Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens trobem en plenes festes nadalenques. Hi ha moltes trobades familiars. Uns dels comentaris més escoltats aquests dies són: a casa de quin familiar celebrarem les festes, i quants seurem al voltant de la taula. Recordem, amb enyorança, els que ja no són entre nosaltres. És per aquest motiu, que em sembla que té ple sentit, que en aquest diumenge després de Nadal, l'Església ens proposi contemplar la família de Jesús, amb el títol de Sagrada família.

L'Evangeli d’aquest diumenge és una autèntica filigrana, com tot l'Evangeli de la infància. L'Evangelista Lluc ens presenta uns personatges entranyables: Maria, Josep anant al Temple, i els ancians Simeó i Anna. I al mig de tota la narració Jesús, que és presentat al Temple.

Vull fixar-me en aquest comentari de l'ancià Simeó. Simeó puja al temple en el moment que un humil matrimoni entra al recinte sagrat. Persona que malgrat els moments que es vivien a Israel, mai no havia perdut l'esperança, i esperava l’hora en què Israel seria consolat. Simeó és un home bo, es deixa guiar per l'Esperit, i sap veure-hi amb els ulls de Déu. Reconeix, en la fragilitat del Nen, la presència del Salvador. I amb un gest maternal, el pren en braços i beneeix al seus pares, tot donant gràcies a Déu. Simeó anuncia als seus pares, que l'Infant serà una senyera combatuda, i dirigint-se a Maria li dirà: -i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts. Tota una profecia. Davant de Jesús, ningú no pot restar indiferent. Ell és la llum que ens il•lumina i posa al descobert les nostres vides. Maria, model de fe, figura de l'església, patirà pel rebuig que el Salvador tindrà per part de molts.

En aquest dia de la Sagrada Família, Simeó m'evoca la gent gran, els avis cristians, que pateixen perquè les noves generacions són indiferents davant del missatge cristià. Ells no perden l'esperança. Estimen entranyablement als seus fills i néts, resen per ells. I quan tenen en el seus braços els petits de la casa, des del seu interior, amb el cor ferit, també demanen perquè un dia descobreixin Jesús, l'estimin i el segueixin.

El fragment que avui hem escoltat acaba amb aquestes paraules: El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. Res no sabem de la infància i adolescència de Jesús. La seva vida, de segur, que era semblant a la dels altres nens i joves de Natzaret.

Josep m Jubany

28 de desembre de 2017

Campanya de recollida de jocs, joguines, llibres, DVD's ...

Fins el dia 5 de gener es recolliran a la Secretaria de la Comunitat jocs, joguines, llibres, DVD's (nous o usats en bon estat).

Tots els obsequis aniran destinats a l'entitat Solidança.

Pregària estil Taizé a Sant Ildefons

El passat dilluns 18, prop d'un centenar de persones es van trobar a la capella de la nostra parròquia per pregar per la pau, tot aprofitant l'experiència d'Advent.

La pregària es va fer amb els cants, els silencis i la llum que caracteritzen les trobades de Taizé.

25 de desembre de 2017

Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel (Sv. 18, 14)

Amics, amigues, a les portes de Nadal, us desitjo en nom de la comunitat i propi, un Bon Nadal.

He encapçalat aquesta felicitació amb una cita del llibre de la Saviesa, ja que em sembla que és molt adient en aquest Nadal de 2017. La nit és una bona metàfora per qualificar els moments que viu el nostre país. Cada any per Nadal celebrem el mateix, el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, però cada any ho fem amb unes circumstàncies diferents.

Enguany Nadal té molt de nit, de foscor, i també d'incertesa. Són molts els motius d'inquietud. Hi haurà famílies que no ho podran celebrar junts perquè tenen alguns dels seus a la presó; altres ho faran amb l'enyorança del seu país, país que han abandonat, fugint de la fam, o de la persecució, tot buscant una vida digna; d'altres recordaran familiars i amics que han mort recentment; i també els que ho faran amb neguit, bé perquè no tenen feina, o la tenen molt precària, i segur que cadascú de vosaltres hi podeu afegir altres motius de preocupació.

I és enmig d'aquesta nit, la nit del nostre món, que: La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres. (Jn. 1). Ho fa en la figura fràgil d'un infant. Un infant sempre és promesa de vida, és esperança, és joia. Amb l'encarnació de Déu, s'ha fet realitat la profecia d'Isaïes que proclamarem la nit de Nadal: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d'una alegria immensa.

Nadal és una oportunitat per tornar a recordar que Déu no ens abandona. El fill de Maria ha vingut al món per fer-ho tot nou. Ell ha vingut perquè sigui realitat el que hem llegit aquests diumenges d'advent: el cel nou i la terra nova seran una realitat. Nadal és un No amb majúscules a la resignació, al no hi ha res a fer, tot al contrari, és el moment de fer cas al profeta: Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. Digueu als qui defalleixen: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. (Is 35).

Us convido a què enmig de les festes familiars trobeu un moment per contemplar i abraçar als més menuts de casa. Segur que tot gaudint de la seva innocència i ingenuïtat, desitjareu per a ells un món millor, gairebé somieu perquè sigui realitat el món idíl•lic que amb sublim poesia ens presentava Isaïes: El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà... Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor. (Is 11). Nadal és la promesa que la pau és possible. Nadal és tornar a recordar les paraules de Pau: "si tenim Déu a favor nostre ¿qui tindrem en contra? (Rm 8). Nadal és esperança, com ho és sempre el naixement d'un infant.

Nadal, festa de l'esperança, no ens la deixem arrabassar. Hi ha nit, també era de nit a Betlem durant el primer Nadal, també Herodes volia matar l'Infant, també hi va haver exili per a Jesús. Però enmig d'aquests contratemps, al Nadal hi ha una mare, amorosa que abraça l'Infant, un Josep que vetlla, uns pastors que es posen en camí, uns mags que porten presents, i uns àngels que ens canten: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor!

De tot cor, amb una forta abraçada

Bon Nadal

Josep m Jubany, rector

24 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Llegim avui el magnífic poema amb què l’Evangeli de Lluc narra la concepció d’un Déu que es vol fer humà. El pare Basili, antic i entranyable ermità de Montserrat, deia sovint que el llenguatge de les sagrades escriptures està viu, que en cada moment ens diu allò que necessitem. Després de llegir les lectures d’aquest darrer diumenge d’advent, deixeu-nos recollir els dos fragments que ens han “dit” més coses. De sant Pau, “la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles”. Quina expressió tan potent aquesta del “silenci dels segles”! De Lluc, “que es compleixin en mi les teves paraules”. Entrega absoluta!

Ambdós retalls, posats junts, és fàcil llegir-los com la crida a la fe total. Fa molt de temps que ja hauríem de tenir clar que a Déu no el trobarem ni amb els microscopis més precisos ni amb els telescopis més potents i que ni tan sols els avenços més espectaculars en biociències ens podran equiparar a Déu. Ell resta amagat en el silenci dels segles, lluny del temps i de l’espai. El poema de Lluc ens dibuixa a Maria de Natzaret com filla probablement d’una família molt humil i poc més que una nena quan va rebre una crida estranya. Podia acceptar-la i endinsar-se en el desconegut o refusar-la i continuar en la comoditat de la família, del poble,... Maria tenia, però, una fe profunda i total en el Déu del seu poble, Israel. Esperava el Messies. Seria ella l’escollida? Dubtar ni se li va passar pel cap. Va acceptar la invitació i va ser així com es va començar a desplegar el pla de Déu. Un pla que resultà sorprenent i diferent a tot el que Maria es podia haver imaginat. Quelcom que serà gran, molt gran. Fins i tot, quelcom que arribarà a ser la fi de les cultures antigues.

El nostre paper al pla de Déu, com Maria, tampoc el sabem. Ara bé, si la nostra fe fos només una engruna de la de Maria, acceptaríem sens dubte ser peces actives del pla de Déu. Un pla que ens sorprendrà cada dia, que no serà mai el que n’esperàvem, però que ens farà persones plenes i subjectes actius de la transformació del món.

Julià i Rosa

23 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Misses vespertines pròpies de la Vigilia de Nadal a les 8 del vespre i a les 12 de la mitjanit

Aquest diumenge se celebraran les Misses vespertines pròpies de la Vigília de Nadal: Cal tenir present que:
• A les 8 del vespre se celebrarà la Missa de Nadal per a infants i la prepararan els nois i noies de la Catequesi i les seves famílies.
• A les 12 de la nit se celebrarà la Missa de Nadal de Mitjanit (Missa del Gall) que serà concelebrada. La preparació dels cants serà a partir de 2/4 de 12 de la nit.


Dilluns, 25

Nadal de Nostre Senyor Jesucrist

Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist (a Bethlem de Judà). L'horari de les Misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del migdia i a 2/4 de 9 del vespre.


Dimecres, 27

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

19 de desembre de 2017

Conte de Nadal

Per fi arriba aquell mes tan esperat per molts de nosaltres, ple de felicitat i de pau. Comencem a encendre la calefacció i, finalment, el foc.

Però aquest any és diferent, he après grans coses que ni els meus pares ni jo sabíem. He après a valorar cada minut i cada segon de la meva vida. També he après a valorar tot allò que tinc i a no queixar-me per tot allò que em falta.

Tot va començar un 12 de desembre d’aquest mateix any. L’escola va organitzar una sortida al Raval de Barcelona, per fer-hi voluntariat. Era una experiència nova, mai viscuda. Amb moltes ganes i il·lusió vam pujar a l’autobús que ens va portar direcció a Barcelona. En arribar, vam anar directes a l’associació perquè ens expliquessin què havíem de fer. A dues amigues i a mi ens va tocar anar per les cases a repartir menjar.

Vaig començar molt contenta a repartir, però de mica en mica, aquella felicitat va anar caient per terra. Veia aquelles cases, aquelles famílies, aquella pobresa; vaig acabar amb el cor trencat i amb alguna llàgrima als ulls. Principalment em va impactar una família que estava constituïda per una dona i els seus fills. Recordo que tenia la casa molt petiteta però ben distribuïda. La Marta –així es deia la noia– era una dona força jove per tenir dos fills de tres i deu anys. Ens demanava entre plors que no volia menjar, no volia beure, sinó que el que volia era que algun dels voluntaris apadrinés els seus fills, perquè així durant l’any tindrien menjar i roba. Nosaltres en aquell moment no vam saber com reaccionar. Li vam donar el menjar i vam intentar fer-li costat, però vam marxar. No vaig poder treure’m del cap aquella noia, la seva cara, els plors, els sanglots... D’aquesta manera no podia continuar, només plorava i plorava i el cap no em funcionava. Finalment vaig optar per trucar als meus pares i els vaig explicar la situació. Em van dir que no em preocupés, que tirés endavant, que durant aquell dia veuria històries d’aquestes.

17 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Joan vingué “a donar testimoni de la llum perquè per ell tothom cregués” (Jn 1, 7).

L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent insisteix en la important figura de Joan el precursor. Anuncia l’arribada de Jesús: és la llum, que ens fa creients, està enmig nostre. Potser no el coneixem, com no el coneixien els jueus que fan les preguntes a Joan (Jn 1, 26). Aquest respon que no és el Messias ni Elias ni el profeta (Jn 1, 20-21). Citant les paraules de consol d’Isaïas llegides el diumenge passat (Is 40, 3), els diu: “Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor” (Jn 1, 23).

En la primera lectura d’avui, tornem a escoltar Isaïas, ara en la tercera part del seu llibre: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu,/ … m’ha ungit. / M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, / a curar els cors abatuts, / a proclamar als captius la llibertat / i als presos l’alliberament, / a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Is 61, 1-2). Descriu trets de la missió de Jesús (l’Ungit o Messias), com en altres llocs en descriu d’altres. (Mateu i Lluc en faran un recull com a resposta del mateix Jesús als deixebles del Baptista: “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova” –Mt 11, 4-5 = Lc 7, 22–). Alhora, Isaïas ens parla d’aclamar plens de goig el Senyor, el Déu de la salvació, la justícia i la lloança (Is 61, 10-11). I, així, hi correspon, com a cant responsorial, el Magnificat (Lc 1, 46-54).

Goig que enllaça amb el tema tradicional i distintiu que la litúrgia ens ofereix per a aquest tercer diumenge. És a dir, Pau, a la segona lectura, ens invita a viure sempre contents, a pregar i a donar gràcies en tot moment (1Te 5, 16-18). I afegeix: “No sufoqueu l’Esperit, no menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal ” (1Te 5, 19-22). Consells per a una vida plena per l’Esperit, que s’uneixen a les actituds d’alegria, agraïment i pregària anteriors. Així, esperarem ara com cal el Crist, l’Ungit: “Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda / retorn de nostre Senyor Jesucrist.” (1Te 5, 23). La veu de Joan al desert ens ho recorda: “Adreceu el camí del Senyor" (Jn 1, 23).

Jordi Cors

16 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

A les 8 del vespre hi haurà la Vetlla de Pregària d'Advent

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal. Ens parlarà Mn. Josep M. Jubany, cantarem nadales amb la Coral i menjaren torrons

Tercera i última sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta trobada serà “El Misteri: inici de diàleg amb Déu”

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

15 de desembre de 2017

Aportacions a la parròquia agermanada de sant Paulí de Nola

Ja fa uns anys que la nostra comunitat està agermanada amb la Parròquia de Sant Paulí de Nola del barri del Besòs. És una col·laboració que ha donat molt de fruit, i que és voluntat de les dues parròquies de continuar-la. Fins ara una de les col·laboracions era la campanya de recollida d’aliments que es feia per Nadal i per final de curs, coincidint amb la festa de Sant Paulí.

Les circumstàncies han anat canviant al llarg dels anys i el mes de desembre són moltes les col·lectes que hi ha en els diferents àmbits de la societat: col·lecta de Càritas, el Gran recapte, la Marató de TV3, i moltes altres demandes que se’ns fan de moltes organitzacions solidàries .

També és cert que la campanya de recollida d’aliments a favor de Sant Paulí ha anat baixant cada any; molts de vosaltres preferiu col·laborar amb diners. També emmagatzemar els aliments als nostres locals i després portar-los a Sant Paulí ens comportava molt d’enrenou.

Per aquest motiu, el Consell Pastoral i el Consell d’economia han decidit que aquest curs no hi haurà recollida d’aliments. Si voleu, podeu aportar diners, que els seran entregats junt amb la quantitat que la Comunitat aportarà de la seva economia a Sant Paulí un cop l’any.

Si bé l’economia de Sant Ildefons és molt precària, un dels nostres criteris és ser solidaris amb els més pobres. És un principi que volem mantenir, malgrat els nostres números vermells.

13 de desembre de 2017

Pregrària estil Taizé a Sant Ildefons, dilluns 18 a les 20 hores


No cal dir que vivim temps convulsos, hi ha molts motius per sentir-se inquiet. La majoria no estem contents amb els moments que es viuen en el nostre País. Volem i desitgem que la Pau habiti en els nostres cors i en la nostra societat.

La Pau és , per damunt de tot, un do. Recordeu les paraules de Jesús en el Darrer Sopar ”la meva pau us dono,la meva pau us deixo, no com el món la dóna”. Hem de pregar per la Pau.

Per demanar per la Pau, per reflexionar sobre la veritable pau, no la que dóna el món, és el motiu de la nostra convocatòria. Ho fem en les vigílies de Nadal, quan tota la terra espera celebrar el naixement del Salvador, aquell que les Escriptures, l’anomenen: Princep de la Pau.

Pregar per la pau, és una exigència de tot creient. T’esperem el proper dilluns. Convida a altres persones que els hi poguí interessar.

12 de desembre de 2017

Assemblea de la Comunitat de novembre

"El paper de l'Església en el nostre temps" és el tema central de les assemblees d'aquest curs. La del mes de novembre se centrà en el paper dels missioners en terres africanes, més concretament a Rwanda. L'exposició anà a càrrec del monjo de Montserrat, Dom Xavier Morell ,que fou presentat per Marcel Corominas, amic personal del monjo. Marcel destacà que Dom Xavier -és com ell mateix s'autodenomina- un monjo atípic, que durant 19 anys exercí diferents tasques humanitàries en aquell país africà. Sempre actuà des de la seva vocació creient i de monjo seguidor de Sant Benet, i també destacà les qualitats artístiques del monjo, especialment en el camp de l'orfebreria.

Al llarg de la seva exposició, Dom Xavier manifestà de forma molt vibrant, allò que dóna sentit a la seva vida.

D. Xavier, membre d'una família molt humil, va néixer al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar i de molt jovenet ingressà a l'escolania de Montserrat. Montserrat i l'espiritualitat benedictina serà la seva gran escola de vida i el lloc que el farà créixer com a creient. Acabat el seus anys d'escolà, i desprès d'un breu parèntesi, ingressà com a Monjo a Montserrat. Fou durant la seva etapa d'estudiant on descobrí en l'estudi de la Cristologia (tractat sobre Jesucrist) la fondària de la fe en el Crist. Feta la professió monàstica, l'Abat de Montserrat Dom Aureli M. Escarré l'envià a estudiar orfebreria a Alemanya, allà entrà en contacte amb els immigrants espanyols, i s'adonà de les dures condicions en què vivien. Ajudar al pobre i feble, serà a partir d'aleshores una constant en la seva vida.

Ja de tornada a Montserrat, el P. Abat, Cassià M. Just, li proposà anar a ajudar i reforçar l'abadia benedictina de Gihindamuyaga, a Rwanda. A partir d'aquell moment començà una presència a l'África, que amb breus parèntesis es prolongarà durant dinou anys. Ens exposà que malgrat ser tants anys lluny de Catalunya, sempre tingué molt present la seva mare, que ella el recolzà en tot moment. I agraeix a Déu que la seva mare morís durant una de les seves estades a Catalunya, i poder complir el seu desig d'acompanyar-la en el moment de la seva mort.

Impossible poder resumir en poques línies la gran tasca que feu D. Xavier a Rwanda, País que va patir la rivalitat entre les ètnies tutsis i hutus. Motiu de grans matances, que comportaren més de dos milions de morts. La presència de la mort, de la fam, de les venjances, feia que es perdés tot valor per la vida humana, i que s'oblidés que tota persona té la dignitat de Fill de Déu.

Amb senzillesa ens exposà totes les seves accions a favor dels més desheretats, per això li ajudà molt les seves qualitats artístiques, però també la seva tossuda voluntat d'aprendre. Estudià infermeria, feu innombrables anàlisis mèdiques per detectar malalties, i sobretot s'hi implicà personalment. No ho digué, però llegint el seu llibre de memòries, hom s'assabenta que allà va contraure algunes malalties, pròpies del país, com la malària. I tot ho feu amb un esperit animós, sense perdre mai la joia evangèlica, i ajudant a revifar la vida benedictina de l'Abadia de Gihindamuyaga, ajudant a altres missioners que hi havia en aquells indrets. D Xavier ens va explicar una anècdota, que per a nosaltres ha de ser més que una anècdota: desprès d'una matança, va trobar una arma que portava el registre de "made in spain". Li agraïm a D Xavier el seu testimoni.

Josep m Jubany

10 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Principi de l’Evangeli de Jesús...”

No per casualitat Marc escull la paraula “principi”. De fet, ho fan tots els nostres Evangelis. Es tracta d’entroncar tot aquest missatge amb el primer verset del llibre del Gènesi, per fer-nos entendre que tot l’ensenyament de Jesús és una assimilació del nucli de la Torà. L’actualització de la Torà en Jesús és “Bona Notícia”.

Des de l’inici Marc situa Jesús com el Messies, mostrant així que el seu missatge de Vida-Amor i Alliberament personal i social és per a tots.

Joan el Baptista és la veu que amb gran austeritat crida en el desert, és a dir, la vida mateixa, per desvetllar a un poble adormit en l’avorriment, en el cansament, en els seus dolors i els fa un toc d’atenció a què obrin l’oïda a la “Bona Notícia” que és Jesús. Convida el poble a no continuar deixant-se oprimir per les injustícies dels poders religiosos i polítics. Recolzant-se en el profeta Isaïes els empeny a veure que el camí interior i personal està intransitable i els urgeix a fer pas al Senyor en la pròpia vida. No és fàcil desbrossar un camí, per això Joan els ofereix un baptisme d’aigua que produeix un canvi de mentalitat. Al mateix temps anuncia que la vinguda del Messies porta un baptisme que no serà només de canvi interior, sinó una Nova Vida, que és la Vida en l’Esperit.

L’Esperit és la gran novetat de la nostra vida, és qui ens obre els horitzons fins a veure que formem una xarxa en la que tot s’entrellaça: l’univers, la natura, les persones. També ens afina la sensibilitat per gaudir i respectar tot el que ens envolta i sobretot cuidar de les relacions humanes que són el lloc on podem créixer com éssers habitats per l’Esperit de Déu, capaços d’estimar, i ens porta a la plenitud de Déu. Ens obrirem a la seva acció?

Esther Bochita

9 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 12
Segona sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta trobada serà “El testimoni de l’Església”

Dimecres, 13
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 16

Última trobada al cau del primer trimestre de l'Agrupament Escolta Joan Maragall. També serà l’ultima per l'Esplai Sant Ildefons, en la qual celebraran el Nadal

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1

6 de desembre de 2017

L'any litúrgic - Temps d'Advent

El temps de preparació al Nadal és un període en el qual els cristians som cridats a reflexionar sobre el sentit de la presència de Déu enmig dels homes. Quan parlem de presència ens referim al sentit que pot tenir, avui, afirmar que Déu és entre nosaltres, que és al nostre costat, que fa camí amb nosaltres o que és dins nostre. Totes aquestes expressions poden ser vàlides, segons des d’on vulguem afrontar el Misteri transcendent, inefable, impossible d’atansar amb paraules, que, en la fe de molts homes de tots els pobles i de tots els temps, en diem DÉU.

L’afirmació que Déu és amb nosaltres prové d’un desig i d’una esperança de què, amb la seva presència, la nostra vida serà més plena, més lliure, més àgil, més feliç. En aquest primer diumenge d’advent, invoquem aquest desig amb paraules poètiques molt expressives: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!” (Isaïes); “Veniu a salvar-nos; veniu i visiteu aquesta vinya!” (Salm); “El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit” (Cant de comunió).

La pregunta, però, que sovint ens fem -o ens fan- és si la nostra esperança d’un temps millor i d’un món renovat, no és res més que el vestigi d’un paradís perdut, un somni arrelat en el cor humà des de sempre. És un interrogant que neix dels nostres dubtes davant les dures realitats que la vida ens proporciona dia a dia. El temps d’advent ens dibuixa quina és la nostra situació real. Ens preparem per celebrar la presència de Déu en la persona de Jesús, fet carn de la nostra carn en la persona de Maria, com a punt fonamental de la nostra fe cristiana. La nostra celebració no és un simple record, és una festa plena de llum, que il·lumina i omple la nostra esperança, perquè el nostre somni s’ha fet realitat. El Misteri de l’Encarnació ens diu que l’home Jesús és Déu. Allò que ningú no podia imaginar ha esdevingut realitat.

El Nadal no és un joc de nens. És molt important que fem memòria del naixement de Jesús i que tots, petits i grans, fem festa gran i joiosa, però sobretot ens cal pensar que Ell ens ha descobert que la nostra humanitat té capacitat per fer que Déu sigui present entre nosaltres. Déu és present i el Crist tornarà a fer-se present un dia: “esperem la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor”, deia Sant Pau als cristians de Corint. Aquesta presència, però, requereix atenció, ser responsables del descobriment que se’ns ha fet, no adormir-nos enmig del món. “Això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu” (evangeli).
Anton Ramon Sastre

4 de desembre de 2017

“Per l’escolta i el diàleg”. Un concert per recordar d’Oriol Romaní

A casa nostra s’han fet molts concerts que recordem amb goig, però el de diumenge passat va tenir quelcom de màgic i especial, en primer lloc perquè no va ser un concert de corals ni d’orquestres, va ser només d’una persona sola, l’expert clarinetista Oriol Romaní, que amb el seu clarinet va proporcionar-nos una estona excepcional plena de registres diferents no tan sols pel seu domini de l’instrument sinó per la varietat de peces musicals que va a interpretar.

En segon lloc per l’insòlit de l’hora, que va ser en acabar la missa de dos quarts de nou del vespre, la qual cosa no va ser obstacle perquè un nombre important de les persones que van assistir a missa es quedessin per escoltar-lo.

I en tercer lloc per la intenció que l’artista va voler donar al títol del concert, i que va explicitar amb aquestes paraules: "voldria que a través d’aquest concert s’expressi el nostre recolzament al diàleg i al respecte dels drets i llibertats democràtics, i el nostre rebuig de la repressió antidemocràtica i violenta."

3 de desembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

No sabeu quan vindrà el temps decisiu

Comencem un any més l’Advent en aquest primer diumenge de desembre amb un evangeli breu de Marc que ens convida a estar atents, a vetllar, perquè no sabem quan serà el temps decisiu en la nostra vida. Què vol dir ‘vetllar’ per cadascun de nosaltres? Estar atents als grans canvis del nostre voltant? Veure grans prodigis o grans desastres que anunciïn noves realitats en el nostre món? O més aviat ens convida a reflexionar sobre els fets que vivim en el nostre temps i que es produeixen en el nostre món, gran o petit?

Ens demana vetllar potser perquè és la forma de poder cuidar millor les persones que tenim a prop nostre i que ens expressen les seves necessitats, sovint sense paraules? Vetllar per anar assumint amb esperança les contradiccions, discrepàncies i les opinions de totes les persones del nostre voltant? Vetllar per entendre les nostres pròpies dificultats i necessitats canviants i poder així ser més coherents amb els nostres valors i la nostra fe? Potser vetllar per por o perquè de vegades ens sentim culpables i limitats com a éssers humans?

Personalment prefereixo pensar que vetllar vol dir ser cada dia una mica més conscients del que fem en la nostra vida, d’aquelles activitats i decisions que ens configuren com a persones i com a cristians, de ser cada dia més consistents quan diem SÍ i quan diem NO. Saber que els nostres actes no són gratuïts, que tenen influència i impacte en el nostre entorn. Vetllar valorant les nostres paraules, i com les diem, i valorar també els nostres silencis i el seu significat. Ser conscients de cada moment de la nostra vida com un instant irrepetible al qual hem de mirar de trobar sentit i significat per viure’l amb intensitat.

I mentrestant què farà Déu? Ens mirarà de reüll per veure com ens comportem i intervenir si cal? O més aviat voldrà que el sentim proper, acompanyant la nostra vigília i els nostres esforços? Déu està sempre a punt, a prop (del nostre sentiment, de la nostra voluntat) vetllant pel nostre treball i els nostres afanys. Tal com ens repetia en Frederic Bassó tantes vegades: Déu sempre és al nostre costat i simplement espera que ens n’adonem, que el vulguem acollir i que el veiem, ara que comencem l’Advent de nou, en la figura del Bon Jesús al pessebre.

Lluís Sánchez Rissech

2 de desembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 3
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. La reunió d’aquest mes tractarà el tema: El big bang corrobora l’existència de Déu o no?

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sàrria a les 9 del vespre

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

28 de novembre de 2017

Diàleg de comiat amb Monsenyor Sebastià Taltavull

El bisbe parla amb Mn. Ramon Ollé, delegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona, sobre la seva família -mare, pare i germà- i confessa com l’han marcat sempre a l’hora d’emprendre el camí cap al ministeri sacerdotal fins a arribar a ser bisbe.

També explica sobre la seva gran vocació, l’escriptura, i la relació amb el jovent, un dels seus grans amors juntament amb Menorca, l’illa que l’ha vist néixer i créixer.

26 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

"Vingui a nosaltres el teu Regne"

Així ens ensenyà Jesús a pregar al Pare. I encara després afegí "que es faci la teva voluntat, així a la terra com es fa en el cel".

I avui Mateu, en l'Evangeli ens manifesta al mateix Jesús en l’escena del judici final dient a les persones escollides a la dreta: rebeu en herència el Regne que el Pare us tenia preparat.

És el mateix Regne del que Jesús ens parla? Creiem que la resposta ha de ser afirmativa. El regne ja l'hem d'anar dissenyant ací. I la manera de contribuir al disseny és diàfana; donar de menjar i veure als assedegats; vestir els despullats; acollir els forasters; visitar els malalts i empresonats; i podríem (hauríem) d'anar afegint "cuidar de la natura "; rebutjar la violència i l'armamentisme, abandonar la corrupció...., en fi... edificar ja des d’avui el regne on s'imposi la veritat i la vida, la santedat, la justícia i la pau.

I atès que no hem estat capaços encara de construir totalment aquest regne d'amor, de justícia i de pau, bo és que la Litúrgia, en acabar cada cicle litúrgic ens meni a una reflexió que ens porti a demanar perdó i alhora força, i en definitiva demanar la gràcia per anar treballant en la construcció d'aquell regne.

Perquè ben segur que podem anar millorant, que tenim el deure d'anar millorant, que tota "potència, autoritat i poder" està en mans de Déu, com ens diu Pau a la 1ª carta als Corintis, i ens cal renunciar a tota autoritat, i a tot poder, honor i glòria.

I l'any vinent haurem de tornar a pregar, perquè encara no haurem arribat al punt omega, perquè som febles, som pecadors i ens cal voluntat, i més que voluntat, ens cal fe o esperança, que el REGNE JA ÉS AMB NOSALTRES.

Angelina i Josep M.

25 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Festa d’aniversaris: 80, 90 i 95 anys

Primera sessió de les Trobades de Reflexió Advent/Nadal dirigides per Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda. El tema d’aquesta primera trobada serà “L’Advent un temps d’esperança”

Dissabte, 2
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 3

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

24 de novembre de 2017

Trobades de Reflexió Advent/Nadal 2017

La setmana vinent s’inicien aquestes trobades d’Advent/Nadal que dirigeix Anton Ramon Sastre.

Es faran a la sala del primer pis, sempre en dimarts a les 7 de la tarda amb el següent calendari:

Dimarts 28 de novembre

L’advent un temps d’esperança
Ubicació i sentit del 1er Diumenge d’Advent
Nadal i el nostre temps

Dimarts 12 de desembre El testimoni de l’església
La cruïlla: profetisme i testimoni
Com cantar al Senyor en terra estrangera (Salm 136)

Dimarts 19 de desembre El Misteri: inici de diàleg amb Déu
Maria a la cruïlla entre Déu i la Humanitat
El pla de Déu a l’abast de tots els homes

Cal fer la inscripció a la Secretaria de la comunitat.

21 de novembre de 2017

“Per l’escolta i el diàleg”. Concert de clarinet a càrrec d’Oriol Romaní

El proper diumenge dia 26, desprès de la missa de 2/4 de 9 del vespre, Oriol Romaní oferirà un concert de clarinet amb aquest títol que ell mateix ha suggerit: “Per l'escolta i el diàleg”, concert meditatiu festiu, amb músiques de Bach, Debussy, Hildegarda de Bingen, Oriol Romaní, tradicional catalana i jazz clàssic.

A més, durant la missa tocarà a l’ofertori i a la comunió.

Romaní vol presentar-ho amb aquesta intenció: “Vivint el que està passant cada dia al nostre país, m’ha vingut l’impuls d’oferir aquest concert com una aportació més en aquests moments remoguts i tensos, també plens d’esperances. A més del plaer de sempre de trobar-nos i gaudir plegats del que la música ens comunica, voldria que a través d’aquest concert s’expressi el nostre recolzament al diàleg i al respecte dels drets i llibertats democràtics, i el nostre rebuig de la repressió antidemocràtica i violenta.”

20 de novembre de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el proper diumenge 26 de novembre a les 12 del migdia.

El dissabte dia 25 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que seran batejats, amb l'equip de Baptismes per preparar la celebració del diumenge.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Traieu-lo a fora, a la foscor. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.”

L’evangeli d’avui acaba d’una forma que espanta. Aquest final em trasllada a la meva infantesa. Era en ple franquisme quan el dictador Franco, que va autoritzar milers d’afusellaments, era el paradigma de la fe en Jesucrist i entrava als temples o anava a processons bajo palio. En aquest entorn religiós els escolapis una tarda a classe, després d’haver estat jugant al pati i després de resar el rosari enmig de moltes capcinades, el pare Pujades, com que érem en temps de Quaresma, a la classe de religió ens va parlar del pecat.

En aquell temps quasi tot era pecat i ens en va fer una llista inacabable mentre més d’un de nosaltres tenia feina d’aguantar-se el cap per no adormir-se. En un moment donat el pare Pujades va llençar la pregunta: - Si ara us moríssiu, on aniríeu a parar? Tots completament desperts vàrem pensar amb horror: a cremar a can Pere Botero. Més tard acabada la jornada d’escola abans de travessar el carrer em vaig assegurar que no passava cap cotxe.

Han passat més de setanta anys. En Pere Botero és un personatge còmic. Poca gent pensa o parla del pecat i de les seves conseqüències infernals i compta més amb la misericòrdia de Déu que amb la forca del dimoni.

Jo crec que m’haig de preguntar si sóc un bon administrador, és a dir, si sé fer créixer els valors de la meva vida o de la meva fe o de l’amor pels altres. No haig de pensar en allò que no puc resoldre com la manca de justícia, la corrupció, la mentida institucionalitzada a l’estat espanyol.

És bo el que sentim en el cant de comunió: buscaré en el Senyor el meu refugi.

Àngel Oliva

18 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

14 de novembre de 2017

La Tradició de la noviolència a Catalunya

El passat dijous dia 2, a la Sala d’Actes de la Parròquia de Sant Ildefons va tenir lloc la taula rodona titulada "La tradició de la noviolència a Catalunya: respostes a les recents agressions" organitzada per “Cristianisme al segle XXI”. Després d’haver sabut l’empresonament de part del nostre govern legítim, a l’inici es dubtà si s’havia de suspendre l’acte, però els assistents que anaven arribant van preferir celebrar el debat. En aquest hi intervingueren Pepe Beúnza, primer objector al servei militar a l’estat espanyol, Eulàlia Reguant, regidora per la CUP de l’Ajuntament de Barcelona, i Lluís Planas, deixeble de Xirinacs i de la Fundació Vidabona. El rector de la parròquia, mossèn Josep M. Jubany donà la benvinguda a una sala gairebé plena i Jaume Botey, president de l’entitat, explicà els motius del debat tot dient que caldria reconstruir el relat d’aquests dies en què la intervenció de tanta gent l’ha fet esdevenir èpic. Entre d’altres punts manifestà, en primer lloc, la voluntat persistent i explícita del nostre autogovern i, en segon lloc, el valor de l’actuació pacífica, convivencial i transversal.

Pepe Beúnza ens explicà com es preparà a finals dels 60 per fer l’objecció de consciència al servei militar (que sols practicaven els Testimonis de Jehovà) tot viatjant de València a França, on va conèixer l’Arca i Lanza del Vasto i preparant plataformes i campanyes internacionals en vista, a llarg termini, de poder canviar les lleis. Sotmès a diversos judicis militars, passà quinze mesos a Jaen, entre presos polítics (etarres, anarquistes, gent del FRAP...) i lamentà no haver assolit convèncer tothom del camí de la noviolència. Sortint de la presó, el condemnaren encara a un any per desertor i quinze mesos a un grup de disciplina del Sàhara. Però estava content que el 2001 hagués sortit de la presó el darrer insubmís sense deixar d’enaltir la lluita dels insubmisos —més de 20.000 arreu—, els quals pugnaren per no haver de complir prestacions substitutòries com volien les primeres lleis socialistes. Acabà recordant la dita de Thoureau (“Quan es posa una persona justa a la presó, la presó esdevé el lloc de les persones decents”). Assegurà que la presó és una medalla de la humanitat per als homes del món que han canviat la història i aconsellà que si mai ens han de posar manilles, mirem que sigui amb les mans al davant, per poder-les alçar amb els canells encadenats però fent el signe de Victòria amb els dits.

Eulàlia Reguant començà comentant que era un dia difícil per parlar de la noviolència, quan tens el cor curull de ràbia. Però, calia deixar-nos dur per la raó i adonar-nos que la violència té moltes cares i la que més es veu, la física, de vegades no deixa veure d’altres violències estructurals (com ara les judicials). Explicà com molta gent s’havia preparat per a l’1-O, però quedava molt per fer, perquè ni tan sols la consigna de jugar a arrencar cebes per dificultar les agressions policials no s’havia complert. Confessà que l’Estat volia que entre nosaltres, a Catalunya, hi hagués violència per assenyalar culpables (la policia a la seu de la CUP n’era una prova) i posà alerta en els dies que vindran, perquè es buscaran imatges que no els hem de donar el gust de tenir. Per a ella, cal anar més enllà de les manifestacions i concentracions esgotant i aprofundint tota mena de respostes des de la desobediència a la no col·laboració.

12 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Verges prudents

Avui Sant Mateu ens explica una paràbola ben bonica; una història que sembla senzilla, en poques paraules ens explica el dia del Judici final i això és un misteri massa gran. Al relat apareixen uns personatges unes verges prudents i unes de forassenyades, el nuvi i el seu seguici; les primeres han sabut mantenir la llàntia plena d’oli i amb la flama encesa, i les altres, confiades, l’han esgotat abans d’hora. Arribant a aquest punt, nosaltres de joves, no experimentàvem un sentiment de pena vers les beneitones? Les virtuoses, no podien haver compartit una mica del seu oli? i no donar aquesta resposta tan eixuta? “Val més que aneu als qui en venen i us en compreu” Mt 25,9.

“Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen...” 1 Corintis 13:1. Més tard hem après el missatge de les verges prudents. Elles ens avisen que el nostre compromís amb Déu és un compromís d’amor i fidelitat i com a tal, personal i intransferible, ningú no pot fer per nosaltres la tasca que ens pertoca.

I el nuvi, Crist, no arriba mai tard, ja ens ha avisat “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Així acaba la paràbola de l’Evangeli de Mateu (25, 1-13).

Una paràbola tan bonica i tan gràfica ha tingut molt de ressò dins l’art. I buscant podem veure com ha captivat a artesans i artistes. Aquesta paràbola la troben representada a les portalades de catedrals com per exemple les d’Estrasburg, Magdeburg, Berna i Erfurt. A la capella de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona acompanyen a la Santa unes pintures modernes que sota el lema de verges prudents el pintor les personalitza: Santes Cecília, Eulàlia, Madrona i Maria Goretti. I també tenim la gran sort de poder veure les magnífiques pintures del mestre de Pedret, que ens esperen amb els seus grans ulls, oberts al misteri, al MNAC de Barcelona. La bellesa de l’art mostra i és expressió de la paraula de Déu”*

La nostra vida comença el dia del nostre baptisme, amb el ciri encès que portaven els nostres padrins, i acaba amb la nostra pobra llàntia de flama tremolosa.

Quan arribi l’hora del nostre retrobament amb Déu, quan podrem entendre tots els misteris “Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació” Salm responsorial 84,8.

Rosa Maria Olivella

*Martí i Bonet, Josep M. Taüll, núm. 34, p. 3

11 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 13

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de novembre de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

El proper dilluns dia 13 a les 8 del vespre, tindrà lloc la segona assemblea parroquial d'aquest curs. En el Consell pastoral del mes de setembre s'acordà un tema central per a les trobades mensuals de la nostra comunitat : "Les respostes de l’Església en els reptes del món d’avui”.

L'assemblea d'aquest mes serà dedicada al paper que l'església ha fet i fa als països del tercer món, i comptarem amb la presència del P. Xavier Morell, osb , monjo de Montserrat, actualment resident al santuari del Miracle, i que ha viscut durant vint-i-cinc anys al Camerun, que ens parlarà. "25 anys de missioner al Camerun”.

9 de novembre de 2017

XIV Mostra de Cinema Espiritual del 15 al 30 de novembre de 2017

Atesa la situació de bloqueig de les finances de la Generalitat imposat pel Govern de l’Estat, la Direcció General d’Afers Religiosos ha hagut de fer un esforç important per tirar endavant l’edició d’enguany de la Mostra. Però ho hem aconseguit gràcies a la complicitat i col·laboració de moltes persones, entitats culturals i religioses, universitats i els centres penitenciaris de Catalunya.

Enguany la Mostra acull 20 pel·lícules i un curtmetratge: destaquem el cicle dedicat a Terrence Malick a la Filmoteca; films dirigits per directors com Martin Scorsese o Mel Gibson; pel·lícules que fan visibles diferents tradicions religioses i d’altres que tenen com a fil conductor els grans aspectes que preocupen a la humanitat: la vida i la mort, l’amor i la guerra, la llibertat, les malalties, els refugiats, la justícia i la solidaritat, etc.

El format cinefòrum permet la presència d’una seixantena d’especialistes en el món del cinema, professors universitaris, periodistes i membres de diferents confessions religioses, que presenten les pel·lícules i condueixen el debat posterior.

Les 69 projeccions previstes en 30 sales d’arreu del territori, repartides en 12 ciutats, posen de manifest any rere any, l’èxit i la consolidació d’aquest certamen entre els principals festivals i mostres de cinema de Catalunya. D’altra banda, la celebració de la segona trobada de directors de festivals de cinema espiritual de tot el món i la participació enguany en el Religion Today Film Festival de Trento refermen el seu posicionament a nivell internacional.


Enric Vendrell i Aubach - Director general d’Afers Religiosos


Més informació clicant aquí.

8 de novembre de 2017

Assemblea d'Octubre

El passat dissabte 28 d’octubre vam celebrar la primera Assemblea de la Comunitat d’aquest curs 2017/2018, amb la projecció del documental titulat “Santuaris del antifranquisme”, dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado, que explica la història de religiosos que van lluitar activament contra el franquisme.

Mostra com un grup de monges i capellans van contribuir decisivament a l’organització de l’antifranquisme a Catalunya, què els va portar a actuar contra el franquisme i en favor dels drets nacionals de Catalunya, quin preu van haver de pagar i com la seva influència va repercutir en la nostra història.

Vam comptar amb la presència de la directora, Llúcia Oliva qui, abans de la projecció, ens va explicar com havia obtingut la informació necessària per a fer el documental. I en acabar, vam gaudir d’un col·loqui amb mossèn Joan Soler, un dels capellans protagonistes del documental que va ser empresonat.

7 de novembre de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració comunitària serà el diumenge 26 de novembre.

Els pares que vulguin demanar el baptisme per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

6 de novembre de 2017

Comiat del bisbe Taltavull

El passat dissabte 28 d'octubre, a la Missa de les 8 del vespre, vam comptar amb la presència de Monsenyor Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, fins fa poc i durant un període de 8 anys i mig i que recentment ha estat nomenat Bisbe de la Diòcesi de Mallorca. És precisament en motiu d’aquest nomenament i atès que durant els anys que ha estat Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona són moltes les ocasiones que ens ha visitat i ha presidit la Eucaristia i sobretot ha administrat el sagrament de la Confirmació a molts dels nois i noies de la nostra catequesi que ha volgut, en certa manera, acomiadar-se de nosaltres tot celebrant el seu nou nomenament.

En acabar l’Eucaristia li vam lliurar un record, consistent en un dibuix d’en Frederic Bassó al·lusiu al sagrament de la Confirmació i la Maite Cura, membre del Consell Pastoral, li va dirigir les següents paraules:

Benvolgut Monsenyor Taltavull, acabada aquesta Eucaristia, presidida per vostè, en la que hem gaudit, una vegada més de les seves enriquidores paraules, em toca a mi dirigir-me a vostè, en nom de la Comunitat.

Seré breu, tot i que són moltes les vivències i records que ens queden del seu pas per la Comunitat, com a Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona.

Només tres coses:

- La primera, felicitar-lo pel seu nomenament de Bisbe de Mallorca, que l’acosta a casa i suposem que el fa feliç. Li desitgem, molt sincerament, sort en la nova etapa
de la seva vida i que pugui desenvolupar la tasca que se li encomana de pastor dels mallorquins, amb placidesa i satisfacció.

-La segona, agrair-li la dedicació a la nostra Comunitat durant els, si no m’equivoco, 9 anys que ha estat Bisbe Auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona. Ha estat, durant aquests anys un gran puntal per nosaltres, i ho dic ben fort: EL NOSTRE BISBE SEBASTIÀ, MOLT ESTIMAT PER TOTS. Ens ha acompanyat en totes les celebracions: La festivitat de Sant Ildefons el mes de gener de cada any; la presa de possessió del nostre Rector Mossèn Josep Maria Jubany, el 19 de novembre de 2011, ja gairebé fa 6 anys; l’homenatge que va tenir lloc el 9 de novembre de 2015, al traspassat Frederic Bassó; la participació en algunes assemblees de la comunitat; i sobretot, les confirmacions dels nostres nois i noies, molt joves moltes vegades, ja que alguns es confirmen just acabada la catequesi infantil. Sempre ens ha deixat fer i els ha escoltat, els ha preguntat què pensen i com ho viuen ells. Li agraïm especialment aquesta proximitat, aquest saber-nos respectats i escoltats.

-I la tercera cosa, dir-li que Sant Ildefons és i serà sempre casa seva, l’esperem amb les portes obertes, que ens vingui a veure sempre que vulgui quan viatgi a Barcelona, i li demanem que des de Mallorca pregui per nosaltres, per tots els membres de la Comunitat de Sant Ildefons i també per tot el poble català.

Perquè a més de portar-nos en el cor, que estem segurs que ens hi portarà, tingui un objecte que li faci visualitzar la Comunitat de Sant Ildefons i sobretot els molts nois i noies que ha confirmat, li lliurem aquest dibuix d’en Frederic Bassó fet en ocasió de la Confirmació.

5 de novembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

És un dels retalls de l’Evangeli més clars i més entenedors. Jesús aquí utilitza un llenguatge directe, sense embuts, perquè tothom, els de dalt i els de baix, l’entenguin. Es dirigeix als de dalt, els que parlen des del faristol, la càtedra, el llibre publicat, o l’espai radiofònic, els qui es dirigeixen al públic i aquest públic pot ser de molts tipus: savis, vulgars, estudiosos, incultes... Els diu que parlin de manera honesta, sense falses petulàncies que més aviat fan riure i desacrediten qui les diu perquè aquesta mena de gent carreguen obligacions pesades en espatlles febles mentre ells, els qui acusen, no mouen ni un dit en benefici de qui ho necessita i es fan anomenar sense cap vergonya, rabí, cap d’estat, magistrat, savi, mestre... “Ai de vosaltres mestres de la llei fariseus hipòcrites que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del Cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els que voldrien entrar-hi! (23,13-14).

Us feu dir rabí, porteu filactèries per fer veure que seguiu els texos sagrats, ocupeu els primers llocs perquè us vegi tothom i d’aquesta manera us pugui admirar i us feu dir mestre”. Certament l’atac de Jesús a aquests comportaments que enganyen la gent de bona fe i la fan trontollar en allò que creuen, és ben dur i clar. Els diu: “de mestre només en teniu un i vosaltres sou germans”, cosa que vol dir que entre nosaltres no hi ha d’haver diferències, no ens hem de valorar pels nivells de saviesa, ni de poder, ni de bellesa, ni del càrrec que podem ostentar. La distància infinita que ens separa de Déu fa que nosaltres siguem iguals en tot, sense, però, que calgui que ens rebaixem i pensem que simplement som formigues enfilarades sense voluntat. No, som persones intel·ligents i per això mateix capaces de fer el bé però també el mal, cosa que les formigues tot i la seves grans capacitats no tenen, i capaces també d’adonar-nos de qui ens vol enganyar o rebaixar. Nosaltres som éssers lliures, amb capacitat de decisió en algunes coses importants, mentre restem dependents de la voluntat de D*.

Avui, 5 de novembre, se celebra santa Elisabet, que era parenta de Maria. Elles van tenir una trobada molt especial. Una era jove i plena de vida i l’altra ja era vella.

Les dues dones es trobaven embarassades. La seva trobada, va ser important. Es van reconèixer portadores d’una gran novetat. Elisabet que entén el seu embaràs com un miracle esperat, diu a Maria : “qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” Maria sap que el seu fill serà anomenat Fill de l’Altíssim. Realment una reunió d’alt nivell que en diríem ara.

Sefa Amell

4 de novembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector de Sàrria-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 7
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

31 d’octubre de 2017

Debats a Sant Ildefons

Aquest dijous dia 2 de novembre a les 7 de la tarda l’Associació Cristianisme al Segle XXI, com ja ha fet altres vegades, durà a terme un altre dels debats que periòdicament fa als locals de la nostra Parròquia.

El debat porta per títol: La tradició de la no violència a Catalunya, respostes a les recents agressions.

Hi intervindran:
Pepe Beúnza, primer objector de Consciència a Catalunya.
Lluís Planas, Associació PAS - Fundació Vidabona.
Eulàlia Reguant, regidora de l’Ajuntament de Barcelona.
Presenta Jaume Botey.

29 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, estimar sempre

L’Evangeli de Mateu descriu diafanament la resposta de Jesús sobre el “manament més gran” a requeriment d’un fariseu mestre de la Llei. Són paraules que s’entenen bé, clares i precises, no hi falta ni hi sobra res. Les hem sentit un munt de vegades, les coneixem bé i les tenim interioritzades, i des d’aquesta premissa podem dir que estimem Déu tal com Ell vol, amb tot el cor i amb tota l’ànima.

Però, sabem bé què estem dient? Ens hem aturat a pensar-ho? Estimar Déu és molt més que una afirmació, no és un voluntarisme, és una convicció, un sentiment que va lligat al do de la fe, una confiança absoluta en la seva misericòrdia, i sobretot el fet de saber que Ell ens ha estimat primer, que ens ha donat la vida, que ens coneix pel nostre nom, que habita en el nostre cor, que ens perdona els pecats i com a colofó de tot plegat ens ha promès la vida eterna. Són raons de pes que ens empenyen a dir: Sí, Senyor, t’estimo perquè només tu tens paraules de vida eterna (Jn 6,69). Fins aquí tot és senzill, l’estimem perquè li estem agraïts i ho celebrem a diari en l’Eucaristia.

Parlem de la segona part? d’estimar els altres?
Aquí ja no tot és tan clar. Existeix un primer conjunt dels “altres” amb els quals estimar-nos és el més natural del món; són els qui estan dins del nostre cercle íntim, aquells a qui no només estimem sinó que sabem que ens estimen; entre ells i nosaltres hi ha un feedback sòlid que ens permet complir fàcilment el manament del Senyor. Dit amb altres paraules són “altres” que són “nostres”.

El problema esdevé amb els “altres” més allunyats d’aquest cercle pròxim. N’hi ha que són al nostre entorn, que els tenim a prop, que respectem més o menys i ells fan el mateix amb nosaltres. També hi ha un grup molt nombrós format per tots aquells que ens són indiferents, que no coneixem, i que ni ells ni nosaltres fem cap esforç per apropar-nos. I n’hi ha més, molts més, no cal explicitar-los tots, però sí que cal arribar fins al grup dels ”altres” que ens han fet mal, un mal real, un mal d’aquells que no s’obliden, d’aquells que ens han ferit greument.

Aquesta distinció entre diferents formes d’”altres” Jesús no la fa; simplement demana estimar els altres, a tots els altres, així, genèricament sense tenir en compte les circumstàncies que recauen en cada un d’aquests altres.

No goso anar més enllà, ho deixo així, simplement com el que és... només una senzilla reflexió de com Jesús vol que estimem... igual com Ell ens estima. És bastant clar, oi? La resposta està en cadascun de nosaltres.

Josep Maria Lari

28 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 31

Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub al 2n pis

Dijous, 2
Debats a Sant Ildefons

Dissabte, 4

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons a la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall aquest cap de setmana fan festa

23 d’octubre de 2017

Assemblea d’inici de curs

Aquest mes l'assemblea mensual tindrà un format especial. Igual que el curs passat, consistirà en la projecció d'una pel·lícula i per facilitar-ne l'assistència se celebrarà el dissabte dia 28 a 2/4 de 5 de la tarda.

Hem escollit aquest dia perquè aquesta mateixa tarda a l'Eucaristia de les 8 del vespre acomiadarem al Bisbe Sebastià Taltavull, fins ara auxiliar de Barcelona i a partir del dissabte 25 de novembre, Bisbe de l'Església de Mallorca.

"Santuaris de l’antifranquisme”


És un documental de la Fundació periodisme plural dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado. L’audiovisual explica una part de la història que ha estat oblidada. Recull el testimoni de monges i capellans catalans que van participar en la lluita contra la dictadura de Franco per recuperar les llibertats i els drets que havien estat arrabassats. Aquests religiosos van acollir els sindicats i els partits prohibits pel règim de Franco i que actuaven en la clandestinitat.

El documental posa cara i nom a aquests religiosos que van haver de pagar un preu molt alt per anar contra el franquisme i defensar els drets nacionals de Catalunya. Alguns d’ells es van atrevir a sortir al carrer desafiant la dictadura o bé es van organitzar políticament i van aprofitar els privilegis que disposava l’església catòlica per lluitar per la llibertat i la democràcia.

La pel·lícula serà comentada per la seva directora Llúcia Oliva.

Comiat del Bisbe Sebastià

Hem d'agrair al Bisbe Sebastià que volgués venir a acomiadar-se de la nostra comunitat de sant Ildefons. El Bisbe Sebastià sempre ha estat molt vinculat a la nostra comunitat, són moltes les vegades que l'hem tingut entre nosaltres, i sempre amb un estil senzill, proper, i les seves reflexions i homilies ens han deixat petjada.

Durant els anys que ha estat entre nosaltres ha presidit cada any la missa del dia de Sant Ildefons, durant molts anys ha estat el ponent en les assemblees de fi de curs, cada any ha conferit el sagrament de la confirmació als adolescents de la nostra catequesi, va presidir la pregària i homenatge que varem fer a en Frederic Bassó amb motiu de la seva mort.

Eucaristia, significa acció de gràcies. Dissabte vinent en la Missa donarem gràcies al Bon Déu per tot el que hem rebut del Bisbe Sebastià. També li expressarem el nostre reconeixement, li desitjarem bon encert en la nova missió que l'església li confia, i com no?, li direm una vegada més que a Sant Ildefons té una comunitat que l'estima, i sempre serà casa seva.

El Consell Pastoral

22 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Amb el Regne de Déu passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar”. Més endavant, segons l’evangelista, el rei retreu a un convidat que no duia vestit de noces i el foragità. Tot seguit hi llegim aquesta sentència: “molts són cridats, però pocs són escollits”.

Poques paraules, però ben entenedores, crec jo. Acostar-nos a la presència de Déu no ho podem fer de qualsevol manera. Ens cal fe, molta fe, i molta bona fe. Ens cal sentir la necessitat de la seva grandesa i, alhora, reconèixer la nostra obligada petitesa. Ens cal, sobretot, humilitat, perseverança i gratitud. No s’hi valen les presses ni les fórmules rutinàries, ni s’hi valen les seguretats que ens menen més aviat a la prepotència que a la humilitat.

Sembla que l’evangelista també ens vulgui recordar que ningú mai no ha estat exclòs del gran i generós convit. Pobres i rics, petits i grans, sants i pecadors, conversos i principiants tenen lloc segur a la crida a la fe, a l’esperança i a la caritat fraternal. Com, però, podríem administrar tanta generositat divina? Com podríem degustar el banquet que se’ns ha preparat? “Tot és a punt. Veniu a les noces”, hem escoltat. I això és tot.

L’Antic Testament i els Evangelis són plens de cites que enriqueixen la nostra fe i la nostra esperança en Déu. Malauradament, però, no en fem gaire cas. Dit d’una altra manera: el full dominical és més llegit que l’evangeli. No sé si això està ben dit o mal dit, tanmateix aquesta aproximació pot despertar una mica la nostra set de la ben anomenada “Paraula de Déu”.

Sortosament el ‘full dominical’ cada diumenge ens acosta a la Paraula de Déu. Gosaria dir que en el full dels diumenges cada setmana hi trobem el menú del nostre aliment espiritual. Mai no és un ‘menú rutinari’ ni, menys encara, un aliment poc variat. El problema fou que “ells no en feren cas i se’n varen anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar”.

A mi em convenç i m’encanta aquesta ‘paràbola del banquet de noces’. És simple i convincent, planera, humil i amorosament regalada. Això sí, cal recitar-la amb fe, amb esperança i amb gran amor. I també sovint. Que aquest banquet ens regali, doncs, molt bon i gran profit.

Ferran Aguiló

21 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda com a "Dia del Domund"

Dilluns, 23

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Berenar de benvinguda i celebració de la festa de Tots Sants

Dissabte, 28
Assemblea especial de la Comunitat d’inici de curs, que coincideix amb el comiat del bisbe Taltvull, recentment nomenat bisbe de Mallorca

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

19 d’octubre de 2017

Comencen les activitats del Casal Sant Ildefons

Comencem el curs amb moltes ganes de fer coses noves i passar-ho bé.

Aquest any el Casal s’ha traslladat a la Parròquia.

Estem al 2n pis i el nostre horari és de 5 a 8 de la tarda.

16 d’octubre de 2017

Mireia Galobart celebra els seus 50 anys de vida religiosa en la Congregació de les RR de l’Infant Jesús

Ho celebrarà amb un acte d’Acció de Gràcies que tindrà lloc el dia 21 d’octubre a les 17.30 h a l’Escola Infant Jesús (carrer de l’Avenir 19, Barcelona), en el qual Mons. Joan Enric Vives, bisbe de La Seu d’Urgell, presidirà l’Eucaristia.

La Mireia tan vinculada a la pastoral de la nostra comunitat des de fa molts anys, particularment en la Catequesi Familiar, és una persona molt estimada per tots nosaltres per la seva bonhomia i el seu testimoni de fe.

Unim-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que vessi damunt d’ella tots els seus dons.

15 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Tot és a punt, veniu a la festa!

Aquesta invitació festiva és la que Jesús ens fa quan ens invita cada diumenge a participar de l’Eucaristia. Cada diumenge és una festa. Així ens ho diuen les lectures que hem escoltat. Isaies ho diu amb paraules molt explícites: “El Senyor de l’univers prepara per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis”. El salm també ens ho diu: “davant meu pareu taula vós mateix ... ompliu a vessar la meva copa” La taula d’un banquet sempre és motiu per compartir la festa, és signe de comunió i comporta alegria, felicitat i solidaritat. Això ens porta a unes consideracions: universalitat de la salvació de Déu.

Ell es dóna sempre sense mesura, l’amor que Déu ofereix supera totes les expectatives i desitjos humans. A nosaltres, que estem acostumats a comptabilitzar les coses, se’ns fa difícil copsar aquesta mesura que escapa a les nostres possibilitats d’imaginació. Aquesta paràbola expressa amb imatges els designis de Déu. Déu no força ningú a entrar al seu regne sinó que hi convida. Tot i aquesta crida generosa no tothom hi respon, els convidats no han acollit aquesta invitació, les societats occidentals desenvolupades cada vegada més es decanten cap a una indiferència creixent, malgrat tot Ell continua invitant. Només demana que cal anar-hi amb vestit de festa, és a dir, lliures de qualsevol mena d’egoisme per descobrir tota la riquesa de generositat i entrega que ens manifesta Jesús. Només així serem dignes de participar d’aquesta festa que Ell tan esplèndidament prepara per a nosaltres.

Si em permeteu, ja que avui és Santa Teresa i que coincideix amb aquests moments tan convulsos que vivim, m’ha semblat que el seu pensament ens podrà ajudar a asserenar-nos:”Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda. La paciencia todo lo alcanza. Quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta” Que així sigui!

Lluís Saumell

14 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Cinema: Projecció de la pel•lícula “Emma”, a la sala del primer pis

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

"Dia del Domund" Jornada Mundial per a l'evangelització dels pobles

10 d’octubre de 2017

El dissabte 28 d’aquest mes a les 8 del vespre Mons. Sebastià Taltavull s’acomiadarà de la nostra Comunitat amb una Eucaristia a les 8 del vespre

Durant els vuit anys que el bisbe Taltavull ha estat bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona ha tingut una relació molt especial amb la nostra comunitat, va presidir la presa de possessió com a rector de Mn. Jubany, ha presidit moltes Assemblees extraordinàries , la celebració de les Confirmacions gairebé cada any i ha estat present en alguna reunió del Consell Pastoral.

Ara, invitat per Mn. Jubany accepta venir el dia 28 per acomiadar-se. Esperem que siguem molts per mostrar-li el nostre agraïment i afecte, felicitar-lo i desitjar-li tota mena de ventures en el nou destí que el Senyor posa a les seves mans.

8 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Els enviats a la vinya

La paràbola d’avui es troba dintre de l’evangeli de Mateu en un moment en què Jesús, aclamat per la multitud, era a Jerusalem i havia protagonitzat aquella escena en la que expulsà els mercaders que traficaven en el Temple i tirà per terra les taules dels canvistes que feien negoci amb diners. “La meva casa és una casa de pregària, però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres”. Quan el dia després es tornà a presentar al Temple, els prínceps dels sacerdots i els vells del poble se li acostaren i li preguntaren amb quina autoritat feia aquelles coses. Jesús, en lloc de contestar directament, els recordà la figura de Joan el Baptista, la seva predicació i el seu baptisme, i com fins els publicans i les prostitutes el varen escoltar i es convertiren, en canvi ells no havien fet cap cas al més gran dels profetes i continuaven capficats en els formalismes de la Llei i del culte, sense voler donar cap mostra de canviar. Aquest és el context d’aquesta paràbola.

La viticultura tenia una gran tradició a tots els pobles de Palestina i a les escriptures es descriuen tant la cura que n’havien de tenir els seus propietaris, com les grans virtuts que tenia el seu fruit. Figuradament, a l’Antic Testament s’utilitza per descriure la història d’Israel, una vinya plantada i cuidada directament per Yahvéh, com ens ho narra Isaïes en la primera lectura d’avui, però que, malgrat la cura que en tenia el Senyor, passaven els anys i gairebé no donava fruit o els raïms eren massa amargs. ¿Haurà d’abandonar Yhavéh la seva vinya estimada?

A la paràbola de l’evangeli, Jesús aprofita aquesta coneguda imatge de la vinya i assegura que, un cop plantada i envoltada de tots els estris necessaris, la deixà en mans d’uns vinyaters perquè en tinguessin cura. Els sacerdots i ancians sabien que parlava d’ells. I Jesús els recordà la història dels profetes, també enviats per l’amo de la vinya, i que foren assassinats -com Joan- tantes vegades com alçaven la veu en nom de Déu. Jesús els anuncia la seva pròpia mort: el fill de l’amo de la vinya també serà assassinat. I, com tantes altres vegades, Jesús provoca que siguin els propis sacerdots i vells del poble, els qui dictin la sentència: Vindrà l’amo i “farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres”. El Fill rebutjat esdevindrà la clau de la història i els guies del Regne seran uns altres que faran donar fruit a la vinya. Avui dóna fruits l’església?

Anton Ramon Sastre

7 d’octubre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

1 d’octubre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L’oracle del Senyor és posat en boca del profeta Ezequiel urgint la conversió, igualment l’evangeli amb la paràbola dels dos fills enviats a la vinya posa en alerta els guies del poble jueu a fi que abandoni la seva autosuficiència religiosa i no perdi el tren del Regne de Déu. El mestre va esgotant les possibilitats per fer caure els caps del seu poble que es conforma amb les aparences. I aparentar, sense més, és tant com dir a tot que sí i no fer ni complir res del que diem. Una pràctica contradictòria que s’assembla a la hipocresia i de la que en tenim constància en tots els estaments de la societat, sense exclusions.

Volem que tothom gaudeixi del menjar elemental per viure però llencem tones de fruita o de .... per posar un preu que beneficiï els interessos del mercat. Volem la pau però no aturem la fabricació d’armes cada cop més sofisticades i perilloses. Volem una comunicació millor que arribi d’un extrem a l’altre del planeta, però no sempre la utilitzem per al bé. Es pot fer un segrest i exigir qui sap què, fins i tot amenaçant amb la mort. Pels mitjans de transport de terra, mar i aire es pot fer una mortaldat com la que vam viure el passat disset d’agost. Recordar-ho ens esgarrifa a tots i més als qui ho han patit, perquè mai no podran oblidar-ho sense recança.

El bunkerisme existeix i d’ell en surt aquest egoisme i aquest odi de l’ésser humà amb sentències que no casen amb l’evangeli que hem de proclamar. La importància de la conversió mai no pot ser una teoria que ens plagui més o menys, és una necessitat de tots, especialment dels qui volen viure implicats en plena comunió eclesial. Sant Pau en la segona lectura d’avui ens urgeix a la unitat dintre de la comunitat cristiana, cal tenir-ho en compte. I en una segona part d’aquesta lectura descobrim l’himne cristològic que té dos temps: l’autohumiliació de Crist i la seva plena glorificació.

El Vaticà II fa palès que l’evangeli és comunió, és a dir: comunitat de germans per igual, i ens crida a la solidaritat com a conseqüència d’una vocació comuna a la fe, dintre del poble de Déu. Compartir el que tenim amb els germans, majorment amb els cristians que volen ser seguidors de Crist, és la imatge pràctica d’aquesta comunió que té el seu punt àlgid més significatiu en la taula de l’Eucaristia. Comunió, intercomunicació i unitat dins la pluralitat de totes les esglésies presidides pel successor de Pere. Davant Déu tots som pecadors i tots hem de menester el perdó com els fills d’aquest home que narra l’evangeli de Sant Mateu. Els qui creuen en la misericòrdia de Déu i obeeixen la seva paraula seran salvats. Compte amb aquest advertiment: “us ho dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu”.

Xavier de Dou

30 de setembre de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 2
Inici del curs de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal del Sector Sant Gervasi-Sarrià a 2/4 de 10 del vespre

Dimarts, 3
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 7
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda


28 de setembre de 2017

Gràcies per tenir-vos a prop ( Dirigit a tot el personal sanitari i a totes les persones que a casa o a un altre lloc tenen cura de malalts, ancians o infants)

Els vostres rostres no apareixen a la televisió. Tal vegada el vostre nom no s’aireja en la premsa. Però sou homes i dones mereixedors de tota lloança, perquè la vostra vida és una benedicció enmig d’aquesta societat tan crispada.

Vosaltres formeu una multitud pacífica de persones que treballeu de manera abnegada i silenciosa, només perquè neix del vostre cor l’estar al costat dels qui us necessiten.

Sou persones senzillament humanes, amb un cor amarat de tendresa. Teniu ulls per descobrir les necessitats dels pacients, oïdes per escoltar els seus sofriments, peus per apropar-vos al qui us necessita, mans per guarir o alleugerir el dolor i, sobretot, un cor gran on hi caben tots els qui sofreixen.

Vosaltres poseu veritable amor en la societat actual tan angoixada, crispada, que corre sempre sense saber on va, només sap que hi va corrent. Vosaltres heu descobert que la solidaritat es construeix amb fets, amb gestos, i no amb paraules.

Vosaltres formeu part de les nostres vides en guarir-nos la malaltia, alleugerir-nos el dolor, recobrar la força dels nostres músculs i donar-nos ànims i esperança.

Ens tracteu tal com vosaltres voldríeu ser tractats i ens estimeu tal com vosaltres voleu ser estimats. Ens ensenyeu que estimar el ser humà significa estimar persones concretes amb tots els seus problemes i qualitats.

Tal vegada el sou que cobreu no és proporcionat al vostre esforç, però guanyeu moltíssim. Guanyeu el somriure del malalt, les llàgrimes agraïdes d’un ancià, l’afecte de l’infant. Guanyeu, sobretot, el goig i el plaer de veure alleugerit el sofriment del pacient.

Vosaltres sabeu crear, entre vosaltres i el malalt, un clima de confiança, en el qual nosaltres ens sentim ben tractats, còmodes, respectats i apreciats.

Gràcies a vosaltres la vida humana sempre, però molt més quan estem malalts, es fa més agradable i més fàcil de suportar. El vostre treball abnegat i silenciós dóna sentit i plenitud a la vostra vida. GRÀCIES.

Lluís V.


26 de setembre de 2017

Eucaristia d'inici del curs 2017 - 2018 - Homilia de Mn. Josep m Jubany - Diumenge 17 de setembre de 2017

Amics, amigues,

Passat l'estiu, i com fem cada any, a la nostra comunitat eclesial de Sant Ildefons ens disposem a començar les activitats del curs. Acabada l'eucaristia dominical que estem celebrant, ens reunirem el Consell Pastoral per fixar les prioritats del curs 2017-2018. I ho fem després d'un estiu que la nostra societat barcelonina i catalana ha viscut, i viu, molts esdeveniments preocupants. Esdeveniments que ja són citats en la carta de convocatòria del Consell pastoral, que signa, com és normal, la comissió permanent, i que trobareu reproduïda en el Full informatiu d'aquesta setmana.

Com a creients i ciutadans no podem aclucar els ulls davant d'aquestes realitats. L'Església que fa camí a Catalunya, si vol ser fidel a la missió que Jesucrist li encomana, té el deure, tot demanant l'assistència de l'Esperit Sant, de pregar per Catalunya i també de treballar per una societat que sigui cada vegada més justa, on siguin respectats tots els drets inalienables dels seus ciutadans, com correspon a la nostra dignitat de Fills de Déu.

Com ja he dit, són moltes les qüestions que preocupen a tots els homes i dones de bona voluntat que vivim a Catalunya. Ara, en aquesta homilia, em cenyiré a dues d'aquestes qüestions.

En primer lloc vull mencionar els cruels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i a Cambrils, el 17 i 18 d'agost. Tot recordant les víctimes, hem de proclamar que la violència només engendra violència.

És per aquest motiu que, com a creients, nosaltres no demanem venjança, sinó justícia. La venjança denigra les persones i la col·lectivitat, la justícia dignifica la societat. I tampoc és lícit condemnar cap col·lectiu, en aquest cas el col·lectiu musulmà, per les barbaritats que han comès unes persones, persones que de forma sacrílega s'han apropiat del nom de Déu. Aquests luctuosos fets han de ser per a nosaltres motiu per recordar i posar en pràctica la necessària llibertat religiosa, i també per avançar en la convivència entre els diferents col·lectius religiosos, culturals, que des de fa uns anys han vingut a casa nostra en busca d'unes condicions de vida que els eren negades en el seu país.

24 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Feu tot el que Ell us digui”

Seria fàcil caure en el parany de quedar-nos amb una lectura literal de l’Evangeli i pensar que el que ens diu és que Jesús, amb el seu poder, per quedar bé amb els qui l’havien convidat, els va salvar de la situació de manca de vi, transformant l’aigua en vi, així com per art de màgia. No podem quedar-nos amb aquesta lectura, per a mi no és creïble. El mateix evangelista Joan diu al final del seu l’Evangeli (20.30.31) que Jesús va fer molts senyals –no diu miracles- perquè creguem que és el Messies, el Fill de Déu, i creient, tinguem vida en el seu nom. El del fragment que llegim avui, és el primer d’aquest senyals.

Del relat evangèlic n’extrec quatre elements per a mi importants i significatius: L’escenari és un casament: Un acte important de la vida dels contraents -per a molts un dels que més-, important també pels familiars, i a la vegada és un acte de transcendència social; l’aigua, és signe de vida, amb tot el que comporta la vida; el vi, és signe d’alegria; Maria, dona, mare de Jesús, té un paper important malgrat pel poble jueu les dones gairebé no existien.

Maria diu als servidors feu tot el que ell us digui, ells li fan cas, omplen unes piques d’aigua, tal com Ell els diu i l’aigua queda convertida en vi.

Maria ens diu a nosaltres, també, que fem tot el que ens digui Jesús. Així mateix, llegim a la carta als Hebreus:“tinguem la mirada fixa en Jesús el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell per arribar a la felicitat que li era proposada va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar.”

Nosaltres, doncs, cal que amb la mirada fixada en Jesús, posem l’aigua de la nostra vida, amb tots els seus aspectes d’encerts, joies, desencerts, malalties, esforços, sacrificis, penes, etc., fem tot el que Ell ens diu amb absoluta confiança, sense defallir i Ell ens donarà la força per portar la nostra creu amb “alegria” i fer que amb la nostra manera de viure arribem als cors dels qui ens envolten.

Maite Cura

22 de setembre de 2017

Comunicat del Consell Pastoral davant els escorcolls i detencions policials

El Consell Pastoral de la comunitat eclesial de Sant Ildefons de Barcelona, denuncia les greus agressions que pateixen aquests dies les institucions polítiques de Catalunya, i la detenció d'alguns servidors públics, amb motiu de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació el proper 1 d'octubre i manifesta:

1. Recordem l'ensenyament dels nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017).

2. La nostra comunitat està formada per persones creients de diferents opcions polítiques, des d'aquesta pluralitat, que és per a nosaltres una riquesa, demanem que siguin respectats els drets democràtics de tot el poble català i les institucions d'autogovern de Catalunya, que cessi la judicialització de la política al nostre País, que cap servidor públic ni ningú sigui investigat, detingut o sancionat per defensar i afavorir la participació en el referèndum convocat pel Parlament de Catalunya per al proper dia 1 d'octubre.

3. Ens congratulem que fins al moment les manifestacions de protesta enfront les actuacions judicials i policials, siguin pacifiques, fem vots perquè tot defensant públicament les nostres diferents opcions, es mantingui aquest caràcter pacífic, que caracteritza el nostre poble.

4. Avui, festa de la Mare de Déu de la Mercè. Demanem a Maria, patrona de captius , que vetlli pel nostre poble, i ens infongui esperança en aquests moments de dissort.

El Consell Pastoral

17 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens porten, si més no, tres missatges importants, fonamentals per als cristians. El primer, que Crist és el nostre referent principal, d'on brolla la nostra vida, i amara tot el que fem i som. El segon, que el nucli del seu missatge és la compassió. I el tercer que els qui viuen segons Déu no generen discòrdia enmig dels qui viuen en pau.

«Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor» Viure i morir, és la síntesi de tot el que som i fem. Creure, confiar en el Crist significa fer, cada dia més, l'experiència que ell visqui en nosaltres i nosaltres en ell. Estar en ell i ell en nosaltres, com ell està en el Pare i el Pare en ell. Llavors els pensaments, les paraules, les emocions, els sentiments, les decisions, els plaers, les accions, tot, tot a la nostra vida, brolla en harmonia amb ell, de la seva saviesa i amor. Llavors generem vida en nosaltres i al nostre voltant. Llavors som més compassius.

I aquest és el segon missatge d'avui: Els éssers humans som de condició vulnerable, febles, limitats, necessitats de ser acollits, estimats, respectats i ajudats. Hem vist a l'Evangeli com el judici de la nostra vida es fa amb el criteri de l'amor i la compassió. Us recordeu de l'anomenat «judici final»? Doncs l'Evangeli d'avui ens ho recorda amb un altra paràbola (Mt. 18, 21-35). Superant la imatge -poc adient, al nostre entorn cultural, com imatge de Déu- d'un rei absolut, ple d'ira, que posa en mans dels botxins l'home mancat de compassió perquè el torturin fins que hagi pagat tot el deute, el missatge fonamental és plenament vigent. Un senyal que el Crist viu en nosaltres és que som compassius, acollim, tenim paciència amb els nostres deutors, perquè, entre altres coses, sentim que també nosaltres som deutors, necessitem ésser perdonats, acollits i compadits.

I el tercer missatge -molt escaient en el moment polític que vivim- (ens el presenta el Siràcida (28,9)), diu que els que no tenen l'esperit de Déu mouen brega entre els amics i sembren la discòrdia enmig dels que vivien en pau. Sovint sento acusar als independentistes -o als que, sense ser-ho, volen votar en referèndum-, de dividir als catalans i les famílies. I, tanmateix, veig que Crist -amb el que feia i deia, per exemple: no complir la Llei quan era utilitzada en contra de les persones-, va dividir els jueus fins al punt que els «bons», defensors de la Llei (Fariseus i Doctors de la Llei) no el van poder suportar i el van matar. Doncs, llavors, on és el camí? Si tenim l'esperit del Crist dins nostre, trobarem el camí, ho manegarem tot amb veritat, equitat i justícia. Viurem en pau. No ferirem la pau. Ho fem així?

Santiago Quijano

15 de setembre de 2017

Reunió del Consell Pastoral

Començat el curs, i quan es reinicien les activitats, convoquem la reunió del Consell Pastoral del mes de setembre. Com ja és habitual aquesta trobada serà més llarga i en diumenge al matí. Com ja es vaacordar serà diumenge dia 17, s’iniciarà amb l’Eucaristia de ¼ d’11 i finalitzarà cap a quarts de dues del migdia.

Hem passat un estiu ple d’esdeveniments a nivell social: els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, l’anomenat procés polític de Catalunya, la pau mundial amenaçada per l’escalada armamentística a Corea, l’augment dels aturats després de la temporada turística, el creixement de les desigualtats econòmiques a casa nostra i un llarg etc.

A nivell eclesial, aquest setembre comença amb l’ordenació de dos nous bisbes auxiliars a Barcelona i estem pendents que l’Arquebisbe promogui un nou pla pastoral diocesà.

I dins la nostra comunitat aquest curs estem amb la remodelació del Casal Sant Ildefons amb el trasllat de les seves activitats als locals de la parròquia, el desafiament de la pastoral d’adolescents i si és possible donar viabilitat a “Batec”, hem de vetllar per la catequesi en totes les seves modalitats, i moltes coses més.

Naturalment a la trobada del diumenge dia 17 no podran tractar tots aquests temes, però sí fer un calendari per anar estudiant-los.

La Comissió permanent proposa aquest ordre del dia:
1.- Celebració de l’Eucaristia dominical, a ¼ d’ 11
2.- Pausa i petit refrigeri.
3.- Lectura i aprovació, si s’escau , de l’acta de la darrera reunió.
4.- Comentari des de l’Evangeli de la situació política i social del nostre país. Què
se’ns demana com a comunitat cristiana.
5.- Objectius del curs (entre tots fixarem tres o quatre qüestions, que hauríem
d’intensificar durant el curs, fent menció a les homilies, catequesis, assemblees,
etc). Pensem-hi entre tots.
6.- Assemblees: Calendari del curs i temes a tractar.
7.- Perspectives: Catequesi d’infants i adolescents.
8.- Seguiment de l’Esplai i Escoltisme.
9.- Moment actual del casal Sant Ildefons.
9.- Elecció d’un membre per a la Comissió Permanent.
10.- Elecció de dos membres per al Consell Arxiprestal.
11.- Torn obert de paraules.

12 de setembre de 2017

Calendari i inscripcions a la Catequesi Infantil curs 2017-2018

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs hi continuen havent dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal:
cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany. El curs començarà el dilluns 2 d'octubre.

*Catequesi familiar
: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de Montserrat Martínez i Mireia Galobart, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:


Grup AGrup BTEMA
15-10-1722-10-17Tots Sants
12-11-1719-11-17Advent
03-12-1717-12-17Nadal
21-01-1828-01-18Epifania i El missatge de Jesús
11-02-1818-02-18Quaresma
18-03-1818-03-18Setmana Santa i Perdó - Sortida conjunta
15-04-1822-04-18Pasqua
13-05-1820-05-18Pentecosta
10-06-1810-06-18Celebració conjunta de final curs

El dia 10 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 29 de setembre) clicant aquí. Són obertes a tothom: Les noves famílies podran escollir preferència de torn A o B de la Catequesi Familiar, però segons els inscrits es confirmarà quin grup se´ls assigna

Inscripcions presencials: dimecres 20 i dijous 21 de setembre de 17.30 h. a 19.30 h. als locals de la Parròquia.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

10 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens diuen les lectures d'avui

Ens diuen que Déu és amor i que nosaltres hem de ser la seva mà en aquest món, per portar aquest amor a totes les persones.

Ezequiel ens diu que tots hem de ser sentinelles (jo ho tradueixo per “àngels de la guarda”) de les persones que tenim al nostre costat: germans, fills, néts, amics. Com diu el Salm, "de tota l'heretat del Senyor que és trepitjada, immigrants, vídues, orfes".

Quan Sant Pau ens diu "no quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres", ens està dient que aquest amor és el que hem de tenir cada dia amb els altres: amb aquell germà que necessita una mà que l'acompanyi; amb l'amic que s'ha quedat sense feina i a qui tu pots obrir un nou camí; amb el veí que acaba d'arribar a l'escala i a qui tu pots fer costat, que ja no es trobarà com estranger ni com a desconegut.

El més important en el Regne del Cel.

Quan els deixebles intueixen el fracàs del Messies volen saber qui d'ells serà el més important. El Regne del Cel ja ha estat establert aquí a la Terra. L'infant de qui ens parla Jesús són els febles. Són totes les persones que es troben en una situació de feblesa a causa de les grans diferències dels que malgasten tots els dons que Déu ens ha donat en aquest món i se n’han fet amos. On ens trobem nosaltres? Som de Crist? Les nostres accions de cada dia són de servei envers els febles? Serveixen per millorar la societat? Com hi estem implicats?

Qui acull els febles, els marginats, els desnonats dels seus habitatges, acull Jesús. Jesús fa festa gran per cada persona acollida. Jesús ensenya que el més gran ha de ser el servidor de tots.

Pere Rius