Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor Déu nostre, ja sé que ens heu fet lliures i som nosaltres els qui ens hem d'espavilar per arreglar aquest món maldestre, però, heu vist com està tot? Avui és dia de festa grossa per a tots els creients. El vostre Fill, home senzill, d'extracció humil, que només feia el bé per tot arreu on passava, el van trobar culpable de dir que era Fill vostre i que el seu reialme no era d'aquest món. Eren afirmacions, idees, cap fet violent, ans al contrari, i va morir a la creu com un malfactor quan era més que un sant. Quina alegria quan va ressuscitar! Per això fem festa avui: és la Pasqua.

Senyor. Ara tenim uns quants amics que han dedicat els seus esforços a tirar endavant uns anhels desitjats des de fa molts anys per tot un poble, de llibertat, aquest do que Vós tan seriosament ens doneu. Aquests amics, però, la llibertat no la demanen per a ells sinó per a tothom. És un do inherent a totes les nacions per moltes característiques diferents que tinguin en cultura, en llengua, en tradicions, en lleis. Aquestes nacions, com la nostra, tenen una personalitat guanyada des de fa segles i reclamen el que és seu: el dret a la llibertat, a la democràcia.

Jesús va viure en un poble jueu que un dia el va aclamar i un altre, molt trist, el va matar. És cert que aquí i ara ja no es condemna a mort ningú, però sí que es poden tergiversar les lleis per intentar destruir els qui clamen llibertat. Senyor, a la nostra societat hi ha una paradoxa, quan veiem com les lleis haurien de ser instrument al servei del poble, això és la democràcia, i no a l'inrevés, el poble sotmès a les lleis. Però Tu saps que el que és més greu és que aquestes lleis a la nostra societat estan prostituïdes. Amb aquestes lleis, com n'ha estat de fàcil ficar a la presó o enviar a l'exili aquestes persones amigues, nobles, dignes, de pau, que volen una societat lliure que no es vegi amenaçada i que sigui exemple per a tot el món. Els autors d'aquest mal no volen convèncer ningú, només volen vèncer i humiliar les persones nobles, dignes i de pau i també les seves famílies i a tot el poble.

Senyor, ja sé que ara per ara no ens tornareu a enviar el vostre fill -això és la parusia- per retornar a aquest món convuls la justícia que és la veritat, la llibertat i que és un bé irrenunciable que ens heu donat Vós. Potser és millor que Jesús no torni perquè el tornarien a matar.

Senyor us demano que ens doneu la força i la unitat per assolir aquest bé preuat: la llibertat del nostre poble en una democràcia exemplar, amiga de tots els pobles, i poder viure en una Pasqua per sempre.

Àngel Oliva