Per parlar de la Reforma, és indispensable referir-se al primer dels reformadors, Martí Luter. Per aquest motiu el Consell Pastoral hem decidit convidar a tota la comunitat a parlar-ne. I perquè fos més amè, fer-ho per mitjà d'una esplèndida pel·lícula: "Lutero", protagonitzada per Joseph Fiennes i dirigida per Enric Till.
Ens ajudarà en el diàleg un historiador, Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història moderna de la UB.
I aprofitant les dates de Tots Sants, farem tot junts una castanyada.
Durant aquest any continuarem parlant de la Reforma. Avui només serà una introducció.
El mes d'octubre ha començat l'anomenat any de la Reforma, promoguda per Luter. Segons algunes fonts, el 31 d'octubre de 1517 Martí Luter fitxà 95 tesis en contra de les Indulgències en l'església de Tots Sants del castell de Wittenberg. Tot i que avui dia alguns historiadors posen en dubte que aquest fet realment es produís, aquesta data ha passat a la història com l'inici de la Reforma.
La Reforma protestant és un esdeveniment que va més enllà d'un assumpte purament religiós. Suposarà un canvi molt notable en la forma d'entendre el poder, en totes les seves vessants, polític i religiós, suscitarà tot un seguit d'estudis teològics i fomentarà una nova cultura que canviarà la vida religiosa d'Europa. Les discussions no seran només per temes religiosos, sinó que amb la Reforma sorgiran tot un seguit de baralles, les anomenades "guerres de religió", que caracteritzaran Europa durant els segles XVI i XVII.
La Reforma neix perquè troba un caldo de cultiu que la fa possible. Em sembla que seria simplista si es digués que tot es deu a una diferència de criteris entre frares sobre les indulgències.
Amb la Reforma hi ha un canvi d'època. El món medieval definitivament s'enfonsa per començar a néixer un nou període que és l'època Moderna. Com ha dit algun autor, al final del segle XV i començament del segle XVI, hom té la sensació d'acabament, ruïna, capgirament. L'art, els costums, l'economia, el dret, la ciència, tot estava en crisi, i sobretot es desitjava una renovació espiritual. El factor religiós no fou l'únic, però sí el decisiu.
Llegint els estudis que s'han fet sobre el moment de la Reforma hom no pot deixar de comparar aquells anys tan decisius, amb el que està succeint als nostres dies. Fou, com ara, un final d'etapa i el naixement d'una època nova. Segur que les dones i homes del segle XVI estaven tan perplexos enfront de tants canvis, com ho podem estar ara nosaltres, persones del segle XXI. Un món clau, i no se sap com serà el nou.
Alguns motius pel canvi foren la crisi d'una religiositat popular, més centrada en el temor que no pas en la confiança. La creixent crítica al Papat, ja molt desprestigiat desprès del Cisma d'Occident, i el descrèdit augmenta amb els papes renaixentistes (Alexandre VI, Juli II, Lleó X). La incultura de molts clergues rurals, molts d'ells només tenien rudimentaris coneixements de rúbriques i ni tant sols comprenien el llatí en que celebraven, la manca de creativitat en els estudis teològics, etc. Cal afegir-hi a tot això la crisi política que vivien molts països europeus, especialment Alemanya, i molt important tot el que suposà la invenció de la impremta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada