Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


21 de juny de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 2 de juliol a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de juny de 2017

L’ou com balla

El Corpus és una festa amb més de 600 anys d’història. L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb la Catedral de Barcelona, ja fa molts anys que va decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I això ho ha fet a partir de dos dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col•lectiva dels barcelonins: l’ou com balla i la processó.

L’ou com balla, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix en fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.

La tradició, tan senzilla com misteriosa, desperta passions entre els estudiosos, que discuteixen encara avui sobre l’origen i el significat de l’ou com balla. Per a alguns és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. Altres el veuen com un simple joc d’entreteniment, propi de l’edat mitjana.

Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí que és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, l’únic lloc del món on actualment es fa ballar l’ou. Aquesta celebració ja forma part de l’imaginari col•lectiu dels barcelonins, gràcies a la gran base popular en què se sosté.

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa del Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

Els brolladors i les fonts d’alguns claustres i patis de la ciutat mostren el joc entre l’aigua i un ou buit, embolcallat per les flors. N'hi ha uns quants de repartits pels districtes de Barcelona on fan jornada de portes obertes.

18 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La festa del Corpus la porto gravada en els meus records d’infantesa quan veia passar la processó des del balcó de casa, un tercer pis del Torrent de l’Olla. Mentre esperàvem el seu pas tiràvem serpentines als balcons de les cases del davant, on els veïns les agafaven al vol i les lligaven a la barana del balcó. Nosaltres fèiem el mateix amb les que ells ens tiraven; tothom ho feia, i el resultat era una magnífica garlanda multicolor que donava un relleu extraordinari al pas de la processó.

Obrien el seguici dos homes a cavall engalanats amb vestits dels segle XV o XVI, que portaven “trampes”, dues grans timbales a dreta i esquerra del cavall, que tocaven rítmicament a cops de maça. Seguien els gegants, els nans capgrossos i al darrere la Guàrdia Urbana a cavall, amb uniforme de gala, jaqueta vermella i alts plomalls blancs sobre el casc, marxant al so agut de les trompetes. Llargues files de nens i nenes vestits com el dia de la primera comunió, un esbart de dansaires al ritme del “ball de bastons”, bandes de música, prohoms de la ciutat amb ciris encesos, i una inacabable desfilada de confraries religioses lluint els seus estendards precedien la custòdia que, sota pal·li, portava un sacerdot revestit amb la cerimònia que feia al cas. La gent s’amuntegava a banda i banda del carrer; els balcons, adornats amb domassos, també eren plens. “Passa el Senyor!” se sentia dir gairebé en un murmuri quan la custòdia amb el Cos de Crist arribava a la nostra alçada, i aleshores s’imposava el silenci, un silenci estrany fet de remors de pregària i de l’impacte dels clavells llançats des dels balcons. L’emoció continguda feia espurnejar els ulls a molts dels presents o fins i tot el plor espontani d’alguns altres; era el moment de donar gràcies pels dons rebuts i de pregar per tot allò més preuat: per la salut d’un fill, potser, pel prompte retorn de familiars a l’exili (era el temps dur de la postguerra) o qui sap si pel recent traspàs d’algun ésser estimat.

Són records que potser el pas del temps desdibuixa o magnifica -parlo de més de seixanta anys enrere- Ara ja no és així; tot passa, tot canvia..., tot... menys el sentit.
Amb la festa del Corpus celebrem la presència permanent de Jesús en l’Eucaristia, per Ell instituïda, i la nostra esperança està en creure que el pa i el vi són el cos i la sang de Crist Jesús, veritable menjar i veritable beguda, més enllà del que en el seu dia fou el mannà, que, tot i ser un do de Déu al seu poble, només era aliment per al cos. Ara, després que Jesús s’ha ofert com a víctima, ha mort a la creu i ha ressuscitat, menjant el seu cos i bevent la seva sang rebem l’aliment de vida eterna.

Josep Maria Lari

17 de juny de 2017

Diumenge, 18
Dia de la Caritat


Dilluns, 19

Darrera Assemblea d'aquest curs, de la nostra Comunitat. a les 8 del vespre

Dimarts, 20

Casal Sant Ildefons: Excursió

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 21

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

16 de juny de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

Estem a la recta final d’aquest curs i el proper dilluns 19 de juny a les 8 del vespre ens reunirem en la darrera assemblea abans de l’estiu per fer balanç de tot el que s’ha dut a terme durant aquest curs 2016-2017. Començarem a programar el curs vinent amb totes les vostres propostes, i els diferents grups de la comunitat ens presentaran breument les activitats que es fan habitualment a la parròquia.

El consell Pastoral us fa una proposta senzilla però que pot ser útil per donar un impuls a la nostra comunitat. Us convidem a participar en aquesta jornada on tots pugueu aportar els vostres suggeriments.

També en aquesta assemblea, tal i com és costum, presentarem els nous membres del Consell Pastoral.

Esperem les vostres aportacions,

El Consell Pastoral



15 de juny de 2017

Centenari de l'Encíclica Humani Generis Redemptionem

El 15 de juny de 1917 (aquell any coincidia amb la Festivitat del Sagrat Cor de Jesús) va ser donada a Sant Pere (Roma) pel Papa Benet XV l'encíclica Humani Generis Redemptionem, l'única encíclica papal dedicada a la predicació, que: "¿Potser la Paraula de Déu ja no és aquella que descrivia l'Àpòstol, o sigui, viva, eficaç, més tallant que una espasa de dos talls" (He 4, 12)? ¿És que amb el temps i amb l'ús, aquesta espasa ha perdut el tall? Si l'espasa no mostra ja el seu poder, és certament dels que no la manegen com cal. No es pot dir que els apòstols trobessin temps millors que els nostres, com si llavors hi hagués més docilitat a l'Evangeli i menys rebel·lió contra la llei de Déu". Reaccionava contra el fracàs de la predicació i les dificultats en què es topava, i contra una oratòria més interessada a seduir que a convertir.

És bo esperar que farem (els predicadors) més esforç per ser apassionats per predicar la Paraula de Déu, amb una comunicació vital, testimonial.

També ens hi insisteix el Papa Francesc quan parla llargament de l'homilia i de la preparació de la predicació (Evangelium Gaudium 135-159) amb reflexions i suggeriments que no podem deixar d'atendre.

Extracte de la Presentació del Calendari Litúrgic 2017 feta per l’Arquebisbe- Bisbe d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense.

14 de juny de 2017

Dia de la Càritat

El proper diumenge dia 18, com cada any coincidint amb la festa del Corpus, Càritas Diocesana durà a terme una de les dues campanyes anuals (l’altra es fa per Nadal) amb el lema: “Atrapats en la precarietat”.

Tots estem prou sensibilitzats de les necessitats de molts germans nostres als quals Càritas Diocesana estén la mà en nom nostre. La contribució ha de ser constant, però amb aquesta campanya es pretén mantenir encesa la flama de la caritat.

13 de juny de 2017

Col·lecta per a Sant Paulí de Nola

Recordem que encara és oberta la col·lecta a favor de la parròquia de Sant Paulí de Nola, ja sigui amb aliments o amb aportacions econòmiques.

La nostra solidaritat es fa palesa cada vegada que demanem la vostra ajuda tan necessària per pal·liar la precarietat en què viuen moltes famílies de la nostra parròquia agermanada del Besòs.

El Consell Pastoral va fixar com a data límit el 19 de juny. Encara hi som a temps. I ja des d’ara donem les gràcies a tots.

12 de juny de 2017

De cor a cor: Maria Teresa Quintana al Full Dominical

El Full Domical de l'Arquebisbat de Barcelona ha publicat aquest diumenge una entrevista a Maria Teresa Quintana, membre de la nostra comunitat, que es pot veure cliclant aquí, i que tot seguit es transcriu:

La M. Teresa Quintana considera important donar una visió positiva de qualsevol instant de la vida. En el llibre De cor a cor (Claret) ha recollit reflexions sobre temes quotidians d’experiències que ha viscut. Quan escriu, els verbs més importants per a ella són: comunicar i compartir. Sempre procura trobar el punt positiu, malgrat les dificultats; i, a l’hora de transmetre-ho, fer-ho “des del fons del cor”.

La fe és molt important en la seva vida. Per què?
He passat per diferents èpoques: des de la religiositat que t'ensenyen de petita, les crisis que es van arrossegant fins que entres en una edat on et planteges les coses de manera diferent i arribes a una maduresa que t'asserena i t'adones que som uns éssers espirituals, preparats per a la transcendència. El món que ens envolta és molt bonic si no l'enverinem, però és finit i no dóna aquesta pau i alegria que tots anhelem. Necessito la fe per viure.

Per què cal una visió positiva de qualsevol instant de vida?
Ser positiu a la vida ajuda a caminar, a gaudir de bona salut física, mental i espiritual. Si vas amb un esperit negatiu, tot ho veus negre, difícil, pateixes i fas patir a l'entorn i el cos va emmalaltint. La fe profunda dóna l'esperança per viure millor. Si procures estar ben connectat amb la divinitat i al mateix temps gaudint plenament del món tan bonic que Déu ha posat a les nostres mans, i que jo considero sagrat, l'esperit s'enlaira i l'alegria serena i profunda ens envaeix.

La clau de tot és la senzillesa?
Sí, la senzillesa és bàsica, perquè tothom t'entengui i se senti proper a tu, descobrint aquesta igualtat entre tots que ens fa caminar junts i ser solidaris. I això comporta la transparència per evitar malentesos i conflictes que deterioren la convivència, a vegades molt malmesa.

Òscar Bardají i Martín

11 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Creure és un gran do, és el gran regal a les nostres vides. No saber o no voler creure en el món del nostre esperit és la gran condemna, és la foscor, és la mort del nostre mateix esperit i és viure en un món en el qual hi manca quelcom de molt important i diria que fins i tot imprescindible. En el nostre interior hi manca llum i en sobra, en escreix, la foscor del constant dubte i de la por. Necessitem una gran fe en el Déu que cada dia invoquem i fermesa en acomplir, amb fidelitat, els propòsits assumits amb generosa voluntat. És més que una devoció. És, segur, tota una vocació i, també, una gran oració.

En el verset 16è d’aquest 3r capítol de l’evangeli de Joan que avui contemplem, hi trobem aquesta important i meravellosa notícia: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”

Sí: ‘que tinguin vida eterna’, hem escoltat. No diu pas tenir de tant en tant només uns moments aïllats de ‘clarividència’, això és, de presència de Déu en els nostres cors i en les nostres ments, sinó que siguin habituals i constants en el dia a dia de la nostra fe. No és, doncs, un gest casual, aïllat, és una nova i ferma actitud que dia rere dia s’inicia en la nostra pregària del matí i que fineix amb l’acció de gràcies de la nit. Tanmateix la nostra fe mai no exigeix la absoluta perfecció -que mai no en serem de perfectes- però, evidentment, sí que ens demana atenció i constància en la nostra diària devoció.

