Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de març de 2017

Ha mort en Jacques Baurier

Després d’una llarga malaltia en Jacques va entregar l’anima a Déu el divendres passat. El trobarem a faltar. Va exercir de coordinador del Grup de Reflexió Bíblica durant molts anys fins que la malaltia li ho va impedir. Expressem el nostre condol més sincer a la seva esposa i als seus fills. Descansi en pau.

30 de març de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Aquesta celebració no es fa en Temps de Quaresma, per tant la propera celebració serà el diumenge 7 de maig, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus infants cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

28 de març de 2017

Concentració per la pau a Síria - Campanya de Càritas Internationalis

El 15 de març va fer sis anys que va començar la cruenta guerra a Síria. Càritas Diocesana de Barcelona es va sumar a la campanya de Càritas Internationalis que porta per nom "Síria: la pau és possible". La campanya demana a Càritas de tot el món que realitzem accions demanant que la pau torni a Síria.

També aquest dia 15 hi va haver una concentració a la plaça de la Catedral. Volem demostrar que som una gran família i volem sumar el nostre granet de sorra i el nostre crit de pau al de totes les Càritas del món.

Volem la Pau, volem que els que s'han quedat allà, els que estan en trànsit, els que han arribat aquí, se sentin recolzats per Càritas.

26 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El cec de naixement rep la llum de Crist. El relat evangèlic de Joan ens ofereix una escena magnífica, rodona, d’una gran força narrativa, amb uns personatges d’un caràcter molt ben definit (sobretot el cec i Jesús, els fariseus i els pares del cec). I s’hi proclama al principi l’afirmació central de Jesús “mentre sóc al món, sóc la llum del món.” (Jn 9, 5). És una de les antigues catequesis catecumenals per als qui rebrien el baptisme per Pasqua, que l’Església encara ens conserva com a preparació quaresmal.

L’acció de Jesús és senzilla i discreta: saliva, fang, la piscina de Siloè (“l’enviat”), i així el prodigi es manifesta, tothom el veu, lluny d’on són Jesús i els deixebles. La resposta del cec de naixement és de fe i agraïment al Fill de l’Home. Diu la veritat sense embuts a tothom qui pregunta, és valent i irònic davant els jueus. Els fariseus li són hostils perquè ho són amb Jesús, ja que la llum de la renascuda visió del cec fa patent davant el poble la figura messiànica de Jesús el Crist, que il·lumina amb la seva paraula i els seus fets. Els pares del cec estan esporuguits, temen els jueus perquè havien acordat fer fora de la sinagoga qui confessés que Jesús és el Messias (Jn 9, 22).

Aquesta missió messiànica, que l’acció de Jesús i la confessió del cec posen de manifest, és el que els jueus no admeten en absolut, és on rau el conflicte. Però brilla aquí amb claredat la llum penetrant de Crist que ens demana una resposta fidel i valenta.

La primera lectura ens presenta l’elecció per Déu del jove David com a rei, el més petit dels seus germans, que estava pasturant el ramat. Abans Déu havia advertit a Samuel: “El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor” (1Sa 16, 7). Jessè cridà el seu fill David per indicació de Samuel. “Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell” (1Sa, 16, 12). L’elecció del jove d’ulls vius per ser rei contrasta amb l’elecció de l’home cec, d’ulls morts, feta per Jesús per manifestar les obres de Déu (Jn 9, 3), però s’hi fa patent la mateixa llum penetrant del Senyor. La segona lectura ens recorda que som llum en el Senyor (Ef. 5, 8). I ens encoratja: “Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat.” (Ef 5, 8-9).

Jordi Cors

25 de març de 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. El professor Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, crític i historiador de l'art ens parlarà de "L'esperit de la Reforma en les arts"

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Passejada i dinar al Port Olímpic

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 2
Els dos grups de Catequesi Familiar tindran una trobada conjunta al matí a Valldonzella; un espai diferent de l’habitual on també compartiran el dinar

23 de març de 2017

Primera Conferència Quaresmal: Josep-Lluís Carod-Rovira - El protentastisme als Països Catalans

Dilluns dia 13 d'aquest mes vàrem tenir la primera Conferència Quaresmal organitzada per la Associació CIC i la nostra Comunitat. El fil conductor de les quatre conferències programades és la commemoració del 500 aniversari de la Reforma protestant de Martí Luter a Wittemberg (Alemanya) l’any 1517. En va ser ponent el professor Josep-Lluís Carod Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la UPF. Va parlar del tema: "El protestantisme als Països Catalans a través de la història".

