Reflexions a la Paraula de Déu

Una nova mirada compassiva

Segurament tots plegats heu sentit, i vist, com darrerament està de moda parlar de compassió: en fòrums d’espiritualitat, en reunions i cursos sobre psicologia, quan es parla de conceptes de moda com el mindfulness, fins i tot en reunions científiques on es parla d’aquesta pràctica i el seu efecte sobre les persones. Només cal que poseu al Google el terme compassió en qualsevol llengua i veureu el nombre de resultats. És realment impressionant com un concepte essencialment espiritual, impregna els fòrums de moda de nou pensament, nova espiritualitat o qualsevol altre fòrum que es digui ‘nou’. Sembla talment que afegint l’adjectiu compassiu/va a qualsevol teràpia ja tenim arreglat el problema.

Si busquem què vol dir compassió al diccionari de l’IEC trobarem un significat precís: ‘sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri’. Sembla curiós com una societat com la nostra, individualista, on prima el mirar primer per un, tenir una carrera professional brillant o guanyar més diners, aquest concepte pot estar de moda. Potser sí que ens comencem a adonar tots plegats que hem de canviar i que no vivim sols al món, especialment tenint en compte les persones al nostre voltant que poden passar per situacions difícils o crítiques.

Crec que Jesús ens dóna un gran exemple de compassió en l’Evangeli d’avui, darrer diumenge d’octubre, l’Evangeli de Zaqueu. No podem dir que Zaqueu fos una persona que patís molt, segurament no des del punt de vista econòmic, però des del punt de vista ètic i personal? Zaqueu busca Jesús, el vol veure, potser perquè té curiositat o potser perquè veu en Jesús la paraula de veritat i amor que interiorment busca. I el fet que Jesús se li acosti el farà canviar amb alegria la seva forma de viure, anirà més enllà del que el seu propi cànon moral li aconsellaria donant la meitat dels seus béns als qui els hi havia pres.

Jesús ens ensenya que fins l’home més pervers i malvat es pot convertir amb l’amor de Déu. Jesús no menysprea ningú i la seva mirada compassiva, aquí sí, fa que ens adonem que podem ser millors, més generosos, més lliures, més conscients del sofriment. I d’aquí que la compassió per nosaltres mateixos i els altres sigui la força transformadora que Jesús proposa i Zaqueu accepta. Potser ens podem preguntar (nosaltres i la pròpia Església) si som realment compassius...

Lluís Sánchez Rissech