Així, doncs, Déu ha enviat el seu propi fill al món, Jesús de Natzaret, fill de Josep i de Maria, fets com nosaltres des de sempre, perquè, amb bona voluntat i amb gran humilitat seguíssim l’exemple de la seva vida i de la seva mort. I no parlo de martiri, em refereixo a vida i a exemple. I si a ells fou possible, per què nosaltres no podríem exercir el seu exemple?

Si creguéssim que això no ens és possible, recordem que Déu ha enviat el seu propi Fill al món perquè nosaltres ho vegem també possible. I les promeses de Déu sempre seran possibles!

Ferran Aguiló


10 de juny de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Celebració de final de curs de la Catequesi Familiar a 1/4 d'11 del matí, amb la trobada conjunta dels dos grups que la formen. S'acabarà amb la celebració de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia pro Orantibus


Dilluns, 12
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Darrera reunió de curs del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi, que es farà a 2/4 de 10 del vespre a la Parròquia de La Pau

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Tarda de tertúlia als jardins de la Casa Muñoz Ramonet

Diumenge, 18
Dia de la Caritat

9 de juny de 2017

Sant Ildefons i l'Ajuntament de Barcelona acorden el futur del Casal

El dilluns dia 29 de maig, a l'Ajuntament de Barcelona, s'elevà a escriptura pública un conveni de cessió del dret de superfície del Casal Sant Ildefons propietat de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, a l'Ajuntament de Barcelona.

Les principals clàusules d'aquest conveni són:

1. La Parròquia cedeix a l'Ajuntament el dret de superfície del local del c/ Marià Cubí, 111 per 25 anys, perquè l'Ajuntament es faci càrrec de les activitats del Casal d'avis.
2. L'Ajuntament es farà càrrec de totes les obres de remodelació que precisa el Casal. Segons els primers càlculs, els costos serien de cinc-cents mil a set-cents mil euros.
3. L'Ajuntament es fa càrrec de totes les depeses del Casal i del local (funcionament, impostos, despeses d'escala, etc).
4. Aquest conveni només té validesa per les activitats d'un Casal d'avis. L'Ajuntament no en pot canviar l'ús. En el cas que el Casal no continués, o durant un any no funcionés, es donarà per finalitzat el conveni. L'Ajuntament també haurà d'entregar el local degudament condicionat perquè algú altri pugui dur a terme les activitats.
5. Desprès de 25 anys, el local torna a la parròquia, amb totes les condicions que les normatives del moment exigeixin per un Casal d'avis.

Història

El Casal es va fundar l'any 1970 com Llar de jubilats Sant Ildefons per iniciativa de Mn. Ignasi Cases (acs), aleshores beneficiat de la Parròquia de Sant Ildefons, en uns locals que van cedir les RR del Culte Eucarístic en el convent del c. dels Madrazo.

Aviat es va fer evident que l'espai no era adequat pels serveis que s'hi feien, i el 1976 es traslladaren als locals de C Marià Cubí, de la Immobiliària Camí SA. locals, propietat dels membres de la Confraria Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, en aquells moments pràcticament extingida.

Al mateix temps, Mn. Cases parlà amb l'obra social de La Caixa, que volia obrir un equipament social al barri. S'acordà que La Caixa pagava les obres de condicionament del local, i subvencionava les activitats. La Caixa posà com a condició que el local fos propietat de la Parròquia de Sant Ildefons. La majoria d'accionistes de Camí S A, uns cinc-cents, cediren les seves accions a la parròquia, (només uns cinquanta, demanaren ser bonificats) posant únicament com a condició que el local fos destinat a activitats per a la gent gran.

El 1980 s'aprovaren per part de l'Arquebisbat els Estatuts. La subvenció de La Caixa va permetre anar fent les activitats. L'any 1993, la Caixa anuncià que faria una aportació d'un milió de pessetes, però que deixaria de subvencionar el Casal.

7 de juny de 2017

Enquesta Catequesi Familiar curs 2016-2017

Diumenge vinent dia 11 de juny celebrarem el darrer dia de la Catequsi Familiar d'aquest curs, i creiem que és hora de valorar com hem fet les coses i què podem millorar. Es per això que demanem als pares i mares de la Catequesi Familiar la vostra opinió i suggeriments.

Si cliqueu aquí accedireu al qüestionari que ens servirà per conèixer la vostra opinió.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i molt bon estiu !!!

6 de juny de 2017

Resum Assemblea de maig

Mn. Lluís Saumell va ser el ponent de l’assemblea perquè ningú millor que ell coneix i estima la vida i obra de Bach. A més de les seves paraules, amb l’audició d’algunes peces seleccionades per ell mateix vam fruir del sentiment profundament religiós d’aquest músic excepcional.

Les paraules que segueixen escrites per Mn. Lluís són el millor resum del que va dir.

“Bach ha estat el tema de la nostra darrera trobada de maig. Els 500 anys de la reforma protestant va motivar que en un marc cultural i artístic, Bach hi tingués un paper important, per això ens va semblar que parlar de Bach era del tot oportú. Vàrem parlar de Bach de la seva vessant com a persona (Bach era un home profundament religiós) i de la seva dimensió artística.

De la seva immensa producció musical destaca la seva música religiosa: cantates, prop de 300, misses, motets, un Magnificat, les passions segons Sant Mateu i Sant Joan. En aquesta assemblea vàrem escoltar una cantata BWV63 una cantata nadalenca d’una força i una emotivitat extraordinàries, el Sanctus de la missa en si menor, i uns fragments finals de la passió segons Sant Mateu. Simultàniament vàrem fer recorregut pels llocs on ell va exercir com organista, mestre de capella, compositor i director de cors. Bàsicament la seva gran producció artística l’hem de situar a Liepzig.

De la seva vessant humana ja hem assenyalat que era una persona d’unes profundes conviccions religioses, ell sempre signava les seves partitures amb un SOLI DEO GLORIA -només a Déu sigui donada la glòria-. Només cal veure com aquest sentiment religiós va aflorar poques hores abans de la seva mort quan deia a la seva esposa: Magdalena estimada, on ara vaig veuré els colors més bonics i sentiré la música que fins ara només he pogut somiar, els meus ulls veuran el Senyor. Em sembla que això és un reflex de qui ha estat Bach, un dels millors músics de la història i per a molts el millor.

Em sembla escaient acabar aquest comentari amb unes paraules que en una entrevista va dir el filòsof Salvador Pàniker: “no puc ser ateu perquè l’ateisme està en contradicció amb J. S. Bach”


4 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Pentecosta és el certificat de naixement de l’església, el nou poble de Déu. La presència de Jesús no es clou amb l’ascensió sinó amb el seu retorn al final dels temps. ” Jo seré amb vosaltres fins a la fi dels temps”.

Tots els homes són cridats a integrar-se al nou poble de Déu. Sant Lluc, manllevant una colla d’imatges de la tradició bíblica del AT, ens lliura l’acte de naixement del nou poble de Déu. A partir d’ara Pentecosta serà la manifestació de la presa de consciència per part dels deixebles que l’esperit de Jesús els ha estat donat i fa camí amb ells.

La comunitat nounada ens és mostrada d’acord amb una de les notes més característiques: la possessió de l’Esperit Sant, l’Esperit de Jesús que guia l’Església des dels seus orígens. El primer compromís, doncs, de la comunitat cristiana és mantenir-se alerta a les inspiracions de l’Esperit i deixar-se guiar per Ell; el llenguatge de l’Esperit pot causar estranyesa al nostre món que no està gens habituat a escoltar el llenguatge del vertader amor; el llenguatge de l’esperit sempre acaba fent diana ”tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu amb les nostres pròpies llengües”.

L’Església, el dia de la Pentecosta, va néixer ecumènica, oberta a tothom. A l’Església, malgrat les limitacions dels homes i dones que la integren, Crist es fa present entre tots fins a la fi dels temps. És important veure de quina manera ens cal mantenir-nos a l’aguait de les orientacions de l’Esperit i deixar-nos endur per Ell. Va ser l’Esperit qui va guiar Jesús al llarg de la seva vida entre nosaltres. L’Esperit es farà pressent ja en la concepció de Maria; serà l’esperit que es farà visible sobre les aigües del Jordà, l’Esperit que el guiarà al desert i al final de la seva vida, a la creu, lliurà l’esperit. L’Esperit comença amb la concepció de Maria i acaba a la creu.

Acabo amb uns fragments de la seqüència que es cantava el dia de la Pentecosta: Veniu oh Sant Esperit des del cel al nostre pit, amb un raig de llum divina... En els treballs sou confort, en les penes sou conhort en la calor sou temperi... tot l’indòmit endolciu, tot el fred encalentiu, regiu al qui s’esgarria... Que la força de l’Esperit davalli sobre tots nosaltres, sobre la nostra Església i sobre el nostre món.

Lluís Saumell


3 de juny de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 4
Celebració del Sagrament de la Unció dels Malalts a 1/4 de 2 del migdia

Dia d'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar


Dimarts, 6
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 7

Casal Sant Ildefons: Ballada de sardanes al Casal de Gent Gran de Can Fàbregas (Plaça Pere Figuera i Serra, 1) del barri de Sàrria

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 11
Celebració del fi de curs de la Catequesi Familiar a 1/4 d'11 del matí, amb la trobada conjunta dels dos grups que la formen. S'acabarà amb la celebració de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia pro Orantibus

30 de maig de 2017

El Papa Francesc concedeix la Creu "Pro Ecclesia et Pontifice" a Mn. Aureli Ortín

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van lliurar el dia 10 de maig a Mn. Aureli Ortín i Maynou l’alta distinció pontifícia de la Creu “Pro Ecclesia et Pontifice”, condecoració atorgada pel sant Pare Francesc.

Aquesta Condecoració, instituïda pel Papa Lleó XIII al 1888, suposa un gran reconeixement a la tasca de clergues i laics a favor de l’Església Catòlica. En el cas de Mn. Aureli Ortín, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, han fet aquesta petició pel servei que durant vint-i-tres anys ha dut a terme com a vicesecretari de la CET, amb exemplaritat, eficàcia i un gran sentit de responsabilitat i d’amor a l’Església.

El Papa Francesc ha volgut palesar amb aquest reconeixement públic el valor que té dedicar llargs anys de la pròpia vida al servei de l’Església i del seu testimoniatge de fe i amor enmig del món.

Mn.Aureli Ortín, diaca de l’Arquebisbat de Barcelona, i la seva esposa Montserrat Martínez són persones molt vinculades a la nostra parròquia a través de la catequesi i de la Fundació Formació Cristiana Permanent Manuel Bonet.

Mons. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, en el moment del lliurament dirigí als presents aquestes paraules:

"Ens alegra molt poder lliurar aquesta condecoració en companyia de la seva esposa, la Sra. Montserrat Martínez Deschamps, amb qui no sols ha format una gran família des del seu matrimoni, el 15 d'agost de 1969, sinó que també han compartit el projecte de servei eclesial que ha estat el diaconat, que va rebre de mans del cardenal Narcís Jubany, l'any 1981.”

Tota la comunitat de Sant Ildefons els fa arribar l’ enhorabona pel reconeixement rebut i l'agraïment per la tasca que realitzen.

28 de maig de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La festa de l’Ascensió

És una festivitat que, al llarg dels segles i segons les diferents tradicions cristianes, s’ha celebrat en diferents moments de l’any. A algunes esglésies orientals se celebrava el mateix diumenge de la Resurrecció; en altres, la trobem unida al diumenge de la Pentecosta. I és que, efectivament, l’Ascensió és una festa que il·lumina el Misteri Pasqual del Crist en la seva integritat.

D’una banda, la narració de l’Ascensió de Jesús a la dreta del Pare explicita la nova realitat del Crist ressuscitat. Ell és el Vivent, és a dir, el que viu amb Déu per sempre més, el que ha estat glorificat, el que ha estat enaltit, el que ha estat salvat de la mort per Déu, el que, definitivament, ha estat transfigurat com a primícia i primogènit d’una nova creació, i el que es manifestarà obertament amb la mateixa glòria de Déu al final de la Història i que nosaltres i tota la creació esperem.

D’altra banda, la narració de l’Ascensió també assenyala un abans i un després per als seus deixebles, a ells se’ls fa palesa l’absència de Jesús, però aquesta absència física de Jesús coincideix amb l’acompliment de la condició que fa possible la presència de l’Esperit, com els havia promès Jesús: “us convé que jo me’n vagi, perquè si no me’n vaig no vindrà a vosaltres l’Esperit; però si me’n vaig, us l’enviaré” (Jo 16,7). Hi ha una continuïtat i un lligam indestructibles entre la Pasqua de Jesús i el do de l’Esperit.

La festa de l’Ascensió és la festa que celebra la comunitat dels creients, en la que ens apleguem i donem gràcies a Déu, perquè ha glorificat Jesús, perquè en Ell ens ha donat també a nosaltres l’esperança d’una vida nova per sempre i, alhora, li donem gràcies pel nou temps que ens ha donat, que és el temps de l’església, el Temps de l’Esperit, el que ens assegura la presència del Crist “fins a la fi del món”, l’Esperit de Vida que un dia farà noves totes les coses, que és el que celebrarem el proper diumenge.

Anton Ramon Sastre

27 de maig de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Casal Sant Ildefons: Jornada de ball country a Can Fàbregas

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: jocs

Quarta i última sessió de Catequesi de Pasqua per a adults dirigida per Anton Ramon Sastre

Dijous, 1

Espai de reflexió per a pares i mares: "La pregària en família" a les 8 del vespre

Dissabte, 3

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 4

Dia d'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Celebració del Sagrament de la Unció dels Malalts a 1/4 de 2 del migdia

26 de maig de 2017

Espai de reflexió per a pares i mares: "La pregària en família"

És una activitat organitzada des de la Catequesi Familiar per als pares i mares.

Tindrà lloc el proper dijous 1 de juny a les 8 del vespre. Comptarem amb la presència del Pare Prior de Montserrat, Ignasi Fossas.

Tot i ser un acte que organitza la Catequesi Familiar és obert a tothom i el nostre desig seria que moltes persones de la Comunitat hi participessin.

Tots hi som convidats.

25 de maig de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts

La celebració serà el proper diumenge 4 de juny Festa de la Pentecosta, en el marc de l’Eucaristia de les 13,15 del migdia. Ho anunciem amb temps perquè es puguin inscriure les persones interessades a la Secretaria de la Comunitat, la qual cosa pot fer qualsevol de nosaltres, familiar o no de qui vulgui rebre aquest sagrament, evitant així el desplaçament de persones amb mobilitat limitada.

24 de maig de 2017

Campanya de recollida d'aliments per a la comunitat de Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració.

Els moments en què vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques

del 26 de maig fins el 19 de juny.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

23 de maig de 2017

Concert de Primavera

El proper diumenge 28 de maig a les 6 de la tarda el Cor La Fontana de Barcelona, dirigit per Mercè Cano, la Coral Sant Ramon de Sant Ramon-La Segarra, dirigit per Anna Gascón i Cantabile Cor de Cambra d’Olot, dirigit per Joan Asin, ens oferiran junts a la nostra comunitat un Concert de Primavera. L’entrada és lliure.

22 de maig de 2017

«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)

Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya, i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i que no deixin de pregar al bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.

Tarragona, 11 de maig de 2017

21 de maig de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“... i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà, i jo també estimaré i me li faré conèixer clarament” (Jo 14,21)

Parlar de l’altra vida, per a molts, és com parlar de ciència ficció. En general, la criatura humana viu en desconnexió amb l’altra vida i els motius poden ser la incredulitat, un cert temor, o bé una il•lusió fictícia més que real.

Els qui tenim la sort de tenir fe la vida futura no pot estar en contradicció de la vida del present, sinó que ha de ser una continuïtat no vers una fi, però sí vers una maduresa millor i infinitament més gran.

No ens ha de preocupar tant el com serà o el com arribar-hi, més aviat el com convivim amb els altres aquí, avui i demà. L’esperança ha de ser una virtut imprescindible en el nostre caminar, i aquesta ha d’anar acompanyada d’humilitat.

Acollim la promesa de l’esperit de la veritat, perquè som nosaltres els qui l’hem de conèixer ja que habita dins nostre i està en nosaltres. No ens podem sentir orfes en tant que l’estimem i guardem els seus manaments, i més quan reconeixem que hem estat estimats des de molt abans per Ell.

Si la terra és la llar de molts el cel és la llar de tots i de tothom, és el món nou on estem compromesos a lluitar i a viure, donant així una resposta d’aquesta raó de l’esperança que tenim. Fem-ho amb serenor i respecte, guardant neta la nostra consciència tal com ens ho demana Sant Pere a la carta d’avui.

Francesc Xavier de Dou

20 de maig de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 22
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 23
Casal Sant Ildefons: Ball contry i concurs de pastissos a l’Escola Nausica

Tercera sessió de la Catequesi de Pasqua que dirigeix Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda

Dissabte, 27
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Celebració del Sagrament de la Confirmació a les 8 del vespre, presidida pel bisbe auxiliar Mons. Sebastià Taltavull

Diumenge, 28

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

17 de maig de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 2 de juliol, a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

14 de maig de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”

L’Evangeli d’avui per mi és un cant a l’esperança, però a una esperança activa, no es tracta de confiar que creient en Déu i en Jesús ja ho tindrem tot, que tot se’ns resoldrà, no, jo hi veig una dosi molt gran de transmissió de coratge i valentia per estimar, seguir i imitar a Jesús, tot un ensenyament i una invitació a una vida diferent, a un veure i sentir la nostra existència més profunda, en definitiva, a una altra manera de ser i d’actuar, per canviar nosaltres i amb nosaltres tot el que ens envolta.

Jesús diu: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Certament, per poc que creiem en Jesús, ja ens creiem que la seva experiència és camí veritable, veritat autèntica i vida plena. Però Jesús diu més, encara: “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans”.

Per tant, si som capaços de creure de veritat en Ell, d’imitar-lo, serem capaços de fer les mateixes obres que Ell feia i, tot i que sembla molt agosarat, de fer-ne de més grans, encara. Això vol dir centrar la nostra vida en l’amor i, amb l’amor, al servei dels altres, com feu Jesús, sense discriminació, però sobretot al servei dels pobres, dels marginats, aturats, refugiats i tantes i tantes persones que necessiten qualsevol tipus d’ajuda, a vegades només que se’ls escolti, que estiguem al seu costat. I aquest actuar, amb pau i alegria interior perquè Jesús està al nostre costat, amb l’objectiu i convenciment de ser autèntiques pedres vives per construir un món millor per tots.

I a més, amb el nostre actuar hem de fer conèixer Jesús, se’ns ha de notar que som seguidors de Jesús, que ho fem units a Ell, en la confiança que no estem sols, que Ell està amb nosaltres, de manera que amb la nostra actitud hem de convidar, també, a seguir Jesús als qui no el coneixen o no hi creuen, com tantes i tantes persones hi ha que actuen amb amor i al servei dels altres però sense Jesús, sense creure en Jesús.

Com deia un pare escolapi resident a Moià, el pare Mateu, en la vetlla Pasqual d’aquest any a l’Estany, en la que es constatava la realitat actual al nostre país, ben diferent i contraposada al creixement del nombre de deixebles a què fa referència la lectura dels Fets dels Apòstols, ja que érem molt pocs els assistents, els cristians tenim Jesús que no ens deixa mai i, guiats per Ell, hem de manifestar i exterioritzar una alegria interior de manera que hauríem de fer qüestionar als no creients sobre ¿què els passa a aquests, què tenen de diferent, que actuen així i amb aquesta alegria?

Maite Cura

13 de maig de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 15
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Xerrada : “La dona a través de l’art”, a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs

Reunió del Consell Pastoral de la Parròquia a les 9 del vespre

Dimecres, 17

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 20
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

12 de maig de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat del mes de maig

Amb motiu dels 500 anys de la reforma protestant s’han organitzat diferents actes i conferències per posar de relleu el que ha estat des de les seves vessants bíbliques, culturals i artístiques. I en aquest marc cultural i artístic cal parlar de Johann Sebastian Bach, fervent protestant que va posar la seva música bàsicament al servei del culte. Ens ha semblat oportú exposar el que ha estat la cultura de Bach en la seva música sobretot religiosa. Serà Mn. Lluís Saumell qui ens en parlarà.

Us invitem, doncs, a l’assemblea del dilluns dia 15 de maig a les 8 del vespre als locals de la comunitat.

Us hi esperem a tots.

El Consell Pastoral

11 de maig de 2017

La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental

Aquest és el títol de l’últim llibre de Ramon Maria Nogués, editat per Fragmenta Editorial, que va ser presentat al CIC el novembre de l’any passat, i del que se n’han fet ressò molts i diferents mitjans de premsa, ràdio i televisió.

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra.

Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.

Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessària, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.


9 de maig de 2017

III Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica

El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona organitza aquest acte de proclamació i entrega del que, com a reconeixement per la tasca realitzada en el camp de la pastoral litúrgica, s’atorga a Mons. Víctor Sánchez Espinosa arquebisbe de Puebla (Mèxic).

Serà el proper dimecres dia 10 a les 6 de la tarda al saló d’actes del Seminari de Barcelona, carrer Diputació, 231.

Presentarà l’acte el Dr. Jaume Fontbona, president del CPL.

Intervenció del Dr. Gabriel Seguí, director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona: «La recepció de la reforma litúrgica a Llatinoamèrica i al Carib».

Clourà l’acte la intervenció de Mons. Víctor Sánchez Espinosa.

En acabar hi haurà un concert d’orgue amb una selecció d’obres de J.S. Bach, a càrrec de Ricard Rovirosa, doctorant a la Guildhall Scool of Music and Drama de Londres. Vespres solemnes a la capella del Seminari.

7 de maig de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

En llegir l'Evangeli i contemplar el Crist, hi ha moments i coses de les que fa o diu, que no les entenc, o que desvetllen en mi un rebuig intens. Llavors li ho dic confiadament i serena, i em mantinc en silenci, ben segur que rebré més llum. I crec que no l'entenc, de vegades per la dificultat d'acceptar el seu missatge tan contrari a les nostres passions i desitjos terrenals, però d'altres pel significat que les seves expressions evoquen en una cultura com la nostra, tan diferent de la seva.

La paràbola del Bon Pastor és una d'aquestes coses. Ens planteja dues dificultats culturals. La primera, que en la nostra cultura industrial i ramadera, tots els amos veuen en els seus ramats una forma de guany i explotació econòmica, inclosos els més ecologistes. Ningú no hi treballa «perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jo. 10, 10). La segona rau en la imatge culturalment compartida del ramat i les ovelles, com éssers que no pensen per sí mateixos, dependents dels seus pastors, obedients i incapaços de decidir per si mateixos on anar i què fer.

Aquesta imatge xoca amb el valor que atorguem al «jo» (que no a l'ego) com a centre de consciència, de pensament propi i lliure, de decisió personal, d'autoestima, i d'identitat personal. Això, afegit a la praxis que durant anys i segles (diferent el Papa Francesc), els anomenats «pastors» de l'Església han exercit sobre els creients, tot considerant-nos incapaços de pensar i trobar camins per nosaltres mateixos, tot plegat ha acabat per fer la paràbola del Bon Pastor incòmoda per a molts creients.

Em conforta saber que els apòstols tampoc la van entendre: «Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava» (Joan, 10. 6) «Per això Jesús continuà» (10,7). I que bonic el que -en continuar- ens va transmetre! Ens va dir que la seva relació amb nosaltres és personal, amatent a la nostra identitat.

Per a ell som David, Dani, Maria, Laia, Alguer, etc...no «ovelles»: «Crida...cada una pel seu nom» (10, 3). Ens diu que el coneixement i la relació que estableix amb nosaltres és pregona, total, de comunicació i comunió plena, d'igualtat, com la que té amb el Pare!: «conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare» (10, 14-15).

Diu que la nostra relació amb ell és lliure, alimenta les nostres vides, i ens fa viure plenament: «Jo sóc la porta: els qui entrin per mi...podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (10,9) «perquè...tinguin vida, i en tinguin a desdir» (10, 10). Diu que ens estima i dóna la vida. Senyor, gràcies! Potser que, en comptes de «pastoral» se’n digués «acompanyament amatent».

Santiago Quijano

6 de maig de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 7
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

Dilluns, 8
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre als locals de la nostra Parròquia de Sant Ildefons

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Campionat de rummikub

Primera sessió de Catequesi de Pasqua per a adults dirigida per Anton Ramon Sastre

Dissabte, 13
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 14
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

5 de maig de 2017

Catequesi d’adults - “La Pasqua de Jesús inaugurà el temps de l’Esperit”

De la presència de l’Esperit de Déu en la història ens en parlarà Anton Ramon Sastre els dimarts 9, 16, 23 i 30 d’aquest mes de maig, en trobades d’una hora de durada a partir de les 7 de la tarda, a la sala on celebrem les assemblees.

Sovint veiem el temps passat amb una certa nostàlgia, perquè tenim la tendència de pensar que aquella societat era millor que la nostra, però la realitat és que hem oblidat molts aspectes de com era llavors el dia a dia. Certament, el nostre temps ha canviat i continua sent un temps de canvi, un temps mogut, inestable, líquid com ens ha repetit Zigmunt Baumann, el pensador mort fa poques setmanes. Però és el nostre temps, és el nostre món, és la nostra societat, és la nostra cultura, i en tots aquests àmbits nosaltres som els actors principals, els que l’hem de construir, els que el podem transformar.

Per a nosaltres, cristians, el temps pasqual, aquest temps que va de la Creu a la Pentecosta, ens mostra simbòlicament la profunda realitat del nostre temps. Per a nosaltres és l’últim de tots els temps, és el temps de consolidació del regnat de Déu a la terra, és el temps que se’ns ha donat a tots els que hem optat per seguir Jesús. Hem de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que ens toca viure qualifica històricament la nostra fe: el present és molt més definitiu que qualsevol altra novetat que puguem esperar d’un temps futur. Aquest temps nostre és un temps de gràcia.

El temps de Pasqua és el temps en el que l’Esperit de Déu omple l’univers. Ell pot fer que totes les coses siguin noves, fins i tot els nostres cors. Ell és la promesa que Jesús ens va fer i avui és el nostre Defensor, el que continua donant-nos força per ser fidels a Jesús. Nosaltres invoquem l’Esperit repetides vegades a les nostres celebracions i ell es fa present enmig de la comunitat; fa present d’una manera nova la mort i resurrecció de Crist; amb la seva força transforma l’església i ens fa comprendre, avui, que l’amor de Déu s’ha estès a tota la Humanitat.

Anton Ramon Sastre

3 de maig de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La Celebració comunitària del Baptisme serà el proper diumenge 7 de maig, a les 12 del migdia.

El dissabte dia 6 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins del infants que s'han de batejar amb els responsables de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració del dia següent.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

2 de maig de 2017

Espai Obert amb la participació de Mn. Lluís Saumell

El proper dissabte 6 de maig d’11 a 13 h. a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, tindrà lloc una nova sessió del cicle 2016-2017 dedicat als 500 Anys de la Reforma de Luter. Implicacions històriques i religioses.

Elías Cortés, protestant i Lluís Saumell, catòlic, musicòlegs desenvoluparan el tema: Les “Cantates” de Bach, expressió de la pietat protestant al barroc.


1 de maig de 2017

Mor Josep Guiu, fidel col·laborador de Mn. Joan Alemany des de 1955

El passat 19 d’abril va morir Josep Guiu, mà dreta de Mn. Alemany des que el 21 d’octubre de 1955 -com explica Roser Bofill en la conversa amb Mn. Alemany en el llibre “Església i País”- junts van anar a Sant Fost de Campcentelles, on Mn. Joan s’hi incorporava com a rector.

En el llibre Mn. Joan explica: “...em vaig presentar a Sant Fost acompanyat d’en Josep Guiu. Jo baixava molt a Barcelona per anar a Betània o al CIC i en Josep es quedava allà, visitava famílies i els malalts...”; i en Josep per la seva banda afegeix: “feia de majordom, de secretari, de campaner, resava el rosari, anava a fer les visites als malalts, els portava la llet i si calia fins i tot els escalfava el menjar”. Junts van fer una gran feina molt apreciada per la gent del poble i les autoritats.

La seva amistat i col·laboració va continuar a Sant Ildefons, on Mn. Joan va invitar-lo a ell i la seva esposa Núria Puget a fer-se càrrec de la gerència de la comunitat i la parròquia, la qual cosa comportava viure a la casa parroquial. Ho van acceptar i van ser fidels a aquest compromís durant 32 anys, de 1970 a 2002 en arribar-los el temps de la jubilació. La vinculació exclusiva de tots dos a la comunitat va ser absoluta i molt profitosa.

En Josep va ser un home de fe sense fissures que amb la seva bonhomia i empatia va guanyar-se l’afecte de tothom, com va quedar palès diumenge passat amb la nombrosa assistència a la missa de comiat.

Acompanyem de tot cor en el seu dol la seva esposa Núria, les seves filles Eulàlia, Montserrat i Maria del Mar i els seus néts i familiars. Descansi en pau.

30 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El millor company per fer camí

En la Pentecosta Déu aboca el seu Esperit als homes, perquè tots -tots- siguem profetes. Tots, amb la nostra paraula i amb el nostre servei, podem donar a conèixer el que Jesús va ensenyar: ESTIMAR, que vol dir posar-se al servei dels altres.

"Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi", diu el Salm. Que siguem la mà de Déu aquí a la Terra per trobar refugi a tots els desplaçats per les guerres i per l' egoisme de les nacions. Que no sigui en va que "casa meva és casa teva". Confiem plenament en Déu: Ell ens traça el camí que hem de seguir, i som nosaltres els que decidim seguir-lo. Tinguem sempre present Déu en tots els canvis de ruta de la nostra vida.

Posem en tot moment la Fe i l'esperança en Déu. Hem de viure en aquest món tenint a Jesús com el far que ens assenyala el camí cap a Déu. Un camí que ha d'estar ple de les bones obres que hem d'anar fent cada dia amb la nostra manera de viure, com ho feia Ell. Amb el nostre servei desinteressat cap els altres, amb la nostra hospitalitat. Nosaltres hem de ser com les pilastres reflectants de les carreteres i assenyalar el camí dels que ens succeeixen.

En el camí de Emmaús, Jesús va veure dos dels seus deixebles, s'hi va acostar i es va posar a caminar amb ells, però ells no el van reconèixer. El Messies que esperaven havia d'alliberar Israel dels seus opressors, i ells no el van reconèixer perquè no havien entès res. Creien que tot havia estat un fracàs.

Però Jesús els fa un repàs de la seva autèntica missió: el Messies obre el projecte de Déu guardat per Israel, que ja era per a tota la Humanitat. Havien tergiversat les Escriptures, però ara el projecte ja s'està executant i comprèn la salvació de tota la Humanitat. I Jesús es dóna a conèixer amb la fracció del pa, amb el COMPARTIR, que és la clau que uneix totes les persones.

Pere Rius

29 d’abril de 2017

La setmana dia a dia

Dimarts, 2
Casal Sant Ildefons: Pel·lícula musical molt vistosa amb fragments de ballet i òpera

Reunió del Grup de Reflexió bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 7
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

28 d’abril de 2017

III Fòrum Fragmenta: Trobada entre autors i lectors amb moltes activitats per petits i grans, i un concert amb pastís per celebrar el 10è aniversari de Fragmenta.