Fou una conferència brillant en la qual Carod-Rovira va anar desgranant tots els esdeveniments importants ocorreguts des d’aleshores fins a l’actualitat tant als països catalans com a tot Europa. La interessantíssima i gairebé inacabable seqüència de noms, llocs i dates amb les corresponents referències històriques que ens va donar, és impossible descriure-la aquí pel curt espai de què disposem, però podem trobar-la en el seu llibre “Història del protestantisme als països catalans”.

El 31 d’octubre de 1517 Luter clava a la porta de la catedral de Wittemberg les seves 95 tesis amb les quals pretenia retornar a l’Església la senzillesa dels primers temps del cristianisme. No volia un trencament, però sí que volia eliminar tos els elements que abans d’ell altres ja havien dit i reclamat a la jerarquia perquè no visqués amb tanta opulència i ostentació, que fos possible llegir les escriptures amb les llengües locals, ja que fins aleshores els fidels no entenien la Bíblia i només la coneixien per les explicacions dels preveres. Volia eliminar les enormes donacions de diners que es recollien per les obres del Vaticà i la superstició i gran negoci de relíquies de fins a 18.000 obtingudes de màrtirs cristians inhumats i esbocinats a trossos.

La Reforma fou el primer moviment de masses antijeràrquic de tot Europa i comportà un canvi històric a tot el món occidental, no sols religiós, sinó també polític, econòmic, cultural i lingüístic.

Va descriure l'evolució del cristianisme de la Reforma a les nostres terres, des del 1517 fins a final del segle XX, amb un esment especial de dos referents destacadíssims: la figura de Pere Galès (1537-1595), protestant català de prestigi entre la intel·lectualitat del sud d'Europa de l'època, i la primera edició en català de “Lo Nou Testament” l’any1832, que van fer cremar i del qual actualment només en queden unes quantes pàgines. El Protestantisme avui constitueix la segona confessió religiosa, amb prop d'un miler de centres de culte, socials, educatius i de lleure al nostre país i més d'un centenar de publicacions des de 1869 fins ara.

20 de març de 2017

Presentació del llibre “De cor a cor” de Maria Teresa Quintana

El proper dijous 23 de març a les 19 h a la Sala Pere Casaldàliga de l’Editorial Claret (c. Roger de Llúria, 5 de Barcelona), tindrà lloc la presentació del nou llibre de Maria Teresa Quintana “De cor a cor”. Hi intervindran: Marcel·lí López, director editorial de l’Editorial Claret; Inês Castel-Branco, editora; Josep M. Alentà, responsable de la secció religiosa de la Llibreria Claret; David Jou, escriptor, poeta i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la U.A.B; i Maria Teresa Quintana, autora del llibre “De cor a cor”. Emissió de l’acte a: www.claret.cat/tv

.


19 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

El passatge de la samaritana, com tants altres dels Evangelis, està escrit amb mentalitat semita, és a dir, en un gènere literari simbòlic a través del qual s’expressen realitats profundes referents a l’Esperit que va molt més enllà de les nostres evidències lògiques.

Jesús té consciència de ser el Messies d’Israel, encara que mai no ho pregona. Un dels aspectes de la seva missió era reunir les dotze tribus. Per això “calia que travessés Samaria” per integrar-la, ja que era rebutjada per la resta. Així, doncs, traspassa la barrera de l’enemistat entre jueus i samaritans.

Jesús inicia una conversa amb una dona, que representa tota Samaria. L’aigua és el motiu de la conversa. És l’aigua d’un pou que no fa passar la set. L’oferta de Jesús és una aigua que brolla des de dins del cor. La dona se sorprèn i queda perplexa per l’actitud agosarada i trencadora de prejudicis que té Jesús, i el desafia perquè no té poal. Jesús dialoga obertament, en ple dia, escolta, interpel·la, no s’imposa.

Els samaritans havien tingut cinc temples, en aquest moment el seu lloc de culte era el mont Garizim. Jesús deixa clar que els nostres pous (temples, Garizim, Jerusalem...) no ens trauran la set.

Els diferents plànols de llenguatge entre Jesús i la dona ens fan entendre que Ell parla d’una realitat que no és la materialitat de l’aigua.

De quina aigua parla, doncs? Diu Jesús: “Creu-me, dona;... s’acosta l’hora, més ben dit és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat”. L’aigua que ofereix, és viure de l’Esperit Sant. Qui aprofundeix en aquesta font no tindrà set mai més, tindrà plenitud de goig, de sentit, d’esperança, ... de VIDA- AMOR. Entrar en aquesta dimensió és acceptar un canvi radical de vida, que ens allibera i ens dóna l’empenta per posar la nostra vida al servei dels altres.

En la trobada amb Jesús, Samaria, la dona, va fer una experiència molt fonda, que va capgirar la seva vida de manera que va deixar caure una religiositat fatigosa i es va comprometre amb goig a transmetre a la seva gent la vida en l’Esperit que ha descobert en l’ensenyança rebuda de Jesús.

Com tantes vegades aquests que marginem, són els que estan molt més oberts a rebre la novetat de l’Esperit i arriben a ser persones madures i amb conviccions.

Esther Bochita

18 de març de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Dia del Seminari

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat.La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma. El professor Josep Castanyé i Subirana, Professor emèrit de la Facultat de Teologia i rector de Rupit i Pruit i Cantonigròs, ens parlarà de "Luter i els inicis de la Reforma protestant"

Dimarts, 21
Casal Sant Ildefons: Tarda divertida amb sessió de risoteràpia, pel Sr. Salvador García Ruiz, professor de gimnàstica

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 25
Jornada pro-Vida

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

16 de març de 2017

L'amor

M’acosto de nou a aquest tema de puntetes per la seva transcendència –en vaig parlar en un altre moment quan vaig citar Einstein i la seva descoberta científica de l’Amor– i, d’altra banda, en mans dels humans es pot banalitzar. És el tema per excel·lència de la vida, el gran tema en majúscules, i sense ell podríem dir que no hi ha vida. És la força més potent del planeta, és aquesta atracció divina que ho fa funcionar tot, és també a tot l’univers i el manté en moviment.

Hi ha moltíssima poesia que en parla des de temps immemorables, alguns poemes d’alta categoria, cançons de tots els temps, literatura de qualsevol època, i així el trobem en totes les manifestacions culturals al llarg de la història. Però sovint s’ha frivolitzat.

L’origen de la vida comença amb l’amor, no perquè sexualitat sigui igual a amor, però sí que hi pot haver molt amor en la sexualitat; no sempre, ja ho sabem, i no cal confondre’ns. No oblidem l’amor de parella, portador del do de la vida i que dóna molta felicitat quan es troba el punt d’unió o es lluita per aconseguir-lo. No hi ha cap ésser que pugui viure sense rebre amor, sobretot al principi de la seva vida, i donar-lo quan ja està preparat. Es requereix aquest intercanvi per créixer i tenir salut.

Trobo magnífic que la vida, l’existència de tot el que és creat, es basi en la força potentíssima de l’amor, que l’atrau cap a Ell, el Creador. No en som prou conscients, sobretot perquè pensem a voltes que l’amor és un privilegi de l’humà, i no.

15 de març de 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 7 de maig, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

13 de març de 2017

Crònica del Debat a Sant Ildefons amb David Fernández i Joan Queralt

Tot seguit es reprodueix l’article publicat a www.cristianismexxi.cat, al que es té accés clicant aquí, sobre l’acte que va tenir lloc a la nostra parròquia.

El passat dia 25 de febrer, “Cristianisme al segle XXI”, després de la seva Assemblea anual, organitzà una taula rodona al saló d’actes de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, ple de gom a gom, sota el títol: La corrupció: degradació ètica, social i política, acabada la qual tornà a fer conèixer el Manifest contra la corrupció, fet públic el passat mes de desembre. Els components de la taula eren David Fernàndez, periodista, exdiputat del Parlament de Catalunya i autor amb A. Romaguera dels quatre volums de Llum i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans, i el professor de Dret penal a la Universitat de Barcelona Joan Queralt. Els presentà el president de l’Associació, Jaume Botey: donà a conèixer la dedicatòria d’un llibre de la mare de Fernàndez, la poetessa Cèlia Ramos, on deia que en David “de pequeño jugaba a cambiar el mundo” i llegí alguns significatius títols dels articles periodístics del professor Queralt sobre el cas Nóos o Bankia.

Fernàndez començà dient que el tema ens venia a tots com l’anell al dit, donades les circumstàncies que s’havien viscut durant la setmana —amb sentències judicials discutibles i denúncies de pressions d’alguns fiscals— i exposà que el fet d’haver presidit una comissió d’investigació parlamentària com a la de l’afer Pujol, més aviat li havia produït frustració, perquè s’hi havia mentit impunement. Tot seguit volgué resumir la seva intervenció tot exposant cinc grans focus dels processos de corrupció:1) el finançament polític il·legal; 2) la crisi immobiliària; 3) els sobrepreus de l’obra pública; 4) el frau fiscal) i, finalment, 5) el capitalisme furtiu (economia submergida, tràfic de drogues i persones, blanqueig de diners…).

