20 de novembre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Crist regna des de la Creu

Avui celebrem la festa de Jesús Crist, Rei de l’Univers. És un títol que en una primera lectura ens produeix un cert mal estar. Aquest títol ens recorda, a la gent de la meva generació, fets associats a la violència, a la intolerància religiosa i a una època de cristiandat. Per aquest motiu és molt important que rellegim molt atentament el relat de l’Evangeli d’aquest diumenge. En l’escena de la mort de Jesús se’ns diu per boca dels seus botxins, que és cert: Jesús és Rei, l’Elegit, el Messies, però la forma d’exercir-la trenca tots els nostres esquemes que fins ara teníem de la reialesa.

Llegint el text descobrim que el protagonista és un home nu, patint la terrible agonia d’un crucificat, executat com un malfactor qualsevol fora de la ciutat, i tenint per companys altres malfactors, també condemnats.

L’escena de l’evangeli d’avui va ser molt representada pels artistes del romànic, en les “majestats”. Tots hem contemplat aquestes meravelloses talles del romànic, Crist vestit amb túnica sacerdotal, el cap coronat i crucificat a la creu. Ja que ens és impossible entendre d’un altra manera el regnat de Crist. Ell és rei, però un rei que no domina, sinó que serveix. Un rei que no exigeix la vida dels altres per defensar el seu regne, sinó que és Ell qui dóna la vida. El seu tron és una creu.

I sant Lluc, mestre de pedagogia, i evangelista de la misericòrdia de Jesús, ens aporta el diàleg que el Senyor té amb els malfactors que l’acompanyen en aquella tràgica hora. El lladre de la seva dreta li fa una pregària: Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. Jesús no tant sols acull el darrer prec d’aquell pobre desgraciat, que al final de la seva vida reconeix el seu pecat, sinó que li respon amb paraules sublims: En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. Aquí, com ja ens ho havia dit el mateix Jesús en la paràbola del fill pròdig, el Senyor es mostra com el Pare que acull, perdona i salva. Aquesta és la seva reialesa.

Finalment, un breu comentari per aquell a qui la tradició el coneix pel “mal lladre”. Ell -com va escriure ja fa alguns anys una persona que va dedicar la seva vida als marginats- exemplifica als pobres homes i dones que la duresa de la vida ha endurit també el seu cor, de forma que no són capaços en cap moment de poder reconèixer els seus errors. Jesús, també mor per ells, per a ells també hi ha misericòrdia.

Josep m Jubany