30 de setembre 2016

Inici de les reunions del Grup de Reflexió Bíblica

Benvolguts/des: Em complau convocar-vos per la primera sessió de “reflexió bíblica” d’aquest curs que s’inicia.

Espero que les vacances i l’estiu us hagin provat força.

La primera reunió serà el dimarts 4 d’octubre.

Com ja és costum, tindrà lloc a la sala del segon pis de la Parròquia.

L’horari serà l’habitual, de les 19,15 hores fins a les 20,15 hores aproximadament.

Mn. Josep escriu:

Estimades i estimats participants en el Grup de Reflexió Bíblica.
Aquest curs continuarem comentant Mc 4, 35-41, un “vendaval” que s’abat també sobre les esglésies i la nostra societat tan cofoia dels grans avenços tecnològics, però tan poc conscient del canvi que s’està produint. Continuarem amb dues grans descripcions, primer de la Situació desesperada del paganisme, i després, de la Situació límit tant del judaisme creient com de l’institucional. Ens hi veurem retratats? Us esperem per comentar-ho tots junts.

Feu-ho conèixer a tots els que considereu que puguin estar interessats en la nostra activitat, donant-los una butlleta d’inscripció que prego que ompliu i entregueu abans de la sessió del 4 d’octubre

Fins aleshores. Salutacions,


Pere Rius

29 de setembre 2016

Homilia de Mn.Josep Maria Jubany en l'Eucaristia prèvia a la primera reunió del Consell Pastoral (18 setembre 2016)

Amics,

Gairebé acabat l'estiu, quan ja els infants i adolescents han tornat a l'escola, fet que normalitza la vida de moltes famílies, la nostra comunitat es disposa a reemprendre les activitats de la comunitat. Acabada l'Eucaristia es reunirà el primer Consell Pastoral d'aquest curs i en ell intentarem fixar els objectius i prioritats de la nostra comunitat.

En la convocatòria que han rebut els membres del Consell Pastoral figura com encapçalament aquestes paraules:

L'any passat se celebraven els 50 anys de la cloenda del Concili Vaticà II. El 7 de desembre de 1965 el Papa Pau VI pronuncià el discurs de clausura. Entre altres idees digué, referint-se al Concili tot just acabat: “Tota aquesta riquesa doctrinal no mira més que una cosa: servir l’home. Es tracta de tot l’home, qualsevol que siguin la seva condició, la seva misèria, les seves necessitats. L’Església s’ha proclamat, es pot dir, la serventa de la humanitat.” Mig segle després, la nostra comunitat, amb totes les seves limitacions, té la missió de servir a l'home i dona contemporanis. La nostra missió és com servir a la nostra comunitat, tot celebrant l'Eucaristia, contemplant la Paraula de Déu, exercint la caritat, testimoniant la nostra fe en Jesucrist.

Heus ací la finalitat de totes les nostres activitats, a nivell celebratiu, catequètic, social, cultural; servir a les persones concretes. No podem oblidar el que l'autor de la primera carta a Timoteu ens diu avui en la segona lectura: Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.

I hem de servir a la humanitat, no de forma genèrica, sinó tenint molt present a cadascuna de les persones que tenen relació amb nosaltres: les que assíduament participeu de la vida de la comunitat, les que vénen ocasionalment per celebrar les eucaristies exequials o alguns dels sagraments; les que assisteixen a les nostres catequesis; les famílies i infants que formem part de l'esplai i escoltisme; les que vénen a demanar ajut econòmic, d'aliments o a la recerca de feina; les persones grans o malaltes que se'ls visita a casa seva, i a les residències d'ancians o als hospitals. Són persones diferents, que tenen noms i cognoms, i sobretot esperances i temors.

Som conscients de la nostra precarietat de béns materials, ens hem de fer nostres les paraules pronunciades per Pere, en els fets dels Apòstols: no tenim or ni plata, però sí que tenim un tresor que l'hem de portar com gerres de terrisses, la nostra fe amb Déu.