El dissabte 20 del proper mes de maig la Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri, a Barcelona, acollirà el tercer Fòrum Fragmenta. Un espai que posa en contacte els lectors amb els autors de Fragmenta Editorial i que aquesta vegada coincideix amb la celebració dels deu anys de vida del segell. Per assistir-hi cal omplir un formulari d'inscripció que podeu trobar al web: www.fragmenta.cat, i enviar-lo tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, abans del 14 de maig.

Hi intervindran: Jordi Amenós, Xavier Melloni, Albert Cortina, Miquel-Àngel Serra, Jordi Pigem, Joan-Carles Mèlich, Ramon M. Nogués, Pere Lluís Font, Lluís Duch, Dolors Bramon, Halil Bárcena, Dídac P. Lagarriga, Inês Castel-Branco, Laia de Ahumada, Josep Cobo, Marta Millà i Tina Vallès.

En el decurs del fòrum hi haurà activitats dirigides per a infants de 3 a 12 anys, mentre els pares participen en una altra activitat per a adults. Després de la cloenda institucional, se celebrarà un concert de Lídia Pujol, acompanyada a la guitarra per Guillermo Rizzotto.

El 2007 cinc llibres de Fragmenta van arribar per primer cop a les llibreries. La nova editorial buscava oferir als lectors llibres clàssics i d'assaig en l'àmbit de la recerca espiritual. Una recerca que entenen "en un sentit molt ampli i rigorosament independent".

Al llarg d'aquests deu anys el projecte ha anat augmentant en amplitud i ambició. Van començar publicant només en català: ara ho fan en català, en castellà i en portuguès. Van començar publicant llibres sobre l'àmbit religiós en exclusiva: posteriorment l'editorial s'ha anat obrint a disciplines afins com la filosofia, i la literatura. Van començar adreçant-se exclusivament a un públic adult: ara compten també amb una col·lecció d'àlbums il·lustrats adreçada als infants.

Els editors, Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco, asseguren que la motivació de fons, però, no ha canviat: "Volem fer un servei a totes les persones, grans i petites, que es fan preguntes". Així mateix consideren que "els llibres de Fragmenta no tenen la pretensió de voler donar resposta a les preguntes, sinó la humilitat de voler acompanyar el lector en les seves indagacions" i que "no es tracta de donar respostes tancades, sinó d'ajudar a fer-se les preguntes adequades i de proporcionar instruments per aprofundir-hi".

L’any 2012 es va celebrar el primer Fòrum Fragmenta amb motiu del cinquè aniversari de l'editorial.

27 d’abril de 2017

Resar al metro

A continuació reproduim l'article de Jordi Graupera publicat al diari Ara el passat Dijous Sant.


Potser la principal carència del nostre sistema cultural és la incapacitat de fer-se càrrec d’aquest espai íntim de llibertat i creença


El meu metro arriba al centre de Manhattan a l’hora justa per als que entren a treballar a les set del matí. És una hora ideal per veure els que munten l’escenari. Hi ha conserges que duen els pantalons de l’uniforme ja posats, homes que duen bosses d’eines, policies de trànsit amb la camisa blava sota la jaqueta i moltes dones: algunes, les més joves, amb peces de roba corporativa de cadena de restaurant, d’altres repassant apunts del que dedueixo que són exàmens interns d’empreses de serveis sanitaris dissenyats per formar el personal auxiliar, i encara un grup més nombrós que no sé què fan exactament però són una mica més grans i tenen dur el tou dels dits. A mesura que el metro s’acosta a Manhattan, hi va pujant el personal administratiu, que es deu poder pagar un pis més a prop de la feina. No hi ha pràcticament turistes, ni criatures hip, ni estudiants universitaris, i si hi ha algun aspirant a model o actor és perquè duu una maleta. Potser ja marxa. Tampoc no hi ha pidolaires, ni músics ambulants, ni saltimbanquis d’aquells que fan el trapezista amb les barres metàl·liques del vagó a canvi d’uns dòlars.

Cada dia, al vagó, hi ha deu o dotze persones que llegeixen la Bíblia, o l’Alcorà, o llibres de pregàries, o vides de sants. Ni tan sols la recent extensió de la cobertura telefònica els ha fet perdre la fe: he vist una dona mussitar pregàries islàmiques que llegia d’un grup de WhatsApp que n’hi envia una cada dia. Són pregàries -em diu- que demanen salut, feina i mirar de ser bo amb els altres. Les aplicacions amb el text sagrat del dia també proliferen. Dijous al matí, al meu costat, s’hi asseia una dona de la meva edat que llegia una revista cristiana baptista, i l’anava subratllant, i cada cop que apareixia una referència a l’Evangeli (Joan, 11:25, “La resurrecció i la vida...”), encenia el telèfon i obria una aplicació amb la Bíblia que li permetia navegar-hi i trobar els versicles ràpidament i llegir el context del vers citat. Aleshores anotava alguna cosa al marge de la revista.

A mi, que soc cristià i que, alhora, la pregària que faig més freqüentment és una pregunta sobre el silenci, la solitud i el dubte, tot això m’omple d’esperança. És la litúrgia, que de jove em semblava hipòcrita i buida, la que de mica en mica ha anat convertint-se en font d’equilibri i amor. Quan vaig arribar als EUA, les poques vegades que aconseguia arrossegar-me a una missa en sortia decebut i angoixat. Els capellans eren de mena carbassera, feien sermons per als meus veïns de classe treballadora manual, els trobava poc sofisticats intel·lectualment en contrast amb els capellans que jo havia escoltat a l’adolescència, doctors en teologia, o amb els textos que he fet servir tantes vegades contra l’estultícia d’alguns ateus. Només em quedava la litúrgia, l’acte repetit de manera igual arreu del món, après com un automatisme. Allò que abans em semblava la carcassa buida d’una fe que només podia ser genuïna si era espontània, ara de mica en mica se m’ha anat revelant com una distensió de l’ànima, que l’obre a records i fa emergir de les profunditats de la meva creença l’escalfor d’un foc que creia apagat.

25 d’abril de 2017

Homilia de Mn. Josep Maria Jubany de l’Eucaristia de la Vetlla de Pasqua

Amics, amigues,

El missatge d'aquesta Vetlla és molt clar: L'àngel del Senyor digué a les dones: "No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d'entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit"

Aquest és el gran anunci. Jesús viu. La mort ha estat vençuda. Les tenebres han desaparegut. L'amor és més fort que la mort. Quan tot semblava perdut, i que la vida de Jesús havia quedat enterrada en un sepulcre -sepulcre que l'evangelista Mateu ens indica que havia estat segellat i custodiat amb una guàrdia perquè ningú no el pogués obrir- quan tot semblava que havia tornant a la normalitat desprès que fos eliminat aquell que pertorbava l'ordre públic, menjava amb pecadors, era amic de les dones de mala vida, guaria en dissabte..., el matí del diumenge s'apareix viu a unes dones i els diu: «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran.»

Avui, amb tota l'Església ho estem celebrant, perquè com ens recorda el papa Francesc en la seva exhortació Evangelii Gaudium , la Resurrecció no és una cosa del passat, comporta una força de vida que ha penetrat el món.

No és el moment ara, d'explicar com i de quina manera va tenir lloc la Resurrecció. En aquesta nit el que estem convidats a fer és, com farem dintre de breus moments, professar la nostra fe en la Resurrecció. Creure en Jesús Ressuscitat significa viure d'una manera nova. Si creiem que hem ressuscitat en Crist, hem de viure com a ressuscitats.

En l'Evangeli d'avui trobem algunes pistes del que significa viure com ressuscitats:

24 d’abril de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 7 de maig.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.


23 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor meu i Déu meu

Temps de Pasqua, temps per pensar en el sentit definitiu del viure humà, la felicitat i la vida plena més enllà del temps i l’espai. Gran Misteri que creiem amb timidesa i amb una certesa que no té res a veure amb les certeses concretes, tangibles, que fem servir habitualment en el món real que ens ha tocat viure. No és fàcil, amb la fe feble que molts de nosaltres vivim, acceptar aquesta veritat tan difícil d’entendre. Tanmateix sentim una atracció per la felicitat i el benestar molt gran en la nostra vida diària, però desitgem la Vida i la Felicitat definitives.

La clau està en Jesús que els deixebles experimentaren ressuscitat. Abans d’arribar al terme definitiu hem de seguir l’estil de vida que ens marca Jesús, procurant ser feliços, ja ara i aquí, estimant i respectant la vida i el món, sobretot tenint molt present les dones i els homes concrets. Però de respecte, estimació i servei no sempre n’anem sobrers. Per això no hem de perdre de vista que Jesús és camí, veritat i vida.

Els textos bíblics d’avui són molt il·lustratius. En els Actes dels Apòstols hi ha referències de com vivien les primeres comunitats cristianes. Avui segurament no podríem mantenir les maneres i formes del temps dels apòstols, però sí que les actituds i compromisos que els cristians hauríem de tenir pel nostre món haurien d’estar en relació directe amb l’esperit dels primers seguidors de Jesús. La nostra casa global hauria de ser respectada. El sofriment hauria de ser pal·liat i a poder ser eradicat, les guerres haurien d’extingir-se. Els que passen necessitat, la majoria de la Humanitat, haurien de ser atesos.

Voldria cloure aquest breu comentari amb una reflexió sobre l’Evangeli de Joan. Molts en reconeixem com Tomàs, creients però amb dubtes. Sort que Jesús ens anomena ...feliços els qui creuran sense haver vist... La confessió de fe de Tomàs és contundent ...Senyor meu i Déu meu... Hi ha moltes persones que durant la Consagració en l’Eucaristia repeteixen la confessió de fe de Tomàs, “Senyor meu i Déu meu “. És un reconeixement davant l’evidència de la presència de Jesús. Hem de saber descobrir les PRESÈNCIES de Jesús en el món, tal com se’ns comentava en l’homilia d’aquest dijous sant. Que el poder de Déu, com llegim a la Primera Carta de Sant Pere, ens guardi fins que obtinguem la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Que Sant Jordi ens hi ajudi.

Ignasi Garcia i Clavel

22 d’abril de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 24
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 25

Casal Sant Ildefons: Celebració de les festes patronals de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Tarda de llibres, poesia, roses i coques

Dimecres, 26
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 29

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Celebrem Sant Jordi i dijous la Mare de Déu de Montserrat

Dins d’una mateixa setmana celebrem litúrgicament els dos patrons de Catalunya -Sant Jordi ajornat a dilluns perquè preval la celebració del diumenge de Pasqua- . Com cada any Barcelona s’omplirà de roses i llibres, i en ser diumenge la festa serà encara més reeixida.

