30 de juliol 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Vanitat i més vanitat

En els textos bíblics d’avui hi ha tres qüestions que es relacionen, en l’Eclesiastès, “vanitat i més vanitat... tot és en va”. En la carta de sant Pau als cristians de Colosses, “cerqueu allò que és de dalt... feu morir allò que us lliga a la terra“ i en l’Evangeli de Sant Lluc “vigileu! Guardeu-vos de l’ambició de posseir riqueses, perquè si algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.

Ens agrada estar segurs, i és humà que així sigui. Tanmateix la qüestió rau en saber veure-hi clar. A vegades el que dóna sentit al nostre viure és l’estar pendents de les coses i béns que posseïm, les quals han de ser eines per usar però no valors absoluts en sí mateixes. Aquest és el risc que de vegades tenim.
Jesús no ens vol a tots com uns ascetes desarrelats del món en el que ens ha tocat viure. Espera de nosaltres, maldestres seguidors seus, que sapiguem posar l’accent de la nostra vida: lluny de la vanitat, cercant allò que és de dalt i guardant-nos de l’ambició del posseir.

Avui dia en el que Ignasi de Loiola va arribar davant Déu, tinguem present un dels seus pensaments més repetits: cal “en tot estimar i servir “. Perquè estimant i servint és la manera d’implicar-nos en la vida amb compromís vers els altres i a la vegada fer un constant entrenament de no deixar-nos atrapar per les coses materials, la qual cosa no significa indiferència i viure pensant solament en la vida plena, sinó avançar, tot posant l’accent en allò que perdurarà: estimar al proïsme.

Que sapiguem fer-nos rics als ulls de Déu.

Ignasi Garcia i Clavel


27 de juliol 2016

Unes reflexions en temps de vacances

Redacto aquest escrit el dissabte dia 16. En principi la meva intenció era desitjar bones vacances a tots els que llegiu aquest Full, però l'actualitat s'imposa. L'atemptat del dijous dia 14, a Niça, i l'intent de cop d'Estat a Turquia, són primera pàgina a tots els noticiaris, i també és motiu de preocupació la incertesa de com acabaran les negociacions per un nou govern a Espanya. I en un àmbit més proper, també la política a casa nostra està plena d'incerteses. I aquí cal afegir-hi la situació econòmica, que no acaba d'aixecar el vol, i fa dos dies que m'han comunicat que el centre d'internament d'estrangers s'ha reobert desprès d'alguns mesos tancat per obres. De res han servit les protestes ciutadanes, l'oposició de la majoria del parlament català, les gestions de l'Ajuntament de Barcelona. I ho deixo aquí, però són moltes més les notícies preocupants.

Tot plegat, no ha de ser cap obstacle perquè us auguri a tots unes bones vacances, i en la mesura del possible us desitjo que descanseu, que recarregueu piles.

Com diu l'Eclesiastès, hi ha un temps per a cada cosa, i l'estiu és un bon moment per distanciar-se del tràfec de cada dia, i mirar-se l'actualitat amb una certa perspectiva, i adonar-nos d'allò que és essencial i del que, tot i essent important, no és el més determinant en la nostra vida.

És un temps per gaudir de la família, amb uns horaris diferents de durant el curs es pot aprofitar per conviure més, per parlar amb calma, i fins i tot es relativitza l'esclavatge del rellotge, i es pot perdre el temps i badar.

Ara bé, les vacances, també es poden aprofitar per parlar de Déu als fills menuts, als néts. Així, si se surt fora, tant a la platja com a la muntanya, es pot ajudar als més petits que contemplin la bellesa de la creació, i sense fer masses estridències, recordar-los que tot és obra de Déu.

Si es visita alguna ciutat o algun poble, és normal que s'entri a la Catedral, a esglésies, o ermites significatives. Aquests monuments ens evoquen la fe dels nostres avantpassats, i també serà bo explicar que aquests edificis no són només unes construccions artístiques, sinó que són un lloc de pregària.

Si es coincideix amb algunes de les moltes festes majors, que durant el mes d'agost hi ha en els nostres pobles, serà bo que els fem adonar com aquestes festes van sorgir al voltant de la devoció a la Mare de Déu o algun sant. I no oblideu que una festa major ens evoca tradicions multiseculars, i formen part de la nostra riquesa històrica.

I també per als adults potser és un moment per llegir, per comentar amb amics les notícies, per anar formant-se criteri propi, sobre les diferents situacions que vivim en els nostres dies, i replantejar-nos quin ha de ser el nostre compromís amb la societat, amb l'Església.

Bon estiu, a tots, i guardeu-vos de la calor.

Josep m Jubany

25 de juliol 2016

XXXI Jornades Mundials de Joventut (JMJ) a Cracòvia

Del 26 al 31 de juliol se celebraran a Cracòvia (Polònia) les XXXIenes Jornades Mundials de la Joventut amb la presència del Sant Pare Francesc. El lema de les JMJ serà: “Feliços els misericordiosos, perquè obtindran misericòrdia”. (Mt 5,7)

Missa d'Obertura (dimarts, 26/7)

Presidida per l'arquebisbe de Cracòvia, Mons. Cardenal Stanisław Dziwisz. D'aquesta manera hom destaca el caràcter internacional de l'esdeveniment i es presenta a l'amfitrió: el país que alberga la joventut del món.

Cerimònia de l’Acollida del Sant Pare (dijous, 28/7)
És un moment de gran joia motivada per la presència del Vicari de Crist a la terra i de l'oració conjunta amb ell. La celebració consisteix en la Litúrgia de la Paraula i el primer discurs del Sant Pare. Aquesta cerimònia té caràcter internacional.

Vía Crucis (divendres, 29/7)
És la dimensió penitencial de la Jornada. La Creu de les JMJ és portada durant la processó: els joves caminen per la ruta indicada donant el testimoni de la seva Fe.

Vetlla amb el Papa Francesc (dissabte, 30/7)
És un moment molt intens d'oració i de trobament amb Crist dins d'un clima de gran reflexió però també d'alegria. Al capvespre del dissabte adoració al Santíssim.

Santa Missa Final (diumenge, 31/7)

Presidida pel Papa Francesc. És el moment més solemne de les JMJ i el moment culminant de tot l'esdeveniment. Durant l'Eucaristia el Sant Pare “envia als joves a tots els racons del món”.

En cloure l’acte, a l’hora de l'Àngelus, el Sant Pare tradicionalment anuncia el lloc i les dates de les properes Jornades Mundials de la Joventut.

23 de juliol 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

A molta gent avui dia els costa pregar tot i ser creients. Potser ens sentim massa autosuficients, capaços de resoldre les pregàries amb els nostres recursos. A vegades també creiem que Déu és massa llunyà per no ser escoltat.

Jesús ens ensenya a pregar Déu amb afecte i confiança, d’aquí que ens convidi a adreçar-nos a Ell amb una paraula sorprenent: Pare. Confiança, per cert, que ja es manifesta en l’intens amor a Abraham. Déu vol sentir-se estimat per tots nosaltres.
Jesús explica als seus deixebles que sovint li agrada sentir-se tractat amb delicadesa, amor i naturalitat.

Normalment ens adrecem a ell per demanar-li coses, encara que el més agraït seria donar-li gràcies per tot allò que tenim. Jesús ens ensenya a pregar d’una manera fàcil, primer demanant perdó per les nostres deficiències, després demanant-li alguns desitjos, i ens posa l’exemple de com un pare d’avui tracta al seu fill.

Pensem com avui dia els pares del nostre voltant tracten als seus fills amb una gran tendresa, fins i tot a vegades sembla que els tenen massa consideració.

L’Evangeli de Lluc ens recomana que tractem els altres no només amb educació sinó amb estimació, sobretot aquells que més ens necessiten.