28 de setembre 2016

Xè Congrés de Cristianisme al Segle XXI

Aquest Congrés que, sota el mateix títol genèric que el cicle d’Espai Obert, “500 Anys de la Reforma de Luter: Implicacions Històriques i Religioses” es desenvoluparà els dies 17, 18 i 19 de novembre de 2017, té com a convocants:

- Cristianisme al Segle XXI.
- Església Evangèlica Espanyola.
- Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, AUDIR.
- Centre Ecumènic.

El programa detallat del Congrés s’anunciarà oportunament.

Amb aquest Congrés es clourà el cicle que haurem dedicat a l’anàlisi de les causes i les conseqüències de la Reforma Protestant, cicle que es va iniciar amb la participació de Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d’Estiu el passat mes d’agost, i de la qual vam donar una àmplia ressenya en el Full Informatiu de la setmana passada.

27 de setembre 2016

Espai Obert

Avancem el calendari del cicle de sessions d’Espai Obert per al curs 2016-2017 sota el títol genèric “500 Anys de la Reforma de Luter: Implicacions Històriques i Religioses”, que organitza l’Associació Cristianisme al segle XXI.

15 d’octubre: La Reforma: un origen comú i una mirada al futur,
Joel Cortès, protestant i Jaume Botey, catòlic.

26 de novembre: Les “reformes” abans de la “Reforma”,
Lluís Busquets, escriptor

21 de gener: Les Reformes, conflicte religiós, conflicte cultural o conflicte polític?
Lluís Duch, monjo de Montserrat.

11 de març: La vivència psicològica del “pecat” des del protestantisme,
Víctor Hernàndez, pastor protestant i psicòleg.

6 de maig: Les “Cantates” de Bach, expressió de la pietat protestant al barroc,
Elías Cortès, protestant i Lluís Saumell, catòlic, musicòlegs.

10 de juny: Història del protestantisme als Països Catalans,
Josep Lluís Carod Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la UPF.

Totes les sessions d’Espai Obert tindran lloc a les 11 del matí dels dies indicats, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13, xamfrà amb carrer Casp.

26 de setembre 2016

Ramon M. Nogués aborda una espiritualitat no patològica amb 'La salut espiritual'

Aquests dies ha arribat a les llibreries "La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental" (Fragmenta), el darrer títol de Ramon M. Nogués, on aporta algunes reflexions a propòsit de la recerca de l'espiritualitat. El P.Ramon M. Nogués és catedràtic emèrit de biologia a la UAB i autor de diverses obres sobre ciència i religió, i ben conegut i estimat a la nostra parròquia.

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d'alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra. Aquesta perspectiva creativa de l'espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.

Aquest llibre aporta algunes reflexions sobre la necessària, luxosa i enriquidora recerca de l'espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d'aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l'espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.

El P.Nogués combina el màxim rigor científic (ho prova l'àmplia i actualitzada bibliografia amb què compta el llibre) amb una gran claredat expositiva.






25 de setembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Des de l’abisme clamo a vós, Senyor


Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.


La fossa immensa que un cop morts separa el ric del pobre Llàtzer m’ha fet pensar de seguida en aquest cant que tantes vegades enriqueix les nostres Eucaristies.
Certament és un abisme aquesta fossa immensa que fa impossible que Llàtzer amoroseixi, ni amb una gota d’aigua, la llengua d’aquell ric anònim que ara sofreix turment, i que en vida ni tan sols va parar atenció a la presència d’un Llàtzer nafrat al portal de casa seva.

La continuació del relat de Jesús és encara més penosa, perquè sembla tancar la porta a tota esperança, ja que Abraham no pot atendre cap de les demandes que li fa aquell ric, que ara que està vivint una realitat que desconeixia, pateix pels seus cinc germans que encara viuen perquè es converteixin.

L’evangeli és l’evangeli, i no seré pas jo qui el qüestioni, però aquest Jesús que parla així no s’assembla al Jesús d’altres passatges de l’evangeli i que ha donat la vida a la creu per salvar la humanitat sencera. No ha servit de res això?

