11 de febrer 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“Si voleu em podeu purificar” (Mc 1,40)

Si el diumenge anterior consideràvem l’acció alliberadora de Jesús, avui considerem la integració d’un leprós.

Per què estem sempre promptes a excloure en lloc d’integrar? Aquell refrany de la poma podrida que ha de ser separada de les bones a fi que no les podreixi totes, no és de Jesús, ni és una paraula evangèlica. Però sí que és una bona lliçó l’evangeli que avui ens ocupa perquè ens ensenya a integrar com a creients i fer més madura la nostra fe, per l’experiència i el contacte amb Déu. La nostra fe no es mou per l’experiència palpable sinó per un conjunt de “clars obscurs” que van des del dubte fins a la ignorància i negligència, com enemics culpables del que molts pateixen. És un derrotisme o una ignorància religiosa d’una majoria.

La fe no consisteix en conèixer coses de Déu, és la voluntat personal de desenvolupar i il·lustrar dia a dia, hora a hora, any a any, el meu contacte amb Déu. Té com tres espais de diàleg que van units entre si: Déu, l’home i el món. El diàleg d’una fe madura amb Déu es realitza per l’oració, la meditació i per una revisió de vida; les relacions fraternes i els assumptes temporals entren en relació amb Déu.

No ens entestem en fer llistes, classificar persones o penjar etiquetes a ningú. Quan per més perfectes ens tenim més perill correm de separar en lloc d’integrar. Aquest “si voleu em podeu purificar” d’aquest leprós el trobo meravellós. És la súplica senzilla, humil d’un malalt que, sense preàmbuls, va al gra del que espera per la fe i no s’equivoca perquè la resposta és evident: “sí, ho vull, queda pur”, li diu Jesús.

Callar aquest favor no és possible per l’home que ha recuperat la salut. I segur que Jesús que es va compadir d’ell visqué contrariat pel no compliment d’aquest secret que li demanà, però no l’exclogué. Jesús, el Messies del nou Regne, mostrà el seu amor que mai no margina ningú i que és capaç de regenerar la persona i restablir-la a la dignitat que com a tal li pertoca. Sant Pau diu “en tot procuro d’adaptar-me a tots i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres ...”, més per meditar i seguir exemples del veritable amor de Crist.

Francesc Xavier de Dou