Carta als Reis

“Aquest any has de fer la Carta als Reis”. Amb aquestes paraules, en Josep Maria Lari, bon amic, em comunicava la notícia. Realment em va agafar a contrapeu, ja que jo, que sempre m’he considerat de ciències, i ho sóc, això d’escriure prosa sempre m’ha provocat una mica d’urticària. Immediatament, però, vaig recordar les darreres cartes que, d’infant, vaig escriure a Ses Majestats. En aquestes cartes cada any demanava una bicicleta de dues rodes i.... mai no va arribar la desitjada bicicleta, sempre m’havia de conformar amb la ja atrotinada bici de tres rodes. Amb aquest preàmbul vull que quedi molt clar que no he tingut gaire èxit en les meves peticions, de totes maneres m’agradaria que aquesta vegada es trenqués el malastruc.

El món en el que vivim és ben curiós. Mentre les 62 persones més riques tenen més que els 3.500 milions de persones més pobres -aviat està dit això- nosaltres, ben cofois, seguim pensant què menjarem el dia de Nadal. I jo em pregunto ¿per què no podem demanar que tots nosaltres esdevinguem per una vegada els Reis Mags, que ajudem a aquelles persones del nostre entorn que estan passant per un mal moment, amb problemes econòmics, amb manca de salut, sense ningú que trenqui la seva soledat, mancats d’afecte, etc.? Ben segur que tots coneixem persones que pateixen alguna d’aquestes o d’altres mancances. Si tots som capaços d’actuar en aquesta direcció podem generar un efecte imparable que s’estengui molt més enllà del nostre àmbit. Per aconseguir aquesta fita, ens cal una mica de valentia que és una de les coses que us demano aquest any.

Vivim en un petit país amb una llengua, una cultura i unes tradicions mil·lenàries. Aquest patrimoni ha estat conservat i incrementat per les generacions que ens han precedit, les quals sovint han hagut de lluitar per defensar-lo davant de les adversitats i els patiments ocasionats per les guerres, les persecucions i les prohibicions d’enemics molt més poderosos. Tot i així, hem arribat fins avui, però ara s’hi afegeixen noves amenaces portades per la globalització que s’ha instal·lat en el nostre món i que tendeix a menystenir totes aquelles cultures com la nostra considerades com a minoritàries. Per poder fer front a totes aquestes amenaces necessitem de la vostra ajuda i, per això, us demano que ens porteu coratge per seguir treballant dia rere dia en la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions.

Ja fa més de vint segles que, seguint la brillantor d’un estel misteriós, vàreu travessar les terres de l’Orient per adorar un Nen en un modest portal. Avui, amb tota seguretat, no podríeu seguir la mateixa ruta perquè aquells paratges estan devastats per una cruel guerra. Heu de saber que centenars de milers de persones que vivien pacíficament en aquelles contrades han estat desposseïdes de les seves cases i de tots els seus béns i malviuen en camps de refugiats, escampades per diversos països, sovint rebutjades pels habitants d’aquests països. Imploro la vostra generositat perquè porteu la pau a totes aquelles terres i així les persones que n’han estat desplaçades puguin tornar-hi i refer les seves vides.

Jaume Reguant