Què separa el ric del pobre? el just del pecador? l’amo de l’esclau? el fort del feble? el vanitós de l’humil? la inclemència de la mansuetud? Doncs la cosa més senzilla del món, la misericòrdia, i Jesús per sobre de tot és la misericòrdia en persona, s’apiada de tothom, passa pel món fent el bé, guareix els malalts, torna la vista als cecs, els paralítics tornen a caminar, ressuscita morts, perdona els pecadors i menja a la mateixa taula dels cobradors d’impostos.

Vull entendre..., necessito entendre..., que la misericòrdia de Déu ens acollirà a tots per igual, que no ens veurem mai turmentats com aquest ric que suplica misericòrdia perquè en el fons d’aquest relat hi rau el pecat, una paraula buida de sentit avui en la vida de moltes persones, i sense la remissió dels pecats res no és possible. La necessitat de conversió és el que es desprèn d’aquesta penosa història.

Josep Maria Lari

21 de setembre 2016

La Mare de Déu de la Mercè una festa genuïna de Barcelona

La Mare de Déu de la Mercè és invocada pels barcelonins, i cada any la ciutat de Barcelona celebra la seva festa major aquesta setmana.

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè va unida al record històric de la fundació de l'Orde Mercedari, instituït per al rescat dels captius, i inspirada, segons la tradició, per la mateixa Mare de Déu a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, el Conqueridor.

Era el segle XIII, molts cristians eren captius dels musulmans, i ells invocaven la Verge pel seu alliberament, i la Verge els va escoltar fundant l'orde dels mercedaris, els quals, a més a més dels vots de pobresa, obediència i castedat, hi afegien un quart vot, el de quedar-se en lloc dels captius, si la seva fe trontollava i en tenien una greu necessitat.

El seu primer temple a Barcelona va ésser edificat pels mercedaris, prop del mar, l'actual imatge és del segle XIV i el temple del segle XVIII. Aquesta imatge fou solemnement coronada pel bisbe de Barcelona Jaume Català l'any 1888. Vint anys abans el Papa Pius IX l’havia proclamat patrona de la ciutat ...

“pel fet d’haver-se dignat Nostra Dona Santa Maria descendir a Barcelona, no pas com a capitana esforçada de cap llinatge de tropa, sinó com a suavíssima redemptora de captius i d’haver ensenyat a acomplir tal redempció, no precisament matant moros, sinó comerciant amb ells civilment, amb dignitat, i en tot cas, si així calgués, donant-se els seus fills de la Mercè en rescat dels que gemegaven en les presons de la moreria".

(Del llibre de Nostra Senyora de la Mercè, del pare Miquel d’Esplugues).

17 de setembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

“Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”, ens recorda avui l’evangelista Lluc (Lc 16,13).

La nostra fe mai no accepta ni trampes ni martingales, prou que ho sabem. Podrem enganyar als qui ens envolten, però enganyar-nos a nosaltres mateixos mai no ens serà possible si som un xic seriosos i estimem un xic la veritat. O som mentiders o som lleials: no hi haurà un altre camí possible si és que no volem persistir en l’engany.
És això que sempre haurem de tenir ben clar: no som ni serem mai perfectes però, malgrat tot, cada dia podrem acostar-nos-hi superant la nostra pobresa i la nostra petitesa. La pregària, la meditació i la bona voluntat ens ajudaran, ben segur, a superar el nostre orgull o la nostra neciesa, però mai no n’hi haurà prou si confiem només amb la nostra pregària i bona voluntat.

Només la il•lusió i un petit esforç podran ser les nostres eines. Amb humilitat, és clar, car la supèrbia faria malbé el nostre humil i agosarat intent. Sabem que no podem servir alhora Déu i el diner perquè els camins són prou diferents. Així ho hem d’entendre i de practicar amb humilitat i pobresa d’esperit. Com ens ensenyà Francesc d’Assís, caminem aquest bell camí descobrint la gran riquesa que ens permet de contemplar la grandesa de Déu amb gran simplicitat.