Confiem en els nostres patrons, demanem la seva intercessió pel bé del nostre país i com sempre pregarem per totes les institucions, pels nostres governants i per la nostra Església i pel seu cap el Papa Francesc que té paraules de denúncia, però també d’esperança. Demanarem pels malalts, pels qui sofreixen, pels qui no tenen treball ni possibilitats de tenir-ne, per la fam del món, per les víctimes de totes les violències, pels refugiats, pels privats de llibertat, pels que viuen en opressió i esclavatge, pels nostres germans cristians assassinats arreu pel sol fet de ser-ho, pel nostre món i per la nostra Europa que actualment sembla haver perdut el nord en molts aspectes però sobretot en el tema dels refugiats.

I també pregarem d’una manera especial per Catalunya, el nostre estimat país, situat avui en una cruïlla qualificada per molts d’històrica de resultat encara incert, que es troba a les portes de poder complir un anhel llargament esperat i ple de dificultats.

Els pròxims mesos seran decisius pel nostre futur. Un senzill referèndum que encara avui no sabem si l’Estat espanyol acceptarà, hauria de deixar les coses clares per més que de moment només hi ha voluntats enfrontades.

Mai com aquest any necessitem la seva protecció i de tot cor els la demanem.

21 d’abril de 2017

La catequesi de Pasqua per adults que dirigeix Anton Ramon Sastre

Aquest any, la catequesi sobre el temps pasqual la tindrem els dimarts 9, 16, 23 i 30 de maig.

El dimarts 23 és el que precedeix al Diumenge de l’Ascensió, i el dimarts 30, és el d’abans del Diumenge de Pentecosta.

Ho anunciem amb temps per poder reservar els dies en les nostres agendes.

19 d’abril de 2017

Tercer trimestre, recta final del curs en Temps de Pasqua

Un any més la celebració de la Pasqua acompanya el nostre camí cap a la fi de curs i la cloenda de totes les nostres activitats pastorals presidides fonamentalment per les celebracions sagramentals, de les quals en participa tota la comunitat en les diferents franges d’edat.

Al llarg de les properes setmanes els infants de la nostra catequesi s’acostaran per primera vegada a la taula del Senyor i participaran de la comunió.

Els nois i noies que acabaran el segon cicle de la Catequesi d’infants rebran el sagrament de la Confirmació el mes de maig.

Els més petitons, els qui encara no tenen consciència però que estan emparats per la consciència dels seus pares i padrins i de la comunitat que els acull, rebran el Do de la fe en la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme el diumenge 7 de maig.

I els més grans de tots que ho desitgin i els malalts que ho sol·licitin, podran participar en la Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels Malalts.

Finalment, la reunió de l’Assemblea extraordinària del mes de maig, la renovació dels membres del Consell Pastoral i els actes de cloenda de la Catequesi i dels diferents grups que tenen una reunió mensual, segellaran la fi de les activitats d’aquest curs.

Viure la Pasqua en el marc d’aquestes celebracions marca la nostra voluntat de caminar vers tot allò que Jesús vol i espera de nosaltres, que siguem capaços de dur el nostre amor prop de tots aquells que més ho necessiten, fent així realitat el seu darrer missatge: “Estimeu-vos uns als altres como jo us he estimat”.

18 d’abril de 2017

La Pasqua de Crist és la nostra Pasqua

La Pasqua de Crist transcendeix la història personal de Jesús de Nazaret, perquè en aquell fet històric, en la mort i resurrecció de Jesús, el Crist, se’ns mostra de manera total i definitiva l’amor que Déu té a tots els homes i dones de tots els temps. Per això, la Pasqua de Crist, a més de ser un fet personal i únic, és el fet original, el fet bàsic, el fet que fonamenta una nova situació de la Humanitat, el fet que parteix la història i marca un abans i un després.

Per a nosaltres cristians, aquest temps pasqual representa la profunda realitat del nostre temps, perquè és l’últim de tots els temps, és el temps escatològic, és el temps de consolidació del Regne, és el temps que se’ns ha donat, ja que no en tindrem més de temps. La reflexió de la comunitat cristiana ha de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que li toca viure qualifica històricament la seva fe: el temps en el qual ens toca viure ara, el present, és molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un temps futur. Per aquest motiu hem d’aprendre a valorar el nostre temps, no el podem malmetre, l’hem de saber dimensionar: l’avui és un temps de gràcia. Si hem heretat l’Esperit de Crist, hem de ser els seus còmplices per continuar construint el Regne de Déu, ara i aquí.

Però el temps de Pasqua és també un temps especialment significatiu de l’any litúrgic. El temps de Pasqua és el temps en què la comunitat cristiana fa especial memòria i celebra joiosa la presència del Misteri de Crist enmig nostre. Aquesta és una expressió molt freqüent a les pregàries litúrgiques. “Celebrar el Misteri” o “celebrar els misteris” vol dir que, quan nosaltres ens reunim per fer el memorial de la Pasqua, no solament recordem un fet històric, original i irrepetible, sinó que, a més a més, amb la nostra acció de gràcies (litúrgia) tornem a fer present d’una manera nova (sagramental) la mort i la resurrecció de Crist, que, ara i aquí, continua transformant l’Església i el món sencer. Celebrar la Pasqua de Crist, doncs, és la nostra festa, perquè nosaltres sabem que l’amor de Déu s’ha manifestat a tota la Humanitat.

Desprès de la seva mort, Jesús ressuscità i es va aparèixer als seus amics: “No tingueu por. Sóc jo”. La seva presència continua sent la nostra salvació.

Anton Ramon Sastre

16 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La litúrgia de la Setmana Santa ha estat molt rica i l’hem viscuda molt intensament, però avui és la culminació i el dia més important d’aquestes festes.

La vigília Pasqual ha estat un recorregut de la creació, que esdevé en Jesús el primigeni de la nova humanitat rescatada del pecat i de la mort. Tot seguit s’obren les fonts del baptisme per a tots els qui havent rebut la bona notícia i acollint la fe en el Déu que Jesús ens ha revelat, som cridats a entrar en el nou poble de Déu que és l’Església.

Déu va salvar el seu poble, i com que darrerament ens ha enviat el seu fill per redimir-nos, demanem que Déu nostre Senyor porti plenament a terme aquesta obra pasqual de salvació que és la redempció dels homes.

L’Evangeli del diumenge ens descobreix el Jesús ressuscitat “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. On han posat el goig de viure i la confiança en la humanitat?... on per a l’esperança en un món millor?... on són la justícia i la pau?

“No hi és aquí, ha ressuscitat com ho havia predit”. Encara no l’hem vist però sentim el pas de la nostàlgia a la il·lusió, de la por al coratge.

“Anirà davant vostre a Galilea. Allà el veureu”.

Si la vida quotidiana, els ambients de la família, la feina, el veïnat, la residència, la parròquia, resplendeixen amb una llum nova, vibrem amb una harmonia més motivadora i aclaridora... Intuïm la vostra presència i ens convidem els uns als altres a abraçar-vos en el pobre, en l’emigrant i a retrobar-vos en aquestes comunitats.

Déu que sempre feu créixer la nostra església, concediu als vostres fidels de viure d’acord amb les exigències del baptisme i amb les ensenyances dels apòstols.
Jesús amb la seva resurrecció vol dir-nos que ens ha alliberat del pecat i ens concedeix el do i la il·lusió de la vida eterna.

La paraula del Senyor és sincera i ens motiva a viure amb fe i esperança la resurrecció de Crist.

Mireia Galobart

9 d’abril de 2017

Setmana Santa

Avui, Diumenge de Rams, comencem la Setmana Santa. Durant aquesta setmana commemorarem la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. El nucli central de la nostra fe. Com ja he fet altres anys, us proposo de forma senzilla algunes reflexions sobre aquests dies.

Diumenge de Rams
Jesús muntat sobre un ase, signe d’humilitat, entra a Jerusalem. Els infants l’aclamen, el poble senzill s’entusiasma, les autoritats li recriminen el gest. Avui, els infants amb els palmons ens recorden aquella entrada.

Preguem


Jesús, Vós vàreu manifestar que cap Profeta mor fora de Jerusalem. El vostre camí arriba al seu terme. Concediu-nos un cor d’infant i una ment lúcida, perquè sapiguem donar-vos estada entre nosaltres i us reconeguem com el Fill de David, el Messies.

Dilluns, Dimarts i Dimecres Sants
El poder de les tenebres avança, volent apagar la llum del qui és la Llum del món. Durant aquests dies Jesús predica al Temple. Les seves paraules i gestos proclamen la Veritat, la veritat de Déu.

Preguem


Jesús, Vós sabeu de les nostres febleses i mediocritats, Vós que perdoneu els nostres pecats, tingueu misericòrdia de nosaltres, i doneu-nos el vostre Esperit, perquè no tanquem les nostres oïdes al vostre missatge.

Dijous Sant

Commemoració de la Cena del Senyor . Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Dia de l’Amor, Jesús renta els peus als seus deixebles. Institució de l’Eucaristia: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres” “Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang”. Traïció de Judes.

Preguem

Jesús, feu que sapiguem reconèixer tot el que Vós avui ens doneu. Que tinguem sentiments d’agraïment i que amb sinceritat us diguem gràcies. Vetlleu per la vostra Església, perquè fidel al vostre gest, sigui servidora, i es purifiqui de tota traïció.

Divendres Sant
“Tot s'ha complert... Llavors inclinà el cap i expirà”. Mort ignominiosa. Moment de la tenebra. El Just és ajusticiat. Avui tot el dia és presidit per la Creu.

Preguem

Senyor, davant de la Creu no tinc paraules, tot és silenci. Davant la Creu, Senyor sóc aquí. Feu que sàpiga prendre la meva creu.

Dissabte Sant
El nuvi ens ha estat pres. Maria i les dones ploren. La Ciutat de Jerusalem celebra la festa de la Pasqua jueva. L’ajusticiament de Jesús és una notícia més. Per a molts la vida continua.

Preguem

Avui, Senyor, feu que no oblidem els nostres germans d’arreu del món que ploren sense consol, pels sofriments infligits pels poderosos.

Diumenge de Pasqua

El sepulcre buit. La mort ha estat vençuda. El Déu de Jesucrist és el Déu d’esperança.

AL·LELUIA, AL·LELUIA, AL·LELUIA

Josep m Jubany

8 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Diumenge de Rams

Avui, les lectures comencen amb un fragment del Servent de Déu d’Isaïes. És un dels textos més fascinants i escruixidors de la Bíblia. La destrucció sistemàtica d’un home fidel, recte i desvalgut per part dels que creuen ser guardians de l’ordre i de la veritat no pot deixar indiferent a ningú.