Cada un d’aquests focus els explicità amb quantificacions i amb exemples detallats . El finançament il·legal, per exemple, el valorà en 850 M€, amb sentències fermes com el cas Filesa (PSC-PSOE) i els casos Turisme i Treball (UDC), que acabaren en indult, i en judicis oberts contra el PP (Gürtel, Bárcenas, Taula) i CDC (casos Palau i Petrum), amb una dada de torna: els partits polítics deuen a la gran banca 206M€! Quant a la bombolla immobiliària, del 1996 al 2010, s’han donat 161 casos de corrupció urbanística als PPCC; mentre la banca guanyava 160.000M€, es va batre el rècord de desnonaments, es provocà la desaparició del sistema català de caixes (12 d’elles desaparegudes), es destruí el litoral ecològic i es pervertí la democràcia municipal.

Quant al sobrecost de l’obra pública, estimada el 2015 per la CNMC (Comissió Nacional del Mercat de la Competència) en 48.000M€, val a dir que equival al 4,5% del PIB espanyol, fet demostrable entre nosaltres en obres com les del canal Segarra-Garrigues (+81%), l’Eix Transversal (+352%), la Línia 9 del metro (+674%)… Quant al frau fiscal, calculat en 26.000 M€ als Països Catalans, explicà que 31.484 evasors fiscals es van acollir a l’amnistia del 2012 tot regularitzant 40.000 M€ ocults; més de 24.000 ciutadans espanyols tenien comptes a Andorra (i aquí no es va estar de comparar els 8000M€ dels Pujol a Andorra amb els 40.000 M€ de Botín a Suïssa per no parlar dels 1.800M€ del rei emèrit ni dels comptes panamenys de la família reial). Altrament, a les 3.212 SICAV, que sols tributen l’1%, se’ls calculen uns dipòsits de35.500 M€. Pel que fa a l’economia submergida i furtiva esmentà noms coneguts lligats a càrtels mafiosos atès que hi ha uns vint-i-cinc clans mafiosos instal·lats als PPCC vinculats a Cosa Nostra, N’Drangheta, la Camorra o la Sacra Corona Unita, només per parlar d’Itàlia, sense comptar les organitzacions criminals d’ucraïneses, georgianes o xineses (la prostitució mou a tot l’Estat anualment uns 18.000 M€; el narcotràfic mou al món 320.000M$.) Encara donà més dades: als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal; el 75% dels ministres del darrer govern Aznar han estat investigats o encausats en diverses causes, que hi ha hagut membres de governs empresonats (Francisco Granados i Maria Antònia Munnar), i dirigents de les caixes d’estalvis davant la banqueta dels acusats, al costat de dirigents del sindicalisme o empresaris de la construcció.

12 de març de 2017

Déu decideix salvar-nos

Aquest segon Diumenge de Quaresma ens porta tres lectures que ens podrien semblar poc connectades, especialment amb l’Evangeli de Mateu, però m’ha semblat trobar-hi un lligam que m’agradaria compartir amb vosaltres. D’una banda, el Llibre del Gènesi i la Carta a Timoteu relaten un missatge d’esperança respecte a les nostres pobres expectatives: ‘Et convertiré en un gran poble…’, ‘Ell ens ha Salvat no per les nostres obres sinó per la seva pròpia decisió’. D’altra banda, la Transfiguració, en l’Evangeli de Mateu, ens situa en un paratge quasi irreal, dalt de la muntanya on Jesús es transfigura i il·lumina els deixebles que són amb Ell.

Sant Pau ens dóna tota la confiança dient-nos que Déu ens vol tal com som: imperfectes, mandrosos, pesats i, fins i tot, injustos i ens envia el seu Fill que ens ho ve a confirmar. Encara que les nostres obres no ho hagin merescut, ens vol salvar tal com som, ens vol un a un, i l’únic que ens demana, tal com ens deia tantes vegades en Frederic Bassó, és que acollim la seva Paraula i el seu perdó. No ens demana res més.

I l’episodi de la Transfiguració és exactament el que ens demana en el nostre dia a dia: ens vol en el món, amb el poble, amb els que pateixen i amb els que s’alegren, amb els infants i immigrants desvalguts a la Mediterrània, amb els refugiats abandonats en camps a Grècia o a Turquia. I per veure-ho més clar, s’emporta els deixebles a la muntanya a pregar, a il·luminar la nostra vida amb la seva paraula. Però no ens vol dalt de la muntanya, tal com li diu a Pere que s’hi voldria quedar. Jesús ens demana que tornem al món, que utilitzem aquests moments de contemplació i llum per veure-hi més clar.

La pregària sorgeix de la vida i hi torna, amb un compromís renovat que ens ajuda a seguir amb el nostre dia a dia que pot ser realment molt dur, tal com ho és el dels més desvalguts de la nostra societat. A la muntanya hem intuït l’Esperit i ens hem adonat que som homes i dones d’esperança, tal com ens anuncien les dues primeres lectures d’avui. Esperança que hem de portar a la nostra realitat amb treball, solidaritat i alegria, i si pot ser, una mica de bon humor. Un bon pla de Quaresma!

Lluís Sánchez Rissech

11 de març de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal
organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Reforma El professor Josep Lluís Carod Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la UPF, ens parlarà d’"El protestantisme als Països Catalans a través de la història"

Dimarts, 14

Casal Sant Ildefons: Sortida al Palau Robert: Exposicions “De la Terra a la Lluna” pel Celler de Can Roca, i “Cendrós, un empresari d’acció!”

Dissabte, 18
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Dia del Seminari

10 de març de 2017

Per què ens imposen la cendra?

Dimecres passat de la setmana passada va ser dimecres de cendra. En totes les Eucaristies vam fer el signe de la imposició de la cendra que senyala l'inici de la Quaresma.

En la imposició de la cendra, el sacerdot traça una creu sobre el front dels fidels, mentre repeteix les paraules "Converteix-te i creu en l'Evangeli" o "Recorda que pols ets i en pols t'has de convertir", per recordar-nos que el nostre lloc definitiu és el Cel.

A l'Església catòlica aquesta tradició perdura des del segle IX; existeix per recordar-nos que, al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i pels altres homes.

8 de març de 2017

L’any litúrgic - Quaresma: temps de revisió

Quaresma és el temps litúrgic de preparació a la celebració anual de la Pasqua del Crist i els tres cicles de lectures ens proposen per al primer Diumenge l’evangeli de les temptacions de Jesús en el desert. Els tres evangelis sinòptics coincideixen en afirmar que, després del seu baptisme, Jesús fou guiat al desert on va fer penitència, és a dir, va haver de revisar i valorar la seva actitud davant la missió que Déu li va confiar i que ell va assumir. I allí, en el desert, també Jesús va experimentar la temptació, és a dir, va ser posada a prova la seva fidelitat al pla de Déu. Escoltar aquest evangeli a l’inici de la quaresma ens ha de fer reflexionar sobre el sentit que ha de tenir aquest temps per a tots nosaltres, que ens confessem seguidors del Crist.

Seguir Jesús no és, ni ha estat mai, una qüestió cultual o de pràctiques pietoses. Seguir Jesús és fer nostre un programa d’aproximació creixent al missatge de Jesús i d’adhesió al seu misteri personal, un misteri de mort i de vida nova, un misteri de mort i de resurrecció, un misteri d’absències i de presències, un misteri de foscor i de llum. Per tant, el temps de quaresma ens posa davant d’aquest programa de fe i confiança en Jesús i en el seu evangeli. La quaresma ens recorda que, de tant en tant, a tots els que ens diem seguidors de Jesús, ens convé tornar al desert com Ell va fer, és a dir, ens convé trobar o crear espais de silenci i de solitud al nostre voltant, per tal de poder valorar i revisar el nostre programa de cristians i la nostra missió d’església en el món d’avui. Aquesta valoració, que és habitual en el nostre treball quotidià, és essencial en la nostra vida de fe, perquè si no ho fem, les nostres celebracions perden tot el seu sentit.

Aquestes són les “pràctiques quaresmals” que hem de fer durant aquest temps. Només fent aquest exercici personal i eclesial, exercici de revisió i de conversió vers el Crist i el seu missatge, podrem celebrar amb dignitat la Pasqua amb tots els seus símbols de foscor i de foc, de mort i de resurrecció. La pregària inicial de la celebració d’aquest diumenge ho expressa molt bé: “Déu omnipotent, feu que les pràctiques quaresmals ens siguin profitoses per conèixer més i més el misteri de Crist i viure’l d’acord amb les seves exigències”.

