Reflexions a la Paraula de Déu

El cec de naixement rep la llum de Crist. El relat evangèlic de Joan ens ofereix una escena magnífica, rodona, d’una gran força narrativa, amb uns personatges d’un caràcter molt ben definit (sobretot el cec i Jesús, els fariseus i els pares del cec). I s’hi proclama al principi l’afirmació central de Jesús “mentre sóc al món, sóc la llum del món.” (Jn 9, 5). És una de les antigues catequesis catecumenals per als qui rebrien el baptisme per Pasqua, que l’Església encara ens conserva com a preparació quaresmal.

L’acció de Jesús és senzilla i discreta: saliva, fang, la piscina de Siloè (“l’enviat”), i així el prodigi es manifesta, tothom el veu, lluny d’on són Jesús i els deixebles. La resposta del cec de naixement és de fe i agraïment al Fill de l’Home. Diu la veritat sense embuts a tothom qui pregunta, és valent i irònic davant els jueus. Els fariseus li són hostils perquè ho són amb Jesús, ja que la llum de la renascuda visió del cec fa patent davant el poble la figura messiànica de Jesús el Crist, que il·lumina amb la seva paraula i els seus fets. Els pares del cec estan esporuguits, temen els jueus perquè havien acordat fer fora de la sinagoga qui confessés que Jesús és el Messias (Jn 9, 22).

Aquesta missió messiànica, que l’acció de Jesús i la confessió del cec posen de manifest, és el que els jueus no admeten en absolut, és on rau el conflicte. Però brilla aquí amb claredat la llum penetrant de Crist que ens demana una resposta fidel i valenta.

La primera lectura ens presenta l’elecció per Déu del jove David com a rei, el més petit dels seus germans, que estava pasturant el ramat. Abans Déu havia advertit a Samuel: “El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor” (1Sa 16, 7). Jessè cridà el seu fill David per indicació de Samuel. “Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell” (1Sa, 16, 12). L’elecció del jove d’ulls vius per ser rei contrasta amb l’elecció de l’home cec, d’ulls morts, feta per Jesús per manifestar les obres de Déu (Jn 9, 3), però s’hi fa patent la mateixa llum penetrant del Senyor. La segona lectura ens recorda que som llum en el Senyor (Ef. 5, 8). I ens encoratja: “Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat.” (Ef 5, 8-9).

Jordi Cors