Déu decideix salvar-nos

Aquest segon Diumenge de Quaresma ens porta tres lectures que ens podrien semblar poc connectades, especialment amb l’Evangeli de Mateu, però m’ha semblat trobar-hi un lligam que m’agradaria compartir amb vosaltres. D’una banda, el Llibre del Gènesi i la Carta a Timoteu relaten un missatge d’esperança respecte a les nostres pobres expectatives: ‘Et convertiré en un gran poble…’, ‘Ell ens ha Salvat no per les nostres obres sinó per la seva pròpia decisió’. D’altra banda, la Transfiguració, en l’Evangeli de Mateu, ens situa en un paratge quasi irreal, dalt de la muntanya on Jesús es transfigura i il·lumina els deixebles que són amb Ell.

Sant Pau ens dóna tota la confiança dient-nos que Déu ens vol tal com som: imperfectes, mandrosos, pesats i, fins i tot, injustos i ens envia el seu Fill que ens ho ve a confirmar. Encara que les nostres obres no ho hagin merescut, ens vol salvar tal com som, ens vol un a un, i l’únic que ens demana, tal com ens deia tantes vegades en Frederic Bassó, és que acollim la seva Paraula i el seu perdó. No ens demana res més.

I l’episodi de la Transfiguració és exactament el que ens demana en el nostre dia a dia: ens vol en el món, amb el poble, amb els que pateixen i amb els que s’alegren, amb els infants i immigrants desvalguts a la Mediterrània, amb els refugiats abandonats en camps a Grècia o a Turquia. I per veure-ho més clar, s’emporta els deixebles a la muntanya a pregar, a il·luminar la nostra vida amb la seva paraula. Però no ens vol dalt de la muntanya, tal com li diu a Pere que s’hi voldria quedar. Jesús ens demana que tornem al món, que utilitzem aquests moments de contemplació i llum per veure-hi més clar.

La pregària sorgeix de la vida i hi torna, amb un compromís renovat que ens ajuda a seguir amb el nostre dia a dia que pot ser realment molt dur, tal com ho és el dels més desvalguts de la nostra societat. A la muntanya hem intuït l’Esperit i ens hem adonat que som homes i dones d’esperança, tal com ens anuncien les dues primeres lectures d’avui. Esperança que hem de portar a la nostra realitat amb treball, solidaritat i alegria, i si pot ser, una mica de bon humor. Un bon pla de Quaresma!

Lluís Sánchez Rissech