Preguem al Senyor que vingui el seu Regne encara que vingui i ens calgui participar de la seva vida i la seva Creu. Que es faci la seva voluntat i que sapiguem viure amb plenitud la vida que tenim davant.

Senyor dóna’ns el pa que necessitem per caminar, ensenya’ns a ser agraïts i a compartir no allò que ens sobra sinó allò que tots necessitem. Tinguem molt presents totes aquelles persones que viuen fora de casa seva sense un lloc estable i acomodat a les seves necessitats.

Sabem que tu sempre estàs disposat a perdonar i a donar-nos la mà per aixecar-nos. Fes que sapiguem mirar al nostre voltant i sapiguem perdonar els que ens fan mal.
No permetis que caiguem en temptació que ens condueix al pessimisme i a la falta d’il•lusió, que la nostra actitud sigui davant d’aquest evangeli un motiu d’il•lusió, esperança i motivació.

Que aquestes vacances fem la vida agradable als del nostre voltant i que reconeguem en els més dèbils el rostre de Jesús.

Mireia Galobart

21 de juliol 2016

Temps de vacances

És molt agosarat parlar de vacances en uns moments de greus dificultats per a tantes persones, però n’és el temps i el cert és que molts de nosaltres en farem, i sens dubte que per a la majoria seran molt merescudes després de tot un any d’esforç i de treball. Hem de carregar piles com diem col·loquialment.

No ens oblidem, però, de totes aquelles persones, siguin o no de la nostra comunitat, per a les quals vacances simplement no existeixen ja sigui per motius de salut o perquè no tenen treball i molts ni possibilitat de tenir-ne.

En aquest any de la misericòrdia hem de tenir molt presents els malalts i els qui sofreixen com a conseqüència de tants i tants motius diferents. Agraïm als membres de la pastoral de la salut la tasca especialment compromesa que fan durant aquest temps. Hem fet un gran esforç de solidaritat amb els nostres germans més desvalguts, però queda molt per fer encara; confiem en les organitzacions que no tant sols no baixen la guàrdia en aquest temps d’estiu, sinó que la reforcen, Càritas ho fa, Intermon ho fa, el Banc d’aliments ho fa, totes les ONGs ho fan. Continuem mostrant-nos solidaris.

19 de juliol 2016

Grup de pregària

Abans d’acabar el curs, el Grup de pregària tindrà encara dues trobades, els dimecres 20 i 27 a l’hora habitual de 2/4 de 8 del vespre.

16 de juliol 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.

Extraordinari! Tots voldríem ser Maria, però si no hi haguessin Martes el món no funcionaria! O sí? Si ens prenem les paraules de Jesús al peu de la lletra, el món funcionaria sense cap problema, ja que les petites mil i una coses necessàries perquè la nostra condició humana funcioni no són gaire importants. Vaja, com sempre hi haurem de posar aquell sentit oriental que tant ens manca als d’aquest cantó de la Mediterrània.

Nosaltres entenem aquestes paraules de Jesús en un sentit més ampli, no tant per no haver de fer les petites coses diàries de supervivència, sinó més aviat el no deixar-nos emportar solament pel fer i donar-li absoluta prioritat. En un moment com el que estem vivint ens cal més que mai no deixar-nos endur pel fer. Ens cal llegir, ens cal mirar endins dels nostres cors i ens cal posar-hi la saviesa de Déu per no errar el camí a seguir.

Els psicòlegs d’avui diuen que tots hem de dedicar-nos un temps, encara que sigui molt curt, a nosaltres mateixos, a pensar, a reflexionar, a meditar, per no oblidar allò que veritablement és important i valuós; per poder actuar d’acord amb la nostra consciència; per no fer mal a ningú, per no aprofitar-se de ningú.

Creiem que Jesús no volia de cap de les maneres que solament Marta carregués amb les feines més feixugues. Però hagués pogut demanar a Marta que es quedés amb ells i en acabar el diàleg demanar a Maria que acompanyés a Marta per fer aquestes feines quotidianes. Per què no ho va fer? Potser per donar més força a la necessitat d’escoltar?

De la primera lectura ens crida l’atenció aquesta entrega incondicional i quasi irreflexiva d’Abraham i el reconeixement del Senyor sota qualsevol forma. Tant de bo tinguéssim cadascú de nosaltres aquesta habilitat, per veure a Jesús en cadascuna de les persones que sofreixen tots els horrors del món actual.

Preguem perquè Déu ens ajudi a ser una mica Maria, una mica Marta i una mica Abraham.

Julià i Rosa

15 de juliol 2016

De Bufanúvols a Xerpes marxem del dissabte 16 al dimecres 27 de juliol, però cada grup va a un lloc diferent per adaptar-se al que necessiten els infants a cada edat.

Els Bufes aniran a una casa de colònies que es diu Els Caus de Mura, al Bages, al poble de Mura. Faran moltes activitats i algun dia també alguna excursió. També per a molts d'ells serà la primera vegada que es banyaran en un gorg al riu!

Els Trenques acamparan tots els dies al terreny de Can Llimós de les Lloses, al Ripollès, una zona molt bonica i també plena de gorgs. I encara serà més especial perquè els últims 5 dies de campaments vindran a acampar amb ells els Mowglis! Faran activitats separades però compartiran l'espai. Els Mowglis, abans de trobar-se amb els Trenques, hauran fet una ruta caminant per la zona, dormint cada dia a un poble diferent. Al final hauran passat per: Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Santa Maria de Matamala.

Els Xerpes també faran ruta, però en bici! Marxaran al Delta de l'Ebre i els primers dies faran una part de la Via Verda (Aldover, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, Benifallet, Tortosa i Amposta); després ja podran descansar al Càmping de La Tancada a la punta del Delta, i podran banyar-se a la platja!

Els Apostrofats, com que és el seu últim any d'esplai com a nens/es, fan un viatge més especial, aquest any a Polònia! Tot el curs han estat recaptant diners per a poder pagar-se les despeses i per això ara ja són fora (del 2 al 13 de juliol). Quan tornin tindran dos dies per descansar i desfer la maleta, i ràpidament ja hauran de tornar a marxar per fer d'intendents, repartits en els altres grups de l'Esplai.

Els desitgem a tots que gaudeixin d’aquesta experiència que significa trencar la rutina del dia a dia del curs i que puguin veure complerts els seus objectius.

13 de juliol 2016

Assemblea fi de curs

Ja és costum que l'Assemblea de fi de curs tingui un caire deliberatiu, això és, no hi ha ponent, i es convida a tots els assistents que aportin els seus suggeriments. El tema sempre és alguna qüestió que afecta la dinàmica de la comunitat. Pròpiament parlant, és la trobada mensual que millor respon al nom d'assemblea. I també es presenten els nous membres del Consell Pastoral, i s'agraeix la bona feina dels qui per estatuts, acaben.

Enguany hem celebrat aquesta trobada el dilluns dia 13 i el tema fou proposat pel Consell pastoral, qui prèviament en la carta de convocatòria ens deia entre altres coses:

El consell Pastoral us fa una proposta, senzilla, però que pot ser útil per donar un impuls missioner a la nostra comunitat. Se us convida a participar en una jornada de reflexió, on, sense presses, tots pugueu aportar els vostres suggeriments. En principi, aquesta trobada serà el dissabte dia 8 d'octubre a Montserrat. La realització d'aquesta trobada, cal que sigui preparada, i us convidem a tots a fer-ho en l'assemblea del dia 13. En aquesta trobada, cal que porteu els vostres suggeriments, i plantegeu de quines qüestions i temàtiques caldria parlar en la trobada del mes d'octubre. Quines qüestions i activitats cal potenciar, quines activitats cal revisar per millorar-les i quines activitats cal crear.


Mn. Josep m, en nom del Consell en feu la presentació. A partir d'aquest moment s'obri un debat, on els assistents amb gran llibertat d'esperit i també amb molta creativitat, exposaren els seus suggeriments. Fou molt interessant, perquè no tan sols s'interessaren per la sortida proposada pel mes d'octubre, sinó que també aportaren algunes idees per dinamitzar la comunitat. Així es proposà: Que es formés algun grup de gent gran on els membres poguessin reflexionar a la llum de l'evangeli sobre la seva vida. S'ha de fer conèixer més les activitats de caritat que es realitzen en la comunitat.

12 de juliol 2016

Campaments dels Escoltes

L’Agrupament Escolta Joan Maragall informa de les dates i el lloc on estarà de campaments d'estiu cada unitat de l’Agrupament:

Pioners i Caravel·les de l’ 1 al 13 de juliol a Sardenya (Itàlia)
Rangers i Noies guia del 3 al 15 de juliol a Estaron (Pallars Sobirà)
Llops i Daines del 4 al 14 de juliol a Cerbi (Pallars Sobirà)
Castors i Llúdries del 8 al 14 de juliol a Cerbi (Pallars Sobirà)


09 de juliol 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Per a mi, qui són aquests altres?

Un mestre de la llei pregunta a Jesús: I per a mi, qui són aquests altres? El Senyor com a bon pedagog, no perd el temps amb disquisicions sobre els diferents tipus de proïsme. La resposta és la paràbola coneguda com la del " Bon samarità".

La demanda del mestre de la llei té una gran actualitat. El lletrat desitjava escoltar per part de Jesús una classificació de proïsmes, quins eren els més propers, i per tant a quines persones hauria d'estimar i cuidar més i a quines no n'estava tan obligat. És la temptació de tots els temps. Segur que actualment la qüestió no la formulem amb la cruesa en què la llegim en el relat evangèlic, però tots hem escoltat expressions com: " primer els de casa", o quan veiem persones soles, desemparades, vivint en precarietat, no els atenem, tot justificant-nos que ja existeixen els serveis socials per atendre'ls i ajudar-los. Segur que no restem indiferents davant del dolor dels altres, i sovint sorgeixen en nosaltres sentiments de llàstima, però aquí queda tot. I l'únic que encertem a dir és: pobres, que malament viuen, i fins i tot podem exclamar amb to de protesta: no hi ha dret. Però d'aquí no passem.

Per posar un exemple escandalós de rabiosa actualitat, dia si i dia també, ens assabentem del drama dels refugiats. Quan veiem les notícies per TV ens indignem, potser és motiu de conversa, però aquesta indignació no es tradueix en accions ja que els protagonistes d'aquesta tragèdia són els altres. No els coneixem, estan lluny, parlen altres idiomes i tenen una altra cultura. I els "entesos" ens diuen que tot és molt complicat., i aquí ens comencen a parlar de teories econòmiques, de la situació geopolítica, de la seguretat, etc. etc.

La lectura contemplativa de la Paràbola del Bon samarità ens fa pujar els colors a la cara. El sacerdot i el levita passen de llarg. No ho sé, però m'imagino aquest dos personatges en el temple, comentat amb el seus companys aquest fet, i fins i tot formulant alguna protesta, perquè l'autoritat no protegeix prou bé els camins. El samarità no sap de lleis, ni té bones paraules, però té cor. Actua de forma que pot semblar molt primària, però efectiva. Sap que aquell home, que no coneix el seu nom, necessita algú que el socorri. No es pregunta quines complicacions li portarà el fet d'atendre'l. S'implica totalment, fins i tot li paga despeses. La paràbola del samarità, no és una pàgina més de l'Evangeli, és la clau de volta de tota la vida cristiana. Vetllar per l'ortodòxia és important, fer plans d'evangelització és bàsic, però res no té sentit, si no atenem al que està a la vora del camí. Aquests són els altres.

