26 de juliol 2017

Bon estiu

El temps d'estiu és per a molts un període de descans, de canviar el ritme habitual de vida... S'ha convertit en un tòpic dir que les vacances són un temps per desconnectar, per carregar piles, etc. Segur que sí, encara que a vegades, per a alguns, això no és tan evident, hi ha preocupacions que no sempre és fàcil desenganxar-se´n.

Fa alguns anys, els diaris s'havien d'inventar algunes notícies, ja que l'actualitat política es trobava en època estival al ralentí. Eren les famoses serps d'estiu. Em temo que enguany no serà així. Aquest estiu serà informativament molt calent, molt intens. No cal que expliciti el motiu, tots ho sabem.

I sobre aquest fet, el fet polític, us ofereixo una senzilla reflexió que em vaig fent darrerament. La política és molt important, condiciona la vida dels ciutadans d'un país, però més important és l'amistat. I també, per legítimes i justes que siguin les nostres opcions i desitjos sobre el futur imminent del nostre País, mai no han de ser obstacle perquè trenquem les relacions humanes.

Fa ja uns mesos que vàrem poder llegir en els diaris que algú denunciava que a casa nostra hi havia un ambient de crispació que feia impossible algunes trobades familiars, ja que els àpats tradicionals acabaven en picabaralles, degut a l'apassionament i vehemència amb què es defensaven els diferents posicionaments polítics. Em sembla que això no és veritat en la majoria dels casos, però tampoc no hem de ser ingenus, això pot passar.

És bo que defensem les nostres conviccions cíviques, però hem de tenir la suficient categoria humana i intel·lectual per entendre que els altres en puguin tenir de diferents. El diàleg sempre porta a l'enriquiment. Dialogar no significa claudicar del que creiem, sinó que pot donar matisos al nostre pensament, o fins i tot reafirmar-nos en les nostres conviccions.

Cal tenir present, que sigui quin sigui el resultat final del procés que vivim, hi haurà qui veurà realitzades les seves aspiracions, i qui veurà, amb molta decepció, fins i tot ràbia, que el seu projecte no ha pogut tirar endavant. Dit d'altra manera, hi haurà vencedors i vençuts. L'endemà continuarà existint, i haurem de conviure uns i altres.

Fa molts anys, desprès d'un atemptat d'ETA, un capellà basc molt implicat en la vida social d'Euskadi, em comentava el decisiu paper, en la seva opinió, que tenia l'Església d'Euskadi en aquells difícils moments. Segons ell, l'Església havia de ser el lloc on uns i altres s'havien de poder trobar, ja que en una societat basca, totalment fragmentada, moltes vegades ni la família, ni les amistats de joventut, ni les associacions culturals, ho podien fer. Per sort, i gràcies a tots, a Catalunya no es viu la tensió d'Euskadi durant aquells anys tan tempestuosos. Faig un incís, llegiu, si teniu oportunitat, la magnifica novel·la "Patria" d'Aramburu, relat que posa de manifest fins on es poden deteriorar les relacions humanes, quan s'absolutitza la política.

Visquem amb interès la política, defensem cadascú el que creiem. Evitem les provocacions, no responguem amb el mateix llenguatge als insults barroers, a les mentides, etc. I que avui, i demà, sigui quin sigui el final, puguem trobar-nos tots, en l'Església, amb els amics de sempre, amb els nostres familiars. Hi ha qui ha dit, també, que l'únic que aconseguiríem, seria dividir la societat. Procurem no donar-los la raó.
Bon estiu i guardeu-vos de la calor.

Josep m Jubany