Reflexions a la Paraula de Déu

Quaresma és un temps molt especial, diria que té aires de sagrat. Des del dimecres de cendra fins el diumenge pasqual haurem, potser, viscut moments de tendresa i de senzilla i beneïda meditació. O potser no haurem viscut cap experiència i, tard o d’hora, n’haurem sentit la necessitat. Tanmateix, només han transcorregut dues setmanes i serà bo que mirem de no fer massa tard.

Voldríem viure una “resurrecció” que ens faci retornar a la vida nova i a noves il·lusions. El temps ens mena sovint a la rutina i fins i tot al lamentable oblit. És per això que no podem badar. Sovint passem de la devoció a la maleïda rutina i ens perdem en un bosc d’oblits i desencerts.

Què hauríem de fer, doncs? Crec que hauríem de tancar els ulls i imaginar un espai nou i descobrir-hi noves intencions i nous projectes de vida. Abans, però, oblidem el passat. No podem utilitzar una antiga rutina si volem obrir nous camins i nous espais. Seria massa perillós, massa arriscat. Perquè això no ens passi, haurem de fer servir el nostre enginy. Hem d’inventar nous projectes, noves inquietuds, nous propòsits i, per què no, també noves pregàries per no caure en la rutina o, perdoneu, en la mediocritat.

Quaresma té, des del primer dia, aquesta beneïda intenció. Vol sortir de la rutina, vol parlar amb nous mots, vol escoltar noves crides i sobretot vol pregar amb més força i amb més gran intenció. La rutina ens fa mal, amaga aquella cara nova que ens mostra nous somriures i canta noves esperances. Sí, necessitem cares noves, paraules noves, pregàries noves i, sobretot, eucaristies que ens acostin als grans misteris que hi celebrem. La nostra pobresa espiritual no ha de ser obstacle a la nostra bona voluntat. Al contrari. Ens ensenya un camí possible per allunyar-nos dels nostres atzucacs. L’espiritualitat és aire fresc, projecte senzill, abastable per a aquells que no es volen mai allunyar de la pobresa i de la humilitat.

Tant de bo no marrem el camí quaresmal. Donem-nos a les virtuts de la humilitat i de la perseverança. Busquem moments de silenci que ens facin més assequibles a l’amor i a la pau. Així ens acostarem a la vida nova de la mort i de la resurrecció.

Ferran Aguiló