Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


22 de setembre de 2017

Comunicat del Consell Pastoral davant els escorcolls i detencions policials

El Consell Pastoral de la comunitat eclesial de Sant Ildefons de Barcelona, denuncia les greus agressions que pateixen aquests dies les institucions polítiques de Catalunya, i la detenció d'alguns servidors públics, amb motiu de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació el proper 1 d'octubre i manifesta:

1. Recordem l'ensenyament dels nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017).

2. La nostra comunitat està formada per persones creients de diferents opcions polítiques, des d'aquesta pluralitat, que és per a nosaltres una riquesa, demanem que siguin respectats els drets democràtics de tot el poble català i les institucions d'autogovern de Catalunya, que cessi la judicialització de la política al nostre País, que cap servidor públic ni ningú sigui investigat, detingut o sancionat per defensar i afavorir la participació en el referèndum convocat pel Parlament de Catalunya per al proper dia 1 d'octubre.

3. Ens congratulem que fins al moment les manifestacions de protesta enfront les actuacions judicials i policials, siguin pacifiques, fem vots perquè tot defensant públicament les nostres diferents opcions, es mantingui aquest caràcter pacífic, que caracteritza el nostre poble.

4. Avui, festa de la Mare de Déu de la Mercè. Demanem a Maria, patrona de captius , que vetlli pel nostre poble, i ens infongui esperança en aquests moments de dissort.

El Consell Pastoral

17 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens porten, si més no, tres missatges importants, fonamentals per als cristians. El primer, que Crist és el nostre referent principal, d'on brolla la nostra vida, i amara tot el que fem i som. El segon, que el nucli del seu missatge és la compassió. I el tercer que els qui viuen segons Déu no generen discòrdia enmig dels qui viuen en pau.

«Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor» Viure i morir, és la síntesi de tot el que som i fem. Creure, confiar en el Crist significa fer, cada dia més, l'experiència que ell visqui en nosaltres i nosaltres en ell. Estar en ell i ell en nosaltres, com ell està en el Pare i el Pare en ell. Llavors els pensaments, les paraules, les emocions, els sentiments, les decisions, els plaers, les accions, tot, tot a la nostra vida, brolla en harmonia amb ell, de la seva saviesa i amor. Llavors generem vida en nosaltres i al nostre voltant. Llavors som més compassius.

I aquest és el segon missatge d'avui: Els éssers humans som de condició vulnerable, febles, limitats, necessitats de ser acollits, estimats, respectats i ajudats. Hem vist a l'Evangeli com el judici de la nostra vida es fa amb el criteri de l'amor i la compassió. Us recordeu de l'anomenat «judici final»? Doncs l'Evangeli d'avui ens ho recorda amb un altra paràbola (Mt. 18, 21-35). Superant la imatge -poc adient, al nostre entorn cultural, com imatge de Déu- d'un rei absolut, ple d'ira, que posa en mans dels botxins l'home mancat de compassió perquè el torturin fins que hagi pagat tot el deute, el missatge fonamental és plenament vigent. Un senyal que el Crist viu en nosaltres és que som compassius, acollim, tenim paciència amb els nostres deutors, perquè, entre altres coses, sentim que també nosaltres som deutors, necessitem ésser perdonats, acollits i compadits.

I el tercer missatge -molt escaient en el moment polític que vivim- (ens el presenta el Siràcida (28,9)), diu que els que no tenen l'esperit de Déu mouen brega entre els amics i sembren la discòrdia enmig dels que vivien en pau. Sovint sento acusar als independentistes -o als que, sense ser-ho, volen votar en referèndum-, de dividir als catalans i les famílies. I, tanmateix, veig que Crist -amb el que feia i deia, per exemple: no complir la Llei quan era utilitzada en contra de les persones-, va dividir els jueus fins al punt que els «bons», defensors de la Llei (Fariseus i Doctors de la Llei) no el van poder suportar i el van matar. Doncs, llavors, on és el camí? Si tenim l'esperit del Crist dins nostre, trobarem el camí, ho manegarem tot amb veritat, equitat i justícia. Viurem en pau. No ferirem la pau. Ho fem així?

Santiago Quijano

15 de setembre de 2017

Reunió del Consell Pastoral

Començat el curs, i quan es reinicien les activitats, convoquem la reunió del Consell Pastoral del mes de setembre. Com ja és habitual aquesta trobada serà més llarga i en diumenge al matí. Com ja es vaacordar serà diumenge dia 17, s’iniciarà amb l’Eucaristia de ¼ d’11 i finalitzarà cap a quarts de dues del migdia.

Hem passat un estiu ple d’esdeveniments a nivell social: els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, l’anomenat procés polític de Catalunya, la pau mundial amenaçada per l’escalada armamentística a Corea, l’augment dels aturats després de la temporada turística, el creixement de les desigualtats econòmiques a casa nostra i un llarg etc.

A nivell eclesial, aquest setembre comença amb l’ordenació de dos nous bisbes auxiliars a Barcelona i estem pendents que l’Arquebisbe promogui un nou pla pastoral diocesà.

I dins la nostra comunitat aquest curs estem amb la remodelació del Casal Sant Ildefons amb el trasllat de les seves activitats als locals de la parròquia, el desafiament de la pastoral d’adolescents i si és possible donar viabilitat a “Batec”, hem de vetllar per la catequesi en totes les seves modalitats, i moltes coses més.

Naturalment a la trobada del diumenge dia 17 no podran tractar tots aquests temes, però sí fer un calendari per anar estudiant-los.

La Comissió permanent proposa aquest ordre del dia:
1.- Celebració de l’Eucaristia dominical, a ¼ d’ 11
2.- Pausa i petit refrigeri.
3.- Lectura i aprovació, si s’escau , de l’acta de la darrera reunió.
4.- Comentari des de l’Evangeli de la situació política i social del nostre país. Què
se’ns demana com a comunitat cristiana.
5.- Objectius del curs (entre tots fixarem tres o quatre qüestions, que hauríem
d’intensificar durant el curs, fent menció a les homilies, catequesis, assemblees,
etc). Pensem-hi entre tots.
6.- Assemblees: Calendari del curs i temes a tractar.
7.- Perspectives: Catequesi d’infants i adolescents.
8.- Seguiment de l’Esplai i Escoltisme.
9.- Moment actual del casal Sant Ildefons.
9.- Elecció d’un membre per a la Comissió Permanent.
10.- Elecció de dos membres per al Consell Arxiprestal.
11.- Torn obert de paraules.

12 de setembre de 2017

Calendari i inscripcions a la Catequesi Infantil curs 2017-2018

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs hi continuen havent dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal:
cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany. El curs començarà el dilluns 2 d'octubre.

*Catequesi familiar
: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de Montserrat Martínez i Mireia Galobart, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:


Grup AGrup BTEMA
15-10-1722-10-17Tots Sants
12-11-1719-11-17Advent
03-12-1717-12-17Nadal
21-01-1828-01-18Epifania i El missatge de Jesús
11-02-1818-02-18Quaresma
18-03-1818-03-18Setmana Santa i Perdó - Sortida conjunta
15-04-1822-04-18Pasqua
13-05-1820-05-18Pentecosta
10-06-1810-06-18Celebració conjunta de final curs

El dia 10 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 29 de setembre) clicant aquí. Són obertes a tothom: Les noves famílies podran escollir preferència de torn A o B de la Catequesi Familiar, però segons els inscrits es confirmarà quin grup se´ls assigna.

Inscripcions presencials: dimecres 20 i dijous 21 de setembre de 17.30 h. a 19.30 h. als locals de la Parròquia.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

10 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens diuen les lectures d'avui

Ens diuen que Déu és amor i que nosaltres hem de ser la seva mà en aquest món, per portar aquest amor a totes les persones.

Ezequiel ens diu que tots hem de ser sentinelles (jo ho tradueixo per “àngels de la guarda”) de les persones que tenim al nostre costat: germans, fills, néts, amics. Com diu el Salm, "de tota l'heretat del Senyor que és trepitjada, immigrants, vídues, orfes".

Quan Sant Pau ens diu "no quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres", ens està dient que aquest amor és el que hem de tenir cada dia amb els altres: amb aquell germà que necessita una mà que l'acompanyi; amb l'amic que s'ha quedat sense feina i a qui tu pots obrir un nou camí; amb el veí que acaba d'arribar a l'escala i a qui tu pots fer costat, que ja no es trobarà com estranger ni com a desconegut.

El més important en el Regne del Cel.

Quan els deixebles intueixen el fracàs del Messies volen saber qui d'ells serà el més important. El Regne del Cel ja ha estat establert aquí a la Terra. L'infant de qui ens parla Jesús són els febles. Són totes les persones que es troben en una situació de feblesa a causa de les grans diferències dels que malgasten tots els dons que Déu ens ha donat en aquest món i se n’han fet amos. On ens trobem nosaltres? Som de Crist? Les nostres accions de cada dia són de servei envers els febles? Serveixen per millorar la societat? Com hi estem implicats?

Qui acull els febles, els marginats, els desnonats dels seus habitatges, acull Jesús. Jesús fa festa gran per cada persona acollida. Jesús ensenya que el més gran ha de ser el servidor de tots.

Pere Rius



4 de setembre de 2017

Reflexions del rector davant del curs que comença

Déu vos guard,

No cal que us digui que ha estat un més d'agost intens, molt intens, i periodísticament molt "calent". Això ja ho vaig preveure en l'escrit que us vaig adreçar a finals de juliol.

No calia ser profeta; en aquells moments pensava sobretot en el procés polític que viu Catalunya. El que ni jo ni ningú podia sospitar són els tràgics fets que succeïren a les Rambles de Barcelona, el dijous dia 17 i al poble de Cambrils. Setze víctimes mortes fruit dels atemptats (el dilluns dia 28 , quan redacto aquest escrit), les morts dels terroristes, i els ferits, són un cruel balanç, que de cap manera ens pot deixar insensibles. Com a creients en Jesucrist hem de pregar per la pau, pels morts, fins i tot pels assassins. No hem d'oblidar que l'Evangeli, el Senyor ens diu que hem de pregar pels enemics.

Aquests luctuosos fets i totes les seves derivades, m'ha fet recordar moments de la meva infantesa, quan per les festes de Nadal els meus pares ens portaven als meus germans i a mi, al centre de la Ciutat, a veure joguines als aparadors, a portar la "carta als reis", i a berenar xocolata al carrer Petritxol. Un dels fets que em cridaven més l'atenció era quan pujaven per les Rambles direcció a la Plaça Catalunya, el grup de persones que al voltant de la Font de Canaletes discutien de futbol amb vehemència.

En la meva ingenuïtat d'infant, pensava, i així alguna vegada ho havia comentat en els més grans, que era una llàstima que l'entrenador del Barça i els seus jugadors no anessin a escoltar-los. Ja que ells tenien solució per tot. Sabien quina alienació s'havia de fer, com havien de situar-se els jugadors, coneixien millor que els arbitres, el reglament etc.

