Reflexions a la Paraula de Déu

Tots temien Saule (Pau) a Jerusalem, com diu la primera lectura. És ben normal, per la seva recent persecució als deixebles de Jesús. Però quan saben com ha canviat i s’ha convertit, perquè ha vist el Senyor i Jesús li ha parlat, i com ha predicat a Damasc en el nom del Senyor amb total llibertat i persuasió, els deixebles l’acullen. I predica a Jerusalem com a Damasc, en el nom de Jesús (Ac 9, 26-28). D’altra banda, l’Església es va consolidant i creix gràcies al consol encoratjador de l’Esperit Sant (Ac 9, 31).

La primera carta de Joan resumeix amb claredat el compromís cristià, el mateix que coneix Saule en la visió de Jesús i que predica amb fermesa. Comença dient-nos: “no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat” (1Jn 3, 18). Després parla del manament de Déu: “que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat” (1Jn 3, 23). És el manament nou de Crist (com recorda Joan en un altre lloc de l’evangeli: “tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres” Jn 13, 34). És el nucli de la vivència cristiana: creure en Crist acollint el seu amor per estimar com Crist ho ha fet. És una concreció del manament més gran de la Llei recordat en un altre lloc de l’evangeli de Mateu (: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. És el manament més gran i primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix” Mt 22, 37-39). I acaba dient la segona lectura: “Els qui guarden els seus manaments romanen en Déu, i Déu en ells. I coneixem que roman en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat” (1Jn 3, 24). Esment de l’Esperit en les dues lectures, preparant la Pentecosta.

En l’evangeli és encara més decisiu el verb ‘romandre’: “Romangueu en mi com jo en vosaltres. Així com les sarments, si no romanen en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no romaneu en mi” (Jn 15, 4). “El qui roman en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no roman en mi, és llençat fora” (Jn 15, 5-6). I “Si romaneu en mi i les meves paraules romanen en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus” (Jn 15, 7-8). Recordem precisament la força de la paraula: “ja sou nets gràcies a la paraula que us he anunciat” (Jn 15, 3).

Jordi Cors