Josep m Jubany

08 de juliol 2016

Anem entrant en el silenci

A mesura que anem fent anys anem entrant en el silenci, com ja sabeu, perquè la memòria es va debilitant i costa portar el fil de la conversa. Parlem amb moltes interrupcions, ja que citar se’ns fa molt difícil, i fins i tot noto que d’una pel·lícula que he vist fa poc, a part d’oblidar-ne el nom, no recordo l’argument fins que algú no m’ajuda, i aleshores diem aquella frase: “Recordes quan parlàvem seguit?”, perquè el seguit se’ns fa dificultós.

Sí que podem explicar batalletes del passat, que és el que ens ha quedat gravat, però no podem abusar perquè el nostre entorn es cansa, i sobretot els nostres fills, que van dient: “Això ja ens ho has explicat.” Aleshores penso que és el moment de viure intensament el present i gaudir-lo, ja que després feina tindrem a reproduir-lo, i com que la vida està feta de l’enfilall de moments presents, això és bo.

El mateix em passa amb la lectura. Sento un gran plaer i interès quan sóc a dintre el llibre, però les dificultats arriben a la postlectura, quan vull reproduir detalls que ja han fugit, i aquí sí que podem aplicar la frase “tempus fugit”; amb el temps ha fugit el contingut que ens va omplir el temps en aquell moment.

Aquest envelliment de les neurones de la memòria és una realitat que hem d’acceptar de bon grat i paciència, ja que no hi ha altre remei, de la mateixa manera que es va envellint tot el cos que jo vaig anomenar fungible en un cert moment. És veritat que hi ha persones que tenen un procés procés més lent, perquè han treballat molt la memòria per la seva professió o perquè tenen un envelliment retardat. Però el que se’m fa evident és que al meu entorn veig que les persones de la meva edat i algunes més joves parlen com jo, i a vegades m’atreveixo a dir-los: “Ja m’agrada que et passi i perdona.” No vull pas mostrar una falta de caritat cap a l’altre, però així et sents com tots, fent un camí similar, i no et sents diferent ni acomplexat. També compartim amb la gent de la nostra edat un ensordiment progressiu, que moltes persones resolen amb aparells per a la sordesa.

06 de juliol 2016

Refugiats, petició al Parlament Europeu

Eduard Sagarra, ponent a l’Assemblea del mes d’abril sobre la responsabilitat i solidaritat en l’acollida dels refugiats, ha endegat una acció per fer arribar una petició al Parlament Europeu, al Ombusdsman Europeu i a la Comissió , demanant explicacions en la nostre qualitat de ciutadans de la Unió Europea : peti-secretariat@europarl.europa.eu

Hom s’hi pot adherir a la petició via email, directament o enviant una petició individual al Comitè de Peticions del Parlament ( https://petiport.secure.europarl.europa.eu/petitions/es/main ).

Per adherir-se a la seva petició es pot fet servir el següent encapçalament (en català o en castellà):

“Los abajo firmantes nos adherimos a las peticiones formuladas al Parlamento Europeo, Ombudsman Europeo y Comisión Europea, de fecha primero de junio y cuyo primer firmante es Eduard SagarraTrias , relativo al trato dispensado por la UE a los Refugiados.”

A la Secretaria de la nostra comunitat es recullen plecs de signatures on figura nom, DNI o Passaport i signatura de la persona (si es vol també el email per notificacions) de qui s’hi adhereix .

La petició diu:

05 de juliol 2016

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

Aquest diumenge 3 de juliol, ben a prop de la festa de Sant Cristòfol, hem celebrat la Jornada de responsabilitat en el trànsit amb el lema: “Benaventurats els que són misericordiosos”.

L’accidentalitat als nostres carrers i vies de circulació malauradament no minva i tots en som responsables, vianants, ciclistes, motoristes, conductors de vehicles i altres artefactes que darrerament envaeixen impunement els carrers, com són els patins, patinets i “skates” que van a tota velocitat per carrers amb fortes baixades sense respectar semàfors vermells.

Qui no ha tingut un ensurt alguna vegada? La nostra responsabilitat és molt gran perquè ens juguem la vida de moltes persones, i no solament la vida sinó també les greus seqüeles de molts dels accidentats. Morir atropellat per una bicicleta sembla fins i tot ridícul, però a Barcelona tenim ben recent el cas de la Muriel Casals i de dues persones més en poc temps de diferència que han tingut el mateix destí.

Ens cal un canvi de mentalitat a l’hora de posar-nos a conduir qualsevol mena de vehicle. De fet sembla que la nostra personalitat canviï en entrar a la voràgine circulatòria de la ciutat i les carreteres; ningú cedeix de bon grat el pas a ningú, ben al contrari ens tallem el pas els uns als altres sempre que podem; el sentiment del “jo primer” ens domina i si no el podem exercir gesticulem aïrats i protestem fent sonar impertinentment el clàxon.

Bon lema el d’aquesta jornada, si el nostre comportament al volant fos misericordiós ens mereixeríem el qualificatiu de benaventurats.

02 de juliol 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Els textos d’avui, d’una rica varietat, no ens ofereixen sols un parell de temes principals com a enllaç de les tres lectures, amb el salm responsorial, sinó que, com en bastants dels diumenges de durant l’any, on som ara, els textos solen suggerir-nos temes diversos. No com succeeix, en canvi, en molts altres diumenges (sobretot dels cicles d’Advent, Quaresma, Pasqua ...), d’una unitat temàtica més manifesta. Així, el text d’Isaïas ens presenta Jerusalem com a ciutat de pau, recuperada, rica, que dóna als qui l’estimen accés a les seves riqueses, les seves delícies, que consola i amanyaga com una mare. I el salm responsorial, el salm 65, és un cant de lloança a Déu, que proclama les seves obres admirables, el que ha fet pel seu poble, i acaba dient: “Beneït sigui Déu: no ha refusat la meva súplica ni m’ha negat el seu amor i misericòrdia” (Sl 65, 20).

I Pau, al final de la carta als gàlates, es gloria de la creu de Crist. És per ella que està crucificat per al món i porta en el seu cos les marques del sofriment de Jesús. No compta per a res ser circumcidat o no, sinó que som una creació nova. Que ens davallin la pau i la misericòrdia, i la gràcia del nostre Senyor Jesucrist. I l’evangeli de Lluc, continuació del fragment del diumenge passat, parla de la missió dels setanta-dos deixebles i del seu retorn. Jesús els envia, de dos en dos, com anyells enmig de llops. No han de portar res de més ni entretenir-se saludant ningú. En entrar a una casa, han de dir: “Pau en aquesta casa” (Lc 10, 5). I proclamar: “El Regne de Déu és a prop” (Lc 10, 9 i 11). Si no els acullen, han de deixar-los, espolsant-se-la, la pols dels seus peus. I després, quan retornen, Jesús els diu que no s’alegrin de sotmetre els esperits, “alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel” (Lc 10, 20).

D’aquesta tria de temes, que no és pas completa, voldria escollir-ne dos, que són a dos o tres dels textos. Primer, el consol (Is) que, com a mare, Jerusalem ens dóna com a fills, consol fruit de l’amor i misericòrdia (Sl i Ga), de Déu, però que també han de ser de part nostra. Segon, remarcant-ne la freqüència (Is, Ga i Lc), la pau, que no només és absència de guerra, sinó que aquí implica santedat, justícia divina. I, com a final, l’alegria, perquè ens és a prop el Regne de Déu i tenim els noms inscrits en el cel.

Jordi Cors

01 de juliol 2016

Trobada del Grup de Pregària

El Grup de Pregària que habitualment es reuneix els dimecres al capvespre per gaudir d'una estona de silenci i de pregària farà la seva última reunió el dia 6 a 2/4 de 8 del vespre per donar pas a l'estiu. La trobada tindrà un aire de comiat i serà més informal que les trobades que s’acostumen a fer.