunta d’un bisbe i d’una artista laica per posar al dia una sèrie de reflexions sobre l’Esperit Sant amb un llenguatge entenedor i innovador. Claret ha aconseguit editar una obra estèticament atractiva, tant pel seu format com pels quadres reproduïts, i a la vegada carregada de contingut profund.

Es tracta d’una obra adequada per diferents edats, des d’adolescents i joves a persones madures i d’edat avançada, ja que cadascú pot trobar sentit segons el moment vital en el que es trobi. Es un llibre que també agradarà a persones de diferents sensibilitats que busquin apropar-se a la reflexió de l’Esperit Sant, tant des d’una perspectiva teològica, com des d’una perspectiva pastoral, com des d’una perspectiva poètica o artística.

A la presentació del llibre hi seran presents els dos autors de l’obra i s’exposaran els vuit quadres que han servit per il·lustrar aquest treball.

12 de juny de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan entrem al silenci podem contemplar com en el transcurs dels nostres dies anem interpretant diversos personatges.

Algunes vegades anem de persones molt importants. Altres de savis que, malgrat reconèixer que de la VERITAT sols en sabem una petita part i que la resta és misteri, ens empenyem en ensenyar els nostres esquemes alliberadors i considerar-los indiscutibles. També hi ha dies que anem de víctimes, del que sigui. És una gran delícia anar de víctimes... o de dolents...

Si el silenci arriba a ser molt profund i continuat en el temps, podrem adonar-nos de tots i cada un d'aquests personatges i a poc a poc o de sobte retrocedir fins a la nostra consciència i allí trobem al qui no es pot anomenar perquè És. (ni ella ni ell)

L'Evangeli d'avui ens mostra amb tota claredat tot això:
Simó interpreta el personatge que s'ha apropiat d'ell. És fariseu. És un home important. Coneix molt bé la Llei, potser la compleix. Ha convidat Jesús possiblement amb ganes de saber però potser també amb una mica de malícia perquè no acaba de creure el que es diu d'Ell. Queda esverat quan veu entrar aquella dona, potser ell havia estat moltes vegades amb ella però en un altre lloc i potser d'amagat, l'únic que diu l'evangeli és que la coneixia. No crec que anés amb les robes d'exercir, deuria anar senzilla pel seu estat d'ànim.

I a la dona què li passava? Potser s'havia adonat del seu personatge i en sentir les paraules que Jesús anava dient sobre els pobres i els pecadors, s'havia vist a si mateixa i havia abandonat aquell personatge, havia entrat dins seu i des de la consciència s'havia trobat amb el que És. Si no, com ens explicaríem la compunció, els plors que potser eren de penediment i d'alegria fruit de l'agraïment, l'atreviment davant de tothom derramant el perfum preuat que potser el tenia per la seva feina d'abans. Si ens posem dins del moment podem contemplar que alguna cosa molt important havia passat dins d'aquella dona.

I Jesús? Li diu: això que et passa surt de tu. És la teva fe la que t'ha salvat. No sóc jo. Compara el comportament de la dona amb el de Simó i li fa veure a Simó per quin camí ella ha arribat a aquella situació. Jesús no interpreta cap personatge, viu des de el que És, per això pot veure més els sentiments, l'amor, l'agraïment d'aquella dona molt per sobre de si és bonica o si l'afalaga.

Què deuria fer Simó desprès? Seguir amb el seu personatge? I nosaltres?

Angelina i Josep Maria

11 de juny de 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar conjunta (Grups A i B) a partir de 3/4 d’11 del matí, per celebrar la cloenda del curs. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 13
Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Concert de castanyoles

Dimecres, 15
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

10 de juny de 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La celebració comunitària del Sagrament del Baptisme serà el proper diumenge 19 de juny a les 12 del migdia.

El dissabte dia 18 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que es batejaran amb l'equip de Baptismes per preparar la celebració del diumenge.
Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

9 de juny de 2016

Espai Obert de Cristianisme al Segle XXI

El proper dissabte 11 de juny a les 11 hores a la seu de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, tindrà lloc la darrera sessió d’aquest curs dins del cicle “Espiritualitat i Ecologia entorn de la Laudato si”. El tema porta per títol: “Com ho veuen els joves”, i anirà a càrrec d’un grup de joves coordinat per Joan Ramon Borrell.

8 de juny de 2016

Assemblea de juny

El proper dilluns 13 de juny, a les 8 vespre, tindrem la nostra última assemblea d’aquest curs.

Tal i com ens diu en Papa Francesc en la seva exhortació “L’alegria de viure”:

La parròquia no és una estructura caduca; precisament perquè té una gran plasticitat, pot prendre formes molt diverses que requereixen la docilitat i la creativitat missionera del Pastor i de la comunitat. Encara que certament no és l’única institució evangelitzadora, si és capaç de reformar-se i adaptar-se contínuament, continuarà essent «la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles». Això suposa que realment estigui en contacte amb les llars i amb la vida del poble, i no esdevingui una prolixa estructura separada de la gent o en un grup de selectes que es miren a si mateixos. La parròquia és presència eclesial al territori, àmbit de la escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l'anunci, de la caritat generosa, de l'adoració i la celebració. A través de totes les seves activitats, la parròquia encoratja i forma els seus membres perquè siguin agents d'evangelització.
(Papa Francesc. Evangelii Gaudium)


És final de curs i el moment oportú per fer una revisió de les activitats de la parròquia i també el de programar el curs vinent. A l’hora de fer-ho hem de tenir molt present el que ens diu el papa Francesc en la seva exhortació "L'alegria de l'Evangeli". Malgrat la vitalitat de la nostra comunitat i les moltes activitats que portem a terme tenim el perill de caure en la rutina i no ser prou creatius.

El consell Pastoral us fa una proposta, senzilla però que pot ser útil per donar un impuls missioner a la nostra comunitat. Se us convida a participar en una jornada de reflexió, a on, sense presses, tots pugueu aportar els vostres suggeriments.

En principi, aquesta trobada està prevista pel dissabte dia 8 d'octubre a Montserrat.

Per poder-la preparar adequadament us convidem a que en aquesta assemblea de final de curs del dilluns 13 aporteu els vostres suggeriments i plantegeu quines serien les qüestions i temàtiques de les que caldria parlar a la trobada d’octubre, ara com, quines activitats cal potenciar?, quines cal revisar per millorar?, quines caldria crear?, etc

Com veieu us proposem una revisió en profunditat.

Us hi convidem molt especialment perquè és important que tot el que decidim ho fem entre tots.


Cordialment,


El Consell Pastoral

7 de juny de 2016

Temps litúrgic

El passat 15 de maig amb la festa de la Pentecosta es va acabar el Temps Pasqual, no obstant això en anar seguida de dues festes cabdals com són la Santíssima Trinitat i el Corpus, hom té la impressió que el goig de la Pasqua continua, i de sobte ens tornem a trobar immersos en el Temps de durant l’any, que ens acompanyarà fins a l’inici de l’Advent l’últim diumenge de novembre.

Els temps anomenats forts de l’any litúrgic: Advent, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua ens fan viure amb molta intensitat el misteri de la humanitat de Déu, manifestada en el seu fill Jesús. El Temps de durant l’any ens invita a seguir més de prop la vida pública de Jesús, el seu tarannà, la seva relació amb el Pare i la construcció del Regne, sempre guiats per l’Esperit Sant Defensor que ens acompanya.

5 de juny de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Els joves ressuscitats

A la primera lectura d’avui una dona té un fill molt malalt; arriba Elies i li parla de Déu. El fill és mort i la dona es queixa a Elies perquè li parla molt de Déu però no li cura el fill. Elies el ressuscita. A l’evangeli d’avui Jesús torna la vida al jove fill de la vídua de Naïm. En els dos casos tant Elies com Jesús fan els miracles moguts per la pietat. El primer per la pregària i la confiança en Déu i Jesús per la seva divinitat.

Prop d’un ésser estimat que veiem que la vida se li acaba, hem resat al Senyor amb tot el fervor perquè el malat recuperi la salut i veiem que mor. Podríem pensar que aquí hi ha un greuge comparatiu. Com és que Elies pot convèncer el Senyor i jo -i tants d’altres- no? En el cas del jove de Naïm, visitat pel mateix Jesús, no feia falta cap pregària perquè Jesús és Déu.

Ben segur que Elies tenia més fe que nosaltres, que ens movem en un mar de dubtes i estem acostumats a què tot té una raó explicable. Poca gent creu en els miracles, però hi ha alguna cosa, alguna vivència molt significativa sense explicació: l’amor, l’amistat, la fe, la felicitat, la gratuïtat i tantes altres...

Són un misteri, com la resurrecció dels dos joves. Només cal tenir el poder de Jesús o la fe d’Elies per aclarir-ho tot. El primer poder ningú no el pot tenir i la fe d’Elies, almenys jo, no la tinc. La vida i la mort fan el seu camí.

“Heu mudat en joia les meves penes, Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre”.

Que sigui com diu el salm.

Àngel Oliva

4 de juny de 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. El grup tractarà el tema: Els primers Concilis de l’Església

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sarrià a la Parròquia de la Verge de la Pau a les 9 del vespre

Dimarts, 7
Casal Sant Ildefons: Excursió a les Caves Portell. Visita a Sant Martí de Tous (Anoia)

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar conjunta (Grups A i B) a partir de 3/4 d’11 del matí, per celebrar la cloenda del curs. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

3 de juny de 2016

Campanya de recollida d'aliments per a la comunitat de Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració.

Els moments en què vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques fins el dia 19 de juny.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

1 de juny de 2016

Premi Església Plural 2016 a “El Lloc de la Dona”

Aquesta institució que coordina Mar Galceran ha estat mereixedora del Premi d’Església Plural 2016. Els premis Església Plural reconeixen cada any una trajectòria personal o col·lectiva i un projecte d’acció social.

Recordem que Mar Galceran va ser una de les ponents de les darreres Conferències Quaresmals, organitzades pel CIC i la nostra parròquia, sobre la misericòrdia, on va parlar del tema "La misericòrdia: una mirada social", situant-la en el context de la prostitució que és la realitat en la que treballa, i que podeu tornar a llegir aquí.