Tot això m'ha vingut a la memòria escoltant a la ràdio i veient a la TV, les tertúlies on parlaven dels atemptats. Els periodistes que intervenen, saben de tot, tenen opinió de tot, i el que és més sorprenent, saben com es podien haver evitat, i molt més, jutjant amb frivolitat als actors que han intervingut, volent veure connotacions polítiques. No vull caure en un tòpic, però aquestes tertúlies són com una plaga. En la majoria dels casos no fan anàlisi, ni tant sols donen opinió, fan, tot pontificant, veritable propaganda de la seva ideologia política. No vull citar cap mitjà de comunicació, excepte un que em sap especialment greu, 13 TV, coneguda com la cadena dels bisbes. Les víctimes no s'ho mereixen. No tot és lícit per defensar posicionaments polítics.

2 de setembre de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Perdre la vida per guanyar-la

Jesús veu el seu final en aquest món. Se’l pren com un deure. Havia de ser dur preveure que la seves paraules i el seu guiatge el confrontarien amb els poders religiosos del seu temps. Les fatídiques prediccions que fa sobre tot el que li vindrà damunt fan que Pere s’hi planti davant: “ De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar! “Jesús li respon amb duresa, tal com diu el text. Possiblement Jesús volia deixar clara una cosa: no es pot actuar defugint les conseqüències que es deriven del que ell ha predicat i fet. Ell vol les persones lliures de pors i falta de compromís per tal de bandejar tot allò que s’oposi al projecte del seu Regne.

Per seguir-lo demana que ens neguem a nosaltres mateixos. Crec que aquesta negació vol dir que no ens hem de creure i comportar com si fóssim el centre de tot. Al centre hi hem de posar els altres i procurar viure construint el món per les persones, i sobretot pensant sempre amb els oblidats. Aquí rau el sentit de la negació personal que Jesús ens proposa. Per fer això cal que també ens ocupem i cuidem de nosaltres mateixos, però cal revisar els nostres capteniments i paràmetres de vida sense pensar que primer nosaltres i després els altres.

Sant Pau demana als cristians de Roma, “que oferiu a Déu tot el que sou “. Tan de bo que ho sapiguem fer. Hem de viure amb sinceritat i coherència amb nosaltres mateixos. Però això no resulta fàcil. Tenim una debilitat i fragilitat que fa que cerquem el nostre propi bé per una tendència natural. Tanmateix cal que vetllem sempre per tal de donar testimoni amb la pròpia vida, procurant incorporar l’estil de vida que Jesús ens va mostrar.

Potser molts de nosaltres que tenim la sort de tenir la vida resolta a nivell material, que potser hem pogut fer uns dies de descans, cal que tinguem sempre present la immensitat de les persones que configuren els diversos països del món que no viuen com vivim en el món occidental. Aquestes persones, germans nostres, viuen una situació permanent de creu. No agafen la creu sinó que s’hi troben abraçats per força.

Pensem amb ells i ajudem començant pels que tenim a prop, així amb el nostre compromís quotidià continuat, ajudarem a portar les creus dels altres i no sentirem el pes de les nostres. Jesús no vol que perdem la vida temporal, però sí que ens demana que no ens centrem en nosaltres. La manera de viure que aprenem per mitjà de la Paraula és la que ens conduirà a retrobar la Vida. “Qui la perdi (la vida ) per mi la retrobarà”.

Ignasi Garcia Clavel

26 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Hi ha un coneixement superficial de la persona que es queda al nivell de la pura curiositat i ens deixa indiferents. Però el coneixement profund d’algú ens implica i ens transforma. Així mateix passa amb l’Evangeli d’avui. Hi ha gent que debat sobre Jesús com ho podem fer al voltant de qualsevol personatge famós. Però Simó s’ha implicat amb Jesús i ha començat a conèixer el secret del seu cos. I això el transforma fins el punt de rebre un nom nou: Pere.

Aquesta fe i aquesta implicació en el do del pare del cel s’edifica com una comunitat dels deixebles de Jesús. Ell es compromet amb nosaltres fins al punt de donar a Pere les claus del regne del cel. Com a l’església som responsables d’obrir a tothom les portes del Regne perquè ningú no en sigui exclòs, tal com és la voluntat del Pare.

Jesús va prohibir severament als deixebles que diguessin que ell era el messies. Calia primer que passés per la creu i ressuscités. És ara que no ho podem amagar a ningú.

No podem dir que ets el messies i quedar-me escarxofat al sofà de casa.

Si et dic qui ets, tu em diràs qui sóc, pronunciaràs el meu nom nou que el pare ha pensat per a mi. Revelaràs la meva identitat de fill de Déu i de membre del meu cos, desvetllaràs la meva vocació, la missió que tinc encomanada per al creixement del teu regne.

Prego per a tota l’església sostinguda per Pere, i pels seus successors els bisbes de Roma. Que siguin tots fidels a la teva voluntat i siguin pels fidels porta oberta i mai obstacle perquè tothom et pugui conèixer i experimentar el teu amor. Que portem sentit, esperança i felicitat a un món que tant et necessita.

Mireia Galobart

19 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Per causa de les vacances que tots desitgem i necessitem, aquestes paraules pot ser que no tinguin la frescor necessària o no reflecteixin algun esdeveniment proper ja que han estat escrites a mitjan juliol. Per sort, però, la paraula de Déu no té data de caducitat i per tant sempre és viva i sempre ens interpel·la si la deixem penetrar suaument dins el nostre cor.

La primera lectura de la paraula de Déu d’avui sembla una mica inconnexa, per un cantó tant la primera lectura, del llibre d’Isaïes, com la segona, de la carta de St. Pau als cristians de Roma, ens mostra que l’amor de Déu és infinit i no distingeix raça,
creença, condició social o econòmica; per Déu, qualsevol criatura vivent és prou important com perquè pugui accedir al seu amor, protecció i benevolença. Per l’altre, l’Evangeli de Mateu segueix amb els “miracles” d’aquest temps de durant l’any -recordem que fa dos diumenges vam llegir i meditar sobre el sentit de la multiplicació del pa i els peixos- i diumenge passat el fet que Jesús caminés sobre les aigües i les calmés. Avui Jesús fa la primera guarició traient el “dimoni” de la filla d’una dona cananea.

Pot ser que el lligam de les tres lectures sigui aquesta voluntat manifesta de Jesús de no posar límits, de deixar que la seva paraula, que és paraula de saviesa, de seny, d’intel•ligència i de sensatesa, com declara el llibre dels proverbis (2, 1-10), arribi a qualsevol criatura humana i la impregni perquè en pugui gaudir.

Aleshores, per què som nosaltres els que posem límits a les nostres relacions? Per què tractem amb diferència el qui ens pot tornar un favor del qui no? Per què ens mirem amb recel el qui dorm al carrer i no el qui ens pot acollir a casa seva? Per què girem l’esquena al qui arriba amb pastera i posem estores vermelles quan aquest baixa de l’Airforceone? D’on hem tret aquest cor tan insensible, com hem forjat aquest cor d’acer?

Déu nostre, ajudeu-nos a comprendre que una vida justa, recta i honrada encamina a la felicitat; que ens posseeixi la Saviesa per poder gaudir del Coneixement.

Julià i Rosa

15 d’agost de 2017

Aniversari de l'ordenació de Mn.Xavier Dou

Avui 15 d’agost fa 45 anys que Mn.Xavier Dou fou ordenat diaca a Mèxic.

El felicitem de tot cor i ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies.

Que per molts anys pugui continuar la seva tasca silenciosa i eficient impulsant l’acció de Càritas de la nostra parròquia i la Pastoral dels malalts.

12 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

No tingueu por, que sóc jo

Després de la multiplicació dels pans i peixos, Jesús es retira a la muntanya a pregar. Jesús no és un activista, ni un predicador ambulant, Jesús és per damunt de tot un home de Déu. Tot el que ell fa i diu és fruit de la seva íntima i irrepetible comunió amb el seu Pare. Els evangelis ens el mostren sovint pregant. Desconeixem el seu diàleg amb el Pare. Forma part del secret del Senyor. La pregària, per Jesús és tan necessària com el respirar. Ara bé, Jesús no s'aparta de la gent per desconnectar, sinó tot el contrari. La seva intima unió amb el Pare el fa més proper a nosaltres.

L'escena que ve a continuació està plena de simbolisme. Una forta tempesta posa en perill la vida dels deixebles que han de lluitar contra els elements perquè la barca no s'enfonsi. No cal ser entès en interpretacions bíbliques per adonar-se del significat del relat. Els Pares de L'Església, amb encert, van veure en la barca una imatge de l'església, i la tempesta i el mar, els mals als que la comunitat de creients haurà de fer front al llarg de la història.

Quan la nit és més fosca, a les tres de la matinada, Jesús s'apareix caminat sobre les aigües. Tot té regust de Pasqua. El mar, en la mentalitat dels contemporanis de Jesús, tipificava el mal amb majúscules. Jesús amb la seva resurrecció ha vençut el pitjor dels mals, la mort. Costa reconèixer el Senyor ressuscitat enmig de les preocupacions del dia a dia. Sovint pensem que els tràfecs que patim ens enfonsaran. Pere, desprès d'uns dubtes, reconeix Jesús. En principi hi confia, però a l'hora de la veritat, dubta. Pere és el prototip de tants creients, ja creiem, però no per confiar-hi la vida. Les paraules de Jesús són clares i alliberadores: No tingueu por, que sóc jo. Pere titubeja, però no per això dubtarà de donar la mà a Jesús.

No tenir por, és fàcil de dir, difícil de viure-ho. La por és ben humana. Tenim por quan sentint-nos febles, només confiem amb les nostres pròpies forces. La por ha estat i és un dels grans impediments per avançar. La por fa que no siguem creatius. La por ens fa desconfiar del futur. Per aquest motiu, són moltes les vegades que l'Evangeli ens exhorta a no tenir por. Jesús ha ressuscitat, està amb nosaltres. Com diu el salm, si tenim el Senyor a favor nostre, de què hem de tenir por?

La narració acaba amb una veritable confessió de fe: Realment sou Fill de Déu. També nosaltres, malgrat les nostres pors, hem de confessar la nostra confiança amb el Senyor, tot pregant: Senyor ja crec, augmenta la meva fe.

Josep m Jubany

5 d’agost de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La Transfiguració del Senyor

Anunci de la seva resurrecció: el Senyor es transfigura, es transforma, davant Pere, Jaume i Joan dalt d’una muntanya alta, que s’identifica amb el Tabor. “El seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum” (Mt 17, 2).

Són destacables els referents triats en la comparació: el sol i la llum. La visió de Daniel, en canvi, rerefons d’aquesta descripció i que la litúrgia ens presenta com a primera lectura, fa sevir la neu i la llana per indicar la blancor del vestit i dels cabells (com a marc del rostre) de l’ancià carregat d’anys (imatge del Déu etern), assegut en un tron (Dn 7, 9). Però, alhora, el foc l’envoltava: “El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant” (Dn 7, 9-10), foc que recorda el de la carrossa celestial d’Ezequiel (Ez 1, 26-28). Per contra, més que la neu i el foc de la figura divina, a Daniel, el Senyor transfigurat és tot ell llum. El sol del seu rostre, doncs, aquí és més resplendor que no pas foc ardent.

Ara bé, el foc de Daniel enllaça amb el traspàs d’un interlocutor del Jesús transfigurat: Elias (“un carro de foc, tirat per cavalls de foc els va separar..., i Elias va pujar al cel” –2Re 2, 11). L’altre, Moisès (Mt. 17, 3), també de forma extraordinària acabà la vida (Dt 34, 5-6). Representen la Llei i els Profetes, són testimonis del Messias.

Pere diu a Jesús que és bo estar-se allí i que farà tres cabanes ... “Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.” (Mt 17, 4 i 5). També a Daniel, amb els núvols ve el fill d’home, davant l’ancià, i rep “el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge” (Dn 7, 13-14). I així ho diu el salm responsorial “el Senyor, ... el sobirà de tota la terra” (Sl 96, 5).

I Pere, testimoni privilegiat de la transfiguració, ens la recorda en la segona lectura: Crist “va rebre de Déu Pare honor i glòria, ...una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill... estimat, ...jo m’he complagut»” (2Pe 1, 17). I ens diu que escoltem “les paraules dels profetes ... fins que ... l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors” (2Pe 1, 19). De nou, la resurrecció sota la imatge de la llum del sol: s’alçarà i ens il·luminarà.

Jordi Cors

4 d’agost de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 1 d’octubre, passat el temps d’estiu.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx, a partir de l’1 de setembre.

1 d’agost de 2017

Record de Mn. Joan Batlles

El passat diumenge 23 de juliol Mn. Joan Batlles, sens dubte un sacerdot de referència en la nostra Església de Barcelona, ha complert 100 anys

Tota la seva acció pastoral com a consiliari de moviments d’Acció Catòlica, impulsor de moltes altres accions pastorals, director-fundador del Centre d’estudis pastorals, vicari pastoral pel clergat, el va posar en contacte amb la nostra comunitat de Sant Ildefons. Ell, en diferents moments, ha participat en les diverses tasques en la nostra comunitat, ja sigui participant en assemblees, ja sigui animant per fer una pastoral de conjunt, de la que sempre n’ha estat un fervent entusiasta, i orientant tota la tasca pastoral.

Un factor determinant ha estat la sintonia que hi havia en la manera de pensar entre ell, Mn. Joan Alemany i amb els que en aquells moments hem format part de la comunitat, i junt amb Mn. Alemany va ser impulsor del sector pastoral, en el que tantes esperances hi van posar.

Un esdeveniment molt particular va unir els dos Joans. Els dos varen ser mobilitzats a la guerra civil del 1936; en plena guerra, el Nadal del 38 el visqueren junts al front. Així ho recorda Mn. Alemany: ”sempre recordaré la nostra trobada al front de guerra als vols de Nadal del 1938, va ser un do de Déu”. I amb motiu del norantè aniversari de Mn. Batlles, va escriure: ”És bonic celebrar aquest aniversari ple de sentiments de joia i esperança..., amb afecte cordial que el Senyor continuï omplint-te de tots els seus dons.”

També la nostra comunitat s’uneix a la joia i a la fecunditat d’aquests 100 anys!

Lluís Saumell

29 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La gran troballa

Què poden dir del Regne del cel? Avui ens diu l’evangelista Mateu que és un tresor amagat, una perla fina i una xarxa de pesca abundant.

L’home que trobà el tresor ho va fer quasi per casualitat, i el que trobà la perla fina, ho va fer després d’una llarga recerca i presa de consciència del seu valor.

Per trobar-los no cal fer viatges externs, però sí, el gran viatge d’endinsar-se dins d’un mateix per descobrir i gaudir del do que hem rebut de Déu i que habita en el nostre cor: l’Esperit Sant de Déu.

Tant l’un com l’altre s’adonen que totes les experiències viscudes per interessants i bones que hagin estat no els van satisfer, per això fan una inversió total de tot el que tenien per prioritzar l’experiència de viure sota la influència i guia de l’Esperit.

Viure de l’Esperit produeix un gran goig, allibera de tota por, dóna capacitat de discerniment i orienta la vida vers la confiança plena en el Pare. Aquest és el veritable tresor i la perla fina.

Junt a la paràbola de la xarxa, Mateu, com un jueu ben arrelat a les seves tradicions, no pot prescindir del judici final: “sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos...” Nosaltres hem heretat dels nostres germans jueus la creença en el judici final, per contra, Jesús en el seu missatge no va fer servir ni la por ni el càstig; presenta un Déu misericordiós, entranyable, bondadós, infinitament comprensiu i immensament gratuït com ens ho presenta Lluc (15,11-32).

Com a conclusió, veien que Mateu posa en boca de Jesús aquesta pregunta als seus: “ho heu entès tot això?”. Si hem entès a Jesús i el seu missatge, com diu Joan (13,17) “feliços serem quan ho posem en pràctica”.

Qui fa l’opció pel Regne és qui sap treure del seu propi cor coses noves i antigues, perquè sap discernir. En definitiva, es tracta d’allò que va dir Sant Agustí: “estima i fes el que vulguis”. En l’amor no hi ha lleis estàtiques, dogmes, ni judicis.

Esther Bochita

26 de juliol de 2017

Bon estiu

El temps d'estiu és per a molts un període de descans, de canviar el ritme habitual de vida... S'ha convertit en un tòpic dir que les vacances són un temps per desconnectar, per carregar piles, etc. Segur que sí, encara que a vegades, per a alguns, això no és tan evident, hi ha preocupacions que no sempre és fàcil desenganxar-se´n.

Fa alguns anys, els diaris s'havien d'inventar algunes notícies, ja que l'actualitat política es trobava en època estival al ralentí. Eren les famoses serps d'estiu. Em temo que enguany no serà així. Aquest estiu serà informativament molt calent, molt intens. No cal que expliciti el motiu, tots ho sabem.

I sobre aquest fet, el fet polític, us ofereixo una senzilla reflexió que em vaig fent darrerament. La política és molt important, condiciona la vida dels ciutadans d'un país, però més important és l'amistat. I també, per legítimes i justes que siguin les nostres opcions i desitjos sobre el futur imminent del nostre País, mai no han de ser obstacle perquè trenquem les relacions humanes.

Fa ja uns mesos que vàrem poder llegir en els diaris que algú denunciava que a casa nostra hi havia un ambient de crispació que feia impossible algunes trobades familiars, ja que els àpats tradicionals acabaven en picabaralles, degut a l'apassionament i vehemència amb què es defensaven els diferents posicionaments polítics. Em sembla que això no és veritat en la majoria dels casos, però tampoc no hem de ser ingenus, això pot passar.

És bo que defensem les nostres conviccions cíviques, però hem de tenir la suficient categoria humana i intel·lectual per entendre que els altres en puguin tenir de diferents. El diàleg sempre porta a l'enriquiment. Dialogar no significa claudicar del que creiem, sinó que pot donar matisos al nostre pensament, o fins i tot reafirmar-nos en les nostres conviccions.

Cal tenir present, que sigui quin sigui el resultat final del procés que vivim, hi haurà qui veurà realitzades les seves aspiracions, i qui veurà, amb molta decepció, fins i tot ràbia, que el seu projecte no ha pogut tirar endavant. Dit d'altra manera, hi haurà vencedors i vençuts. L'endemà continuarà existint, i haurem de conviure uns i altres.

Fa molts anys, desprès d'un atemptat d'ETA, un capellà basc molt implicat en la vida social d'Euskadi, em comentava el decisiu paper, en la seva opinió, que tenia l'Església d'Euskadi en aquells difícils moments. Segons ell, l'Església havia de ser el lloc on uns i altres s'havien de poder trobar, ja que en una societat basca, totalment fragmentada, moltes vegades ni la família, ni les amistats de joventut, ni les associacions culturals, ho podien fer. Per sort, i gràcies a tots, a Catalunya no es viu la tensió d'Euskadi durant aquells anys tan tempestuosos. Faig un incís, llegiu, si teniu oportunitat, la magnifica novel·la "Patria" d'Aramburu, relat que posa de manifest fins on es poden deteriorar les relacions humanes, quan s'absolutitza la política.

Visquem amb interès la política, defensem cadascú el que creiem. Evitem les provocacions, no responguem amb el mateix llenguatge als insults barroers, a les mentides, etc. I que avui, i demà, sigui quin sigui el final, puguem trobar-nos tots, en l'Església, amb els amics de sempre, amb els nostres familiars. Hi ha qui ha dit, també, que l'únic que aconseguiríem, seria dividir la societat. Procurem no donar-los la raó.
Bon estiu i guardeu-vos de la calor.

Josep m Jubany

23 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Fer neteja, potser

Ens pot semblar, de vegades, que quan Jesús parla en paràboles ho fa per simplificar el missatge, per fer-lo més entenedor, perquè arribem més a l’essència del que ens vol dir. Potser sí, o potser la pròpia paràbola és una bella metàfora del missatge del Crist que es dirigeix directament més als nostres cors i menys a les nostres ments. I avui en tenim tres que, des de la meva visió, clarament volen arribar a fer-nos entendre com és d’important el discerniment i la compassió.

Les paràboles de l’Evangeli de Mateu ens poden arribar a posar en dubte. Davant del bé i del mal, no podem fer neteja com ho fem en la nostra vida quotidiana? Per què, a casa, separem fàcilment el que està bé del que està malament, de la mateixa manera que separem el que està brut del que està net. No ens costa gaire, potser, ho fem cada dia, oi ?

Si mirem bé, sempre trobem les dues coses juntes: el bé i el mal, allò que és net i allò que ja no ho és, la llum i la foscor. Potser les paràboles d’avui ens poden dir que no podem simplificar tant pensant què podem destriar fàcilment, perquè sempre hi ha racons de bé i llum fins i tot en llocs on tot és fosc i brut. Potser també en l’ànima i el cor de tots els homes i dones hi podem trobar sempre espais de bondat i bé que donen sentit al missatge de salvació de Jesucrist.

Perquè potser conviure amb el mal que habita en nosaltres vol dir viure amb alegria les pròpies limitacions i mancances, ser tolerant i compassiu amb el dolor de l’altre que sovint el pot portar a comportar-se de forma grollera o violenta, a ser benvolent i pensar que sempre hi ha un racó que podem salvar, que justifica tot el nostre esforç, a no escandalitzar-nos davant de situacions de vegades inexplicables en la vida de les persones.

I tal com ens proposa Jesús en la paràbola del gra de mostassa i la del llevat, cuidar, acompanyar el procés de cadascun perquè doni tot el fruit que pugui donar, perquè creixi i es desenvolupi fins a les seves màximes possibilitats. Per tant, podem fer neteja, POTSER, la paraula que domina en aquest breu comentari d’Evangeli, perquè sempre hi haurà la possibilitat de fer el bé.

Lluís Sánchez Rissech

21 de juliol de 2017

En memòria de les víctimes al Mediterrani

La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es va omplir el dijous 22 de juny amb la presència de molts refugiats per recordar les víctimes al Mediterrani. “Morir d’esperança” és una iniciativa que la Comunitat de Sant’Egidio impulsa a diferents ciutats europees. A Barcelona també s’hi van afegir la Fundació Bayt Al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Migra Studium, l’Associació Cristianopakistanesa, Justícia i Pau, Fedelatina i la Federació Filipina Kalipi.

Durant la pregària “Morir d’esperança”, es van llegir els noms i les històries d’aquells que han mort en la temptativa d’arribar al nostre continent. Una invocació perquè neixi una cultura de l’acollida i cessin les tragèdies al Mediterrani. Són 34.321 morts i desapareguts en l’intent d’arribar al continent europeu, “els noms de molts d’ells que són desconeguts pels homes però no pel Senyor”. Entre els 4.321 refugiats que han perdut la vida aquest any fins al dia d’avui, es van recordar “les 265 persones que han perdut la vida durant el mes de juny, entre les quals hi ha el petit Omar, que va naufragar al Mediterrani al costat de la Shara, la Mariam, la Khadija, el George, la Rose i la Lucky, molt probablement sudanesos, que van sortir de Líbia juntament amb altres refugiats de l’Àfrica subsahariana, i moltes dones nigerianes, moltes d’elles embarassades.

En la salutació inicial, Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, va recordar que “no es construeix una societat ‘sana’ alçant murs i sent còmplices dels viatges de la mort, sobretot quan sabem que és possible construir ponts”, per afegir tot seguit que “hi ha una alternativa per acollir el qui fuig de la guerra o d’unes condicions de vida insostenibles: els corredors humanitaris”.
Mn. Armand Puig, en la seva homilia, va subratllar “la força de la solidaritat i la pregària que toca els cors i ajuda a construir un món en pau”. I va afegir: “no es pot llevar el dret a la vida de les persones. No ho podem permetre. El món necessita constructors d’un món divers.”

La pregària va estar enriquida amb la presència de molts refugiats immigrants de diversos països i de diverses confessions religioses. Al final tothom va marxar a casa amb una flor, signe de la bellesa i alhora de la fragilitat de cadascuna de les vides que s’han perdut i que no volem oblidar.

(de la Redacció de “Catalunya Cristiana” del passat 9 de juliol)

19 de juliol de 2017

La nit de les religions a Barcelona: Setembre 2017

La Nit de les Religions és una iniciativa que consisteix en una jornada de portes obertes de centres de diverses tradicions religioses de la ciutat de Barcelona. Els assistents a la jornada segueixen un itinerari autoguiat amb el qual poden escollir la comunitat que visiten en cada moment.

Aquesta proposta sorgeix del Grup Interreligiós i Interconfessional de Joves de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) i s’emmiralla en La Nit de les Religions de Berlín, una iniciativa que es duu a terme a la ciutat alemanya des del 2012.

La primera edició de La Nit de les Religions de Barcelona es va celebrar el dissabte 17 de setembre de 2016. Hi van participar 24 comunitats religioses de la ciutat, les quals van oferir diverses activitats: visites guiades, tallers, música, teatre, conferències i degustacions de menjar típic, entre d’altres.

Aquest projecte vol contribuir a fer conèixer una realitat a voltes desconeguda com és la diversitat religiosa, afavorint un espai de trobada veritable, lluny de les imatges sovint distorsionades que ens arriben sobre les diferents tradicions religioses que conviuen a la nostra ciutat.

Aviat disposarem del programa de La Nit de les Religions 2017

17 de juliol de 2017

Mor Josep Maria Aragonès, el mossèn del "Cas Galinsoga"

Tot seguit es reprodueix l'article de Jordi Llisterri publicat a catalunyareligio.cat

Aquest divendres ha mort Josep Maria Aragonès i Rebollar, una figura del catolicisme conciliar i arrelat al país. Tenia 91 anys i havia estat rector a Torrelavit, a la comarca del Penedès. Com a vicari episcopal d'aquesta zona, va ser una persona de confiança en l'equip de govern diocesà del cardenal Narcís.

Va estar durant més de cinquanta vinculat a Torrelavit, on va arribar represaliat com a protagonista involuntari del “cas Galinsoga”, segons explicava ell mateix. L’any 1959 va presidir una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona a la qual va assistir l’aleshores director de La Vanguardia, Luis M. de Galinsoga. El director imposat pel règim franquista va recriminar al rector de la parròquia, Narcís Saguer, que no es fes la missa en castellà i va dir davant de diversos testimonis que “tots els catalans són una merda”. Una campanya popular de baixes al diari per demanar que rectifiqués l'insult contra els catalans va forçar la substitució de Galinsoga. Després de l'episodi, el 1960, Aragonès va ser enviat a un dels pobles més petits i allunyats de Barcelona.

Capellà del Vaticà II

Des del Penedès va desplegar una gran tasca eclesial, social i cultural a tota la comarca, que també se li va reconèixer amb un homenatge el 2011. Al mateix temps va estar implicat en diverses iniciatives diocesanes i va ser un dels homes de confiança del cardenal Narcís Jubany. Va ser vicari episcopal, canonge de la catedral de Barcelona i delegat de Catequesi. Com a secretari de la Fundació Bíblica Catalana va participar en les traduccions bíbliques al català que es van fer després del Concili Vaticà II.

Alhora Josep Maria Aragonés va ser un dels principals impulsors de la recuperació del diaconat permanent per a homes casats que va promoure el Vaticà II. A Barcelona es va fer la primera ordenació d'un diaca permanent de Catalunya el 1981. També era un expert en patrimoni artístic i va ser vicepresident del Patronat de la Sagrada Família.
Després de la divisió de la diòcesi va quedar incardinat al bisbat de Sant Feliu de Llobregat i actualment vivia a la residència sacerdotal de Barcelona. El bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, presidirà el funeral d'aquest dissabte a les 12 del migdia a la Parròquia de Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola, de Torrelavit.

El 2009 el bisbe Cortés definia mossèn Aragonés en una carta dominical com un home amb una "mirada que traspua una barreja de pau, de tristesa i d’ironia, aquella pròpia dels savis que han après en l’escola d’una llarga vida".

Creu de Sant Jordi i divulgador catequètic

El 2015 Aragonés va rebre la Creu de Sant Jordi “en reconeixement al seu compromís cívic i a una activitat espiritual exercida com a representant d’un cristianisme obert, acollidor i arrelat a Catalunya” i “l’activisme cultural que el distingeix ha contribuït valuosament a la dinamització del municipi de Torrelavit i del Penedès amb diverses iniciatives, moltes d’elles adreçades a infants i joves”.

Nascut a Barcelona el 1926, va estudiar als seminaris de Solsona i de Barcelona. La seva formació catequètica i bíblica el va impulsar a participar en diverses iniciatives de difusió i va mantenir durant anys una columna al setmanari Catalunya Cristiana. També va publicar diversos llibres catequètics i pastorals com Llibre de l'Ave Maria (1955), Comentaris a les lectures bíbliques dominicals (1996) i dotze volums de La Bíblia a l’abast. Comentaris al leccionari de les misses dominicals (2001-2004). Gran amat i coneixedor de la llengua catalana també va fer diverses incursions en la poesia.

15 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

I Ell els parlà llargament en paràboles

El fragment de l'Evangeli d'avui és el començament del capítol 13 de l'Evangeli de Sant Mateu. Aquesta part de l'obra de Mateu és coneguda com el sermó de les paràboles. L'Evangelista reuneix set narracions de Jesús que tenen per missió catequitzar sobre la realitat misteriosa del Regne de Déu.

El terme paràbola, en grec, significa imatge, comparació, endevinalla. En hebreu, és una història que il•lustra sobre algun aspecte de la vida. Jesús utilitzà molt sovint aquest gènere literari, les seves narracions parabòliques són un instrument de diàleg amb els qui l'escolten. Més que sobre teories, volen fer reflexionar sobre les actituds personals. Qüestionen i creen interrogants.

Les paràboles tenen una característica, són històries que tenen com a punt de partida la vida quotidiana de la gent contemporània de Jesús. Els contemporanis de Jesús fàcilment reconeixien els indrets i els fets que sortien en les paràboles. Avui, per exemple, el Senyor ens descriu la feina d'un sembrador. Segur que entre els que l'escoltaven hi havia pagesos, que s'identificaven amb el protagonista de la paràbola.

Amb les paràboles Jesús ens mostra alguns trets de la seva rica personalitat. N'anotaré, breument, alguns.

1. Jesús, no va distret pel món, mira, contempla les persones. Ell no és un sembrador però coneix la feina de pagès. Sap de la festa i gatzara que fan les adolescents a la porta de casa del nuvi, (paràbola de les noies prudents i desassenyades) ha vist la cara de tristesa dels homes que veuen com transcorre el dia sense que ningú els contracti (paràbola dels jornalers a la plaça) i així en cadascuna de les 44 paràboles dels evangelis.

2. Jesús es mostra com un gran pedagog. Amb una narració que té com a model la vida mateixa, explica una realitat, que en principi pot semblar complicada. Per exemple, quan vol parlar del Regne de Déu, ho fa amb una comparació ben senzilla, tot dient, és com un gra de mostassa...

3. Tothom el pot entendre. Ell sap que el seu auditori està format per petits i senzills, i no per savis i entesos. Per entendre una paràbola no cal ser erudit, sinó tenir un cor ben disposat.

4. Amb les paràboles, Jesús es mostra totalment identificat amb el seu poble. Jesús s'estima Israel, li és font d'inspiració, s’hi ha encarnat totalment.

5. Jesús, en les paràboles ens involucra a tots. Acabades d'escoltar, l'oient s'interroga, i jo en quin personatge de la narració m'identifico?

i 6. La paràbola és una història, i Jesús ens mostra que Déu es troba i parla en la història

Josep m Jubany

13 de juliol de 2017

Jornada de Cristianisme al Segle XXI dins del marc de la XLIX Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent

Un any més Cristianisme al Segle XXI hi serà present el 18 d’agost de 2017 amb un programa configurat al voltant de la figura de Lluís Maria Xirinacs:

DEU ANYS SENSE LLUÍS MARIA XIRINACS

MATÍ

10,00 h. Presentació (J. Botey i L. Busquets) i visionat en CD-R del documental Xirinacs a contracorrent, de Zeba Produccions en coproducció amb TV3. (59’)
11,00 h. Alguns aspectes biogràfics menys coneguts de L. M. Xirinacs a càrrec de Lluís Busquets i Grabulosa. Petit debat.
11,30 h. Breu descans.
11,45 h. El llegat de Xirinacs. Visionat de la conversa entre David Fernández, exparlamentari, i Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i advocat de Xirinacs. (57’)
12,45 h. Breu debat
13,00 h. Dinar

TARDA

16,00 h
. El pas de la política a la demòtica, El Negre, el Camí i l’entorn de Sant Amanç, per Lluís Planas.
16,30 h. Espiritualitat, profetisme i mística de Lluís M. Xirinacs, per Jaume Botey.
17,00 h. El final de Xirinacs: Visionat en CD-R de la conversa sostinguda al Pla de Can Pegot, sota Sant Amanç, per Joan Parés, metge homeòpata de Xirinacs, i el Dr. Narcís Bardalet, metge forense que alçà el cadàver i li practicà l’autòpsia. (38’)
17,40 h. L’edició de ‘Darreres espurnes’, últim escrit de Xirinacs, dins el llibre Amic i Amat, tres homes de Déu en diàleg, i de la biografia Xirinacs, el profetisme radical i no violent, per Ramon Balasch, editor.
18,00 h.-18,30 h. Intervencions sobre la jornada i debat final.

10 de juliol de 2017

Campaments d’estiu de l’Esplai Sant Ildefons

L’Emma Prims, secretària del grup d’Esplai ens informa de les activitats previstes per aquest mes de juliol:

Com sabeu, els Bufanúvols són els més petits, després vénen els Picasoques (grup nou d'aquest any, de 8-9 anys), després els Trencapins (10-11), a continuació els Mowglis (12-13) i finalment els Xerpes (14-15). Aquest any no hi ha grup d'Apostrofats perquè alguns han passat a premonitors i altres estan fent uns campaments a part, com a "superApos", temporalment. L'any que ve aquests sí que passaran a premonitors també.

Tots els grups marxem del 15 al 26 de juliol però a llocs diferents i amb centres d'interès que guien les activitats també diversos, adaptats a les edats.

Heus aquí un breu resum del que farà cada grup:

Aquest any el Grup de Bufanúvols (6-7 anys) anirem de campaments a la Granja Escola Can Masó, al costat de Sils.
La temàtica a partir de la qual s'estructuraran els campaments serà la de l'estada en un poblat indi durant la preparació de la "Festa del Sol", amb totes les complicacions de preparació que poden tenir tant els indis autòctons com nosaltres. Servirà també per conèixer els seus costums i aprendre a viure a la seva manera.

Els Picasoques marxem amb autocar fins a Massalcoreig (Lleida), ens allotjararem a "El sotet". Durant els campaments tractarem el funcionament d'una societat justa i igualitària, entre tots construirem una societat adaptada a les necessitats de tots els individus que la formen, ja que el nostre centre d'interès tracta sobre la formació d'una nova societat.
Tractarem temes com l'amistat, la família, la cultura, la política, la justícia o la igualtat mitjançant activitats esportives ja que gaudim d'un terreny molt gran amb un riu al costat.

Els Trecapins anem a un terreny de Vilademires molt xulo; el nostre centre d'interès tractarà d'impedir la construcció d'un complex hoteler de luxe que suposaria la destrucció del terreny i a més la fi dels campaments. Allà tindrem una piscina per fer passar la calor i planegem fer alguna excursió al riu.

Aquest cop els Mowglis marxem a fer una ruta pel Cap de Creus! Els primers sis dies estarem fent la ruta, començant a Portbou i acabant a Figueres. La primera etapa serà de Portbou a Llançà, després anirem fins a Port de la Selva i seguirem cap a Roses, on passarem dues nits. De Roses anirem fins a Castelló d'Empúries i d'allà arribarem fins a Figueres. A Figueres anirem cap al terreny El Sacost de Can Coromines, on passarem els últims 6 dies.
Durant els campaments tractarem temes com l'amistat, la família, la cultura i la política. El nostre centre d'interès va sobre la desaparició d'un home, i a mesura que passin els dies anirem descobrint raons misterioses per les que l'home ha desaparegut.

Els Xerpes també marxem de ruta però una mica més lluny, farem una part del Camino de Santiago! Els sis primer dies farem ruta des de Tui fins a Santiago de Compostel·la (l'última part del camí portuguès). Farem uns 20 km diaris i dormirem en albergs de peregrins. Després estarem en un càmping a Louro, a prop de la platja i d'un parc natural, descansant i gaudint del paisatge meravellós de la zona!


Donem les gràcies a l’Emma per aquesta brillant informació. Amb aquestes excel·lents perspectives segur que aconseguiran dur a terme tots els seus objectius tot gaudint d’uns dies de solidaritat i fraternitat enmig de la natura.

8 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar Déu

Sóc un vell de 88 anys. De vegades en la foscor de la nit, penso en la mort que un dia, més o menys proper, arribarà. En aquell moment cada partícula del meu cos, al seu temps, recuperarà el seu lloc d'origen: l'aigua al mar, els metalls a la terra i s'acaba la llum. Quina nit! Procuro no repetir aquest pensament perquè sinó acabaré fet un rondinaire compulsiu.

La Maria Antònia, la meva germana, és religiosa trapense, més gran que jo i amb una salut molt delicada, però no pensa mai en la mort i, sempre riallera, espera l'encontre amb el Senyor. Cuida curosament la seva salut amb metges i hospital sempre que cal. Tot això acompanyat per l'escalf constant d'estimació de les seves companyes monges. La meva germana creu en la vida.

Durant força anys he estat voluntari de presons i un dia, a Quatre Camins, vaig conèixer un pres lladregot, drogoaddicte, rebuig de la societat. Ell es va adonar de seguida que era voluntari, no pas funcionari, ni professional de res. Aviat em va preguntar: -Per què véns aquí? Li vaig contestar: -Perquè sóc creient. No dubteu que el que el va impressionar més va ser la gratuïtat, no les meves creences. No va trigar a obrir el seu cor i parlava somrient. Més tard em va venir a trobar un intern ben plantat que va començar a explicar-me les seves grandeses, la seva àmplia cultura, però havia comès un error que l'havia portat a la presó i que no repetiria mai més. Va ser una conversa superficial. "Heu revelat al senzill tot això que heu amagat al savi". Ho diu l'evangeli d'avui. El lladregot és el senzill i el ben plantat, el savi.

Tornem a la Maria Antònia. Ella sap valorar i fruir de la seva pobresa de salut. Sempre ha estat una persona senzilla, ara encara més. La seva pregària s'ha simplificat. Parla amb Jesús com si el tingués davant seu assegut en una cadira. Li parla de tot, prega per nosaltres i per tothom, somrient.

I jo? Ni de bon tros tinc la categoria de la meva germana. Un dia estava estirat a la clínica, a la taula d'operacions, amb un problema cardíac i em vaig dir: -Ara sí que estic fotut! I no em vaig atrevir a pensar que m'hauria anat molt bé tenir Jesús amb bata verda al costat. El que sí que vaig fer va ser una pregària breu, la més sincera en molt temps. Se'm va insinuar el valor de la pobresa. Serà millor pensar en la vida estimant, és a dir, la família, els amics, la comunitat de fe, Catalunya, més que en la mort.

A la primera lectura d'avui llegim: "Alegra't ciutat de Sió". Ves per on, estic somrient.

Àngel Oliva

5 de juliol de 2017

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

El proper 7 de juliol i coincidint amb la Festa de Sant Cristòfol, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) proposa la jornada de responsabilitat en el trànsit amb el lema ‘Quina llum et guia?’. Aquesta pregunta espera de tots una resposta personal ja que la llum que ens condueix és la llum de la fe.

A Barcelona, està previst que hi hagi la tradicional benedicció de vehicles a dos punts concrets de la ciutat: al carrer Regomir i a la Parròquia de Maria Reina.

Tots sabem que el trànsit a les nostres ciutats s’ha complicat molt; tot tipus de vehicles inunden els nostres carrers i molts tenim la sensació que els “altres” no respecten els nostres drets a l’hora de circular, sense tenir en compte que nosaltres també som “altres” per als “altres”.

Massa vegades llançar-se a la carretera és un malson per la gran concentració i congestió de vehicles en hores punta i en dies festius; ens cal una gran dosi de paciència per superar els obstacles que s’interposen en el nostre camí.

“La fe és la que et fa responsable”
. Tant de bo sigui així; com en tants altres aspectes de la vida els cristians tenim un plus d’avantatge. Una pregària molt emprada en iniciar la conducció d’un vehicle és: “Que Déu ens guardi de tot mal i de fer-ne”, i amb ella ens fem conscients que també nosaltres podem ser la causa d’accidents que per més que ja sabem que ningú ho desitja, la realitat del dia a dia demostra que són possibles. És bo que coincidint amb la festa de Sant Cristòfol cada any se’ns recordi la nostra responsabilitat en el trànsit, perquè ens posa en situació d’alerta i ens dóna més confiança a l’hora de la conducció

2 de juliol de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar Déu

A l’Evangeli d’avui, Jesús ens diu que hem d’estimar Déu sobre tothom, els pares, els fills... Els pares de qui rebem el primer amor i els primers exemples, els fills que sabem que han de seguir el seu camí, com han fet totes les generacions anteriors i nosaltres mateixos, recordant-los el que Jesús va dir: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida” (Joan 14, 1-12).

I sobre totes les coses. Ja que tot ens ve de Déu, hauria de ser natural que estiméssim més el donador que els mateixos dons que ens envia, però com que estem envoltats de tants estímuls, pors i esperances, que juntament amb la nostra manera terrenal de veure la vida fa que a vegades oblidem que només Ell és únic i immutable i que tota la resta és transitori.

Així, doncs, deixem-nos guiar per l’amor que rebem de Déu, sentim dins del nostre cor la seva presència i la seva companyia: tota la bellesa de la natura ens parla de Déu. Cuidem-la. Com diu el Papa Francesc a “Laudato si” cal “apostar per un estil de vida diferent “(203-208).

Donem gràcies a Déu per tots els dons rebuts i en especial per haver-nos donat un cor amb capacitat d’estimar: “El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor” (Joan 4, 8).

Els cristians, quan busquem respostes, podem anar a l’Antic i al Nou Testament i allí trobarem els exemples que necessitem. Avui que volem reflexionar què cal fer per estimar Déu, descobrim com Sant Joan en la seva Primera Carta, en molt poques paraules ens dóna la definició més senzilla i entenedora: “ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs” (1 Jo 5,3).

El Papa en el seu bloc també ens indica què cal fer: “No es pot estimar Déu sense estimar el proïsme i no es pot estimar el proïsme sense estimar Déu”.

I finalment en la seva Homilia a la Casa de Santa Marta en la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús el dia 7 de juny de 2013, el Papa Francesc ens diu “Senyor jo et vull estimar, però ensenya’m aquesta difícil ciència, el difícil costum de deixar-me estimar per Tu, de sentir-te proper i sentir-te tendre”.

Rosa Maria Olivella


30 de juny de 2017

No ens deixem engolir per la predominança de la matèria

Voldria explicar-me bé, perquè no hi hagin malentesos i entengueu el que em proposo reflexionar. Vivim en un món material i el nostre cos és també matèria que abandonarem en el moment de la mort. Per tant, estem immersos en la matèria, però jo crec en l’esperit que portem dins nostre i que em dóna molt benestar quan el cuido i li faig atenció en la meditació, intentant buidar el meu mental de tot el que em molesta per poder entrar en la meva part espiritual.

Ho aconsegueixo entrant dins meu i fent silenci. I aleshores durant una estona deixo la meva matèria fora i visc immersa en un estat de pau i benestar. Aquest exercici, si es fa de tant en tant durant el dia, millora la nostra qualitat de vida.

Intuïm que cada cèl·lula del cos i de la natura està impregnada de l’esperit diví, que és l’alè que dóna vida a la matèria, el Ruaj, que diu la Bíblia. Però, com acabo de dir, en el moment del traspàs la matèria se separa de l’esperit i es queda en el món per integrar-se químicament a la part material del planeta.

No podem oblidar l’exterior, perquè és on hem vingut a raure, i tot l’entorn ens ajuda a tirar endavant la vida del nostre cos, però m’agrada recordar que sóc esperit també i que necessita tant o més aliment que el cos. I la matèria, que fa la seva feina, ens atrau moltíssim i ens enlluerna de tal faisó que voldria ser la protagonista de la nostra vida. I aquí és on vull insistir, perquè vivim en un segle en què els diners per anar aconseguint béns materials són una de les principals preocupacions. Els necessitem per viure, però no ens hem de deixar esclavitzar i no han de ser l’objectiu prioritari de la nostra vida.

28 de juny de 2017

La renovació del Consell Pastoral

En la darrera Assemblea del passat dia 19 , tal com especifiquen els estatuts de la comunitat, va ser renovat un terç dels membres del Consell Pastoral. Després de tres anys de pertinença al Consell cessen reglamentàriament: Mercè Figueras, Isabel Reig, Lluís Carbonell i Xavier Hernández, als quals agraïm la seva dedicació i les seves aportacions al llarg d’aquest temps. Van ser presentats a l’Assemblea com a nous membres per als propers tres anys: Laura Requena, Ignasi Bonjoch, Marcel Coromines, i Josep Maria Lari.

25 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La colla que seguia Jesús havia passat per diferents proves i per situacions inesperades. Aquella gent que sempre havia viscut al seu poble i no se n’havia mogut estaven acostumats a dominar les situacions habituals que se’ls presentaven. Ara que ja feia temps que anaven amb Jesús comencen a viure sensacions de por. La por era real, no pas imaginada, perquè les autoritats romanes, i de retruc les jueves, els vigilaven i tot el que feien i deien era motiu de culpabilització. Jesús els acaba d’advertir: us envio com ovelles enmig de llops (Mt 10, 16) de manera que entenia molt bé la situació de perill en què es trobaven els seus amics. Els compara als ocells que es venen per pocs diners i valen poc als ulls humans. Però els ulls de D* ho veuen tot i saben de cada ocell que cau, que mai no cau sense que D*no ho permeti, i fins de cada cabell del nostre cap en sap la referència i els té comptats. Quina gran feinada que té D* comptant cabells d’innombrables caps i petits ocells caiguts podríem pensar... Però Jesús ens vol explicar la cura amb què D* s’ocupa de la Creació, des de sempre i per sempre. De vegades pensem que D* està absent, no el veiem ni el sentim. Li parlem i no ens respon. Està enfeinat i el perdonem. Però no entenem el silenci de D*.

Som criatures molt poc evolucionades, molt lluny de D*. El deixeble no és més que el seu mestre ni el criat més que els seu amo (Mt 10, 24). En cap moment pensem que podem intuir quin és el paper de D*, ni què hauria de fer o de no fer. Nosaltres no som res; tot i que Jesús ens diu que valem més que tots els ocells si per això no hem de tenir por (Mt 10, 31). Això ens hauria d’esperonar. Estem a la Terra i aquesta és com una illeta enmig dels oceans. Segur que D* té comptades totes les illetes de l’Univers, però per què tenim la sensació d’abandó, de naufragi? Qui estudia i explora el firmament ens diu que hi ha altres planetes com la terra. Els acaben de veure! Solament a quatre anys llum! Tot i amb això resulta impossible d’arribar-hi. La ment humana és poderosa, intuïtiva. Intel•ligent. Estic segura que es trobarà la manera de posar-hi els peus. Però continuarem sent petites ments intel•ligents en l’Univers fins que finalment coneixerem D* i tots els dubtes s’esvairan. Que així sigui!

Sefa Amell

21 de juny de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 2 de juliol a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de juny de 2017

L’ou com balla

El Corpus és una festa amb més de 600 anys d’història. L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb la Catedral de Barcelona, ja fa molts anys que va decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I això ho ha fet a partir de dos dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col•lectiva dels barcelonins: l’ou com balla i la processó.

L’ou com balla, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix en fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.

La tradició, tan senzilla com misteriosa, desperta passions entre els estudiosos, que discuteixen encara avui sobre l’origen i el significat de l’ou com balla. Per a alguns és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. Altres el veuen com un simple joc d’entreteniment, propi de l’edat mitjana.

Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí que és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, l’únic lloc del món on actualment es fa ballar l’ou. Aquesta celebració ja forma part de l’imaginari col•lectiu dels barcelonins, gràcies a la gran base popular en què se sosté.

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa del Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

Els brolladors i les fonts d’alguns claustres i patis de la ciutat mostren el joc entre l’aigua i un ou buit, embolcallat per les flors. N'hi ha uns quants de repartits pels districtes de Barcelona on fan jornada de portes obertes.

18 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La festa del Corpus la porto gravada en els meus records d’infantesa quan veia passar la processó des del balcó de casa, un tercer pis del Torrent de l’Olla. Mentre esperàvem el seu pas tiràvem serpentines als balcons de les cases del davant, on els veïns les agafaven al vol i les lligaven a la barana del balcó. Nosaltres fèiem el mateix amb les que ells ens tiraven; tothom ho feia, i el resultat era una magnífica garlanda multicolor que donava un relleu extraordinari al pas de la processó.

Obrien el seguici dos homes a cavall engalanats amb vestits dels segle XV o XVI, que portaven “trampes”, dues grans timbales a dreta i esquerra del cavall, que tocaven rítmicament a cops de maça. Seguien els gegants, els nans capgrossos i al darrere la Guàrdia Urbana a cavall, amb uniforme de gala, jaqueta vermella i alts plomalls blancs sobre el casc, marxant al so agut de les trompetes. Llargues files de nens i nenes vestits com el dia de la primera comunió, un esbart de dansaires al ritme del “ball de bastons”, bandes de música, prohoms de la ciutat amb ciris encesos, i una inacabable desfilada de confraries religioses lluint els seus estendards precedien la custòdia que, sota pal·li, portava un sacerdot revestit amb la cerimònia que feia al cas. La gent s’amuntegava a banda i banda del carrer; els balcons, adornats amb domassos, també eren plens. “Passa el Senyor!” se sentia dir gairebé en un murmuri quan la custòdia amb el Cos de Crist arribava a la nostra alçada, i aleshores s’imposava el silenci, un silenci estrany fet de remors de pregària i de l’impacte dels clavells llançats des dels balcons. L’emoció continguda feia espurnejar els ulls a molts dels presents o fins i tot el plor espontani d’alguns altres; era el moment de donar gràcies pels dons rebuts i de pregar per tot allò més preuat: per la salut d’un fill, potser, pel prompte retorn de familiars a l’exili (era el temps dur de la postguerra) o qui sap si pel recent traspàs d’algun ésser estimat.

Són records que potser el pas del temps desdibuixa o magnifica -parlo de més de seixanta anys enrere- Ara ja no és així; tot passa, tot canvia..., tot... menys el sentit.
Amb la festa del Corpus celebrem la presència permanent de Jesús en l’Eucaristia, per Ell instituïda, i la nostra esperança està en creure que el pa i el vi són el cos i la sang de Crist Jesús, veritable menjar i veritable beguda, més enllà del que en el seu dia fou el mannà, que, tot i ser un do de Déu al seu poble, només era aliment per al cos. Ara, després que Jesús s’ha ofert com a víctima, ha mort a la creu i ha ressuscitat, menjant el seu cos i bevent la seva sang rebem l’aliment de vida eterna.

Josep Maria Lari

17 de juny de 2017

Diumenge, 18
Dia de la Caritat


Dilluns, 19

Darrera Assemblea d'aquest curs, de la nostra Comunitat. a les 8 del vespre

Dimarts, 20

Casal Sant Ildefons: Excursió

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 21

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

16 de juny de 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat

Estem a la recta final d’aquest curs i el proper dilluns 19 de juny a les 8 del vespre ens reunirem en la darrera assemblea abans de l’estiu per fer balanç de tot el que s’ha dut a terme durant aquest curs 2016-2017. Començarem a programar el curs vinent amb totes les vostres propostes, i els diferents grups de la comunitat ens presentaran breument les activitats que es fan habitualment a la parròquia.

El consell Pastoral us fa una proposta senzilla però que pot ser útil per donar un impuls a la nostra comunitat. Us convidem a participar en aquesta jornada on tots pugueu aportar els vostres suggeriments.

També en aquesta assemblea, tal i com és costum, presentarem els nous membres del Consell Pastoral.

Esperem les vostres aportacions,

El Consell Pastoral



15 de juny de 2017

Centenari de l'Encíclica Humani Generis Redemptionem

El 15 de juny de 1917 (aquell any coincidia amb la Festivitat del Sagrat Cor de Jesús) va ser donada a Sant Pere (Roma) pel Papa Benet XV l'encíclica Humani Generis Redemptionem, l'única encíclica papal dedicada a la predicació, que: "¿Potser la Paraula de Déu ja no és aquella que descrivia l'Àpòstol, o sigui, viva, eficaç, més tallant que una espasa de dos talls" (He 4, 12)? ¿És que amb el temps i amb l'ús, aquesta espasa ha perdut el tall? Si l'espasa no mostra ja el seu poder, és certament dels que no la manegen com cal. No es pot dir que els apòstols trobessin temps millors que els nostres, com si llavors hi hagués més docilitat a l'Evangeli i menys rebel·lió contra la llei de Déu". Reaccionava contra el fracàs de la predicació i les dificultats en què es topava, i contra una oratòria més interessada a seduir que a convertir.

És bo esperar que farem (els predicadors) més esforç per ser apassionats per predicar la Paraula de Déu, amb una comunicació vital, testimonial.

També ens hi insisteix el Papa Francesc quan parla llargament de l'homilia i de la preparació de la predicació (Evangelium Gaudium 135-159) amb reflexions i suggeriments que no podem deixar d'atendre.

Extracte de la Presentació del Calendari Litúrgic 2017 feta per l’Arquebisbe- Bisbe d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense.

14 de juny de 2017

Dia de la Càritat

El proper diumenge dia 18, com cada any coincidint amb la festa del Corpus, Càritas Diocesana durà a terme una de les dues campanyes anuals (l’altra es fa per Nadal) amb el lema: “Atrapats en la precarietat”.

Tots estem prou sensibilitzats de les necessitats de molts germans nostres als quals Càritas Diocesana estén la mà en nom nostre. La contribució ha de ser constant, però amb aquesta campanya es pretén mantenir encesa la flama de la caritat.

13 de juny de 2017

Col·lecta per a Sant Paulí de Nola

Recordem que encara és oberta la col·lecta a favor de la parròquia de Sant Paulí de Nola, ja sigui amb aliments o amb aportacions econòmiques.

La nostra solidaritat es fa palesa cada vegada que demanem la vostra ajuda tan necessària per pal·liar la precarietat en què viuen moltes famílies de la nostra parròquia agermanada del Besòs.

El Consell Pastoral va fixar com a data límit el 19 de juny. Encara hi som a temps. I ja des d’ara donem les gràcies a tots.

12 de juny de 2017

De cor a cor: Maria Teresa Quintana al Full Dominical

El Full Domical de l'Arquebisbat de Barcelona ha publicat aquest diumenge una entrevista a Maria Teresa Quintana, membre de la nostra comunitat, que es pot veure cliclant aquí, i que tot seguit es transcriu:

La M. Teresa Quintana considera important donar una visió positiva de qualsevol instant de la vida. En el llibre De cor a cor (Claret) ha recollit reflexions sobre temes quotidians d’experiències que ha viscut. Quan escriu, els verbs més importants per a ella són: comunicar i compartir. Sempre procura trobar el punt positiu, malgrat les dificultats; i, a l’hora de transmetre-ho, fer-ho “des del fons del cor”.

La fe és molt important en la seva vida. Per què?
He passat per diferents èpoques: des de la religiositat que t'ensenyen de petita, les crisis que es van arrossegant fins que entres en una edat on et planteges les coses de manera diferent i arribes a una maduresa que t'asserena i t'adones que som uns éssers espirituals, preparats per a la transcendència. El món que ens envolta és molt bonic si no l'enverinem, però és finit i no dóna aquesta pau i alegria que tots anhelem. Necessito la fe per viure.

Per què cal una visió positiva de qualsevol instant de vida?
Ser positiu a la vida ajuda a caminar, a gaudir de bona salut física, mental i espiritual. Si vas amb un esperit negatiu, tot ho veus negre, difícil, pateixes i fas patir a l'entorn i el cos va emmalaltint. La fe profunda dóna l'esperança per viure millor. Si procures estar ben connectat amb la divinitat i al mateix temps gaudint plenament del món tan bonic que Déu ha posat a les nostres mans, i que jo considero sagrat, l'esperit s'enlaira i l'alegria serena i profunda ens envaeix.

La clau de tot és la senzillesa?
Sí, la senzillesa és bàsica, perquè tothom t'entengui i se senti proper a tu, descobrint aquesta igualtat entre tots que ens fa caminar junts i ser solidaris. I això comporta la transparència per evitar malentesos i conflictes que deterioren la convivència, a vegades molt malmesa.

Òscar Bardají i Martín

11 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Creure és un gran do, és el gran regal a les nostres vides. No saber o no voler creure en el món del nostre esperit és la gran condemna, és la foscor, és la mort del nostre mateix esperit i és viure en un món en el qual hi manca quelcom de molt important i diria que fins i tot imprescindible. En el nostre interior hi manca llum i en sobra, en escreix, la foscor del constant dubte i de la por. Necessitem una gran fe en el Déu que cada dia invoquem i fermesa en acomplir, amb fidelitat, els propòsits assumits amb generosa voluntat. És més que una devoció. És, segur, tota una vocació i, també, una gran oració.

En el verset 16è d’aquest 3r capítol de l’evangeli de Joan que avui contemplem, hi trobem aquesta important i meravellosa notícia: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”

Sí: ‘que tinguin vida eterna’, hem escoltat. No diu pas tenir de tant en tant només uns moments aïllats de ‘clarividència’, això és, de presència de Déu en els nostres cors i en les nostres ments, sinó que siguin habituals i constants en el dia a dia de la nostra fe. No és, doncs, un gest casual, aïllat, és una nova i ferma actitud que dia rere dia s’inicia en la nostra pregària del matí i que fineix amb l’acció de gràcies de la nit. Tanmateix la nostra fe mai no exigeix la absoluta perfecció -que mai no en serem de perfectes- però, evidentment, sí que ens demana atenció i constància en la nostra diària devoció.

Així, doncs, Déu ha enviat el seu propi fill al món, Jesús de Natzaret, fill de Josep i de Maria, fets com nosaltres des de sempre, perquè, amb bona voluntat i amb gran humilitat seguíssim l’exemple de la seva vida i de la seva mort. I no parlo de martiri, em refereixo a vida i a exemple. I si a ells fou possible, per què nosaltres no podríem exercir el seu exemple?

Si creguéssim que això no ens és possible, recordem que Déu ha enviat el seu propi Fill al món perquè nosaltres ho vegem també possible. I les promeses de Déu sempre seran possibles!

Ferran Aguiló


10 de juny de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Celebració de final de curs de la Catequesi Familiar a 1/4 d'11 del matí, amb la trobada conjunta dels dos grups que la formen. S'acabarà amb la celebració de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia pro Orantibus


Dilluns, 12
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Darrera reunió de curs del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi, que es farà a 2/4 de 10 del vespre a la Parròquia de La Pau

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Tarda de tertúlia als jardins de la Casa Muñoz Ramonet

Diumenge, 18
Dia de la Caritat

9 de juny de 2017

Sant Ildefons i l'Ajuntament de Barcelona acorden el futur del Casal

El dilluns dia 29 de maig, a l'Ajuntament de Barcelona, s'elevà a escriptura pública un conveni de cessió del dret de superfície del Casal Sant Ildefons propietat de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, a l'Ajuntament de Barcelona.

Les principals clàusules d'aquest conveni són:

1. La Parròquia cedeix a l'Ajuntament el dret de superfície del local del c/ Marià Cubí, 111 per 25 anys, perquè l'Ajuntament es faci càrrec de les activitats del Casal d'avis.
2. L'Ajuntament es farà càrrec de totes les obres de remodelació que precisa el Casal. Segons els primers càlculs, els costos serien de cinc-cents mil a set-cents mil euros.
3. L'Ajuntament es fa càrrec de totes les depeses del Casal i del local (funcionament, impostos, despeses d'escala, etc).
4. Aquest conveni només té validesa per les activitats d'un Casal d'avis. L'Ajuntament no en pot canviar l'ús. En el cas que el Casal no continués, o durant un any no funcionés, es donarà per finalitzat el conveni. L'Ajuntament també haurà d'entregar el local degudament condicionat perquè algú altri pugui dur a terme les activitats.
5. Desprès de 25 anys, el local torna a la parròquia, amb totes les condicions que les normatives del moment exigeixin per un Casal d'avis.

Història

El Casal es va fundar l'any 1970 com Llar de jubilats Sant Ildefons per iniciativa de Mn. Ignasi Cases (acs), aleshores beneficiat de la Parròquia de Sant Ildefons, en uns locals que van cedir les RR del Culte Eucarístic en el convent del c. dels Madrazo.

Aviat es va fer evident que l'espai no era adequat pels serveis que s'hi feien, i el 1976 es traslladaren als locals de C Marià Cubí, de la Immobiliària Camí SA. locals, propietat dels membres de la Confraria Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, en aquells moments pràcticament extingida.

Al mateix temps, Mn. Cases parlà amb l'obra social de La Caixa, que volia obrir un equipament social al barri. S'acordà que La Caixa pagava les obres de condicionament del local, i subvencionava les activitats. La Caixa posà com a condició que el local fos propietat de la Parròquia de Sant Ildefons. La majoria d'accionistes de Camí S A, uns cinc-cents, cediren les seves accions a la parròquia, (només uns cinquanta, demanaren ser bonificats) posant únicament com a condició que el local fos destinat a activitats per a la gent gran.

El 1980 s'aprovaren per part de l'Arquebisbat els Estatuts. La subvenció de La Caixa va permetre anar fent les activitats. L'any 1993, la Caixa anuncià que faria una aportació d'un milió de pessetes, però que deixaria de subvencionar el Casal.

7 de juny de 2017

Enquesta Catequesi Familiar curs 2016-2017

Diumenge vinent dia 11 de juny celebrarem el darrer dia de la Catequsi Familiar d'aquest curs, i creiem que és hora de valorar com hem fet les coses i què podem millorar. Es per això que demanem als pares i mares de la Catequesi Familiar la vostra opinió i suggeriments.

Si cliqueu aquí accedireu al qüestionari que ens servirà per conèixer la vostra opinió.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i molt bon estiu !!!

6 de juny de 2017

Resum Assemblea de maig

Mn. Lluís Saumell va ser el ponent de l’assemblea perquè ningú millor que ell coneix i estima la vida i obra de Bach. A més de les seves paraules, amb l’audició d’algunes peces seleccionades per ell mateix vam fruir del sentiment profundament religiós d’aquest músic excepcional.

Les paraules que segueixen escrites per Mn. Lluís són el millor resum del que va dir.

“Bach ha estat el tema de la nostra darrera trobada de maig. Els 500 anys de la reforma protestant va motivar que en un marc cultural i artístic, Bach hi tingués un paper important, per això ens va semblar que parlar de Bach era del tot oportú. Vàrem parlar de Bach de la seva vessant com a persona (Bach era un home profundament religiós) i de la seva dimensió artística.

De la seva immensa producció musical destaca la seva música religiosa: cantates, prop de 300, misses, motets, un Magnificat, les passions segons Sant Mateu i Sant Joan. En aquesta assemblea vàrem escoltar una cantata BWV63 una cantata nadalenca d’una força i una emotivitat extraordinàries, el Sanctus de la missa en si menor, i uns fragments finals de la passió segons Sant Mateu. Simultàniament vàrem fer recorregut pels llocs on ell va exercir com organista, mestre de capella, compositor i director de cors. Bàsicament la seva gran producció artística l’hem de situar a Liepzig.

De la seva vessant humana ja hem assenyalat que era una persona d’unes profundes conviccions religioses, ell sempre signava les seves partitures amb un SOLI DEO GLORIA -només a Déu sigui donada la glòria-. Només cal veure com aquest sentiment religiós va aflorar poques hores abans de la seva mort quan deia a la seva esposa: Magdalena estimada, on ara vaig veuré els colors més bonics i sentiré la música que fins ara només he pogut somiar, els meus ulls veuran el Senyor. Em sembla que això és un reflex de qui ha estat Bach, un dels millors músics de la història i per a molts el millor.

Em sembla escaient acabar aquest comentari amb unes paraules que en una entrevista va dir el filòsof Salvador Pàniker: “no puc ser ateu perquè l’ateisme està en contradicció amb J. S. Bach”


4 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Pentecosta és el certificat de naixement de l’església, el nou poble de Déu. La presència de Jesús no es clou amb l’ascensió sinó amb el seu retorn al final dels temps. ” Jo seré amb vosaltres fins a la fi dels temps”.

Tots els homes són cridats a integrar-se al nou poble de Déu. Sant Lluc, manllevant una colla d’imatges de la tradició bíblica del AT, ens lliura l’acte de naixement del nou poble de Déu. A partir d’ara Pentecosta serà la manifestació de la presa de consciència per part dels deixebles que l’esperit de Jesús els ha estat donat i fa camí amb ells.

La comunitat nounada ens és mostrada d’acord amb una de les notes més característiques: la possessió de l’Esperit Sant, l’Esperit de Jesús que guia l’Església des dels seus orígens. El primer compromís, doncs, de la comunitat cristiana és mantenir-se alerta a les inspiracions de l’Esperit i deixar-se guiar per Ell; el llenguatge de l’Esperit pot causar estranyesa al nostre món que no està gens habituat a escoltar el llenguatge del vertader amor; el llenguatge de l’esperit sempre acaba fent diana ”tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu amb les nostres pròpies llengües”.

L’Església, el dia de la Pentecosta, va néixer ecumènica, oberta a tothom. A l’Església, malgrat les limitacions dels homes i dones que la integren, Crist es fa present entre tots fins a la fi dels temps. És important veure de quina manera ens cal mantenir-nos a l’aguait de les orientacions de l’Esperit i deixar-nos endur per Ell. Va ser l’Esperit qui va guiar Jesús al llarg de la seva vida entre nosaltres. L’Esperit es farà pressent ja en la concepció de Maria; serà l’esperit que es farà visible sobre les aigües del Jordà, l’Esperit que el guiarà al desert i al final de la seva vida, a la creu, lliurà l’esperit. L’Esperit comença amb la concepció de Maria i acaba a la creu.

Acabo amb uns fragments de la seqüència que es cantava el dia de la Pentecosta: Veniu oh Sant Esperit des del cel al nostre pit, amb un raig de llum divina... En els treballs sou confort, en les penes sou conhort en la calor sou temperi... tot l’indòmit endolciu, tot el fred encalentiu, regiu al qui s’esgarria... Que la força de l’Esperit davalli sobre tots nosaltres, sobre la nostra Església i sobre el nostre món.

Lluís Saumell


3 de juny de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 4
Celebració del Sagrament de la Unció dels Malalts a 1/4 de 2 del migdia

Dia d'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar


Dimarts, 6
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 7

Casal Sant Ildefons: Ballada de sardanes al Casal de Gent Gran de Can Fàbregas (Plaça Pere Figuera i Serra, 1) del barri de Sàrria

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 10
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 11
Celebració del fi de curs de la Catequesi Familiar a 1/4 d'11 del matí, amb la trobada conjunta dels dos grups que la formen. S'acabarà amb la celebració de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia pro Orantibus

30 de maig de 2017

El Papa Francesc concedeix la Creu "Pro Ecclesia et Pontifice" a Mn. Aureli Ortín

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van lliurar el dia 10 de maig a Mn. Aureli Ortín i Maynou l’alta distinció pontifícia de la Creu “Pro Ecclesia et Pontifice”, condecoració atorgada pel sant Pare Francesc.

Aquesta Condecoració, instituïda pel Papa Lleó XIII al 1888, suposa un gran reconeixement a la tasca de clergues i laics a favor de l’Església Catòlica. En el cas de Mn. Aureli Ortín, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, han fet aquesta petició pel servei que durant vint-i-tres anys ha dut a terme com a vicesecretari de la CET, amb exemplaritat, eficàcia i un gran sentit de responsabilitat i d’amor a l’Església.

El Papa Francesc ha volgut palesar amb aquest reconeixement públic el valor que té dedicar llargs anys de la pròpia vida al servei de l’Església i del seu testimoniatge de fe i amor enmig del món.

Mn.Aureli Ortín, diaca de l’Arquebisbat de Barcelona, i la seva esposa Montserrat Martínez són persones molt vinculades a la nostra parròquia a través de la catequesi i de la Fundació Formació Cristiana Permanent Manuel Bonet.

Mons. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, en el moment del lliurament dirigí als presents aquestes paraules:

"Ens alegra molt poder lliurar aquesta condecoració en companyia de la seva esposa, la Sra. Montserrat Martínez Deschamps, amb qui no sols ha format una gran família des del seu matrimoni, el 15 d'agost de 1969, sinó que també han compartit el projecte de servei eclesial que ha estat el diaconat, que va rebre de mans del cardenal Narcís Jubany, l'any 1981.”

Tota la comunitat de Sant Ildefons els fa arribar l’ enhorabona pel reconeixement rebut i l'agraïment per la tasca que realitzen.

28 de maig de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La festa de l’Ascensió

És una festivitat que, al llarg dels segles i segons les diferents tradicions cristianes, s’ha celebrat en diferents moments de l’any. A algunes esglésies orientals se celebrava el mateix diumenge de la Resurrecció; en altres, la trobem unida al diumenge de la Pentecosta. I és que, efectivament, l’Ascensió és una festa que il·lumina el Misteri Pasqual del Crist en la seva integritat.

D’una banda, la narració de l’Ascensió de Jesús a la dreta del Pare explicita la nova realitat del Crist ressuscitat. Ell és el Vivent, és a dir, el que viu amb Déu per sempre més, el que ha estat glorificat, el que ha estat enaltit, el que ha estat salvat de la mort per Déu, el que, definitivament, ha estat transfigurat com a primícia i primogènit d’una nova creació, i el que es manifestarà obertament amb la mateixa glòria de Déu al final de la Història i que nosaltres i tota la creació esperem.

D’altra banda, la narració de l’Ascensió també assenyala un abans i un després per als seus deixebles, a ells se’ls fa palesa l’absència de Jesús, però aquesta absència física de Jesús coincideix amb l’acompliment de la condició que fa possible la presència de l’Esperit, com els havia promès Jesús: “us convé que jo me’n vagi, perquè si no me’n vaig no vindrà a vosaltres l’Esperit; però si me’n vaig, us l’enviaré” (Jo 16,7). Hi ha una continuïtat i un lligam indestructibles entre la Pasqua de Jesús i el do de l’Esperit.

La festa de l’Ascensió és la festa que celebra la comunitat dels creients, en la que ens apleguem i donem gràcies a Déu, perquè ha glorificat Jesús, perquè en Ell ens ha donat també a nosaltres l’esperança d’una vida nova per sempre i, alhora, li donem gràcies pel nou temps que ens ha donat, que és el temps de l’església, el Temps de l’Esperit, el que ens assegura la presència del Crist “fins a la fi del món”, l’Esperit de Vida que un dia farà noves totes les coses, que és el que celebrarem el proper diumenge.

Anton Ramon Sastre

27 de maig de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Casal Sant Ildefons: Jornada de ball country a Can Fàbregas

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: jocs

Quarta i última sessió de Catequesi de Pasqua per a adults dirigida per Anton Ramon Sastre

Dijous, 1

Espai de reflexió per a pares i mares: "La pregària en família" a les 8 del vespre

Dissabte, 3

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 4

Dia d'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Celebració del Sagrament de la Unció dels Malalts a 1/4 de 2 del migdia

26 de maig de 2017

Espai de reflexió per a pares i mares: "La pregària en família"

És una activitat organitzada des de la Catequesi Familiar per als pares i mares.

Tindrà lloc el proper dijous 1 de juny a les 8 del vespre. Comptarem amb la presència del Pare Prior de Montserrat, Ignasi Fossas.

Tot i ser un acte que organitza la Catequesi Familiar és obert a tothom i el nostre desig seria que moltes persones de la Comunitat hi participessin.

Tots hi som convidats.

25 de maig de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts

La celebració serà el proper diumenge 4 de juny Festa de la Pentecosta, en el marc de l’Eucaristia de les 13,15 del migdia. Ho anunciem amb temps perquè es puguin inscriure les persones interessades a la Secretaria de la Comunitat, la qual cosa pot fer qualsevol de nosaltres, familiar o no de qui vulgui rebre aquest sagrament, evitant així el desplaçament de persones amb mobilitat limitada.

24 de maig de 2017

Campanya de recollida d'aliments per a la comunitat de Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració.

Els moments en què vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques

del 26 de maig fins el 19 de juny.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

23 de maig de 2017

Concert de Primavera

El proper diumenge 28 de maig a les 6 de la tarda el Cor La Fontana de Barcelona, dirigit per Mercè Cano, la Coral Sant Ramon de Sant Ramon-La Segarra, dirigit per Anna Gascón i Cantabile Cor de Cambra d’Olot, dirigit per Joan Asin, ens oferiran junts a la nostra comunitat un Concert de Primavera. L’entrada és lliure.

22 de maig de 2017

«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)

Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya, i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i que no deixin de pregar al bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.

Tarragona, 11 de maig de 2017

21 de maig de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“... i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà, i jo també estimaré i me li faré conèixer clarament” (Jo 14,21)

Parlar de l’altra vida, per a molts, és com parlar de ciència ficció. En general, la criatura humana viu en desconnexió amb l’altra vida i els motius poden ser la incredulitat, un cert temor, o bé una il•lusió fictícia més que real.

Els qui tenim la sort de tenir fe la vida futura no pot estar en contradicció de la vida del present, sinó que ha de ser una continuïtat no vers una fi, però sí vers una maduresa millor i infinitament més gran.

No ens ha de preocupar tant el com serà o el com arribar-hi, més aviat el com convivim amb els altres aquí, avui i demà. L’esperança ha de ser una virtut imprescindible en el nostre caminar, i aquesta ha d’anar acompanyada d’humilitat.

Acollim la promesa de l’esperit de la veritat, perquè som nosaltres els qui l’hem de conèixer ja que habita dins nostre i està en nosaltres. No ens podem sentir orfes en tant que l’estimem i guardem els seus manaments, i més quan reconeixem que hem estat estimats des de molt abans per Ell.

Si la terra és la llar de molts el cel és la llar de tots i de tothom, és el món nou on estem compromesos a lluitar i a viure, donant així una resposta d’aquesta raó de l’esperança que tenim. Fem-ho amb serenor i respecte, guardant neta la nostra consciència tal com ens ho demana Sant Pere a la carta d’avui.

Francesc Xavier de Dou