02 de setembre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Perdre la vida per guanyar-la

Jesús veu el seu final en aquest món. Se’l pren com un deure. Havia de ser dur preveure que la seves paraules i el seu guiatge el confrontarien amb els poders religiosos del seu temps. Les fatídiques prediccions que fa sobre tot el que li vindrà damunt fan que Pere s’hi planti davant: “ De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar! “Jesús li respon amb duresa, tal com diu el text. Possiblement Jesús volia deixar clara una cosa: no es pot actuar defugint les conseqüències que es deriven del que ell ha predicat i fet. Ell vol les persones lliures de pors i falta de compromís per tal de bandejar tot allò que s’oposi al projecte del seu Regne.

Per seguir-lo demana que ens neguem a nosaltres mateixos. Crec que aquesta negació vol dir que no ens hem de creure i comportar com si fóssim el centre de tot. Al centre hi hem de posar els altres i procurar viure construint el món per les persones, i sobretot pensant sempre amb els oblidats. Aquí rau el sentit de la negació personal que Jesús ens proposa. Per fer això cal que també ens ocupem i cuidem de nosaltres mateixos, però cal revisar els nostres capteniments i paràmetres de vida sense pensar que primer nosaltres i després els altres.

Sant Pau demana als cristians de Roma, “que oferiu a Déu tot el que sou “. Tan de bo que ho sapiguem fer. Hem de viure amb sinceritat i coherència amb nosaltres mateixos. Però això no resulta fàcil. Tenim una debilitat i fragilitat que fa que cerquem el nostre propi bé per una tendència natural. Tanmateix cal que vetllem sempre per tal de donar testimoni amb la pròpia vida, procurant incorporar l’estil de vida que Jesús ens va mostrar.

Potser molts de nosaltres que tenim la sort de tenir la vida resolta a nivell material, que potser hem pogut fer uns dies de descans, cal que tinguem sempre present la immensitat de les persones que configuren els diversos països del món que no viuen com vivim en el món occidental. Aquestes persones, germans nostres, viuen una situació permanent de creu. No agafen la creu sinó que s’hi troben abraçats per força.

Pensem amb ells i ajudem començant pels que tenim a prop, així amb el nostre compromís quotidià continuat, ajudarem a portar les creus dels altres i no sentirem el pes de les nostres. Jesús no vol que perdem la vida temporal, però sí que ens demana que no ens centrem en nosaltres. La manera de viure que aprenem per mitjà de la Paraula és la que ens conduirà a retrobar la Vida. “Qui la perdi (la vida ) per mi la retrobarà”.

Ignasi Garcia Clavel