Què poc que ens ajuden els diners i els vestits que utilitzem i les mansions on habitem. Com podrem explicar als germans tantes contradiccions i tantes omissions si no vivim com l’evangeli ens ha ensenyat de viure i de compartir. I que feliços que ens sentim quan, sense escarafalls ni actituds poc o gens humils, ens deixem anar per camins on hi trobem senzillesa, amor i pau.

L’evangelista Lluc ens ha parlat avui d’un mal administrador que va ser acusat de malversar els béns del seu amo. Parlem d’un tema que hom entén i que hom sovint comenta. Diria, doncs, que aquesta imatge de l’evangeli d’avui és pedagògicament correcta, més que entenedora per a qui la vulgui entendre i exercitar. Per aconseguir-ho haurem d’aprendre a viure en pobresa i humilitat, amb alegria i constància, amb comprensió i, sobretot, amb amor de bons germans. Ben segur!

Ferran Aguiló

15 de setembre 2016

Reunió d’inici de curs del Consell Pastoral

El proper diumenge dia 18 a 1/4 de 12 del matí es reunirà el Consell Pastoral amb la incorporació dels nous membres que van ser presentats en la darrera assemblea del mes de juny, per preparar, durant tot el matí, el pla del curs que està a punt de començar. Aquesta trobada marca cada l’any l’inici de curs, a partir de la qual s’establiran les prioritats tenint en compte que encara estem dins del Jubileu de l’Any de la Misericòrdia, que d’alguna manera continuarà marcant aquestes prioritats.

13 de setembre 2016

La Beatificació de Teresa de Calcuta

En una cerimònia a la qual van assistir 120.000 persones, el Papa Francesc la va declarar Santa. Sap greu que s’han deixat sentir algunes crítiques malintencionades que posen en dubte alguns aspectes de la seva vida. Cap sant no ho és pel conjunt de la seva vida, i la mare Teresa ha estat declarada santa perquè ha sabut portar l’Evangeli a la seva vida treballant amb els més pobres i vivint amb ells i com ells.

11 de setembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’aquest diumenge són un càntic a la misericòrdia de Déu: Déu perdona la infidelitat del poble. El salm és un cant al perdó. En la carta a Timoteu Sant Pau proclama que Jesús ha vingut al món per salvar els pecadors, per acabar amb el capítol 15 de Sant Lluc que és l’evangeli de la misericòrdia.

Justament aquest any sant que el papa l’ha proclamat com l’any del Jubileu de la Misericòrdia és un bon moment per comentar aquest passatge de l’evangeli. Durant molts anys aquest evangeli l’anomenàvem del fill pròdig. D’uns anys cap aquí parlem del pare que perdona. Aquesta és, sens dubte, la millor definició.

Donem una mirada als protagonistes d’aquesta escena. El pare. Jesús no volia que la gent de Galilea veiés un rei, un senyor o un jutge. En la paràbola del pare bo fa veure com ell l’ imaginava. Déu és un pare que no pensa en la seva pròpia herència, respecta les decisions del seu fill, el veu marxar de casa amb tristesa, però no l’oblida mai. Aquest fill sempre pot tornar a casa sense cap mena de temor. Sortirà a rebre’l amb els braços oberts. Que bé explicita el quadre del fill pròdig de Rembrandt aquest gest d’acollida amorosa! Qualsevol predicació o catequesi que oblida aquesta paràbola central de Jesús no pot provenir d’Ell ni transmetre la bona nova de Déu.

L’altre protagonista és el fill petit, que reclama del pare la part de l’herència. Vol ser lliure, trenca els lligams. El pare accedeix al seu desig sense dir cap paraula. El fill ha d’elegir el seu camí. Molta gent avui vol veure’s alliberada de Déu. Ser feliç sense la presència d’un pare bo. El fill se’n va a un país llunyà, necessita viure lluny del pare... fins que el buit interior i la fam d’amor poden ser els signes de l’allunyament de Déu. El jove reflexiona i aprofundint en la seva pròpia buidor recorda el rostre del pare, reconeix el seu error i pren una decisió: aniré a trobar el meu pare.

