25 de desembre 2017

Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel (Sv. 18, 14)

Amics, amigues, a les portes de Nadal, us desitjo en nom de la comunitat i propi, un Bon Nadal.

He encapçalat aquesta felicitació amb una cita del llibre de la Saviesa, ja que em sembla que és molt adient en aquest Nadal de 2017. La nit és una bona metàfora per qualificar els moments que viu el nostre país. Cada any per Nadal celebrem el mateix, el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, però cada any ho fem amb unes circumstàncies diferents.

Enguany Nadal té molt de nit, de foscor, i també d'incertesa. Són molts els motius d'inquietud. Hi haurà famílies que no ho podran celebrar junts perquè tenen alguns dels seus a la presó; altres ho faran amb l'enyorança del seu país, país que han abandonat, fugint de la fam, o de la persecució, tot buscant una vida digna; d'altres recordaran familiars i amics que han mort recentment; i també els que ho faran amb neguit, bé perquè no tenen feina, o la tenen molt precària, i segur que cadascú de vosaltres hi podeu afegir altres motius de preocupació.

I és enmig d'aquesta nit, la nit del nostre món, que: La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres. (Jn. 1). Ho fa en la figura fràgil d'un infant. Un infant sempre és promesa de vida, és esperança, és joia. Amb l'encarnació de Déu, s'ha fet realitat la profecia d'Isaïes que proclamarem la nit de Nadal: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d'una alegria immensa.

Nadal és una oportunitat per tornar a recordar que Déu no ens abandona. El fill de Maria ha vingut al món per fer-ho tot nou. Ell ha vingut perquè sigui realitat el que hem llegit aquests diumenges d'advent: el cel nou i la terra nova seran una realitat. Nadal és un No amb majúscules a la resignació, al no hi ha res a fer, tot al contrari, és el moment de fer cas al profeta: Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. Digueu als qui defalleixen: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. (Is 35).

Us convido a què enmig de les festes familiars trobeu un moment per contemplar i abraçar als més menuts de casa. Segur que tot gaudint de la seva innocència i ingenuïtat, desitjareu per a ells un món millor, gairebé somieu perquè sigui realitat el món idíl•lic que amb sublim poesia ens presentava Isaïes: El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà... Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor. (Is 11). Nadal és la promesa que la pau és possible. Nadal és tornar a recordar les paraules de Pau: "si tenim Déu a favor nostre ¿qui tindrem en contra? (Rm 8). Nadal és esperança, com ho és sempre el naixement d'un infant.

Nadal, festa de l'esperança, no ens la deixem arrabassar. Hi ha nit, també era de nit a Betlem durant el primer Nadal, també Herodes volia matar l'Infant, també hi va haver exili per a Jesús. Però enmig d'aquests contratemps, al Nadal hi ha una mare, amorosa que abraça l'Infant, un Josep que vetlla, uns pastors que es posen en camí, uns mags que porten presents, i uns àngels que ens canten: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor!

De tot cor, amb una forta abraçada

Bon Nadal

Josep m Jubany, rector