El salm 21 -“m’envolta una munió de gossos, em rodeja un estol de malfactors”- rebla el clau. El tema central de les lectures és, però i com cada any, el de la Passió. Avui toca la grandiosa passió segons sant Mateu, glossada com mai per la música de Johann Sebastian Bach.

Segur que molts de nosaltres n’hem sentit o en sentirem fragments aquests dies, pel gaudi de l’esperit, sí, però, també, per la meditació i per la pregària. Encara que escoltada mil vegades, la narració de la Passió sempre ens colpeix. I ho fa perquè ens és molt propera.

La Passió retrata l’agressió que sofreix una persona innocent pel fet d’haver-se enfrontat a unes estructures socials, a uns poders, que no són més que eines de submissió i d’enriquiment per part dels qui els vigilen i els ostenten. Al Món Antic, potser pensem que tot això estava tan arrelat que era impossible de superar. Han passat molts segles, molts. Hi ha hagut aldarulls i revolucions, el poble ha anat conquerint drets. Al menys a casa nostra, la justícia ja no crema bruixes ni executa ningú a les places de Barcelona.

Tot i així i si mirem el nostre entorn, no ens costarà gaire descobrir com “gràcies” a la darrera crisi econòmica, els rics són encara més rics i els pobres, més pobres. Notem com si cada cop hi hagués més gent dormint al carrer. Els milers d’ofegats al Mediterrani són ja el pa de cada dia. Veiem com l’establishment dels poderosos continua tan enrocat com al segle primer.

Heu trobat a faltar una frase que potser esperàveu a la lectura de la Passió segons sant Mateu? Aquella on diu “el meu regne no és d'aquest món” que esmenta sant Joan (18:36) i que moltes vegades s’ha intentat fer servir per anestesiar els nostres sentiments.

El Regne de Déu comença aquí, en aquest món. El que no hi ha de tenir cabuda és la injustícia, el menyspreu, l’insultant ostentació dels poderosos, l’abús de poder i tantes altres coses. Ens posem en marxa?

Julià i Rosa

7 d’abril de 2017

Ha mort Conxita Alemany i Esteve, germana de Mn. Joan Alemany

Comuniquem amb dolor la mort de la Conxita, germana de Mn. Alemany, la qual amb les seves germanes Carme i Montserrat -traspassada tot just fa dos anys- van tenir cura dels mesos finals de la malaltia que va posar fi a la vida de Mn. Joan.

Donem el nostre condol al seu espòs, al seu fill i als néts, així com a la Carme, que ara, amb la mort de la Conxita, esdevé l’última amb vida dels set germans de la família Alemany-Esteve.

Que el Senyor l’aculli en el seu regne de pau.

6 d’abril de 2017

Discurs del Sant Pare Francesc als Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea presents a Itàlia per a la celebració del 60è Aniversari del Tractat de Roma



El passat 24 de març el papa Francesc va adreçar aquests discurs:

Distingits convidats,

els agraeixo la seva presència aquí aquesta tarda, en la vigília del 60è aniversari de la signatura dels Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. Vull manifestar l'afecte de la Santa Seu cap als seus respectius països i al conjunt d'Europa, i al destí dels quals, per disposició de la Providència, se sent inseparablement unida. Dirigeixo un especial agraïment a l'Honorable Paolo Gentiloni, President del Consell de Ministres de la República Italiana, per les deferents paraules que ha pronunciat en nom de tots i per la feina que Itàlia ha realitzat per organitzar aquesta trobada; així com a l'Honorable Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, que ha donat veu a les esperances dels pobles de la Unió en aquest aniversari.

Tornar a Roma seixanta anys més tard no pot ser només un viatge al passat, sinó més aviat el desig de redescobrir la memòria viva d'aquest esdeveniment per comprendre la seva importància en el present. Cal conèixer bé els desafiaments de llavors per fer front als d'avui i als del futur. Amb les seves narracions, plenes d'evocacions, la Bíblia ens ofereix un mètode pedagògic fonamental: l'època en què vivim no es pot entendre sense el passat, el qual no cal considerar-lo com un conjunt de successos llunyans, sinó com la saba vital que rega el present. Sense aquesta consciència la realitat perd la seva unitat, la història el seu fil lògic i la humanitat perd el sentit dels seus actes i la direcció del seu futur.

El 25 de març de 1957 fou un dia carregat d'expectació i esperances, entusiasmes i emocions, i només un esdeveniment excepcional, pel seu abast i les seves conseqüències històriques, va poder fer que fos una data única en la història. El record d'aquest dia està unit a les esperances actuals i a les expectatives dels pobles europeus que demanen discernir el present per continuar amb renovat vigor i confiança el camí començat.

Eren molt conscients d'això els pares fundadors i els líders que, posant la seva signatura en els dos tractats, van donar vida a aquella realitat política, econòmica, cultural, però sobretot humana, que avui anomenem la Unió Europea. D'altra banda, com va dir el ministre d'Afers Exteriors belga Spaak, es tractava, «és cert, del benestar material dels nostres pobles, de l'expansió de les nostres economies, del progrés social, de possibilitats comercials i industrials totalment noves, però sobretot (...) [d'] una concepció de la vida a escala humana, fraterna i justa ».

4 d’abril de 2017

Celebrem el Perdó - Revisió de Vida - Quaresma 2017

Les celebracions comunitàries de Quaresma del Sagrament del Perdó tindran lloc:

- Dimecres dia 5: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 7: a les 9 del vespre


A continuació teniu la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

“El qui em coneix no caminarà a les fosques”, diu Jesús. No ens diu, però, que únicament Ell sigui la llum: ens diu que a l’entorn de la nostra vida hi trobarem una gran llum, la que prové del Pare del cel. Els qui creuen en la seva existència descobreixen un altre món, una altra manera de veure i de viure; descobreixen la bondat, la misericòrdia, mitjançant les quals tot esdevé sant i possible. Déu es fa trobadís sempre en qualsevulla experiència, en qualsevulla esdeveniment. Intentem, doncs, de deixar enrere altres pensaments que ens decanten de la claror i que massa sovint ens confonen. Abandonar la foscor ha de ser el nostre primer propòsit i el nostre gran descobriment.

- Si la meva fe sovint trontolla, no serà perquè la meva vida espiritual és inestable, poc encoratjadora? – Com definiria la meva vida espiritual: rutinària?, forçada?, poc devota? – Esporàdicament, sento la necessitat de pregar? – L’Eucaristia, el gran sagrament de la nostra comunitat, té un valor especial o bé forma part de la nostra rutina setmanal? –Preguem en família? – No creiem que casa nostra és el millor lloc per donar bon exemple i caritat?

“Jo no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat”. Jesús és l’Enviat. Era home com ho som nosaltres però tenia la missió d’obrir un nou camí, el camí que ens uniria estretament al Pare. Havia de ser el nostre model de vida per tal que la seva presència en el món esdevingués sempre real i constant. Déu l’ha enviat al món i el món l’ha reconegut i ha habitat amb nosaltres perquè la seva presència mai no manqui a aquells qui en volen ser llurs testimonis. S’ha donat a conèixer com a home perquè nosaltres, homes, esdevinguem la seva imatge arreu del món. Serà el nostre model, doncs, i nosaltres serem la seva imatge. Mai no viurem sols. Ell ens serà camí, veritat i vida.

-La seva imatge, no hauria de ser sempre el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida? – Si l’Evangeli ens recorda la seva constant presència enmig dels homes, no seria bo que seguíssim el seu exemple? – La imatge de Jesús que l’evangeli ens mostra, no ha de ser la primera lliçó que hem d’aprendre? – Si la nostra fe no neix de l’evangeli, no hi ha perill que marrem el camí i inventem un altre evangeli? – No ens manca fe, esperança i caritat?


“Si em coneguéssiu a mi també coneixeríeu el meu Pare”. Potser estem massa segurs que coneixem Déu. Jo, personalment, no n’estic massa segur. Ens ho han fet massa fàcil i aquesta mena de seguretat ens pot perjudicar. No, no ens enganyem, no és gens fàcil descobrir la seva presència. Ens cal dedicació i constància. Creure només que Déu existeix és dir molt poca cosa. Ens manca sentir aquesta proximitat per poder parlar d’Ell i amb Ell. I no només “parlar” sinó també de sentir que Ell és en nosaltres i nosaltres en Ell. I haurem d’aprendre, poc o molt, a reconèixer que som una extensa i intensa comunitat de fe amb Ell. No ho oblidéssim pas!

-És Jesús qui ens acosta al Pare? –Oi que sense Jesús la nostra confiança en Déu costaria més d’acceptar-la i de viure-la? –L’evangeli ens ajuda a viure el misteri de la nostra fe? –No hem d’inventar res: Jesús és cada dia el nostre camí! – Amb només un xic de fe i de confiança, Déu convertirà els nostres pensaments, les nostres paraules i també les nostres obres. Ho creiem això? –No haurem de canviar la nostra fredor amb l’escalf de la pregària?

2 d’abril de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

«Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més"

Aquestes paraules de Jesús adreçades a Marta són el millor comentari del text que llegim aquest V diumenge de Quaresma. El Senyor les pronuncià en una escena memorable tot donant el condol a una família que estava desconsolada per la mort d'un dels seus membres, Llàtzer.

Tot el relat gira al voltant de la paraula VIDA. Paradoxalment el significat que té pels creients la paraula VIDA ens és explicat amb motiu d'una mort.

Jesús passa per un tràngol, que a tots nosaltres, malauradament, ens és ben conegut: la mort d'un amic. Amic, que ell estimava molt. L'evangelista no estalvia de mostrar-nos les emocions del Senyor. Repetidament ens diu: que Jesús plora, se li negaren els ulls. Tots ens hi veiem retratats en aquestes emocions. Tot l'Evangeli l'hauríem de llegir com si nosaltres mateixos ens trobéssim a Betània, lloc de repòs de Jesús. Llar acollidora que representa la comunitat d'amor que ha de ser l'Església.

Quan se'ns mor un ésser estimat, agraïm molt les mostres d'estimació que rebem de persones que volen estar al nostre costat en aquests moments de profunda tristesa. El Senyor, també, manifesta la seva estimació a les germanes del difunt: Marta i Maria, però hi ha una diferència substancial, Jesús no només dirà a les germanes del difunt paraules de consol, sinó que l’afirmació que Ell és la Resurrecció i la Vida, fa que les paraules siguin molt més, ja que ens dóna esperança. Després d'escoltar a Jesús, sabem que la mort no té la darrera paraula. La mort corporal és digna de llàgrimes, però sabem que la mort no té la darrera paraula. La darrera paraula se l'ha reservada Jesús, tot dient que Ell és la vida.