El tercer protagonista és el fill gran que s’indigna quan el pare fa una festa per acollir el retorn del seu germà. Mai no ha marxat de casa però el seu cor ha estat sempre lluny. Sap complir els manaments però no estima.
Ens caldria preguntar-nos què fan els que no han abandonat mai l’església. Assegurar la seva supervivència religiosa o ens caldria preguntar-nos de quina manera construïm comunitats obertes i acollidores on tothom s’hi trobés com a casa?

Lluís Saumell i Gili

08 de setembre 2016

Obres a l'entrada de la Secretaria

Han començat les obres de remodelació de la Secretaria de la comunitat, que es prolongaran durant tot el mes de setembre i que tenen com a finalitat optimitzar els espais de l'entrada i fer-los més funcionals.

Com es diu en aquests casos, demanem disculpes per les molèsties.


05 de setembre 2016

Inscripcions a la Catequesi Infantil curs 2016-2017

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs hi continuen havent dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar:

Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany. El curs començarà el dilluns 3 d'octubre.

Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de Montserrat Martínez i Mireia Galobart, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h. El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:

GRUP AGRUP BTEMA
16-10-1623-10-16Tots Sants
13-11-1620-11-16Advent
11-12-1618-12-16Nadal
15-01-1722-01-17Epifania i El missatge de Jesús
12-02-1719-02-17Quaresma
05-03-1712-03-17Setmana Santa i Perdó
02-04-1702-04-17Sortida conjunta
14-05-1721-05-17Pasqua
11-06-1711-06-17Celebració final curs

El dia 11 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:
Les inscripcions es poden fer clicant aquí fins al dia 23 de setembre. Aquest sistema d'inscripció només és vàlid per a les famílies que ja han fet catequesi a Sant Ildefons. No és vàlid per a les famílies que inicien aquest curs la catequesi a la nostra parròquia.

L'altra manera d'inscripció és presencial, que es farà als locals de la Parròquia els dies 19, 20 i 21 de setembre de 17.30 a 19.30 h.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant i curs, que s’ha d’ingressar al compte de “la Caixa”: ES96 2100 3017 0823 00142273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant, o bé en efectiu en el moment de la inscripció presencial.

04 de setembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Ser deixebles de Jesús

És cert que les nostres capacitats per comprendre el món que ens envolta, les nostres relacions amb els altres i, fins i tot, per entendre’ns a nosaltres mateixos són molt limitades i, potser, per això mateix, aquestes nostres limitacions ens fan somiar en dimensions desconegudes i en possibilitats il•limitades, que ens creen il•lusions desmesurades o ens fan prendre decisions precipitades i poc raonables. Però tot això no és imputable només a un defecte personal, sinó que constitueix la nostra manera de ser, forma part de la nostra mateixa naturalesa humana, limitada i farcida d’ambigüitats, però alhora rica en imaginar nous projectes i plena d’esperança en bastir, en un futur no molt llunyà, un món diferent i millor. Som així: éssers que caminem per la vida en tensió entre el què podem fer i el què desitjaríem fer. En definitiva, som conscients de la necessitat d’estar oberts a l’ajut dels altres o de l’Altre.

Si llegim l’evangeli d’aquest diumenge, començant per les comparances que Jesús exposa al final del seu discurs, de segur que entendrem millor el missatge inicial que ell mateix ens proposa i que és fonamental per entendre la màxima del final de l’evangeli. Davant d’empreses i de decisions importants cal reflexionar abans de prendre-les, perquè a la vida tot té un cost i cal tenir prou clar amb què i amb qui podem comptar i a què haurem de renunciar per aconseguir el que ens proposem. A la vida tots hem d’acabar triant el camí que volem fer, i tots sabem que, decidir-se per a una opció, vol dir alhora renunciar a altres possibilitats.

Voler seguir Jesús, voler ser deixeble seu, és una opció important, però seria del tot agosarat pensar que, només dient-ho o confessant-ho o fent petites concessions, ja ho som de veritat. Les paraules de Jesús ens poden semblar dures, sobretot avui, però cal entendre que la intenció de la seva intenció és posar de relleu la radicalitat que implica l’evangeli per qui fa l’opció de seguir-lo. No s’hi valen mitges tintes; un sí, però no; o ja ho veurem. Qui vol seguir Jesús ha de tenir clar que pot arribar un moment en què se’ns demani fer sacrificis i, llavors, no podem excusar-nos. Ho podrem fer, limitats com som? Rellegim la primera lectura d’aquest diumenge i hi trobarem la resposta. Cal estar sempre oberts a l’Esperit del Crist Ressuscitat, perquè ell és el nostre Defensor, el nostre ajut.

Anton Ramon Sastre

01 de setembre 2016

Reflexions del rector davant el curs que comença.


Déu vos guard! Desprès del parèntesi del mes d'agost la ciutat va recuperant la normalitat, si bé aquesta normalitat no serà completa fins que comencin les escoles. També la nostra comunitat, a poc a poc, comença a preparar-se per al nou curs 2016-17. Un curs que es preveu intens, tant a nivell polític com a nivell eclesiàstic.

A nivell polític, quan redacto aquest escrit (dimecres al matí), a Madrid té lloc el ple del "parlamento español" per a la investidura (fallida) del nou president. Més enllà de les polèmiques partidistes, el que em preocupa és el poc respecte per la ciutadania que tenen els nostres dirigents. Amb l'excusa que no hi ha govern, hi ha moltes actuacions que han quedat aturades. Cal denunciar el fals triomfalisme que exhibeix l’equip de govern en funcions. El treball és cada vegada més precari; els ajuts de la llei de dependència són paper mullat; no s’ha resolt l'acollida de refugiats; ara, això sí, han pogut tornar a reobrir el Centre d'internament per estrangers (CIES), veritable vergonya. De res han servit els posicionaments del Parlament català, de l'Ajuntament de Barcelona, i d'altres institucions. Conec de primera mà el CIES, ja que com a responsable de l'assistència religiosa del centre hi vaig cada dilluns.

A Catalunya tampoc estem millor, no cal que comenti la situació, la coneixeu perfectament. Sap molt de greu el menyspreu que manifesten per les inquietuds de la majoria dels catalans des d'instàncies estatals. La no aprovació dels pressupostos ha comportat (o és l'excusa) que no s'activin més polítiques socials.

A nivell eclesial ens trobem en ple any de la misericòrdia. Hauríem d'aprofundir en aquesta proposta que ens ha fet el Papa Francesc. Més enllà dels actes externs (porta santa, peregrinacions...), el bisbe de Roma ens convida a tots que exercim de "bons samaritans". Això ho hem de fer a nivell personal, però també a nivell comunitari. És una ocasió per preguntar-nos, si com a creients actuem més per la llei, que no pas per l'amor.

També a nivell diocesà, hi ha un nou bisbe. De moment Mons. Omella està prenent el pols a la Diòcesi, i són poques les novetats. Esperem que aquest relleu de prelat, sigui una ocasió per renovar-nos. L'Església de Barcelona necessita d'una nova reestructuració (ho obliga entre altres fets, l'escassetat de clergat i la seva mitjana d'edat). Ara bé, el que es precisa és una nova embranzida evangelitzadora. Cal molt realisme, no somiar amb passats que no tornaran. Assumir la pobresa de persones i mitjans, i des de la precarietat ser testimonis del seguiment a Jesús.

Aquest any es commemora la Reforma protestant. Va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb les 95 tesis de Martí Luter, el 1517. La reforma, amb les seves llums i també ombres, va ser un revulsiu per l'Església Catòlica. Cal aprofitar aquest aniversari per recordar que actuar només per rutina, porta a la decadència i mediocritat. Finalment, però, per nosaltres el més immediat és que també la nostra comunitat, comença el curs. El diumenge 18 es reunirà el Consell Pastoral. En aquesta trobada fixarem les prioritats del curs. No es tracta de fer moltes coses noves, però sí fer el possible per potenciar el que ja es fa, i adonar-nos, amb realisme, del que es pot fer de nou. Ja en parlarem.