31 d’octubre 2017

Debats a Sant Ildefons

Aquest dijous dia 2 de novembre a les 7 de la tarda l’Associació Cristianisme al Segle XXI, com ja ha fet altres vegades, durà a terme un altre dels debats que periòdicament fa als locals de la nostra Parròquia.

El debat porta per títol: La tradició de la no violència a Catalunya, respostes a les recents agressions.

Hi intervindran:
Pepe Beúnza, primer objector de Consciència a Catalunya.
Lluís Planas, Associació PAS - Fundació Vidabona.
Eulàlia Reguant, regidora de l’Ajuntament de Barcelona.
Presenta Jaume Botey.

29 d’octubre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, estimar sempre

L’Evangeli de Mateu descriu diafanament la resposta de Jesús sobre el “manament més gran” a requeriment d’un fariseu mestre de la Llei. Són paraules que s’entenen bé, clares i precises, no hi falta ni hi sobra res. Les hem sentit un munt de vegades, les coneixem bé i les tenim interioritzades, i des d’aquesta premissa podem dir que estimem Déu tal com Ell vol, amb tot el cor i amb tota l’ànima.

Però, sabem bé què estem dient? Ens hem aturat a pensar-ho? Estimar Déu és molt més que una afirmació, no és un voluntarisme, és una convicció, un sentiment que va lligat al do de la fe, una confiança absoluta en la seva misericòrdia, i sobretot el fet de saber que Ell ens ha estimat primer, que ens ha donat la vida, que ens coneix pel nostre nom, que habita en el nostre cor, que ens perdona els pecats i com a colofó de tot plegat ens ha promès la vida eterna. Són raons de pes que ens empenyen a dir: Sí, Senyor, t’estimo perquè només tu tens paraules de vida eterna (Jn 6,69). Fins aquí tot és senzill, l’estimem perquè li estem agraïts i ho celebrem a diari en l’Eucaristia.

Parlem de la segona part? d’estimar els altres?
Aquí ja no tot és tan clar. Existeix un primer conjunt dels “altres” amb els quals estimar-nos és el més natural del món; són els qui estan dins del nostre cercle íntim, aquells a qui no només estimem sinó que sabem que ens estimen; entre ells i nosaltres hi ha un feedback sòlid que ens permet complir fàcilment el manament del Senyor. Dit amb altres paraules són “altres” que són “nostres”.

El problema esdevé amb els “altres” més allunyats d’aquest cercle pròxim. N’hi ha que són al nostre entorn, que els tenim a prop, que respectem més o menys i ells fan el mateix amb nosaltres. També hi ha un grup molt nombrós format per tots aquells que ens són indiferents, que no coneixem, i que ni ells ni nosaltres fem cap esforç per apropar-nos. I n’hi ha més, molts més, no cal explicitar-los tots, però sí que cal arribar fins al grup dels ”altres” que ens han fet mal, un mal real, un mal d’aquells que no s’obliden, d’aquells que ens han ferit greument.

Aquesta distinció entre diferents formes d’”altres” Jesús no la fa; simplement demana estimar els altres, a tots els altres, així, genèricament sense tenir en compte les circumstàncies que recauen en cada un d’aquests altres.

No goso anar més enllà, ho deixo així, simplement com el que és... només una senzilla reflexió de com Jesús vol que estimem... igual com Ell ens estima. És bastant clar, oi? La resposta està en cadascun de nosaltres.

Josep Maria Lari

28 d’octubre 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 31

Casal Sant Ildefons: Campionat de Rummikub al 2n pis

Dijous, 2
Debats a Sant Ildefons

Dissabte, 4

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons a la tarda. L'Agrupament Escolta Joan Maragall aquest cap de setmana fan festa

23 d’octubre 2017

Assemblea d’inici de curs

Aquest mes l'assemblea mensual tindrà un format especial. Igual que el curs passat, consistirà en la projecció d'una pel·lícula i per facilitar-ne l'assistència se celebrarà el dissabte dia 28 a 2/4 de 5 de la tarda.

Hem escollit aquest dia perquè aquesta mateixa tarda a l'Eucaristia de les 8 del vespre acomiadarem al Bisbe Sebastià Taltavull, fins ara auxiliar de Barcelona i a partir del dissabte 25 de novembre, Bisbe de l'Església de Mallorca.

"Santuaris de l’antifranquisme”


És un documental de la Fundació periodisme plural dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Miguel Mellado. L’audiovisual explica una part de la història que ha estat oblidada. Recull el testimoni de monges i capellans catalans que van participar en la lluita contra la dictadura de Franco per recuperar les llibertats i els drets que havien estat arrabassats. Aquests religiosos van acollir els sindicats i els partits prohibits pel règim de Franco i que actuaven en la clandestinitat.

El documental posa cara i nom a aquests religiosos que van haver de pagar un preu molt alt per anar contra el franquisme i defensar els drets nacionals de Catalunya. Alguns d’ells es van atrevir a sortir al carrer desafiant la dictadura o bé es van organitzar políticament i van aprofitar els privilegis que disposava l’església catòlica per lluitar per la llibertat i la democràcia.

La pel·lícula serà comentada per la seva directora Llúcia Oliva.

Comiat del Bisbe Sebastià

Hem d'agrair al Bisbe Sebastià que volgués venir a acomiadar-se de la nostra comunitat de sant Ildefons. El Bisbe Sebastià sempre ha estat molt vinculat a la nostra comunitat, són moltes les vegades que l'hem tingut entre nosaltres, i sempre amb un estil senzill, proper, i les seves reflexions i homilies ens han deixat petjada.

Durant els anys que ha estat entre nosaltres ha presidit cada any la missa del dia de Sant Ildefons, durant molts anys ha estat el ponent en les assemblees de fi de curs, cada any ha conferit el sagrament de la confirmació als adolescents de la nostra catequesi, va presidir la pregària i homenatge que varem fer a en Frederic Bassó amb motiu de la seva mort.

Eucaristia, significa acció de gràcies. Dissabte vinent en la Missa donarem gràcies al Bon Déu per tot el que hem rebut del Bisbe Sebastià. També li expressarem el nostre reconeixement, li desitjarem bon encert en la nova missió que l'església li confia, i com no?, li direm una vegada més que a Sant Ildefons té una comunitat que l'estima, i sempre serà casa seva.

El Consell Pastoral

22 d’octubre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Amb el Regne de Déu passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar”. Més endavant, segons l’evangelista, el rei retreu a un convidat que no duia vestit de noces i el foragità. Tot seguit hi llegim aquesta sentència: “molts són cridats, però pocs són escollits”.

Poques paraules, però ben entenedores, crec jo. Acostar-nos a la presència de Déu no ho podem fer de qualsevol manera. Ens cal fe, molta fe, i molta bona fe. Ens cal sentir la necessitat de la seva grandesa i, alhora, reconèixer la nostra obligada petitesa. Ens cal, sobretot, humilitat, perseverança i gratitud. No s’hi valen les presses ni les fórmules rutinàries, ni s’hi valen les seguretats que ens menen més aviat a la prepotència que a la humilitat.

Sembla que l’evangelista també ens vulgui recordar que ningú mai no ha estat exclòs del gran i generós convit. Pobres i rics, petits i grans, sants i pecadors, conversos i principiants tenen lloc segur a la crida a la fe, a l’esperança i a la caritat fraternal. Com, però, podríem administrar tanta generositat divina? Com podríem degustar el banquet que se’ns ha preparat? “Tot és a punt. Veniu a les noces”, hem escoltat. I això és tot.

L’Antic Testament i els Evangelis són plens de cites que enriqueixen la nostra fe i la nostra esperança en Déu. Malauradament, però, no en fem gaire cas. Dit d’una altra manera: el full dominical és més llegit que l’evangeli. No sé si això està ben dit o mal dit, tanmateix aquesta aproximació pot despertar una mica la nostra set de la ben anomenada “Paraula de Déu”.

Sortosament el ‘full dominical’ cada diumenge ens acosta a la Paraula de Déu. Gosaria dir que en el full dels diumenges cada setmana hi trobem el menú del nostre aliment espiritual. Mai no és un ‘menú rutinari’ ni, menys encara, un aliment poc variat. El problema fou que “ells no en feren cas i se’n varen anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar”.

A mi em convenç i m’encanta aquesta ‘paràbola del banquet de noces’. És simple i convincent, planera, humil i amorosament regalada. Això sí, cal recitar-la amb fe, amb esperança i amb gran amor. I també sovint. Que aquest banquet ens regali, doncs, molt bon i gran profit.

Ferran Aguiló

21 d’octubre 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda com a "Dia del Domund"

Dilluns, 23

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Berenar de benvinguda i celebració de la festa de Tots Sants

Dissabte, 28
Assemblea especial de la Comunitat d’inici de curs, que coincideix amb el comiat del bisbe Taltvull, recentment nomenat bisbe de Mallorca

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

19 d’octubre 2017

Comencen les activitats del Casal Sant Ildefons

Comencem el curs amb moltes ganes de fer coses noves i passar-ho bé.

Aquest any el Casal s’ha traslladat a la Parròquia.

Estem al 2n pis i el nostre horari és de 5 a 8 de la tarda.

16 d’octubre 2017

Mireia Galobart celebra els seus 50 anys de vida religiosa en la Congregació de les RR de l’Infant Jesús

Ho celebrarà amb un acte d’Acció de Gràcies que tindrà lloc el dia 21 d’octubre a les 17.30 h a l’Escola Infant Jesús (carrer de l’Avenir 19, Barcelona), en el qual Mons. Joan Enric Vives, bisbe de La Seu d’Urgell, presidirà l’Eucaristia.

La Mireia tan vinculada a la pastoral de la nostra comunitat des de fa molts anys, particularment en la Catequesi Familiar, és una persona molt estimada per tots nosaltres per la seva bonhomia i el seu testimoni de fe.

Unim-nos a la seva pregària d’acció de gràcies i demanem al Senyor que vessi damunt d’ella tots els seus dons.

15 d’octubre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Tot és a punt, veniu a la festa!

Aquesta invitació festiva és la que Jesús ens fa quan ens invita cada diumenge a participar de l’Eucaristia. Cada diumenge és una festa. Així ens ho diuen les lectures que hem escoltat. Isaies ho diu amb paraules molt explícites: “El Senyor de l’univers prepara per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis”. El salm també ens ho diu: “davant meu pareu taula vós mateix ... ompliu a vessar la meva copa” La taula d’un banquet sempre és motiu per compartir la festa, és signe de comunió i comporta alegria, felicitat i solidaritat. Això ens porta a unes consideracions: universalitat de la salvació de Déu.

Ell es dóna sempre sense mesura, l’amor que Déu ofereix supera totes les expectatives i desitjos humans. A nosaltres, que estem acostumats a comptabilitzar les coses, se’ns fa difícil copsar aquesta mesura que escapa a les nostres possibilitats d’imaginació. Aquesta paràbola expressa amb imatges els designis de Déu. Déu no força ningú a entrar al seu regne sinó que hi convida. Tot i aquesta crida generosa no tothom hi respon, els convidats no han acollit aquesta invitació, les societats occidentals desenvolupades cada vegada més es decanten cap a una indiferència creixent, malgrat tot Ell continua invitant. Només demana que cal anar-hi amb vestit de festa, és a dir, lliures de qualsevol mena d’egoisme per descobrir tota la riquesa de generositat i entrega que ens manifesta Jesús. Només així serem dignes de participar d’aquesta festa que Ell tan esplèndidament prepara per a nosaltres.

Si em permeteu, ja que avui és Santa Teresa i que coincideix amb aquests moments tan convulsos que vivim, m’ha semblat que el seu pensament ens podrà ajudar a asserenar-nos:”Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda. La paciencia todo lo alcanza. Quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta” Que així sigui!

Lluís Saumell

14 d’octubre 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Cinema: Projecció de la pel•lícula “Emma”, a la sala del primer pis

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

"Dia del Domund" Jornada Mundial per a l'evangelització dels pobles

10 d’octubre 2017

El dissabte 28 d’aquest mes a les 8 del vespre Mons. Sebastià Taltavull s’acomiadarà de la nostra Comunitat amb una Eucaristia a les 8 del vespre

Durant els vuit anys que el bisbe Taltavull ha estat bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona ha tingut una relació molt especial amb la nostra comunitat, va presidir la presa de possessió com a rector de Mn. Jubany, ha presidit moltes Assemblees extraordinàries , la celebració de les Confirmacions gairebé cada any i ha estat present en alguna reunió del Consell Pastoral.

Ara, invitat per Mn. Jubany accepta venir el dia 28 per acomiadar-se. Esperem que siguem molts per mostrar-li el nostre agraïment i afecte, felicitar-lo i desitjar-li tota mena de ventures en el nou destí que el Senyor posa a les seves mans.

08 d’octubre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Els enviats a la vinya

La paràbola d’avui es troba dintre de l’evangeli de Mateu en un moment en què Jesús, aclamat per la multitud, era a Jerusalem i havia protagonitzat aquella escena en la que expulsà els mercaders que traficaven en el Temple i tirà per terra les taules dels canvistes que feien negoci amb diners. “La meva casa és una casa de pregària, però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres”. Quan el dia després es tornà a presentar al Temple, els prínceps dels sacerdots i els vells del poble se li acostaren i li preguntaren amb quina autoritat feia aquelles coses. Jesús, en lloc de contestar directament, els recordà la figura de Joan el Baptista, la seva predicació i el seu baptisme, i com fins els publicans i les prostitutes el varen escoltar i es convertiren, en canvi ells no havien fet cap cas al més gran dels profetes i continuaven capficats en els formalismes de la Llei i del culte, sense voler donar cap mostra de canviar. Aquest és el context d’aquesta paràbola.

La viticultura tenia una gran tradició a tots els pobles de Palestina i a les escriptures es descriuen tant la cura que n’havien de tenir els seus propietaris, com les grans virtuts que tenia el seu fruit. Figuradament, a l’Antic Testament s’utilitza per descriure la història d’Israel, una vinya plantada i cuidada directament per Yahvéh, com ens ho narra Isaïes en la primera lectura d’avui, però que, malgrat la cura que en tenia el Senyor, passaven els anys i gairebé no donava fruit o els raïms eren massa amargs. ¿Haurà d’abandonar Yhavéh la seva vinya estimada?

A la paràbola de l’evangeli, Jesús aprofita aquesta coneguda imatge de la vinya i assegura que, un cop plantada i envoltada de tots els estris necessaris, la deixà en mans d’uns vinyaters perquè en tinguessin cura. Els sacerdots i ancians sabien que parlava d’ells. I Jesús els recordà la història dels profetes, també enviats per l’amo de la vinya, i que foren assassinats -com Joan- tantes vegades com alçaven la veu en nom de Déu. Jesús els anuncia la seva pròpia mort: el fill de l’amo de la vinya també serà assassinat. I, com tantes altres vegades, Jesús provoca que siguin els propis sacerdots i vells del poble, els qui dictin la sentència: Vindrà l’amo i “farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres”. El Fill rebutjat esdevindrà la clau de la història i els guies del Regne seran uns altres que faran donar fruit a la vinya. Avui dóna fruits l’església?

Anton Ramon Sastre

07 d’octubre 2017

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

01 d’octubre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

L’oracle del Senyor és posat en boca del profeta Ezequiel urgint la conversió, igualment l’evangeli amb la paràbola dels dos fills enviats a la vinya posa en alerta els guies del poble jueu a fi que abandoni la seva autosuficiència religiosa i no perdi el tren del Regne de Déu. El mestre va esgotant les possibilitats per fer caure els caps del seu poble que es conforma amb les aparences. I aparentar, sense més, és tant com dir a tot que sí i no fer ni complir res del que diem. Una pràctica contradictòria que s’assembla a la hipocresia i de la que en tenim constància en tots els estaments de la societat, sense exclusions.

Volem que tothom gaudeixi del menjar elemental per viure però llencem tones de fruita o de .... per posar un preu que beneficiï els interessos del mercat. Volem la pau però no aturem la fabricació d’armes cada cop més sofisticades i perilloses. Volem una comunicació millor que arribi d’un extrem a l’altre del planeta, però no sempre la utilitzem per al bé. Es pot fer un segrest i exigir qui sap què, fins i tot amenaçant amb la mort. Pels mitjans de transport de terra, mar i aire es pot fer una mortaldat com la que vam viure el passat disset d’agost. Recordar-ho ens esgarrifa a tots i més als qui ho han patit, perquè mai no podran oblidar-ho sense recança.

El bunkerisme existeix i d’ell en surt aquest egoisme i aquest odi de l’ésser humà amb sentències que no casen amb l’evangeli que hem de proclamar. La importància de la conversió mai no pot ser una teoria que ens plagui més o menys, és una necessitat de tots, especialment dels qui volen viure implicats en plena comunió eclesial. Sant Pau en la segona lectura d’avui ens urgeix a la unitat dintre de la comunitat cristiana, cal tenir-ho en compte. I en una segona part d’aquesta lectura descobrim l’himne cristològic que té dos temps: l’autohumiliació de Crist i la seva plena glorificació.

El Vaticà II fa palès que l’evangeli és comunió, és a dir: comunitat de germans per igual, i ens crida a la solidaritat com a conseqüència d’una vocació comuna a la fe, dintre del poble de Déu. Compartir el que tenim amb els germans, majorment amb els cristians que volen ser seguidors de Crist, és la imatge pràctica d’aquesta comunió que té el seu punt àlgid més significatiu en la taula de l’Eucaristia. Comunió, intercomunicació i unitat dins la pluralitat de totes les esglésies presidides pel successor de Pere. Davant Déu tots som pecadors i tots hem de menester el perdó com els fills d’aquest home que narra l’evangeli de Sant Mateu. Els qui creuen en la misericòrdia de Déu i obeeixen la seva paraula seran salvats. Compte amb aquest advertiment: “us ho dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu”.

Xavier de Dou