04 de setembre 2017

Reflexions del rector davant del curs que comença

Déu vos guard,

No cal que us digui que ha estat un més d'agost intens, molt intens, i periodísticament molt "calent". Això ja ho vaig preveure en l'escrit que us vaig adreçar a finals de juliol.

No calia ser profeta; en aquells moments pensava sobretot en el procés polític que viu Catalunya. El que ni jo ni ningú podia sospitar són els tràgics fets que succeïren a les Rambles de Barcelona, el dijous dia 17 i al poble de Cambrils. Setze víctimes mortes fruit dels atemptats (el dilluns dia 28 , quan redacto aquest escrit), les morts dels terroristes, i els ferits, són un cruel balanç, que de cap manera ens pot deixar insensibles. Com a creients en Jesucrist hem de pregar per la pau, pels morts, fins i tot pels assassins. No hem d'oblidar que l'Evangeli, el Senyor ens diu que hem de pregar pels enemics.

Aquests luctuosos fets i totes les seves derivades, m'ha fet recordar moments de la meva infantesa, quan per les festes de Nadal els meus pares ens portaven als meus germans i a mi, al centre de la Ciutat, a veure joguines als aparadors, a portar la "carta als reis", i a berenar xocolata al carrer Petritxol. Un dels fets que em cridaven més l'atenció era quan pujaven per les Rambles direcció a la Plaça Catalunya, el grup de persones que al voltant de la Font de Canaletes discutien de futbol amb vehemència.

En la meva ingenuïtat d'infant, pensava, i així alguna vegada ho havia comentat en els més grans, que era una llàstima que l'entrenador del Barça i els seus jugadors no anessin a escoltar-los. Ja que ells tenien solució per tot. Sabien quina alienació s'havia de fer, com havien de situar-se els jugadors, coneixien millor que els arbitres, el reglament etc.

Tot això m'ha vingut a la memòria escoltant a la ràdio i veient a la TV, les tertúlies on parlaven dels atemptats. Els periodistes que intervenen, saben de tot, tenen opinió de tot, i el que és més sorprenent, saben com es podien haver evitat, i molt més, jutjant amb frivolitat als actors que han intervingut, volent veure connotacions polítiques. No vull caure en un tòpic, però aquestes tertúlies són com una plaga. En la majoria dels casos no fan anàlisi, ni tant sols donen opinió, fan, tot pontificant, veritable propaganda de la seva ideologia política. No vull citar cap mitjà de comunicació, excepte un que em sap especialment greu, 13 TV, coneguda com la cadena dels bisbes. Les víctimes no s'ho mereixen. No tot és lícit per defensar posicionaments polítics.


Estem a punt de començar el curs, haurem de reflexionar tots sobre aquests fets tràgics. Aquí l'educació hi té un gran paper. Hi ha tasca per la catequesi, per l'Esplai, per l'escoltisme, i també per tots els estaments de la nostra comunitat. Hem d'educar per la pau.

En un altre ordre de coses, el curs començarà amb una convocatòria de referèndum, ja en parlava el mes de juliol. Com a ciutadans i cristians no ens en podem desentendre. Totes les decisions són vàlides, sempre que estiguin raonades, formades i desprès d'haver fet discerniment. També cal que preguem perquè la nostra opció, sigui la que més convingui al bé comú.

I com sempre hem d'anar avançant en la nostra comunitat perquè sigui veritablement un testimoni de Jesucrist, i una església oberta, acollidora i servidora dels pobres. El Papa Francesc ens marca la pauta, ens hem d'esforçar per seguir les seves directrius.

El diumenge dia 17 es reuneix el Consell Pastoral per programar el curs. Us amenaço amb un nou escrit, on parlaré i comentaré el que en aquest Consell s'acordi.

Josep m Jubany