La narració de la resurrecció de Llàtzer forma part d'un dels grans signes en l'Evangeli de Joan. El signes ens són narrats per explicitar un gran missatge. En la narració de la Resurrecció de Llàtzer el missatge és clar: Jesús és la Resurrecció i la Vida. Tornant la vida temporalment a Llàtzer, Jesús ens anuncia la seva propera mort i Resurrecció. Fitxeu-vos en un detall, l’'evangelista precisa: que el mort tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador. Això anuncia el que li va passar a Ell mateix. Però a ell no li caldrà que ningú el deslligui, ni tant sols que el cridin. Jesús ens dóna la vida, donant-se ell mateix. Ell és el Bon Pastor, ens crida pel nostre nom, com ho va fer a Llàtzer: "Llàtzer, vine a fora”. Ell ens dóna la vida a dojo. La VIDA amb majúscules.

Josep m Jubany

1 d’abril de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 2
Trobada conjunta dels dos grups de Catequesi Familiar el matí a Valldonzella

Dilluns, 3

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Quarta (i última) Conferència Quaresmal a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. La Teòloga Ruth Giordano, de Suport Pastoral de l'Església Evangèlica Unida de Terrassa ens parlarà de "Viure la Reforma avui a Catalunya"

Dimarts, 4

Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre el Temps de Quaresma i de Pasqua per Mn. Lluís Saumell

Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

31 de març de 2017

Ha mort en Jacques Baurier

Després d’una llarga malaltia en Jacques va entregar l’anima a Déu el divendres passat. El trobarem a faltar. Va exercir de coordinador del Grup de Reflexió Bíblica durant molts anys fins que la malaltia li ho va impedir. Expressem el nostre condol més sincer a la seva esposa i als seus fills. Descansi en pau.

30 de març de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Aquesta celebració no es fa en Temps de Quaresma, per tant la propera celebració serà el diumenge 7 de maig, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus infants cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

28 de març de 2017

Concentració per la pau a Síria - Campanya de Càritas Internationalis

El 15 de març va fer sis anys que va començar la cruenta guerra a Síria. Càritas Diocesana de Barcelona es va sumar a la campanya de Càritas Internationalis que porta per nom "Síria: la pau és possible". La campanya demana a Càritas de tot el món que realitzem accions demanant que la pau torni a Síria.

També aquest dia 15 hi va haver una concentració a la plaça de la Catedral. Volem demostrar que som una gran família i volem sumar el nostre granet de sorra i el nostre crit de pau al de totes les Càritas del món.

Volem la Pau, volem que els que s'han quedat allà, els que estan en trànsit, els que han arribat aquí, se sentin recolzats per Càritas.

26 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El cec de naixement rep la llum de Crist. El relat evangèlic de Joan ens ofereix una escena magnífica, rodona, d’una gran força narrativa, amb uns personatges d’un caràcter molt ben definit (sobretot el cec i Jesús, els fariseus i els pares del cec). I s’hi proclama al principi l’afirmació central de Jesús “mentre sóc al món, sóc la llum del món.” (Jn 9, 5). És una de les antigues catequesis catecumenals per als qui rebrien el baptisme per Pasqua, que l’Església encara ens conserva com a preparació quaresmal.

L’acció de Jesús és senzilla i discreta: saliva, fang, la piscina de Siloè (“l’enviat”), i així el prodigi es manifesta, tothom el veu, lluny d’on són Jesús i els deixebles. La resposta del cec de naixement és de fe i agraïment al Fill de l’Home. Diu la veritat sense embuts a tothom qui pregunta, és valent i irònic davant els jueus. Els fariseus li són hostils perquè ho són amb Jesús, ja que la llum de la renascuda visió del cec fa patent davant el poble la figura messiànica de Jesús el Crist, que il·lumina amb la seva paraula i els seus fets. Els pares del cec estan esporuguits, temen els jueus perquè havien acordat fer fora de la sinagoga qui confessés que Jesús és el Messias (Jn 9, 22).

Aquesta missió messiànica, que l’acció de Jesús i la confessió del cec posen de manifest, és el que els jueus no admeten en absolut, és on rau el conflicte. Però brilla aquí amb claredat la llum penetrant de Crist que ens demana una resposta fidel i valenta.

La primera lectura ens presenta l’elecció per Déu del jove David com a rei, el més petit dels seus germans, que estava pasturant el ramat. Abans Déu havia advertit a Samuel: “El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor” (1Sa 16, 7). Jessè cridà el seu fill David per indicació de Samuel. “Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell” (1Sa, 16, 12). L’elecció del jove d’ulls vius per ser rei contrasta amb l’elecció de l’home cec, d’ulls morts, feta per Jesús per manifestar les obres de Déu (Jn 9, 3), però s’hi fa patent la mateixa llum penetrant del Senyor. La segona lectura ens recorda que som llum en el Senyor (Ef. 5, 8). I ens encoratja: “Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat.” (Ef 5, 8-9).

Jordi Cors

25 de març de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. El professor Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, crític i historiador de l'art ens parlarà de "L'esperit de la Reforma en les arts"

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Passejada i dinar al Port Olímpic

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 2
Els dos grups de Catequesi Familiar tindran una trobada conjunta al matí a Valldonzella; un espai diferent de l’habitual on també compartiran el dinar

23 de març de 2017

Primera Conferència Quaresmal: Josep-Lluís Carod-Rovira - El protentastisme als Països Catalans

Dilluns dia 13 d'aquest mes vàrem tenir la primera Conferència Quaresmal organitzada per la Associació CIC i la nostra Comunitat. El fil conductor de les quatre conferències programades és la commemoració del 500 aniversari de la Reforma protestant de Martí Luter a Wittemberg (Alemanya) l’any 1517. En va ser ponent el professor Josep-Lluís Carod Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la UPF. Va parlar del tema: "El protestantisme als Països Catalans a través de la història".

Fou una conferència brillant en la qual Carod-Rovira va anar desgranant tots els esdeveniments importants ocorreguts des d’aleshores fins a l’actualitat tant als països catalans com a tot Europa. La interessantíssima i gairebé inacabable seqüència de noms, llocs i dates amb les corresponents referències històriques que ens va donar, és impossible descriure-la aquí pel curt espai de què disposem, però podem trobar-la en el seu llibre “Història del protestantisme als països catalans”.

El 31 d’octubre de 1517 Luter clava a la porta de la catedral de Wittemberg les seves 95 tesis amb les quals pretenia retornar a l’Església la senzillesa dels primers temps del cristianisme. No volia un trencament, però sí que volia eliminar tos els elements que abans d’ell altres ja havien dit i reclamat a la jerarquia perquè no visqués amb tanta opulència i ostentació, que fos possible llegir les escriptures amb les llengües locals, ja que fins aleshores els fidels no entenien la Bíblia i només la coneixien per les explicacions dels preveres. Volia eliminar les enormes donacions de diners que es recollien per les obres del Vaticà i la superstició i gran negoci de relíquies de fins a 18.000 obtingudes de màrtirs cristians inhumats i esbocinats a trossos.

La Reforma fou el primer moviment de masses antijeràrquic de tot Europa i comportà un canvi històric a tot el món occidental, no sols religiós, sinó també polític, econòmic, cultural i lingüístic.

Va descriure l'evolució del cristianisme de la Reforma a les nostres terres, des del 1517 fins a final del segle XX, amb un esment especial de dos referents destacadíssims: la figura de Pere Galès (1537-1595), protestant català de prestigi entre la intel·lectualitat del sud d'Europa de l'època, i la primera edició en català de “Lo Nou Testament” l’any1832, que van fer cremar i del qual actualment només en queden unes quantes pàgines. El Protestantisme avui constitueix la segona confessió religiosa, amb prop d'un miler de centres de culte, socials, educatius i de lleure al nostre país i més d'un centenar de publicacions des de 1869 fins ara.

20 de març de 2017

Presentació del llibre “De cor a cor” de Maria Teresa Quintana

El proper dijous 23 de març a les 19 h a la Sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret (c. Roger de Llúria, 5 de Barcelona), tindrà lloc la presentació del nou llibre de Maria Teresa Quintana “De cor a cor”. Hi intervindran: Marcel·lí López, director editorial de l’Editorial Claret; Inês Castel-Branco, editora; Josep M. Alentà, responsable de la secció religiosa de la Llibreria Claret; David Jou, escriptor, poeta i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la U.A.B; i Maria Teresa Quintana, autora del llibre “De cor a cor”. Emissió de l’acte a: www.claret.cat/tv

.


19 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El passatge de la samaritana, com tants altres dels Evangelis, està escrit amb mentalitat semita, és a dir, en un gènere literari simbòlic a través del qual s’expressen realitats profundes referents a l’Esperit que va molt més enllà de les nostres evidències lògiques.

Jesús té consciència de ser el Messies d’Israel, encara que mai no ho pregona. Un dels aspectes de la seva missió era reunir les dotze tribus. Per això “calia que travessés Samaria” per integrar-la, ja que era rebutjada per la resta. Així, doncs, traspassa la barrera de l’enemistat entre jueus i samaritans.

Jesús inicia una conversa amb una dona, que representa tota Samaria. L’aigua és el motiu de la conversa. És l’aigua d’un pou que no fa passar la set. L’oferta de Jesús és una aigua que brolla des de dins del cor. La dona se sorprèn i queda perplexa per l’actitud agosarada i trencadora de prejudicis que té Jesús, i el desafia perquè no té poal. Jesús dialoga obertament, en ple dia, escolta, interpel·la, no s’imposa.

Els samaritans havien tingut cinc temples, en aquest moment el seu lloc de culte era el mont Garizim. Jesús deixa clar que els nostres pous (temples, Garizim, Jerusalem...) no ens trauran la set.

Els diferents plànols de llenguatge entre Jesús i la dona ens fan entendre que Ell parla d’una realitat que no és la materialitat de l’aigua.

De quina aigua parla, doncs? Diu Jesús: “Creu-me, dona;... s’acosta l’hora, més ben dit és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat”. L’aigua que ofereix, és viure de l’Esperit Sant. Qui aprofundeix en aquesta font no tindrà set mai més, tindrà plenitud de goig, de sentit, d’esperança, ... de VIDA- AMOR. Entrar en aquesta dimensió és acceptar un canvi radical de vida, que ens allibera i ens dóna l’empenta per posar la nostra vida al servei dels altres.

En la trobada amb Jesús, Samaria, la dona, va fer una experiència molt fonda, que va capgirar la seva vida de manera que va deixar caure una religiositat fatigosa i es va comprometre amb goig a transmetre a la seva gent la vida en l’Esperit que ha descobert en l’ensenyança rebuda de Jesús.

Com tantes vegades aquests que marginem, són els que estan molt més oberts a rebre la novetat de l’Esperit i arriben a ser persones madures i amb conviccions.

Esther Bochita