Anton Ramon Sastre

6 de març de 2017

Missatge del sant pare Francesc per a la Quaresma 2017: La Paraula és un do. L'altre és un do

Benvolguts germans i germanes,

La Quaresma és un nou començament, un camí que ens porta a una destinació segura: la Pasqua de Resurrecció, la victòria de Crist sobre la mort. I en aquest temps rebem sempre una forta crida a la conversió: el cristià està cridat a tornar a Déu «amb tot el vostre cor» (Jl 2,12), a no acontentar-se amb una vida mediocre, sinó a créixer en l’amistat amb el Senyor. Jesús és l’amic fidel que mai no ens abandona, perquè fins i tot quan pequem espera pacientment que tornem a ell, i amb aquesta espera, manifesta la seva voluntat de perdonar (cf. Homilia, 8 gener 2016).

La Quaresma és un temps propici per a intensificar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que l’Església ens ofereix: el dejuni, la pregària i l’almoina. En la base de tot hi ha la Paraula de Déu, que en aquest temps se’ns convida a escoltar i a meditar amb més freqüència. En concret, voldria centrar-me aquí en la paràbola de l’home ric i el pobre Llàtzer (cf. Lc 16,19-31). Deixem-nos guiar per aquest relat tan significatiu, que ens dóna la clau per a entendre com hem de comportar-nos per aconseguir la felicitat veritable i la vida eterna, exhortant-nos a una conversió sincera.

1. L’altre és un do
La paràbola comença presentant els dos personatges principals, però el pobre és el qui trobem descrit amb més detall: ell es troba en una situació desesperada i no té força ni per aixecar-se, està ajagut a la porta del ric i menja les engrunes que cauen de la seva taula, té nafres per tot el cos i els gossos vénen a llepar-les-hi (cf. v. 20-21). El quadre és fosc, i l’home, degradat i humiliat.

L’escena resulta encara més dramàtica si considerem que el pobre es diu Llàtzer: un nom ple de promeses, que significa literalment ‘Déu ajuda’. Aquest no és un personatge anònim, té trets concrets i es presenta com algú amb una història personal.

5 de març de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L'any 2010 ens va correspondre, també, fer la reflexió del 1er diumenge de Quaresma. Era el febrer, si les anotacions no fallen, i el cicle el C (Lluc); però també les temptacions de Jesús. No fem cap referència a l'anomenat "pecat original" perquè si recordem el salm ens està parlant de les faltes que fa una persona, no de les que hagin pogut fer els seus rebesavis.

Tornant a les temptacions, el temps transcorregut des del 2010 ens permet poder dir que hem continuat caient en les temptacions i per tant l'ensenyament de Jesús de poc ens ha servit. Però ara hem cregut que cal interpretar la Bíblia prenent com a destinataris de les temptacions la comunitat, la col•lectivitat, no una persona individual.

Primer: Aixequem murs a fi d'impedir-los l'entrada als nostres països perquè ens podrien prendre el nostre pa o el nostre benestar. Oblidem que si no es poden cobrir les mínimes necessitats serà difícil que es pugui escoltar la Paraula. Perquè Jesús a la resposta a la primera temptació, manifesta implícitament que també el pa és necessari.

Ens hem cregut els reis de l'univers i hem caigut en la temptació de dominar la natura malmetent-la, ignorant la nostra descendència; i el que és més greu encara, negant el canvi climàtic o esperant que la tècnica solucioni el problema.

Gràcies a la tècnica estem esperant que el desenvolupament econòmic sigui sostenible i per això parlem de valor afegit, i enviem la fabricació de productes sense valor afegit al Tercer Món.

Seguim permetent la fabricació d'armes que són destinades a la guerra i no a la pau.

Seguim permetent la corrupció i a voltes potser pensem que pagar una feina a casa sense IVA o en negre és acceptable.

Que la Quaresma ens serveixi per desprendre'ns de la supèrbia com humanitat i pugui ser real l’oferta "CASA NOSTRA CASA VOSTRA".

Malgrat tot això no dubtem que l'Esperit continua alenant i cada vegada que fem una bona acció és com una llavor que no sabem quan fruitarà però segur que ho farà, per això és convenient ser conscient en cada moment del que estem fent.

Angelina i Josep Maria

4 de març de 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 5
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 6
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre als locals de la Parròquia de Santa Joaquima de Vedruna

Dimarts, 7
Casal Sant Ildefons: Sarsuela: ”Cançó d’amor i de guerra”, amb explicacions a càrrec del Sr. Casanovas

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 11
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia