21 de desembre 2016

Trobades interreligioses de la Comunitat

Les trobades de la comunitat en aquest primer trimestre del curs han tingut un marcat caire interreligiós.

Amb motiu de l'any de la reforma, que es commemora els cinc-cents anys de la publicació de les tesis de Martí Luter contra les indulgències, el Consell pastoral considerà oportú organitzar una trobada per donar a conèixer els motius de la reforma i la personalitat del seu primer líder, Martí Luter. L'acte tingué lloc el dissabte dia 5 de novembre a les 5 de la tarda. En primer lloc es projectà la pel·lícula "Luter". És una pel·lícula biogràfica de l'any 2003 sobre la vida de Martí Luter (1483-1546), dirigida per Eric Till i protagonitzada per Joseph Fiennes. La pel·lícula ens narra la vida de Luter des la seva ordenació sacerdotal, essent monjo Agustí el 1505, fins a la Dieta d'Augsburg el 1530.

La pel·lícula ofereix una visió general bastant ajustada a la història real, encara que sense aprofundir en totes les causes que van enfrontar Luter amb la jerarquia catòlica. Com a resultat, un guió didàctic i entretingut, i una pel·lícula amb heroi; això sí, un heroi a qui amaguen els seus costats més foscos.

Com a complement de la pel·lícula, comptàrem amb la intervenció del Dr. Ignasi Fernández Terricabras, professor d'Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui en una explicació molt amena, situà Luter en el seu temps. I ens explicà els motius que portaren Luter a emprendre la reforma religiosa.

Com que la reunió tingué lloc pocs dies després de la festa de Tots Sants, en acabar-la compartiren "panellets" i castanyes.

El dilluns dia 14 de novembre hi hagué la segona trobada interreligiosa. Aquesta vegada fou per conèixer la litúrgia i la pregària de la religió jueva. Ens reuniren a la Sinagoga del carrer de l’Avenir, on Jorge Burdman, responsable de la comunitat israelita, ens rebé i ens explicà de manera senzilla i didàctica, quin és el credo dels jueus, el sentit que té la Sinagoga i ens mostrà el rotlles que contenen el llibre més sagrat per a ells "la Torà". I sobretot en la seva explicació destacà que tots creiem en el mateix Déu, el Déu de la Creació i d'Abraham. I que en un món secularitzat, les religions, especialment les monoteistes (jueva, cristiana, islàmica), hem de treballar conjuntament per construir un món en pau, i testimoniar la Transcendència.

Les dues trobades foren molt concorregudes, per dir-ho amb una frase feta, "l'èxit sorprengué a la mateixa empresa". És una prova que el fet religiós té molt sentit per a molts, i interessa conèixer com altres confessions i religions viuen i practiquen la seva fe.

Josep m Jubany