Reflexions a la Paraula de Déu

“Jesús veié que l’Esperit de Déu venia cap a Ell”

Si féssim una enquesta demanant per què i per a què hem estat batejats ens sorprendria la ignorància general. A part que més d’un respondria que per a ell ha estat una càrrega indesitjable de la que no foren ni mai s’han fet responsables. No fa gaire llegia “la llibertat individual posa en evidència la inconstància d’un viure cristià més rebut que no pas acceptat per una decisió personal”.

És lloable que els pares vulguin que els seus fills siguin batejats, però ho és més encara que intentin viure aquest fet amb plena coherència i responsabilitat de compromís, educant-los en la fe amb el suport dels padrins que han triat.

El qui és batejat adquireix la identitat de fill adoptiu de Déu i es fa deixeble del Crist. Aquesta és l’arrel cristiana a la que devem tornar contínuament per no maldar inermes.

A la lectura de l’evangeli és on d’una manera ascendent trobem el sublim testimoni sobre Jesús que se’ns dóna per part de l’Esperit Sant i el Pare. El precursor, en un baptisme de masses, reconeix personalment Jesús, que s’ha posat a la cua de la fila dels pecadors. Després que Joan Baptista accedeix batejar Jesús, el cel s’obre i és quan l’Esperit Sant davalla en forma de colom sobre Ell. És com una reminiscència de l’Esperit creador que aleteja sobre l’home de la nova creació, mentre la veu del Pare confessa: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, el meu preferit” un aval de la identificació messiànica de Jesús com a Fill de Déu, alhora que el proveu d’una credencial per la missió profètica.

La psicologia i la psiquiatria detecten malalties que poden degenerar i minvar la identitat, causant psicosis profundes. Això pot passar a nivell religiós quan la manca d’identitat en molts batejats és nul·la en cristians dimissionaris.

El baptisme no ha de ser mai una càrrega, sinó un do i una oferta de gràcia fruit d’un amor immens que ens precedeix per part de Déu i dels pares. Hem de fer una ratificació personal de la categoria adquirida, per assumir la responsabilitat de ser cristians més de fets que no de noms.

Francesc Xavier de Dou