Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


11 de juny de 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Creure és un gran do, és el gran regal a les nostres vides. No saber o no voler creure en el món del nostre esperit és la gran condemna, és la foscor, és la mort del nostre mateix esperit i és viure en un món en el qual hi manca quelcom de molt important i diria que fins i tot imprescindible. En el nostre interior hi manca llum i en sobra, en escreix, la foscor del constant dubte i de la por. Necessitem una gran fe en el Déu que cada dia invoquem i fermesa en acomplir, amb fidelitat, els propòsits assumits amb generosa voluntat. És més que una devoció. És, segur, tota una vocació i, també, una gran oració.

En el verset 16è d’aquest 3r capítol de l’evangeli de Joan que avui contemplem, hi trobem aquesta important i meravellosa notícia: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”

Sí: ‘que tinguin vida eterna’, hem escoltat. No diu pas tenir de tant en tant només uns moments aïllats de ‘clarividència’, això és, de presència de Déu en els nostres cors i en les nostres ments, sinó que siguin habituals i constants en el dia a dia de la nostra fe. No és, doncs, un gest casual, aïllat, és una nova i ferma actitud que dia rere dia s’inicia en la nostra pregària del matí i que fineix amb l’acció de gràcies de la nit. Tanmateix la nostra fe mai no exigeix la absoluta perfecció -que mai no en serem de perfectes- però, evidentment, sí que ens demana atenció i constància en la nostra diària devoció.

Així, doncs, Déu ha enviat el seu propi fill al món, Jesús de Natzaret, fill de Josep i de Maria, fets com nosaltres des de sempre, perquè, amb bona voluntat i amb gran humilitat seguíssim l’exemple de la seva vida i de la seva mort. I no parlo de martiri, em refereixo a vida i a exemple. I si a ells fou possible, per què nosaltres no podríem exercir el seu exemple?

Si creguéssim que això no ens és possible, recordem que Déu ha enviat el seu propi Fill al món perquè nosaltres ho vegem també possible. I les promeses de Déu sempre seran possibles!

Ferran Aguiló


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada